Aquest any es van complir 20 anys de l'accident nuclear de Txernòbil. No és la meva intenció repetir una vegada més la descripció del mateix. És fàcil trobar relats exhaustius, i fins i tot tècnics, sobre com i perquè va ocórrer l'accident. La meva intenció és fixar-me en detalls que en molts casos passen desapercebuts i en les conseqüències no immediates de l'esdevingut.

 

Quan es parla de Txernòbil, la majoria de la gent, reconeixent la magnitud del fet, pensa que forma part del passat, de la història. Cert és que fins i tot les afirmacions més optimistes i desdramatizadores (OMS, ecologistes a favor de l'energia nuclear) preveuen unes 4000 morts futures com a conseqüència del desastre. Però tot des de l'òptica que es tracta d'un tema tancat. En realitat Txernòbil és una bomba de rellotgeria que no sabem quan pot explotar.

 

La fusió del nucli del reactor va tenir com a conseqüència la concentració dels elements que ho formen en una massa semifosa a una temperatura de mes de 2000 graus centígrads. Aquesta massa, altament radioactiva, roman en el cor del reactor destruït i seguirà allí durant 100.000 anys. Cert és que les ruïnes del reactor, totalment contaminades, i el propi nucli van ser recoberts per una estructura d'acer i formigó que havia d'aïllar-lo de l'exterior (el famós sarcòfag). Se suposava per a aquesta estructura una vida d'aproximadament 30 anys. No obstant això no havien transcorregut 20 anys i ja presentava múltiples desperfectes i les consegüents fugides radioactives (200m² d'esquerdes). De fet ja s'han iniciat les reparacions i està en marxa la construcció d'un nou sarcòfag que recobrirà el primer. A aquest segon sarcòfag se li suposa una vida útil de 100 anys. Suposant que efectivament aquesta estimació sigui real, estem parlant de la repetició d'aquest procés durant mil segles, suposant que la humanitat sigui capaç de sobreviure tant temps.

 

Aquest condicionament al que polítics i entitats oficials semblen no donar importància no és l'únic. Una de les circumstàncies poc conegudes és que la central nuclear de Txernòbil va ser construïda sobre una capa freática per la qual circula una gran quantitat d'aigua subterrània. Un dels problemes als quals es van enfrontar els responsables soviètics durant la crisi va ser precisament impedir que la massa semifosa del nucli es filtrés fins a la capa freática. Primer es va excavar un túnel sota reactor, amb la intenció d'instal·lar un sistema que permetés refrigerar el sòl on descansa el nucli fos. Solament la construcció del túnel va comportar serioses dificultats, tant per la calor com per les radiacions ionitzants a les que van estar sotmeses les persones que van realitzar l'obra. Al final es van limitar a reforçar el sòl davant les dificultats tècniques per a la realització de la idea original.

 

Però això deixa oberta una incògnita Quant temps resistirà l'estructura l'acció combinada de la calor, radiació i pes?

La filtració dels elements del nucli fos fins a la capa freática tindria dos efectes funests: En primer lloc es generaria una explosió d'una potència molt superior a l'original de l'accident (la conjunció de la gran quantitat de calor amb elements com el cesi, que reaccionen violentament amb l'aigua, donarien lloc a un procés explosiu de gran magnitud), amb una nova i considerablement major contaminació no solament de l'entorn pròxim, si no de tota Europa. En segon lloc, a través dels corrents subterranis es produiria la contaminació de totes les aigües de la zona, que afectaria a milions de persones.

 

Crec que aquests apunts, que en cap cas pretenen ser exhaustius, donen una clara idea del perill real que avui representa Txernòbil, malgrat els reiterats intents de minimitzar el problema per part dels defensors de la indústria nuclear. És cert que les centrals d'aquest tipus no disposen d'una estructura de contenció com és habitual en les occidentals. És veritat que l'evolució tecnològica i l'experiència acumulada, especialment la derivada dels accidents ocorreguts, ens duu a una tecnologia més segura. També és veritat que el model de central que representava Txernòbil està totalment superat. Però allò que ningú pot afirmar és que el risc d'una central nuclear és zero, per molt actual que sigui la seva tecnologia.

 

Podem assumir riscos. De fet els assumim diàriament en la nostra vida habitual. No obstant això, el que hem de tenir en compte és la relació entre el risc, fins i tot quan aquest sigui molt petit, i les conseqüències que es deriven de la seva materialització com accident. Quan aquestes són de tals dimensions que les converteixen en inasumibles, el risc, per petit que sigui és inacceptable.

 

Si fins a aquest moment hem parlat de les línies encara obertes en l'accident de Txernòbil, és hora de repassar les conseqüències directes de l'accident i especialment la molt diferent forma d'analitzar-les en funció que l'anàlisi provingui d'organitzacions oficials, com la OMS, o per contra d'organitzacions alternatives. L'any passat El Fòrum de les Nacions Unides, integrat per vuit organismes especialitzats de les Nacions Unides, a saber, l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), el Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA), l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCAH-NU), el Comitè Científic de les Nacions Unides per a l'Estudi dels Efectes de les Radiacions Atòmiques (UNSCEAR) i el Banc Mundial, així com pels Governs de Belarús, Rússia i Ucraïna, va emetre un informe on reduïa dràsticament les conseqüències de l'accident.

 

Segons aquest informe fins al 2005 únicament s'haurien produït 59 morts atribuïbles a l'accident i s'esperarien altres 3940 en un futur per desenvolupament de càncer atribuïble a la contaminació radioactiva. També serien atribuïbles els 4000 casos de càncer infantil de tiroides, dels quals solament cap lamentar 9 morts (incloses en els 59 casos). Segons aquest informe, el desastre de Txernòbil no va tenir importància, o això ens volen fer creure.

 

No obstant això la UNICEF, també depenent de les Nacions Unides, denuncia l'increment de diferents malalties en la població infantil: Malalties del sistema nerviós (43%), l'aparell circulatori (43%), en òrgans digestius (28%), en el sistema urogenital (39%), en teixits musculars i ossos (62%), malalties relacionades amb la producció de sang (24%), anèmia (10%), malformacions congènites (25%), diabetis (28%), tumors malignes (38%).

 

Per altra banda el professor Yury Bandazhevsky, catedràtic de medicina especialitzat en medicina nuclear, fundador i rector de l'Institut Mèdic Gomel, va realitzar experiments en laboratori alimentant rates amb els productes contaminats i comparant els efectes sobre òrgans interns de les mateixes amb les autòpsies realitzades a persones que van morir per causes no atribuïdes al desastre de Txernòbil, trobant els mateixos processos patògens. Així mateix va detectar un notable increment de malformacions i retard mental en els naixements de la zona. La seva actitud crítica amb les autoritats li va valer ser acusat de corrupció i condemnat, en un procés freturós de garanties judicials, a 8 anys de presó. Considerat per Amnistia Internacional un pres de consciència, la subsegüent campanya internacional va assolir la seva sortida de la presó als 4 anys, això sí, prohibint-li l'exercici de la seva professió i la investigació.

 

I aquest no és l'únic cas. En l'any 2000, Amnistia Internacional va tenir coneixement de la fustigació que estava sofrint el professor Vasily Nesterenko, de 68 anys, director de l'Institut de Seguretat Radioactiva (Belrad), centre d'investigació independent amb seu a Minsk. Es tracta d'un eminent catedràtic que té en el seu haver més de 300 publicacions científiques. D'acord amb la informació rebuda, va ser un dels primers científics que van visitar el reactor de Txernòbil després de la seva explosió el 26 d'abril de 1986. Vasily Nesterenko ha criticat en repetides ocasions al Ministeri de Salut bielorrus per les mesures inadequades que suposadament ha adoptat per a contrarestar els efectes de la contaminació radioactiva en la salut de la població. També ha afirmat que els nivells de radiació entre la població bielorrusa de les àrees contaminades són notablement superiors als que reconeix el Ministeri de Salut.

Amnistia Internacional va saber que, a la fi de juny del 2000, el Ministeri de Salut bielorrus va tractar d'impedir que Vasily Nesterenko continués investigant els nivells de radiació en les persones, amb l'argument que Belrad no tenia els permisos necessaris per a realitzar aquest treball.

 

Per altra banda els representants dels denominats liquidadors (uns 600.000) xifren en més de 15 000 els morts deguts a l'accident i segons el Ministeri de Sanitat d'Ucraïna, es detecta en ells un elevat índex de mortalitat a causa de malalties com, el càncer, malalties digestives i respiratòries, mala circulació i traumes; com si es tractés d'un procés d'envelliment accelerat.

 

Recentment, científics israelians i ucraïnesos han trobat un nombre elevat de mutacions en nens concebuts després de l'accident en la central nuclear de Txernòbil els pares de la qual (en un cas també la mare) van formar part dels liquidadors. En l'estudi, realitzat amb famílies en l'actualitat residents a Ucraïna o Israel, es van utilitzar dos tipus de controls: un intern, amb els germans majors dels afectats que van ser concebuts abans de l'accident, i un extern, amb famílies no exposades a la radiació.

 

El resultat va determinar un augment important (set vegades major) del nombre de mutacions en els nens engendrats després de l'accident. Encara que aquestes mutacions podrien haver estat somátiques (esdevingudes directament en el nen) en comptes de germinals (heretades dels pares, i per tant degudes a la radiació), aquesta possibilitat es va desestimar ja que els fills nascuts prèviament a l'exposició, malgrat haver crescut en el mateix entorn que els seus germans petits, no sofrien alteracions genètiques semblants.

 

Els resultats, publicats en la revista britànica Proceedings of the Royal Society: Biological Sciences, demostren que, en contra del que s'havia cregut anteriorment, la radiació en baixes quantitats pot modificar la dotació genètica del ser humà.

 

Una avaluació científica independent realitzada a petició de Rebecca Harms, eurodiputatda, Grup Verds/ALE del Parlament Europeu, arriba a conclusions molt diferents de l'Agència Internacional per a l'Energia Atòmica (AIEA) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

 

Per exemple en matèria de dispersió de productes contaminants ressalten el següent: durant el període de 10 dies de màxim alliberament a Txernòbil, els radionucleids volàtils van anar contínuament descarregats i dispersats per moltes parts d'Europa i després per tot l'hemisferi nord. Per exemple, concentracions relativament altes de contaminació radioactiva van ser amidades a Hiroshima a Japó, a més de 8.000 km. de Txernòbil.

 

Un ampli estudi sobre la contaminació per cesi-137 de Txernòbil va ser realitzat en els noranta afavorida per la Comissió Europea. Les més àmplies concentracions de nucleids volàtils i partícules de combustible es van donar a Bielorússia, Rússia i Ucraïna. Però més de la meitat de la quantitat total de l'inventari volàtil de Txernòbil va ser dipositat fora d'aquests països.

 

Rússia, Bielorússia i Ucraïna van rebre les més altes quantitats de contaminació radioactiva, però l'antiga  Iugoslàvia, Finlàndia, Suècia, Bulgària, Noruega, Romania, Alemanya, Àustria i Polònia cadascuna van rebre més d'un petabecquerel (1015 Bq o un milió de mil milions de becquerels) de cesi-137, és a dir, una quantitat molt gran de radioactivitat..

 

En termes geogràfics, uns 3.900.000 km² a Europa van resultar contaminats per cesi-137 (més de 4.000 Bq/m²), el que equival al 40% de la superfície d'Europa. Curiosament, aquesta última xifra no apareix publicada i mai ha arribat a la consciència dels europeus. A més, 218.000 km² , prop del 2.3% de la superfície d'Europa, va quedar contaminada a un nivell molt més alt (superior a 40,000 Bq/m² Cs-137). Aquesta és l'àrea citada per la AIEA, la OMS i el UNSCEAR (Comitè científic de les Nacions Unides per a estudiar els Efectes de les Radiacions Atòmiques), el que demostra que han estat especialment selectius en el seu informe.

Les conseqüències d'això s'observen en les restriccions encara en vigor en temes alimentaris:

 

• En el Regne Unit 350 granges en una superfície de 750 km² i 200.000 ovelles segueixen sota restriccions.

 

• En parts de Suècia i Finlàndia, en el que es refereix a animals en mitjans naturals o cuasi-naturals, incloent els rens.

 

• En certes regions d'Alemanya, Àustria, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Lituània i Polònia els animals salvatges (incloent jabalís i cérvols), els bolets i baies salvatges i els peixos carnívors dels llacs arriben a nivells de diversos milers de Bq per kg de cesi-137 .

 

• A l' Alemanya, els nivells de cesi- 137 en els músculs dels jabalís van arribar 40.000 Bq/kg. Els nivells mitjos són de 6.800 Bq/kg, més de deu vegades el límit de la UE de 600 Bq/kg.

 

La Comissió Europea no espera cap canvi a curt termini. Ha anunciat: “Les restriccions a certs tipus de menjar de certs estats membres romandran encara per molts anys ”

 

Les principals conclusions de l 'informe descrit  són:

 

• Prediem un excés de morts per càncer de 30,000 a 60,000, de 7 a 15 vegades superior a la xifra de 4.000 de la nota de premsa de la AIEA

 

• Les prediccions sobre l'excés de morts per càncer depenen en gran mesura del factor de risc utilitzat

 

• L'excés de casos de càncer de tiroides que es preveu varia entre 18.000 i 66.000 només a Bielorússia, depenent del model de projecció del risc

 

• Altres càncers sòlids amb llargs períodes de latència estan començant a aparèixer 20 anys després de l'accident

 

• Bielorússia, Ucraïna i Rússia van resultar molt contaminades, però més de la meitat de la radioactivitat de Txernòbil va ser dipositada fora d'aquests països

 

• El núvol radioactiu de Txernòbil va contaminar al voltant d'un 40% de la superfície d'Europa

 

• La dosi col·lectiva publicada més creïble està estimada en al voltant de 600.000 siéverts persona, més de 10 vegades l'estimació de 55.000 de l'informe de la AIEA / OMS de 2005

 

• Al voltant de 2 /3 de la dosi col·lectiva de Txernòbil va ser distribuïda a població exterior a Bielorússia, Ucraïna i Rússia, especialment a Europa occidental

 

• S'estima que el cesi-137 alliberat de Txernòbil és un terç superior a les estimacions oficials

 

Finalment remarcar alguns punts de l'informe del Fòrum de la Nacions Unides. Segons aquest informe la majoria dels treballadors de serveis d'emergència i dels habitants de zones contaminades van rebre dosis d'irradiació corporal relativament baixes, comparables als nivells de fons naturals. On van anar a parar les 8 tones de combustible nuclear expulsades en l'explosió?

 

Segueix l'informe dient que la pobresa, les malalties associades amb el “manera de vida” que ara proliferen en l'antiga Unió Soviètica i els problemes de salut mental representen per a les comunitats locals una amenaça molt major que l'exposició a la radiació. No dubto dels efectes perniciosos de la pobresa i les malalties, però evidentment si a aquestes li afegim contaminació radioactiva pitjor que pitjor.

 

Vegem algunes “perles” de l'informe.

 

“Els mites i les idees equivocades que encara persisteixen sobre l'amenaça de la radiació han generat un “fatalisme paralitzador” entre els residents en les zones afectades”.

 

“Hem advertit als nostres associats governamentals que han de fer arribar a la gent informació exacta, no només sobre com viure sense perill en les regions de baixa contaminació, sinó també sobre com adoptar maneres de vida sans i crear nous mitjans de subsistència”.

 

” L'equip d'experts internacionals no va trobar proves d'un augment de la incidència de la leucèmia i el càncer entre els residents afectats”.

 

“En la majoria de les zones els problemes són d'índole econòmica i psicològica, no sanitària o ambiental”.

 

Tot això serveix per a introduir unes recomanacions que pretenen deixar a un costat la càrrega que representa l'atenció dels afectats. Passar pàgina i desentendre's dels problemes generats per la catàstrofe.

 

“En les recomanacions es demana que la labor d'assistència se centri en les zones molt contaminades i que els programes governamentals es reformulen per a ajudar a qui realment ho necessiten. Els canvis que es recomanen apunten a eliminar els programes que promouen la “dependència” i la mentalitat “victimista” i a substituir-los per iniciatives que creuen oportunitats, protegeixin el desenvolupament local i infonguin confiança en el futur.”

 

“En l'esfera socioeconòmica, l'informe recomana que s'adopti un nou enfocament del desenvolupament que ajudi “a les persones a assumir el control de la seva vida, i a les comunitats, a prendre les regnes del seu futur”. Els Governs, segons l'informe, han de racionalitzar i reorientar els seus programes relatius a Txernòbil mitjançant una millor selecció dels beneficiaris de les prestacions, l'eliminació de les prestacions innecessàries en les zones menys contaminades, la millora de l'atenció primària de salut, el suport a les tècniques innòcues de producció d'aliments i l'estímul de la inversió i del desenvolupament del sector privat, incloses les petites i mitjanes empreses”.

 

En altres paraules i parlant clar, el que se'ns està dient és “deixeu-vos ja de les conseqüències de la catàstrofe, solament anem a atendre els casos extrems pels quals ens poguéssiu treure les vergonyes. Els altres que cadascun es deixondeixi i s'arregli com pugui i anem ja a fer negoci que és el que ens interessa”.

 

En realitat aquesta postura és totalment conseqüent amb la seva filosofia neoliberal. El contrari representaria que una molt important quantitat de recursos hauria de destinar-se a solucionar els problemes dels milions d'afectats. Per altra banda no és possible dissociar les conseqüències de l'accident dels problemes derivats de la situació econòmica de l'antiga URSS. Els recursos necessaris no havien de sortir de les butxaques del capital, per tant caldria empobrir encara més a la resta de la societat occidental, creant una situació que podria desencadenar una inestabilitat social. Per altra banda si donem per bona aquesta valoració a la baixa de la catàstrofe, és més fàcil vendre el rellançament de la indústria nuclear, tot un valor afegit.  Aleshores és eltemps de sacrificar als peons. Oblidem-nos dels afectats.

 

Fins a quan? . Fins que la bomba de rellotgeria torni a explotar?