L'"Alternativa" de Grosske, Cámara i Llauger: vendre fum

 

Miquel López Crespí

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

 

El nou invent de l'antiga direcció carrillista de les Illes (PCE) per a mirar de no caure en l'extraparlamentarisme més rigorós que tothom pronostica sembla que no acaba de funcionar com volien Eberhard Grosske, Manolo Cámara, Josep Valero i Miquel Rosselló. L'"Alternativa" que han presentat a la premsa neix coixa en no comptar, per a les eleccions autonòmiques del 2007 ni amb la participació del PSM ni amb els Verds de Menorca. Pensem igualment en les crítiques fetes per sector de la mateixa Izquierda Unida; cas, per exemple dels militants de Calvià, que abandonaren l'assemblea on es constituïa la nova plataforma electoral. El paper d'ERC també es dubtós quant a anar plegats amb dirigents responsables que Izquierda Unida estatal votàs contra els drets nacionals del poble basc juntament amb el PP i el PSOE.

Feia setmanes que també havien marxat de l'aliança EU-Llauger els militants ecologistes de la vall de Sóller encapçalats per Nofre Bisbal, un històric del moviment verd de les Illes que abandonava el grup tot fent una profunda autocrítica de l'error històric que havia representat haver cedit davant els requeriments de Manolo Cámara. Nofre Bisbal reconeixia que els Verds havien estat fagocitats per l'antiga direcció carrillista i, amb l'ajut de Miquel Àngel Llauger, Els Verds havien deixat d'existir com a projecte diferenciat d' Izquierda Unida. Amb la sortida de Nofre Bisbal i abans la de Joan Buades i Jordi López, ja solament resta dins la coalició EU-Verds Margalida Rosselló, constantment amenaçada i demonitzada pel grup de Llauger.

L'"Alternativa" que acaba de ser presentada a la premsa, la direcció que ha d'encapçalar aquest grup, sembla que no compta ni amb les simpaties dels seus propis militants. Com deien els diaris en fer-se ressò de l'abandonament de l'assemblea constitutiva per part dels militants de Calvià: "La composició dels òrgans de direcció de la nova plataforma fou un dels elements que més recels suscitaren entre alguns dels delegats. Aquest fou un dels arguments esgrimits per l'agrupació de Calvià que, en una intervenció crítica del seu portaveu, Antonio Medina, acusà els dirigents d'Esquerra Unida i Els Verds de promoure la plataforma des de dalt, i no des de les bases, i de fer-ho en un procés tancat i sense participació. Altres agrupacions com les de Pollença, també se sumaren a les crítiques (...)".

L'autentica esquerra alternativa de les Illes ha fet històricament aquestes mateixes crítiques que mai, pel que sembla, han estat escoltades per la vella direcció dels excarrillistes. Si anau a les hemeroteques trobareu nombroses suggerències, totes elles ben constructives, fetes per gent dels moviments antimundialització, plataformes alternatives de lluita contra la dreta i de l'esquerra sindical i veïnal. Caldria ressaltar les advertències contra el burocratisme i l'electoralisme vulgar fetes en el mateix sentit que el plantejat per l'agrupació de Calvià d'Esquerra Unida. Em referesc als advertiments d'homes i dones com Josep Juárez i Llorenç Buades de la CGT, Cecili Buele d'ERC, Miquel Àngel Maria Ballester del PSM, Nanda Caro, Margalida Rosselló dels Verds o de qui signa aquest article. En el fons l'esquerra alternativa demana una visió més àmplia i desinteressada de la política, una concepció que vagi més enllà de la simple lluita per conservar sous i cadiretes. Els dirigents que desmobilitzaren la societat en temps de la transició, els que amb els seus errors han tudat el nostre Pacte de Progrés, haurien de saber, i s'ha dit de paraula i per escrit, que després del que han fet malbé en aquests darrers trenta anys no poden continuar amagant el cap dins l'arena com els estruços. Són responsables de molts fracassos i l'electorat no els vol, així de senzill. I no solament no els vols l'electorat sinó bona part dels seus mateixos aliats i militants. S'han demanat mai els dirigents que han tudat la nostra experiència progressista per què els Verds de Menorca, per exemple, no accepten anar del seu bracet? Ni els Verds de Menorca, ni el PSM, ni els Verds de Sóller, ni l'Agrupació de Calvià ni, probablement, ERC.

La prepotència, les formes burocràtiques i substituistes d'entendre la política quotidiana; els intents de fer callar la crítica constructiva dins la mateixa EU, cas de Nanda Caro; la fagocitació dels Verds simplement per xuclar uns vots; la demonització contínua de les veus crítiques no són bones targes de presentació per a bastir aliances estables. Els articles de Josep Valero, Miquel Rosselló, Miquel Àngel Llauger i Pep Vílchez no han servit de res perquè la gent no ha vist una pràctica alternativa que canviàs realment alguna cosa per a fer engrescadora la nova provatura mediàtica. Si s'analitzen bé les suggerències de la gent que no es fia de les formes burocràtiques i substituistes de fer política veurem que sempre es demana el mateix: menys electoralisme i més lluita concreta contra el neoliberalisme dominant i, sobretot, no tornar a muntar invents des de les cúpules de les organitzacions fracassades el 2003.

Potser hauria estat el moment políticament adient perquè, en un acte de valentia, ja que la situació és prou greu, dimitissin tots els dirigents que han fet malbé el nostre Pacte de Progrés i, des de la base, començar a bastir un ampli moviment alternatiu contra la dreta depredadora. S'hauria de donar tot el protagonisme a la base, crear una organització oberta i creativa, de nou encuny, com ho va ser en el seu moment el Bloc Nacionalista de Gallec. Tot en la línia del que demana, per exemple, l'agrupació d'EU de Calvià, com demana l'esquerra alternativa, com ha demanat també una part del PSM i tants i tants de col·lectius de l'esquerra real. Però els buròcrates que han tastat els privilegis que comporta la gestió del règim no volen escoltar ni les seves pròpies bases. El futur que s'albira rere aquesta mena d'actituds sectàries ja és escrit en els articles dels nostres comentaristes més lúcids. Malgrat que en les autonòmiques del 2007, i per allò del suport mediàtic, hi hagi alguns dirigents que tornin trepitjar moqueta, el cert és que, acomplida la missió "històrica", el sistema ja no els necessitarà i en les eleccions del 2011 passaran a ser extraparlamentaris.

Però com diuen els cínics i menfotistes que se'n riuen de les aspiracions i esperances del poble: "Que ens vagin darrere amb un flabiol sonant!".

 

Ciutat de Mallorca (26-XII-05)