Any 1946

Miguel Villalonga, falangista, anticatalà, germà de Llorenç Villalonga, i admirador de la disciplina nazi mor a Bunyola.

Es permet publicar en català un tema no religiós en  l'obra Mosaic de Victor Català.

El batle franquista de Petra era Pedro Aguiló, i els regidors, Sebastián Ribot,
Juan Riutort, Juan Bauza, Bartolomé Alzamora, Guillermo Santandreu, Jorge Roca i
Antonio Pascual.

Alfonso Reina Bono (que seria diputat provincial franquista i batle franquista d'Inca) , Jaime Ferrer Pons  i Sebastián Balaguer Riusech funden una Acxademia de Estudios Mercantiles a Inca.

El fi d'una guerra civil que ha suposat grans beneficis per als fabricants de calçats mallorquins destinats a la zona nacional suposa l'extinció de 102 empreses entre els anys 1941 i 1946 a Mallorca.

Sebastiàn Llompart Aulet era delegat de treball franquista a Fernando Poo

1946- Can Mir es convertirà en Sala Augusta, projecte d´Antonio Garcia-Ruiz, arquitecte militar.

1946-Instal·lació a Mallorca d'una central elèctrica mòbil de 2.500 kw.

1946-José Blat Jimeno, falangista, inspector d'ensenyament.

En els pressupostos del 1946  mentre al ministeri d'Agricultura li son assignats 100 milions de pessetes, a l'Exèrcit de Terra, Mar i Aire li assignen 2.936.200.000 pessetes -- 65 milions mes que l'any passat--
A Governació li donen 1.573 millions mentre que al mínisteri de Treball només pressuposten  193 milions . A Falange se li assignen 36 millions de pessetes, al temps que es destinen 300 milions a la secció de "Educación Nacional" destinades a la propaganda falangista.

Mateo Llobera Balaguer

Gener de 1946

Els caps de centúria del Frente de Juventudes a Mallorca eren: Gabriel Amengual (Algaida), Pedro Arbona Castell (Jaime I-Palma), Ramón Colombás Llull (Hermanos Barbarà- Palma, president de la confraria de la Juventud Antoniana entre els anys 1959-1992), Miguel Ginard Burguera (Campos), Vicente Lucas Carrasco (Héroes de Manacor-Palma), Honorio Merino Rincón (Francisco Pizarro-Inca), , Juan Roca Alemany (General Goded-Palma), Eugenio Triay Forcada (Isabel la Católica- Sa Pobla), Pedro Vicens (Santueri-Felanitx).

18 de gener de 1946

Arriba l'indult per als condemnats en la causa 1029 de 1936, Antoni i Jeroni Bonet Barceló.

20 de gener de 1946

Els bisbe Miralles beneeix la nova església de sant Josep de Manacor.

31 de gener de 1946

Mateo Llobera Balaguer instrueix el Consell de Guerra i condemna a set militants d'esquerra:Joan Vicens Maimó és condemnat a 20 anys de presó, Pere Martí Vila, d'Alcúdia és condemnat a 16 anys de presó, Gabriel Matamalas Puigserver, de Manacor surt condemnat a 12 anys i un dia de presó. Maties Garcia Vicens, ferrer, Jaume Castanyer Vives, de Valence (França), i Miquel Ballester Puigserver, campaner, són condemants a 6 anys i un dia de presó.

Febrer de 1946

L'obsessió contra el trotsquisme es manifesta en el Quaderns de Comunisme (1) d'un PSUC fidel al genocida Stalin.

En el febrer de 1946 el PSUC juntament amb la UGT, la Unió de Rabassaires, les JSUC, Joventut Combatent i la Unió de Dones formen part de l'Aliança Nacional de Catalunya, però consideren necessari avançar en la unitat amb Esquerra Republicana i la CNT, però els estalinistes exigeixen que la CNT trenqui el seu acord d'Aliança de Forces Democràtiques amb el POUM:

A Catalunya mateix i des de fa mesos, el nostre Partit, juntament amb la' U. G. T., ve discutint fraternalmenfamb els companys de ¡a C.N.T., amb la finalitat d'arribar a una franca entesa. Continuament venim insistint davant deis organismes superiors de la C.N.T., a Catalunya, sobre la necessitat de trencar decididament amb els provocadors i delators trotsquistes, acabant d'una bona vegada amb I'equivoc de i'Alianca de tes Forces Democràtiques, que, a casa nostra, está integrada únicament per la C.N.T. i el P.O.U.M.

Diu la nostra carta-oberta :
"De produir-se aquesta depuració, estem ben predisposats a discutir fratemaiment la millor manara d'unir-nos, ja que per a nosaltres, el que determina no es la questió de noms, sino de contingut i el programa de combat. Aquesta depuració no ens interessa solament a nosaltres, sino a ells particularment i a tots els patriotes honrats. Admetre o rela-cionar-se amb els agents trotsquistes, anglesos o nord-ame-ricans, és obrir la porta ais provocadors; és entregar les organitzacions a la policia franquista"

8 de febrer de 1946

El talaiot circular de Son Danús Vell a Sa Pleta de sa Carretera (Santanyí) és declarat monument històric-artístic.

Era necessari demostrar la lleialtat al règim.

21 de febrer de 1946

Manifestació d'estudiants franquistes promoguda pel Sindicato Español Universitario des de l'Institut Ramon Llull al Govern Civil en suport al Caudillo.

27 de març de 1946

El falangista Manuel Hedilla, des de Palma, on ha estat confinat,  escriu a Franco per demanar la llibertat.

Abril de 1946

Reapareix "Nuestra Palabra", órgano del Partido Comunista de Baleares, en la clandestinitat, després de 10 anys d'inactivitat.

5 d’abril de 1946,

Es declara monument historico-artístic la torre del Palau, de Manacor (Mallorca). BOE núm. 125.

13 de maig de 1946-Juan Coll Fuster, batle de Palma, jura el càrrec de procurador en les corts franquistes al temps que ho fa Fernando Blanes Boysen en representació de la Diputació.

17 de maig de 1946

A Romania, l'exdictador Ion Antonescu és condemnat a mort.

A Estats Units, Herbert Hoover convida a la població d'aquest país a que ajudi als 800 milions de persones amenaçades de fam al món a causa -entre diversos altresfactors- a l'acció de les empreses multinacionals nord-americanes.

A Cuba, és assassinat el dirigent camperol Niceto Pérez; per aquest aniversari en 1959 va promulgar-se la Llei de Reforma Agrària, en 1961 i a fundar-se la ANAP

19 de juny de 1946

Franco indulta Pablo Mariano Morey Coll condemnat per l'Audiència Provincial de Palma en sentències de 1 d'abril i 26 de maig de 1937 i de 21 de novembre de 1938 per delictes d'estafa i malversació de cabdals a penes de presó. (BOE 213 1/8/1946)

                            17 de juliol de 1946-Es proclama la Llei de Successió. Segon indult general.

                             18 de juliol de 1946 - I Fiesta de la Poesia, impulsat pel diari falangista "Arriba".

           Llorenç Moyà obté la flor natural. Altres premiats són Guillem d'Efak,Miquel Bota Totxo i Jaume Vidal Alcover.

Agost de 1946

El sindicat tèxtil de la CNT disposa de 1.058 cotitzants a Barcelona.

18 d’agost de 1946 - Un fibló enderroca dos pinacles del campanar de l’Església de Sant Bartomeu de Sóller.

Setembre de 1946

Quaderns de comunisme

Josep Moix escriu:

L'objectiu del régim falangista d'acabar amb el moviment sindical obrer es manifestá tot seguit d'haver començat la sublevacióo i la traició contra la República.
La violencia i bestialitat dels falangistes es desfermà en ocupar i apropiar-se els locals dels Sindicats Obrers, en assassinar llurs dirigents mes conscients i abnegats, en empresonar i martiritzar llurs militants i en robar l'efectiu en caixa producte de les quotes de centenars de milers i milers de treballadors de la ciutat i del camp.
Els excesos comesos contra les organitzacions sindicals de la classe obrera no ha tingut limit ni mesura. Dissolts els Sindicats que eren els organismés legitims, regits i administrats per obrers nomenats lliurement i en forma democrática, el falangisme imposá la sindicació forçosa als Sindicats Verticals, organísmes que, com tothom sap, estan administrats i dirigits ünicament pels falangistes i absolutament dependents del régim falangista. Son organitzacions creadles amb el propósit de «recolzar el régim i no per a donar garamlties ais treballadors en la lluita per a la defensa de llurs interessos.

La trotskofòbia estalinista carregada de mentides apareix en l'escrit de Moix:

A Catalunya, malgrat els elements provocadors trossquistes —que no escatimaren cap esforc, per a impedir ho—, s'aconseguí la creació de Comités d'Enllac, U.GT- C.N.T. en tots els graons de l'organització.
Les ressisténcies que oposaven els divisionistes i agents del feixisme eren vençudes  per l'impuls actiu de la gran massa deis treballadors, que veien aquests Comitès com una base sòlida per a construir la unitat orgánica en una sola Central Sindical.

17 de setembre de 1946

Juan Maria García Blanes, batle franquista d'Artà

19 de setembre de 1946

Juan Sard Pujadas, batle franquista d'Artà

25 de setembre de 1946

Circular de la Secretaria Sindical del Comitè Provincial de Balears del Partit Comunista.

Els sindicalistes del Partit Comunista militen a la UGT.

Els comunistes balears proposen la uificació de la CNT i la UGT i la formació d'un Partít Únic de la Classe Obrera a Balears

Octubre de 1946

Apareix el Mundo Obrero en la seva primera edició clandestina  a Balears.

Elola destitueix Carlos María Rodríguez de Valcárcel cap del Sindicato Español Universitario perquè aquest es negava a dependre del Frente de Juventudes.

Desembre de 1946

Apareix el tercer exemplar del Mundo Obrero en la seva edició balear clandestina.

9 de desembre de 1946

Manifestació d'excombatents franquistes a Palma

12 de desembre de 1946

La resolució 39 (I) de l'ONU condemna l'estat franquista i insta als estats a trencar relacions amb el règim de Franco.