Any 1868
Any 1868: S'obre el carrer de sant Elies a Palma.
Any 1868 - En el Port d'Andratx es
registraven 47 vaixells de cabotatge, hi havien set fàbriques de sabó
dur i tres de sabó blan.
28 de febrer de 1868- Felip Fuster Puigdorfila, nou governador civil de
les Illes Balears.
23 d'abril de 1868 - Mor Narváez.
25 d’abril de 1868, Pere Caro i Álvarez de Toledo arrenda Son
Espanyolet a Miquel Canyelles Nadal, de Valldemossa, durant set
anys al preu de 900 lliures mallorquines a pagar en tres parts de 300
lliures a l’inici de cada quadrimestre.
2 de juny de 1868 - S'aprova una llei d’Instrucció Primària que delega
la tasca de la Inspecció de l'ensenyament a l’Església.
17 de setembre de 1868 - Sublevació de l'esquadra a Cadis, segons els
plans de Prim.
21 de setembre de 1868 -José de Reina Frías de la Torre, capità general
de les Balears, declara l’estat de guerra.
24 de setembre de 1868-Proclamació de la República de Puerto Rico,
després de l'ocupació de Lares el dia anterior pels revolucionaris
portorriquenys. Francisco Ramírez Medina és nomenat president.
28 de setembre de 1868 - El general Francisco Serrano, antic amant de
la reina Isabel unit a les forces rebels venç al general Manuel Pavia
que dirigia les tropes de la reina a la batalla de Puente de Alcolea.
1 d'octubre de 1868 - El general Baldrich, progressista, entra a
Barcelona.
1 d'octubre de 1868: enderrocament de l'estàtua de la reina.(Plaça de
la Reina). Carta de Bartomeu Pasqual:
"...el pueblo estuvo entregado a sí mismo, cebándose en quemar todos
los fielatos, los muebles de los empleados más insolentes de consumos,
los coches de Mayol y del visitador Gómez; igualmente quemaron todo el
ajuar y demás del comisario Bisquerra, de sus adláteres los empleados
de vigilancia, del celador Bueno, de todas las matronas de los
fielatos, etc. Al quemar los muebles de Bueno, la tropa que presenciaba
arma al brazo estos atropellos, viose precisada a hacer fuego, y cayó
muerto un hombre y algunos heridos en el Borne, esquina a la calle de
San Jaime."
"Inmediatamente de recibida la noticia del pronunciamiento de
Barcelona, corrieron a apedrear el monumento de la Reina, ensuciándolo
todo y mutilándolo atrozmente, rompiendo estatuas y esculturas.
A las diez de la noche, después de pasada un poco la tormenta, fui a
ver el destrozo, y me constristé sobremanera. Vi la Reina sin corona,
cetro, nariz ni manos, la cara tiznada, una cuerda atada al cuello y
una porción de chiquillos y bargantells, que tiraban de la cuerda, para
derribarla..."
Al día siguiente los chiquillos lograron arrancar la cabeza de la Reina
y la pasearon arrastrando por todo Palma; mira si eran niños, que los
más al arrastrarla, gritaban
¡viva la Reina!'
En Santa María quemaron el carruaje del cobrador de contribuciones,
e insultaron a Crespí con una cencerrada horrible (no la merecía).
En Sóller quemaron una casa y costó 2 0 0 duros al dueño de ella que no
lo echasen a él por el puente abajo. En Inca el administrador Pérez
mató por su mano algunas personas que atropellaban su casa, y está
escondido y se ignora su paradero. En Santany se escedieron. En
Felanitx fue gravísimo. En Lluchmayor quemaron la casa de Clar con
todos sus muebles, ropas, trigos, habas, puertas de ventanas y
balcones, etc.,
sólo quedaron las piedras por ser incombustibles. Lo mismo sucedió en
casa del notario Salom y del amo de Son Grauet. Pensaron ir a casa de
D. Miguel Salva y Cardell y un amigo les hizo desistir con algún
trabajo.
Fueron a otra casa llamada can (ilegible), y la prudencia de cierto cura
que había en la casa pudo conjurar la tormenta que les amenazaba. Aún
no ha pasado el susto a la señora Dª Concha, que se hallaba en
Lluchmayor y tuvo que pasar la noche escondida con sus criadas en casa
de una vecina pobre. Todo se debe al... Reina, que si con tiempo
hubiera dejado formarse la Junta, todas estas desgracias hubiera
evitado a los mallorquines. Dios le pague esta y otras muchas faltas
cometidas, cual merece.
Por si no estás cansado de oír atropellos, sepas que quemaron
todos los documentos y papeles de la Administración de Hacienda y los
de la Aduana, saqueando ésta cual lo hubieran hecho los moros del
Rif".
Any 1868
1 d'octubre de 1868- Marià de Quintana Ramon, nou governador civil.
2 d'octubre de 1868- José López Vázquez dirigeix la Junta
revolucionària.
2 d'octubre de 1868 -A Felanitx cremen el retrat de la reina. (Notes.... Pere A.Binimelis)
3 d'octubre de 1868- El govern provincial ordena la dissolució de la
Junta Revolucionària.Gaspar Moner Valent és el president de la Junta
Revolucionària d'Andratx..
3 dòctubre de 1868 -Dimiteix l'Ajuntament de Felanitx i es forma la Junta Provisional de Govern.
4 d'octubre de 1868- Els membres de l'Ajuntament de Felanitx de 1856 prenen possessió del càrrec.
5 d'octubre de 1868-El terratinent Jaume Escales Vidal és el batle de
Santanyí. El mestre d'obres Antoni Calafell Pujol dirigeix l'Ajuntament
d'Andratx com tinent de batle.
9 d'octubre de 1868 - El regidor Gabriel Humbert proposa a l'Ajuntament
que s'enderroquin les muralles de Palma. La proposta s'accepta i es
trasllada la petició a la Junta Provisional del Govern de les Illes
Balears.
16 d'octubre de 1868 . El carrer del Príncep de Palma passa per acord municipal a ser carrer de la Unió.
20 d'octubre de 1868 - L'Ajuntament d'Artà exigeix a Pere Font dels
Olors i Maiol que entregui al dornini públic la placeta dels Olors, en
el carrer del Pou Nou, en l'estat en que es trobava, quan es
possessiona d'ella, l'any 1859.
23 d'octubre de 1868- Gaspar Moner Valent de la Font és nomenat
batle d'Andratx.
31 d'octubre de 1868- Mor Jerònia Boneo Villalonga, esposa de Guillem
Ignasi Montis Pont i Vic.
Novembre- L'Ajuntament de Felanitx suprimeix els serenos.
2 de novembre de 1868-Primitivo Serinyà Raimundo, governador civil.
Desembre de 1868-Constitució del Casino Republicà al carrer de les
Minyones de Palma.
Desembre de 1868- Els dirigents republicans mallorquíns són :Josep
Miquel Trias, Pere Antonio Obrador, Miquel Amer, Gabriel Reus, Andreu
Barceló, Jordi Aguiló Cetre, Sebastià Vila, Ignasi Fuster, Eleuterio
Quijada, Joan Lluis Oliver, Jaume Sancho, Fèlix Campaner, Francesc
Cànaves, Ramon Marià Ballester, Joan Vanrell, Francesc Sodas , Francesc
Oliver Berga, Josep Dezcallar, Bartomeu Castelló, Llorenç Muntaner,
Miquel Socías, Pere Joan Segura.
