Ara és ahir

Vola el temps.
Ara és ahir
i la boca tritura les paraules.

Tot allò que em vares dir
udola en la nit i vincla els arbres.

Xapa les fulles, trenca les branques,
puneix el cor,
la carn tortura.
Subjecta amb cadenes
les mans a les anques.
Volteja campanes
quan surt la lluna.

Em pega un bastó
sobre les espatlles.
M'aplica el dolor
i veig les estrelles.
Rebutja l'amor
i vessa la runa
que turmenta l'ànim
i em fer les orelles.

Me sotmet al mal,
i el cos trosseja
de melanconia,
la que em fa patir
avui com ahir,
de nit i de dia.