Any 1443-Sala Capitular de la Seu.
Any 1443-Guillem Vilasclar accedeix a ser sobreposat dels picapedrers.
Any 1443 - El bisbat de Mallorca destina 40 lliures recaptades a les parròquies per a la redempció de Jordi Negre, captiu a Ceuta.
Can Oleo - Arxiduc Lluís Salvador
Any 1443- Els Vivot compren Can Oleo que era dels Thomàs al carrer de l'Almudaina 4 de Palma.
Any 1443-Són jurats de Palma Antoni Arrufat, sabater i Francesc Comelles
Any 1443-Antoni Cerdà té Binicaubell (santa Margalida)
Any 1443- Berenguer Piquer és metge de l'Hospital de sant Llàtzer dels Mesells.
Any 1443- Bernat de Llupià és el lloctinent de governador
Any 1443- Hug Pont i Joan de Conilleres són administradors de l'Hospital de santa Catalina.
Any 1443- Assassinat de Bernat Guerau a Llucmajor per part d'Antoni i Miquel Garí, Rafel Vives i Pere Vanrell.
3 de gener de 1443 - El sabater Gabriel Torres cobra per dur els cavalls a la festa de l'estendart
Gener de 1443- El Castell Nou de Nàpols es rendeix a Alfons el Magnànim.
Gener de 1443 - Els clavaris i síndics elegits en la direcció del Sindicat Forà són: Guillem Picornell de Llucmajor i Llorenç ramis de Muro, clavaris. Síndics: Guillem Sureda d'Artà, Nicolau Serra de Campanet, Guillem Vic d'Esporles, Guillem Sastre de Marratxí, Pere Canyelles de santa Maria del Camí, Joan Monge de santa Margalida, Pere Torner de Sineu i Ramon Terrassa de Rubines.(ARM, AH 4082).
23 de febrer de 1443- Alfons el Magnànim entra victoriós a Nàpols.
14 d'abril de 1443- Es reuneixen a la Casa de la Sala de la Juraria els jurats Guillem de sant Joan, donzell, Joan Dameto, Guillem de Pacs, Hug Pont, Francesc Comelles ,Antoni Arrufat i els consellers forans, on es tracta de la condemna a mort instada per l'assessor del governador Joan de Copons contra Joan Gual que s'havia queixat de certs actes amb "paraules gravatòries" . Aquestes paraules enfuriren Joan de Copons que va intentar escanyar Joan Gual amb una corretja sense aconseguir-ho perquè es tallava de podrida, així que continuaren a cops de puny amb clara desventatja per part de Gual que demanava clemència. Però l'enfurit Copons no en va fer cas i li tallà el puny esquerre amb un coltell.
Guillem de sant Joan en la Sala de la Juraria va acusar Copons d'haver ignorat els privilegis i franqueses de Mallorca.
Jordi Gual i Ramon Gual, germà i pare de Joan Gual, compareixeren a la Sala on van instar als jurats i consellers a sol·licitar del rei l'expulsió de Copons del càrrec d'assessor del governador i el corresponent càstig.
"..qui en tal forma es trencador de Franqueses fos repel-lit de jutjar a nosaltres e als singulars de aquest Regne en tal forma que los habitadors sien segurs e preservats de jutges cruels e les franqueses servades"
16 d'abril de 1443- Gabriel de Verí és enviat com a síndic a Sicília per demanar el cessament de Joan de Copons.
21 de maig de 1443-Gabriel de Verí escriu als jurats i consellers des de Nàpols amb el mandat del rei de detenció i posada en grillons de Joan de Copons. (A Nàpols, Joan de Copons a més d'obtenir la llibertat va formar part del consell reial).
15 de juny de 1443 - Crida per la celebració de tres dies de festa arrel de la conquesta de Nàpols pel rei Alfons.
8 juliol 1443- En poder de Benet Gradulí nott., fà testament Daniel Pardo, fill de Perot y de Beatriu, diense major de dies; anomena a Pera Pardo son pare, a Pau y Gabriel sos germans; elegeix sepultura en Sant Francesch aont està sepultat, Francesch Pardo son onclo; anomena a Galceran Martí, Ciutadà de Valencià son onclo y a Violant muller de Joan Vidal, tia de part de pare y lo mateix de Grasiossa muller de Joan Rafel; anomena per cunat a Joan Bertran y a Jaume Pardo son cosí; hac son hereu son fill Pera Pardo y anomena a Pera, àlias Joan fil expureo.
10 de juliol de 1443 - El governador Berenguer d'Oms comunica a tots els oficials la concessió de guiatge a Mafumet de Ceuta, que va ser esclau de Bernat Nivorra de manacor per tal que pugui obtenir la llibertat de la seva esposa Azida i del seu fill Cassim, esclaus encara de Nivorra. (ARM S-8 F 146).
20 de desembre de 1443 - Els picapedrers de Ciutat Simó Xipre i Pere Noguera es comprometen per a la construcció d'un aljub a l'alqueria de Guillem Albert a Santanyí.(ARM, Prot.M-229,60v)
31 de desembre de 1443 - Testament d'Arnau Sureda, propietari de l'honor de sant Martí que comprèn Alanzell, Albadellet, Boscana, Maria --Bonany-- i Llobregat.
