Any 1934
En la construcció de l'Hotel Canyamel es troben restes arqueològiques posteriors al segle IV.
Any 1934-Elionor Servera, esposa de Joan March, cedeix uns terrenys per a la construcció de l’església de Santa Tereseta de l’Infant Jesús a Son Armadans.
Antoni Parietti Coll proposa en el Teatre Principal la
construcció d'un funicular que vagi de Cals Reis (inici de la carretera de Sa
Calobra) al Puig Major.
Gener de 1934
Reapareix "Nuestra Palabra", publicació del Partit Comunista.
Alfonso de Zayas sosté un retrat de Hitler.
Gener de 1934
Constitució oficial de Falange Española. El seu cap és el procurador Antonio Nicolau Montaner. Altres dirigents són Francisco Borràs Llabrés, Alfonso de Zayas, capità d'artilleria i pilot, Nicolás Garau, Juan Barbarà. La seva primera seu és al carrer dels Oms 120 baixos, i després passa a un gimnàs a Santiago Rusinyol per a tornar al carrer dels Oms 144, primer. Entre els seus militants hi havia el tinent Ladislao López Bassa, els germans Luís i Pedro Cotoner, Joaquín Puigdorfila, José María Alcover, Jaime Ramis i Francisco Moragues Monlau.
17 de gener de 1934
Falangistes armats amb porres garanteixen l'ordre a la processó dels Caputxins.
28 de gener de 1934
Després de les dimissions de Joan Lladó, Jaume Garcia i Rafel Rigo, perdedors del congrés de la UGT davant el sector més esquerrà, el metal·lúrgic Antoni Gil Julià passa a ser el nou secretari general.
30 de gener de 1934
Juan March Ordinas torna de París amb la seva família a Madrid.
8 de febrer de 1934
Constitució del Comitè Organitzador del Front Únic de Lluita contra el Feixisme i la Guerra Imperialista, presidit per Joan Mas.
Hi participen representants dels picapedrers, sastresses, corders, adobers, mestres d'aixa, el Partit Comunista i les seves joventus, i la direcció de la UGT a títol informatiu.
Vol la llibertat dels presos , la lliure publicació de la premsa obrera, i la llibertat de reunió i d'acció de les organitzacions obreres clausurades.
Lluita per l'abolició dels tribuals d'urgència i l'aixecament de l'estat de prevenció.
13 de febrer de 1934
Els sectors contraris a les aliances obreres s'imposen dins la CNT.
Unificació a Madrid de Falange Española amb les Juntas de Ofensiva Nacional -sindicalista.
Març de 1934
Conferència de la CGTU.
4 de març de 1934
Tercer Ple del Comitè Regional de la Federació Balear del PCE, en el qual Heriberto Quiñones ataca la gestió d'Antoni Bauçà i l'antiga direcció.
12 de març de 1934
Legalització de la Falange a les Illes Balears. Els seus dirigents són Antonio Nicolau Montaner, Alfonso de Zayas ,Bartolomé Barceló,tranviari, Juan Sureda, Francisco Borrás Llabrés, Nicolás Garau Garau, José Moragues Monlau, Fernando Serrano Suñer, Bartolomé Cirer, Juan Lladó, Jaime Ramis, José Rosselló, Rafael Moragues, Manuel Santos Lamberri i Juan Caldentey.
Aquest
mateix any s'organitza la Falange a Manacor per iniciativa del militar
retirat Jaime Jaume Rosselló. Es reuneixen a la plaça de Sa Bassa en
els locals de l'Agrupació Artística on instrueix militarment a poc més
d'una dotzena de falangistes, entre ells: Francisco Darder Riera, Juan
Riera Galmés, Bartolomé Oliver, Pedro Durán, Bartolomé Amengual, Jaime
Galmés, Bartolomé Sastre, Bartolomé Llinás, Juan Prohens , Salvador
Juan, Bartolomé Pascual, Miguel Mulet i Miguel Rosselló. També es
reuneixen en el cafè de Can Busquet. (Perlas y Cuevas, 23 d'Agost de
1986)
19 de març de 1934
Benito Mussolini proclama que l'antifeixisme ha deixat d'existir.
26 de març de 1934
El Sindicat Metal·lúrgic de la UGT es posa en vaga per la manca de solucions aportades pel jurat mixt a les qüestions plantejades i contra els acomiadaments.
27 de març de 1934
Antoni Amer Llodrà, gestor de la Diputació.
28 de març de 1934
La direcció de UGT, més propera a Largo Caballero, es posa en vaga general juntament amb els comunistes i anarco-sindicalistes en suport al Sindicat Metal·lúrgic. El mateix dia l'ajuntament es fa càrrec dels acomiadats de La Fertilizadora. L'antiga direcció ugetista i la FSB-PSOE critica la manca d'eficàcia, i exigeixen calma.
Abril de 1934
El ciutadà de Brussel·les Van Craines emprès la construcció del primer hotel a Cala D'Or en el Caló de Ses Dones.
Març-Abril de 1934
Nuestra Palabra: El momento actual, los objetivos y tareas inmediatas de la revolución obrera y campesina. Article d'Heriberto Quiñones (PC)
8 d'abril de 1934
Fundació d'Esquerra Republicana.
18 d'abril de 1934
Constitució del Partit Sindicalista.
11 de maig de 1934- Fundació del Sindicato regional autónomo de obreros de la producción y distribución de Baleares, pel capellà falangista Juan Crespí. Els seus dirigents són Juan Valenzuela,provinent de la CNT, Bernardino Bou Salom, vilafranquer, Jaime Sampol,antic comunista, Valentín Pueyo, Jaime Vanrell, antics dirigents de la Casa del Poble, Bartolomé Barceló, tranviari, Pablo Chimelis Pol. Disposen de local al carrer Verí 11.
18 de maig de 1934
La Junta de la Juventud Tradicionalista està formada pels germans Guillermo i Antonio Daviu Estarás, Bartolomé Cañellas, Pedro Joy, Miguel Pascual, Alfonso Casasnovas i Miguel Roig.
Juny de 1934
Trotsky proposa l'entrada dels seus seguidors als partits socialistes.
Juny de 1934
Censurada "Nuestra Palabra".
2 de juny de 1934
Apareix el periòdic quinzenal "Unión y Cultura" promogut des de la Casa del Poble de Sóller.
30 de juny de 1934
Nit dels ganivets llargs. Ernest Rohm, dirigent nazi, és assassinat per encàrrec de Hitler.
4 de juliol de 1934
Neix a Palma Pedro Seoane Cotoner, fill de la duquesa d'Amalfi.
9 de juliol de 1934
El Sindicat Metal·lúrgic de la UGT convoca una vaga per tal de resoldre amb la Fundició Mallorquina la qüestió de les hores de treball.
24 de juliol de 1934
Inauguració del primer restaurant de "Palma Nova" a Son Caliu.
16 d'agost de 1934
Mor Antonio Roten Sureda, marquès de Campofranco, soci de la Unión de Derechas als 20 anys.
17 d'agost de 1934
Tornen a Palma després de passar 15 dies a Lluc les afiliades i alumnes de l'escola nocturna del sindicat catòlic d'obreres.
Setembre de 1934
Antoni Bauçà i altres companys seus són expulsats del Partit Comunista i constitueixen un grup del Bloc Obrer i Camperol. Entre ells hi ha Francesc Gràcia, Rigo i Martínez.
Setembre de 1934
Fets fora del local del carrer Verí 11 els integrants del Sindicato regional autónomo de obreros de la producción y distribución de
Baleares, afí a Falange, desapareix.
12 de setembre de 1934
El PCE s'adhereix a les aliances obreres.
22 i 23 de setembre de 1934
Ple del Partit Comunista. Heriberto Quiñones culpa els dirigents de la UGT del fracàs de les relacions dels comunistes amb els socialistes.
29 de setembre de 1934
José Zaforteza Musoles es fa amb la titularitat de
la propietat de Son Molines Vell prèvia compensació econòmica a la resta
de copropietaris (els seus germans), i comença la parcel·lació.
5 d'octubre de 1934
Insurrecció asturiana promoguda per les aliances obreres. Vaga general a Barcelona en protesta per l'entrada de la CEDA en el govern republicà presidit per Lerroux. Francisco Ascaso (CNT) fa una crida als treballadors perquè tornin als llocs de feina i abandona als anarquistes asturians a la seva sort.
6 d'octubre de 1934
Proclamació de l'Estat Català.
6 d'octubre de 1934
Clausura de la Casa del Poble a Sóller i suspenció de la publicació Union y Cultura.
9 d'octubre de 1934
Assassinat Alexandre de Iugoslàvia per nacionalistes de Croàcia protegits pel govern feixista italià
12 d'octubre de 1934
Clausurada la Casa del Poble a Manacor. Empresonades 10 persones a Artà arrel de la revolta obrera d'Octubre. A Esporles suspenen de funcions als regidors socialistes Sebastià Coll, Jaume Rosselló i Josep Sales.
13 d'octubre de 1934
Detinguts Heriberto Quiñones, Gabriel Campomar, Joan Mas, Pere Canals, Antònia Pascual, Arnau Obrador, Gabriel Galiana, Miquel Llabrés, Joan Mercant, Bartomeu Ripoll, Jaume Lliteras, Joan Estelrich, Antònia Fiol, Antoni Ambrós, Joan Vicens, Gabriel Picornell, Antonio i Manuel Martínez, Josep Julià, Ateu Martí, Josep Bosch, José Obolat, comunistes. Jaume Campomar, és acomiadat de la Fundició Calafell pels mateixos fets.
24 d'octubre de 1934
Thorez proposa el Front Popular a França.
25 d'octubre de 1934
El capellà castrense Francisco Sureda Blanes pronuncia una oraciò fúnebre a sant Francesc per les víctimes de la Revolució d'Octubre a sol·licitud de la senyora Carmen Polo de Franco.
El governador civil fa cessar els vocals gestors de la Diputació, Vicente Tejada (Unió Republicana) i Jaume Guàrdia (Socialista).
Octubre de 1934
Juan Riera ,que a Madrid havia format part de la guàrdia personal de José Antonio s'incorpora a la Falange a Mallorca.
5 de novembre de 1934
El feixisme italià redueix la setmana laboral a 40 hores per tal de combatre l'atur.
9 de novembre de 1934
Alfonso de Zayas i Bobadilla nou cap provincial de la Falange. Altres dirigents són Fernando Cotoner,Fernando Serrano Suñer i el prevere Juan Crespí Nicolau. Antonio Nicolau de Montaner és el secretari i Juan Riera Cavaller el cap de la Primera Línea.
17 de novembre de 1934
Boda de Juan March Servera amb Maria del Carmen Delgado Roses.
Desembre de 1934
S'organitza la Falange a Muro,dirigida per Juan Massanet.
Desembre de 1934
En Cercle d´Obrers Catòlics es trasllada des del carrer de can Martí Feliu 15 al carrer del Sol.
10 de desembre de 1934
Suspensió de pagaments del Banc de Crèdit Balear.
15 de desembre de 1934
Elecció
de càrrecs a la Lògia Pitàgores 20. Dionisio Pastor Balsero és
nomenat venerable mestre. Altres dirigents eren: Pedro Grau Daucet,
Josep A. Segura Bonnín, José Mª Olmos Escobar, Ángel Fernández Lafont,
Bartomeu Duran Caldentey, Joan Matas Soler, Antoni Coll Sastre, Claudio
Guerrero Padilla, Juan Barberán Castronuño, Josep Vidal Rosselló,
Armando Conca Torregrossa, Gabriel Roca Alemany, Antoni Menem Pinya,
Francesc Mulet Alcover i Antoni Roca Alemany.
20 de desembre de 1934
Boda del comte d'Olocau, Joaquín Fuster Puigdorfila Zaforteza amb Isabel Villalonga Amorós.
Inauguració del Manicomi de Palma despres de l'execució de les obres valorades en 3.160.000 pessetes.
21 de desembre de 1934
Antoni Font Sbert ven el rafal a Jaume Joan de Villalonga i Cotoner, per preu de 6.000 pessetes.
26 de desembre de 1934
Mor el que va ser diputat conservador José Socías Gradolí.
Segons la Cambra de Comerç durant l'any 1934 varen realitzar-se set vagues amb un seguiment de 18.242 treballadors.
