Llorenç Buades Castell
Democràcia antisocial.
“Li diuen democràcia i no ho és….” Canten amb raó la cançó a les manifestacions dels Maulets..
L’Estat que patim per més que constitucionalment s’atribueixi les categories “democràtic”, “social” i de “dret”, és un Estat antisocial, perquè els que controlen el seu poder i els que al seu servei governen tenen comportaments bàsicament antisocials. Són antisocials quan fixen salaris mínims de 570,6 euros que no permeten a cap persona menjar i tenir sostre, i són antisocials perquè en molts casos no permeten a la ciutadania ni tan sols accedir al treball o altres formes compensatòries, com seria la fixació d’un salari universal per aconseguir-los.
Des de les darreries del franquisme fins ara la participació dels salaris i de les pensions en el total del Producte Interior Brut ha minvat. A la mort de Franco, després de 40 anys de repressió obrera, sense sindicats legalitzats, les rendes salarials i pensions es duien gairebé el 51% del PIB, les empreses el 35% i les rendes del sector Públic el 14%. Actualment amb una repressió obrera que es manifesta en altres formes més sutils, amb sindicats legals però neutralitzats per les subvencions a les seves dirigències, les rendes salarials i de les pensions suposen el 46,12% (han baixat gairebé 5 punts) del PIB i suporten més del 85% de tota la recaptació fiscal, les rendes de les empreses han pujat fins un 42,2% (més de set punts) i també han baixat més de dos punts les rendes del sector públic per a situar-se en el 11,7% actual.
Aquestes xifres per si mateixes són les que defineixen allò que en té de social o no un Estat, i és ben clar que s’ha de concloure que l’Estat en la seva forma actual no és “social” . Amb això que en diuen democràcia i no ho és, hi ha guanyat més el capital que la gent treballadora.
La democràcia no ha arribat al món econòmic. L’Estat “Democràtic” ha servit bàsicament per a una major concentració de la riqueza en poques mans, a costa de la classe treballadora i d’amagrir el sector públic.
En els últims mesos els poders mediàtics, altaveus dels propietaris del capital, han proclamat el bon estat econòmic i la proximitat a una situació de plena ocupació que en realitat resta encara ben lluny.
És cert que s'ha generat ocupació (també es generava ocupació en el sistema directament esclavista), com és cert que les dones s’han incorporat al mercat de treball de manera molt significativa, i que juntament amb la immigració els dos factors han generat una gran demanda d’ocupació que el capital ha usat per retallar els salaris. Aquest fet precisament dóna la raó als que em dit en oposició als que fabulaven sobre la fi del treball i la desaparició de les classes, que la classe obrera creix, i creix al temps que s’empobreix. S’empobreix perquè l’ocupació creada és sosté bàsicament amb salaris que en un 90% no arriben als 1000 euros (xifres oficials de l’any 2006). S'ha estès massivament la precarietat i l'explotació, sense entrar aquí a valorar el creixement sostingut d'economia submergida, noves figures laborals frontereres (falsos autònoms, becaris, alumnat en pràctiques, etc.) i l'activitat irregular i clandestina.
Del que es tracta és de parlar de quin tipus d’ocupació es genera perquè dels 56247 nous contractes signats durant el mes de maig a les Balears només un 11'2% van ser indefinits i el 88'2%, temporals. D’altra banda la Reforma Laboral que ha servit bàsicament per a la reducció de les indemnitzacions en cas d’acomiadament i la generalització d’una forma contractual més precària que l’abans existent. El nombre de contractes temporals a l’Estat Espanyol representava en el mes de novembre de 2006 un 33,3% del total ,molt per damunt la mitjana dels vint-i-cinc estats europeus, que se situa en un llunyà 14,2%. Els efectes de la reforma de Zapatero, tot un regal als empresaris, resten molt lluny d’aconseguir l’objectiu de reducció de la contractació temporal, per més que els mitjans de comunicació del capital ens vulguin col·locar al cervell la propaganda que més interessa als seus patrons.
Un 93'1% dels contractes laborals fets a joves menors de 30 anys de les Balears són temporals i en general d’una durada que no permet accedir a subsidis d’atur perquè la gran majoria no arriba als tres meses de contracte continuat (Dels 202.592 contractes a menors de 30 anys a Balears, un 52,2% van ser inferiors a tres mesos). Si els nous contractes són inferiors en salaris als mil euros i a més no tenen una durada anual, és molt difícil que els que accedeixen a un treball superin la seva pobresa. L’any 2005 un total de 171.064 persones de les Illes Balears obtenien un salari mensual inferior a 642 euros. Es tracta de pobres de solemnitat, encara que no en tenguin consciència.
Tot i que cada vegada és major el percentatge de gent que es sotmet a l’explotació del capital en forma de salariat, disminueix la conciencia d’aquest fet i el sentiment d’identitat obrera. Aquest fet és explicable per les variacions en les formes productives, la segmentació de la gent assalariada, i la degeneració ideològica generalitzada de l’esquerra política i social bastida des d’unes direccions polítiques i socials absolutament permeables al discurs liberal.
L’atur registrat no és el real.
Les xifres d’atur que manifesten les estadístiques oficials (damunt les 28.000 persones a l'estiu i 48.000 a l'hivern) s’han assolit de manera inconscient per l’esquerra. La metodologia ha estat modificada en el anys 1987, 2001 i 2005, i en aquests anys el que s'entén per persona aturada és distint. La tendència ha estat a eliminar del còmput més persones (població que no prova la cerca d'ocupació en l'últim mes o que s’ha esborrat del registre per desànim, etc.). L’objectiu dels canvis metodològics és fer presentable la gestió dels polítics, de manera que el percentatge de població aturada és molt superior al registrat i es contempla en les estadístiques en el capítol d’inactius.
De les rendes, dels salaris i dels preus.
Per què ens diuen que ja no hi ha classes quan un de cada cinc treballadors i treballadores de Balears no arriba al salari mínim interprofesional en el seu còmput. anual?
Resposta: Perquè no interessa als capitalistes.
Per quina raó ens dicen que som un privilegiats quan no arriba al 30% els ciutadans balears que superen la mitjana salarial espanyola ?
Resposta: Perquè no interessa als colonialistes.
L’any 2005 un total de 1.192 persones declaraven guanyar a Balears més de 12.500 euros mensuals. Sabem que un 18,8% dels ciutadans de Balears cobraven més de 25.000 euros anuals i que set de cada deu contribuients de Balears declarava a Hisenda que guanyava menys de 21.000 euros anuals. En conclusió, no arriba al 30% dels contribuents els que declaren a Balears guanyar més que un treballador espanyol mitjà.
Les dones de Balears que declararen, ho van fer per 14.600 euros anuals de mitja, i els homes per 19.900 euros anuals al temps que la mitjana salarial espanyola era de 23.904 euros anuals, i l’europea era de 27.500 euros. Un 17% de les persones que declararen a Hisenda a Balears ho van fer per imports que van entre els 1500 i els 6000 euros anuals i un 4,42% guanyava menys de 1500 euros.
L'ingrés mitjà net de les llars a Balears és de 23.854 euros anuals, segons l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) publicat per l'Insitut Nacional d'Estadística (INE).És a dir, que l’ingrés mitjà d’una familia balear és inferior a la mitjana salarial d’un treballador espanyol.
Els sous mitjans dels alemanys superen en un 40% els dels treballadors balears, en un 30% ens superen els francesos i en un 20% els sos dels italians.
El sector més important de l’economia insular té els salaris més baixos entre les branques d’activitat.
El cost laboral mitjà l’any 2005 per a l'hostaleria era de 1.347,57 euros per treballador i mes, un 37% inferior a la mitjana estatal situada en 1992 euros. El sector ocupa el lloc nombre 51 en el rànquing de nivells salarials de les 52 branques d'activitat de l'economia, i en canvi els capitalistes del sector han acumulat beneficis que els permeten recolonitzar el Carib i el Golf de Mèxic. Aixa el Grup Barceló preveu tancar l'any amb un benefici de 120 milions d'euros, un 20% més que l'any 2005
Aquest any el Grup Barceló ha comprat l'Hotel Formentor i dues terceres parts de la península per 36 milions d'euros, a més ha invertit fins al present 235.237.500 euros a Mèxic (90 milions a la Riviera Maya) ,lloc on ha inaugurat el Barceló Maya Colonial Beach i del Barceló Maya Tropical Beach a la Riviera Maya amb la benedicció del bisbe de Quintana Roo Pablo Elizondo .
Per quina raó ens volen vendre que a les Balears els treballadors i treballadores fermam els cans amb llonganisses ?.
La resposta és molt simple, perquè els capitalistas volen generar-nos una satisfacció artificial que incrementi la nostra docilitat i submissió a les seves necessitats d’acumulació de capitals.
El salari mitjà dels treballadors espanyols només ha augmentat un 0,4% des del 1997, mentre que en altres països europeus, com ara el Regne Unit i Polònia, el poder adquisitiu ha pujat més d'un 20% en el mateix període . En canvi els preus han augmentat a l'Estat gairebé un 10% més que a Europa des de l'any 1998 segons el IESE i Adecco . Els Fidalgo i Méndez han fet una tan gran contribució en benefici dels capitalistes espanyols que fins i tot el verticalisme franquista els ha superat per l’esquerra.
