.Any 1909
Any
1909-Obligatorietat de l'ensenyança elemental.
Any 1909 - Catalina Sureda compra s'Alqueria d'Avall per preu de
587.500 pessetes.
Any 1909-
Bartomeu Barceló Mir del Partit Liberal, batle de Palma.
Any 1909-
Joan Rubió militant català de la Lliga Regionalista és l' arquitecte
del Banc de Sóller i de Can Prunera.
Any 1909-
Joan Oliver Ordines és el propietari de Son Pisà de Bunyola.
Fortesa Rei i El Águila
Can Fortesa Rei i
El Àguila (1909)
Any 1909-
Gaspar Bennàzar Moner dissenya amb Jaume Alenyà l'edifici d 'El Àguila
a Palma. També fa el projecte del Triquet.
Any 1909-
Camí del Rosari de Lluc, obra de Gaudí, Rubió i Guillem Reynés.
Any 1909-
Fundació de la societat d'oficis diversos La Semilla al Pla de na Tesa.
Març de
1909-Fundació de l'Espurna per Joan Alcover, Joan Capó, Llorenç Riber
Campins, Alfons Aguiló, Salvador Galmés, Miquel Ferrà, Albert Iglesias
i Antoni Oliart.
14 d'abril
de 1909- El claustre gòtic de sant Francesc està en molt mal estat i la
premsa es preocupa del fet.
Abril de 1909 - Resulten ferits per
desprendiments en les obres d'un túnel del tren de Sóller Vicente
Villanueva i Antonio Raya García.
25 d'abril de 1909 - Míting
electoral del socialista Francesc Roca en el Molinar de Llevant.
(La Gaceta de Mallorca)
25 d'abril de 1909 - A sant Joan ,
Francesc Riutort Jaume, de 22 anys assassina a ganivetades en una
baralla a Antoni Vaquer Bou de 20 anys (La Gaceta de Mallorca)
26 d'abril de 1909 - Troben en el
Port de Sóller el cadàver del mariner Jaume Arbona, tripulant del
"Joven Pablo", mort per ofegament.(La Gaceta de Mallorca)
26 d'abril
de 1909 - El republicà Antoni Villalonga escriu a La Almudaina en
suport a L'Espurna.
27 d'abril de 1909- Llucia Carreras és condemnada al pagament d'una
multa de 100 pessetes i costes judicials per un delicte de contraban.
27 d'abril de 1909 - Gabriel Bestard Mestre és condemnat a un any, vuit
mesos i un dia de presó per la sustracció d'un rellotge de níquel que
va vendre per dues pessetes. El fiscal era Josep Feliu.
27 d'abril de 1909 - El guàrdia de Palma Salord és acusat pel regidor
Ramis de fer pressió electoral per el vot.
27 d'abril de 1909 - Míting socialista en els Hostalets.
28 d'abril de 1909 - Catolicisme racista: La catòlica "La Gaceta de
Mallorca" comenta que la mendicitat dels gitanos a Palma amenaça la
seguretat i sol·licita del governador civil "alejar esta plaga".
28 d'abril de 1909 - Míting socialista en el Vivero.
29 d'abril de 1909 - Míting socialista a les Enramades.
30 d'abril
de 1909 -Míting electoral de L'Espurna a la fonda Europa del carrer del
Sindicat amb les intervencions de Francesc Muntaner, Antoni Oliart i el
candidat Antoni Quintana Garau. El republicà federal Lluís Martí dona
suport públic a la candidatura.
30 d'abril de 1909 - Joan Alcover
Maspons guanya la Flor Natural en els Jocs Florals amb l'obra "A la
vora del Tàmesi"
1 de maig de 1909 - A Palma amb motiu del Primer de Maig es realitza un
míting a la Plaça dels Bous, on s'acorda dirigir una instància al
govern amb les següents reivindicacions:
-Implantació de la jornada de 8 hores- Establiment de salaris mínims-
Abaratiment de les subsistències- Protecció dels miners- Abolició de la
llei de vaga - Manteniment de la pau universal - Amnistia per als
presos derivats de delictes socials.
2 de maig de 1909 - La Junta de Reformes Socials permet a la fàbrica de
gaseoses Ordinas y Ramis poder treballar en diumenge per no haver-ho
fet el Primer de Maig.
2 de maig de 1909- Mor el general de brigada Juan Palou de Comasema.
2 de maig de 1909 - Resultats de les eleccions municipals a Palma.
Rover Motta
Districte Primer: Cort,Sant Nicolau,Santa Eulàlia i Banc d'Espanya:
Rafel Ignasi Cortès (conservador)578 vots, Francesc Rover Motta
(lliberal) 404, Antoni Quintana Garau (regionalista) 129. Electes:
Cortès i Rover. Rover Motta va ser el més votat a santa Eulàlia i el
menys votat en el Banc d'Espanya.
Antoni Oliver Roca-Bernat Obrador
Districte Segon :Monti-sion,Santa Fe,Consolació,Sant Francesc, Molinar,
Soledat i Sant Jordi: Antoni Rebassa Roig (republicà) 948, Antoni
Oliver Roca (conservador) 939,Guillem Mas Tauler (conservador) 937,
Antoni Ballester Estaràs (lliberal) 926, Bernat Obrador Mut (republicà)
916, José Sabater Ponsell(cercle obrers catòlics) 894,Francesc Roca
Hernández (socialista) 235.Electes: Rebassa, Oliver, Mas,
Ballester.Oliver Roca va ser el més votat a Monti-sion, santa Fe,sant
Francesc. Rebassa va ser el més votat en el Molinar i La Soledat i va
liderar igual que Ballester Consolació. Ballester va guanyar a Sant
Jordi.
Districte Tercer: Socors,Mercadal,Sant Antoni de Pàdua, Hostalets,
Sindicat. Gerreria, Pla d'en Fuster: Gaspar Villalonga Esbarranch
(republicà) 1077, Josep Llabrés Reinés (lliberal) 1038, Pere Ferrer
Balaguer (conservador) 664, Llorenç Bisbal 251. Electes: Villalonga,
Llabrés i Ferrer. Gaspar Villalonga va guanyar en el Socors i en el
Sindicat.Llabrés va guanyar a sant Antoni de Pàdua i en el Pla d'en
Fuster. Pere Ferrer va guanyar en el Mercadal i els Hostalets.
Districte Quart:Plaça Major, Sant Antoni de Viana, San Esperit,
Caputxíns, Rambla: Josep Sampol Ripoll (conservador) 735, Francesc Ruíz
Sabater (republicà) 433, Tomàs Rosselló Ribas (candidat dissident
republicà que retirà la candidatura) 5. Electes: Josep Sampol i
Francesc Ruíz Sabater. Sampol va guanyar a tots els llocs.
Districte Cinquè:Llotja, sant Pere, Porta de santa Catalina, sant
Gaietà : Antoni Pou Reus (lliberal) ,437, Ferran Pou Moreno
(republicà). 420, Antoni Planas Franc (conservador) 398, Casas
(conservador) 374. Electes: Antoni Pou, Ferran Pou, Antoni Planas.
Antoni Pou va guanyar a Sant Pere i va empatar amb Ferran Pou en el
lideratge de santa Catalina. A Sant Gaietà va guanyar el no electe
Casas i a la Llotja, Planas.
Districte Sisè: Electes:Marià Servera Fàbregas (conservador), Bartomeu
Calafell Mesquida (lliberal), sense elecció.
Districte Setè: Electes: Pere Canet Castañer (conservador) i Francesc
Quijada Martí (republicà), sense elecció.
Districte octau: electes: Francesc Caracciolo, Vicenç Ferre de sant
Jordi (conservadors), Alexandre Jaume Rosselló (lliberal), Antoni Ramis
Grauchez (republicà), sense elecció
El Consistori de Ciutat és format per 14 regidors conservadors, 12
lliberals i 9 republicans.
Regidors en els pobles (la major part una setmana abans):
Alaró (no elegits): 5 conservadors, 2 lliberals.
Alcúdia: 3 conservadors i 2 lliberals.
Algaida (no elegits): 3 conservadors, 3 lliberals.
AndratX:4 lliberal, 2 republicans, 2 conservadors.
Artà:7 conservadors,
Binissalem: 4 conservadors i 2 independents.
Búger (no elegits): 2 conservadors, 2 lliberals.
Bunyola: 3 conservadors i 2 lliberals.
Campanet: 4 conservadors.
Capdepera: 3 lliberals, 1 conservador i 1 carlí.
Deià: 2 conservadors, 2 lliberals.
Felanitx: 5 conservadors, 2 lliberals, 2 republicans.
Establiments: 3 conservadors, 2 independents.
Fornalutx: 4 conservadors.
Inca: 4 conservadors, 2 lliberals, 1 demòcrata.
Manacor: 5 conservadors i 5 lliberals.
Marratxí (no elegits): 3 conservadors, 1 lliberal, 1 socialista
Muro: 4 conservadors i 2 lliberals.
Petra: 4 conservadors, 1 lliberal, 1 carlí.
Pollença: 6 conservadors, 3 lliberals, 1 independent.
Sa Pobla: 4 conservadors, 2 de la Unió lliberal republicana, 1
lliberal canalejista.
Sant Joan:5 conservadors.
Santa Margarida: 2 conservadors, 2 lliberals, 1 independent.
Santa Maria: 5 conservadors.
Selva: 3 conservadors, 3 lliberals.
Sóller:8 conservadors.
Son Servera:(no elegits) 3 conservadors i 2 lliberals
Valldemossa: 4 conservadors, 1 independent.
Vilafranca (no elegits): 5 conservadors.
maig de
1909-El socialista Jaume Rotger, regidor de Marratxí per proclamació.
22 de maig de 1909 - Meteu Bonet Mas, pren possessió de la batlia de Manacor.
27 de maig
de 1909-Mor Mateu Obrador Bennàssar, escriptor conservador, a Palma.
20 de juny
de 1909-Arriba a Palma el socialista Antoni Fabra Ribas, director de
"La Internacional". El reben els socialistes de
Ciutat,Llucmajor,Felanitx i Marratxí.
23 de juny
de 1909-Conferència de Fabra i Ribas a Felanitx.
23 de juny
de 1909 - Boda de Catalina Bisquerra Bisquerra, hereva de la possessió
de santa Eulàlia (santa Margalida) i Antoni Fortuny Moragues
Estade Ibarra, propietari de S'Estremera Vella (Bunyola), de Son Llega
(Valldemossa), gerent de la Companyia Fabril, president d'Obres del
Port i regidor en temps de la dictadura de Primo de Rivera.
24 de juny
de 1909-Conferència de Fabra i Ribas a Manacor.
27 de juny
de 1909-Conferència de Fabra i Ribas a Marratxí.
28 de juny
de 1909- Decret d'obligatorietat de l'ensenyança elemental a Espanya.
30 de juny
de 1909 - Inauguració de l'Escorxador de Palma.
5 de
juliol de 1909´-Els socialistes de Ciutat aproven avançar cap a la
constitució d'una Confederació d'Agrupacions Socialistes
Catalano-Balear i promoure la fusió de la publicació "El Obrero" amb
"La Internacional".
20 de juliol de 1909 - Rufino Carpena, mestre innovador, partidari de
l'escola activa comença la seva labor a l'escola pública de Llucmajor.
24 de
juliol de 1909-Article de Llorenç Bisbal a "El Obrero Balear" amb el
títol "Guerra al gobierno", "Guerra a la Guerra" que va motivar la
retirada dels exemplars per part del govern civil.
12 de
setembre de 1909- Enderrocament de l'església de Sant Antoni de Pàdua a
Palma.
Octubre de
1909- Míting contra Maura a la plaça de toros de Palma.
1
d'octubre de 1909- Neix Miquel Batllori a Barcelona.
15
d'octubre de 1909 - Juan March Ordinas mi José Garau funden a Alger una
societat col·lectiva dedicada a la compra i venda de tabac amb un
capital de 300.000 pessetes de 9 anys de durada.
16
d'octubre de 1909 - 16 d’octubre de 1909, Ca Nostra número 107
El
retrògrad Miquel Duran, al servei dels cacics escriu:
Noves
d’Inca
Diumenge
passat, per ordre del sr. Batle va ser engegat d’aquesta ciutat un
subjecte que venia distints romansos contraris a la decència i a
l’ordre social, recollint-li tots els papers que portava.
Alabam la
determinació de nostra autoritat local i més quan dit subjecte feia
propaganda per on se vulla d’idees anarquistes que encara que la seva
paraula no tengués autoritat no falten bàmbols que tot s’ho creuen.
Escapulons
FERRER.-
Sentenciat per un Consell de Guerra, dimecres fonc mort en el castell
de Montjuic el tristament cèlebre Francesc Ferrer, director de l’Escola
Moderna de Barcelona.
La seva
mort és estada anticristiana, com la vida. Ha refusat els auxilis de la
religió catòlica i fins
i tot la
companyia del sacerdot del Castell.
La fossa a
on descans el seu cadàver té una obscuritat aborronadora, sens cap mica
de llum ni esperança. Déu mos perdoni a tots.
5 de
novembre de 1909- Joan Ramis d'Ayreflor substitueix Andreu Pont Llodrà
en la direcció de La Gaceta de Mallorca, publicació conservadora
catòlica.
Novembre
de 1909 - L'integrista Miguel Duran participa en un míting d'homenatge
a Antonio Maura a Inca.
7 de
novembre de 1909- Pacte electoral de republicans i socialistes
espanyols.
8 de
novembre de 1909- Ángel Fernández Caro, nou governador civil.
15 de novembre de 1909 - Campanya
del diari monàrquic ABC contra les
"ofenses estrangeres" contra Espanya, arrel de l'execució de Francesc
Ferrer i Guàrdia. A Mallorca la campanya té l'adhesió
dels socis del Círculo Conservador, dels botifarres, dels rics, de la
dreta ultramontana i dels intel·lectuals servils:
comte d'Olocau, marquès d'Ariany, marquès de la Torre, Juan Burgues
Zaforteza, Miguel i Luís Ramis de Ayreflor, Guillermo Dezcallar Tacón,
Jorge Fortuny, Ignacio de Montaner, Manuel Salas, Cayetano Segura,
Cayetano Fuster Flores, Gaspar Bennassar, Mariano Aguiló, Juan Alcover,
Mariano Canals, Antonio Salvà, Nicolás Brondo, Pascual Ribot Maura,
Jerónimo Massanet, Pedro Sampol Ripoll, Tomás Darder, José Rover, Pablo
Cavaller, Juan Kirchofer, Enrique Sureda, Antonio Sureda, Mario
Verdaguer de Travesí, Francisco Salas, Raimundo Montis, Antonio Fluxá,
Antonio Rosselló Cazador, Joaquín Oleo, Jaime Gibert, Bartolomé Bosch
Terrasa, Guillermo Costa, José Tarongí, Lorenzo Cerdá, Joaquín F. de
Puigdorfila, Juan Massanet Verd, Luís Fábregas, Mateo Torres, Eugenio
Losada, Juan Marqués Palou, Luís Canals, Gaspar Moner, José Estela i
molts altres.
Francesc Julià, líder
lerrouxista
20 de desembre de 1909 - Mor Joaquim Rosselló Ferrà , fundador dels
Missioners dels Sagrats Cors.
