Any 1176
Creació de l'Ordre de Évora a Portugal.
Celebració de Corts al castell de Benavente (Zamora), avui Parador de Turisme.
Monjos premonstratesos funden el monestir de Santa Creu de la Zarza o de Ribas, a Ribas de Campos (Palència).
Aliança entre lleonesos i castellans contra els almohades: els
lleonesos llancen una campanya de saqueig que arriba fins Jerez dels
Cavallers (Badajoz).
Alfonso VIII dona la vila de Castrillo de Villavega (Palencia) a Pedro
d'Àries, prior de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, i el castell de
Cogolludo (Guadalajara) a l'Ordre de Calatrava, que el millora i
s'emmuralla la vila.
Pelayo Pérez dóna la vila d'Humanes (Madrid) a l'Ordre de Sant Joan de
Jerusalem (o de l'Hospital), sota certes condicions, però aquesta no
l'ocuparà.
Primera menció del monestir de Buenafuente del Sistal
(Guadalajara): el senyor de Molina, Pedro de Lara, li dóna les salines
d'Anquela.
Els musulmans de Conca, Alarcón i Moya (primera menció documental
d'aquesta plaça islàmica) ataquen les places cristianes d'Huete i Uclés
(Conca) trencant els pactes,: roben i talen la zona, però no
aconsegueixen prendre el castell d'Uclés ni el de Alharilla (municipi
de Fuentidueña de Tajo, Madrid), defensats pels freires de l'Ordre de
Santiago. Com a conseqüència, Alfonso VIII convoca la seva host i als
seus aliats.
Monjos cistercencs funden el monestir de Sta. Mª de Iranzu (Navarra).
El bisbe Martín passa a denominar-se "bisbe de Segóbriga i de la cadira
de Albarracín" (1176-1212), en aplicar la recentment coneguda divisió
episcopal de Wamba (o Hitación de Wamba, un document avui considerat
fals per molts investigadors), a la que per una similitud fonètica i
per interès de l'arquebisbe de Toledo que vol estendre la seva
autoritat al màxim possible s'assumeix que Segóbriga (Conca) (les
ubicació es desconeix en aquesta època) és Sogorb (Castelló) i que la
zona d'Albarracín suposadament hauria pertangut a aquesta diòcesi
(depenent de la Cartaginense, és a dir, de Toledo) i no a la de
Arcávica (depenent de la Cesaraugustana, és a dir, de Saragossa). El
conflicte per tot aquest embolic durarà moltes dècades.
Alfons II converteix Terol en vila reial (ciutat des de 1347), li atorga un gran alfoz (terme) i furs (oct).
Espanyol de Castellot concedeix a l'obra de Sant Salvador i Sant
Valeri de Saragossa dues terceres parts de la seva senyoria sobre el
lloc de Nocito o Noched (avui despoblat entre Montoro i Aliaga; Terol):
primera menció de Villarluengo (Terol).
Per aquestes dates se celebra les noces d'Ermengol, hereu del comtat
d'Urgell (futur Ermengol VIII) amb la castellana Sança Núñez de Lara
(filla del comte Nuño Pérez de Lara i de la seva esposa Teresa
Fernández de Trava), que li donarà la seva única hereva.
Alfons II és el propietari del castell de la Manresana, a Sant Ramon (Segarra; Lleida).
Primera menció del castell de Riquer, a Montmaneu (Anoia, Barcelona).
Els templers adquireixen la baronia de Vallmoll (Alt Camp; Tarragona) fins al pagament d'un deute.
Es produeix un nou intent de poblar el Mº de Santa Maria de Montsant
(municipi de La Morera de Montsant; Priorat; Tarragona) per part
d'eremites procedents de Cérvoles (Garrigues; Lleida).
Alfons II dona al Monestir de Poblet la fortalesa del Puig de Ceba (avui El Puig; València) per quan es conquisti (febrer).
18 d'abril de 1176
Mor Galdino Valvassi della Sala, bisbe milanès
Alfons II i Ramon V de Tolosa signen la pau de
Tarascó en una illa entre Bellcaire i Tarascó: a canvi de 31.000 marcs
de plata, el tolosà cedeix els seus drets sobre els comtats de
Provença, Gavaldà i Carladés
20 d'abril de 1176 - Mor Richard FitzGilbert de Clare1
dit Strongbow, segon comte de Pembroke
13 de maig de 1176
Mor Mateu I de Lorena, aristòcrata francès (n. 1119).
22 de maig de 1176
Dos membres de la secta dels Assassins, intenten matar Saladí durant el setge d'Alep
29 de maig de 1176
A Itàlia es lliura la batalla de Legnano entre l'emperador Frederic I
Barba-roja i la Lliga Lombarda, en la que es frena l'hegemonització
imperial de municipis.
25 d'agost de 1176 - Les tropes castellanes tornen a entrar a Navarra i
conquisten el castell de LeGuin, que defensava el corredor que des
Lumbier fins Aoiz donava accés a Pamplona, però els reis de Navarra i
de Castella es reuneixen entre Nájera i Logronyo i accepten sotmetre
les seves disputes territorials a l'arbitri del prestigiós Enric II
d'Anglaterra (sogre del castellà) i una treva de 7 anys.
10 de desembre de 1176 - Estefania Ramírez, vídua del comte Ponce de Minerva, dóna a l'Ordre
del Císter la vila i palau de Carrizo (Lleó) per fundar-hi el monestir
de monges bernardas de Santa Maria , que en realitat ja s'està
construint i donarà lloc a l'actual Carrizo de la Ribera al traslladar
aquí tots els pobladors del proper poble de Villar de les Olles (situat
on es troba l'Ermita de Villar): la comtessa residirà en ell fins a la
seva mort en 1183.
