ANY 1975
L'any 1975 en la meva memòria
Acabat el servei militar, vaig continuar amb el treball precari i sense cotització que havia iniciat els horabaixes quan no tenia serveis al quarter. Al mateix temps em preparava per a les oposicions que es convocaven a institucions oficials (INP) , entitats bancàries i caixes , a la cerca d'un treball estable. Abans del servei havia girat en massa empreses en pocs anys i era necessari trobar l'estabilitat laboral, també perquè la meva relació amb Joana; F. Manresa anava molt de pressa i ja entrava a casa seva. Sabia també que no ho tendria fàcil perquè era conegut que per passar amb èxit una oposició havies de tenir padrins, i els meus ja eren morts i tampoc m'hagués ajudat massa tenir-los vius.
En els primers mesos, poc abans de la Setmana Santa, l'amic i antic artiller Antoni Cabrera em va fer la invitació d'anar a Barcelona, i jo vaig acceptar la seva proposta. Em va dirigir a un pis alt en un edifici d'un carrer sense asfaltar proper al mercat de Virrei Amat. En aquell pis em rebrien els seus amics i més tard ens trobariem perquè ell havia de treballar.
Qui va obrir-me la porta era Ramon R. Perea. Ho va fer en calçotets perquè quan vaig arribar , ell dormia. Em va fer passar, es disculpà, i va tornar al llit després de fer-me veure el motiu del seu cansament: uns quadres amb melons que havia pintat al llarg de la nit, i de fer-me passar a una habitació on hi havia centenars de llibres de butxaca i on solien aplegar-se per escoltar música de guitarra en viu o en disc. Ramon era un home molt fosc de pell i cabells, molt agitanat, natural de San Juan de Aznalfarache, lloc al qual desitjava tornar perquè tenia el somni de formar una comuna agrícola. Aquell era un somni compartit pel meu amic Antoni, que estudiava agricultura, però que a la vegada tenia un sou a la Telefònica on treballava en informàtica. El temps i la seva relació sentimental s'encarregaren de desfer aquell projecte utòpic.
Antoni i Ramon eren anarquistes i amb altres companys habitaven de manera irregular aquell pis comunal, que al menys servia a tots, encara joves, per fer l'amor, escoltar i fer música, llegir, dialogar, conviure, pintar, promoure obres de teatre amb missatge, com " Escuadras hacia la muerte" d'Alfonso Sastre o com "La batalla del Verdún" , que preparaven en el temps de la meva estada al barri. En aquell mateix pis cohabitava una jove vídua , també anarquista,de nom Encarna Z.Terrés, amb una nina d'apenes dos anys, a la qual intentaven educar de manera llibertària i en l'ateïsme.
En aquells dies vaig conéixer els petits habitatges dels treballadors de la Seat (n'Antoni era fill d'un operari ), i vaig tenir les primeres referències dels trotsquistes que intervenien a la fàbrica. Vaig assistir a reunions en una parròquia amb un gran saló presidit per un mural grandiós del Ché Guevara, on es parlava del futur sindical després de l'experiència històrica dels jurats mixtos que els anarquistes consideraven nefasta i de la necessitat de mantenir els principis de l'acció directa.
Debatiem pel·lícules com "El espíritu de la colmena", que vaig veure a un cinema proper al camp de fútbol del Europa, i parlàvem molt, de la religió, del sexe, de política, del proper aburgesament dels comunistes que ben aviat seguirien les passes dels seus companys francesos contra qualsevol intent de revolta.
Aquella estada a Barcelona va significar molt per a la meva evolució posterior, tot i que a Palma no tenia relació amb cap oposició organitzada al règim franquista, en aquells primers mesos de l'any 1975. De manera que amb altres amics arribàrem a constituír un grup d'esquerra a Ciutat que es va formar amb J.A. A. de Frutos "Paco", químic, Eduard B. Gil, administratiu, Pere R.Cànaves, treballador de Telègrafs, Xim M. Moreno, treballador d'assegurances, els germans Escanelles i altres. Es tractava d'un grup obert i informal d'amics i d' amigues (menys implicades) que igual anàvem d'excursió, a ballar a una discoteca o a qualsevol acte de caire antifeixista. Com que el grup no era molt seriós ens constituírem en PGB, nom que va fer valer més tard Azagra en El Jueves.
Ben aviat aquell PGB informal, va establir relacions amb els nuclis d'esquerra que coneixiem a Ciutat. Record encara una reunió amb Ramon Aguiló a la Plaça de Santa Eulàlia, on ens exposava les seves idees properes a Rosa Luxemburg per tal de guanyar-nos a la seva causa, però no va ser possible perquè en el nostre ventall les simpaties anàven des del PSP de Tierno, passant pel PCE i el POUM, fins a la CNT.
Es tractava d'un grup molt heterogeni i al final, després de moltes reunions i sopars a la casa d' Eusebi R. al carrer de Manacor , acàbarem al PCE, que després del vist-i-plau de Miquel Rosselló, ens va atomitzar en cèl·lules d'ofici. Però la incorporació efectiva es va fer l'any 1976.
Deià tenia 396 habitants.
Gener
Gener de 1975-Bandera Roja s'ìncorpora al PCE a les Illes.
Gener de 1975 - Les
Joventuts Revolucionàries Catalanes defineixen el programa
d'alternativa democràtica en el camp de la joventut.
Al gener de 1975 és assassinat per un guàrdia civil Víctor Manuel Pérez Elexpe, quan estava repartint octavillas de suport a la vaga general a Navarra, va rebre cinc tirs a boca de canó i per l'esquena
1 de gener - Mor Kiusaku Ogino,ginecòleg.
1 de gener- Nacionalització de la indústria del ferro a Veneçuela.
9 de gener- Enderrocament de la Casa del Poble, antiga seu de la Federació de Societats Obreres de Palma.
11 de gener Clodomiro Almeida, Jorge Tàpia Valdés i altres tres personalitats del règim del president xilè Salvador Allèn, són alliberats i expulsats a Romania.
13 de gener de 1975-Manifestació de soldats francesos a Karlsruhe (Alemanya).
17 de gener de 1975 - "Los
conflictos
laborales, en gran mayoría, tienen
su origen en cuestiones más políticas que económicas." (Conde Bandrés,
president del Consejo Nacional de Empresarios- La Vanguardia, pag.9)
21 de gener de 1975 Detenció de Lluís Guijarro, acusat de pertànyer al
Front d'Alliberament Català.
24 de gener de 1975 Míting de Blas Piñar, franquista, a
Palma.L'acompanyava Carlos de Meer, el governador civil. Es va
recomanar l'assistència als soldats d'artilleria.
24 de gener de 1975- Mario Tuti, feixista, mata dos carabinieri que el perseguien a Empoli
Febrer
Fundació de l'Escola de Música i Dances de Mallorca per Bartolomé Enseñat Estrany.
Surt a Barcelona el
nº 15 de la revista "Lucha de Clases", revista política
marxista-leninista que es ven al preu de 15 pessetes. La seva portada
expressa que la dictadura del proletariat és l'única alternativa a a
situació política actual.
Febrer de 1975 - Les
Joventuts Revolucionàries Catalanes editen el document "Aprenguem a fer
l'amor"
Febrer de 1975- Misèries de la religió: Cristians/ Talibans
La juventud ante el problema sexual, en nuestros días,
se debate
más como sapo, que busca el vaho cenagoso de l¡bertinaje, cuando
debiera volar como águila buscando los aires de altura donde está el
AMOR, ya que el
Amor nos dice San Juan en su 1.ªcarta es Dios.
Nunca
será permitido a los amantes, amigos, o prometidos practicar la señal
del matrimonio sin el matrimonio. No puede olvidarse que el amor para
la definitiva
validez, debe ser prometido
ante Dios y ante los hombres.(Bartolomé MATEU COLL, teleclub piloto de
Baleares)
3 de febrer - El cònsol honorari dels Països Baixos a Cali (Colòmbia) és segrestat per les FARC.
4 de febrer- Vaga d'estudiants de secundària a Mallorca contra els trasllats de professors i els drets de representació.
7 de febrer - En Argentina els montoneros assassinen a Antonio Muscat, directiu de la Fàbrica Alba.
9 de febrer-Primera elecció de representants col·legials a Itàlia marcada per l'abstenció proposada per l'extrema esquerra
10 de febrer: El Govern argentí decideix que l'Exèrcit intervingui contra l'escamot. Els reis d'Espanya mantenen una llarga trobada amb Pau VI.
Jorgensen primer ministre danes
11 de febrer - Margaret Thatcher és triada presidenta del Partit Conservador britànic.
11 de febrer- Manifestació a Palma en protesta pel judici del 1.001. Hi participen més de 500 persones.
18 de febrer- Dimiteix Rafael de la Rosa, batle franquista de Palma.
21 de febrer de 1975 -
Diario de Mallorca exposa que el local d'OJE a Maria de la Salut es
troba en estat ruïnós.
28 de febrer de 1975 -Mor Mikis Mantekas militant del FUAN ,grup
universitari del MSI en una baralla amb grups d'esquerra
Març
3 de març - Atemptat a Espanya contra el monument de la Creu dels Caiguts.
Març de 1975 -Judici pels
successos de SEAT. El fiscal del TOP sol·licita les penes següents;
Albert Fina 8 anys, Montserrat Avilés 5 anys i penes que oscil·len de
dues a cinc anys per als treballadors Carles Vallejo, Isabel López,
Adriano Maseda, Antonio Berrocal, José Marín, Florencio Sants, Pedro
López i Armando Gómez. Tots són absolts.
Març - XIV Congrés del
Partit Comunista Italià: Teorització del Compromís històric.
Març- Vaga metal·lúrgica a Villa Constitución (Argentina), impulsada
pels trotsquistes del Partido Socialista de los Trabajadores.
Marx-La Federacione Marxista Rivoluzionaria és expulsada dels Gruppi
Comunisti Rivoluzionari
Març-Detingut Juan Carlos López Osornio, membre del sindicat del sucre
a l'Ingenio Ledesma,Jujuy,Argentina.
5 de març-Acord d'Alger entre Iran-Iraq
6 de març-La majoria d'edat s'estableix als 18 anys a Itàlia.
10 de març-Detingut
Antoni Tarabini per les forces repressives de la dictadura.
11 de març- Intent de cop d'estat del general Spínola a Portugal.
13 de març-Destrucció de "La Flor de Mallorca", fàbrica de pasta de Sineu, en un incendi.
14 de març de 1975-
Aprovació dels plans parcials de Son Gual I i de Son Gual II,(Palma)
15 de març- Mor Faisal d'Arabia Saudi
15 de març- Mor Aristóteles Onassis
21 de març- Assassinat Carlos Dormiak, sacerdot argentí.
22 de març-El salari mínim s'estableix en 180 pessetes.
24 de març-Incendi provocat pels feixistes contra el Diario de Mallorca.
25 de març-L'Ajuntament de
Palma aprova la reforma del Teatre Principal.
29 de març-Ocupació pel Vietcong d'Hue i Da Nang
Abril
4 d'abril - Bill Gates i Paul Allen funden l'empresa de programari Microsoft.
5 d'abril-Mor Xiang Kai Shec expresident de la República Xina.
7 d'abril - Fernández Cuesta i Girón sol·liciten l'aprovació del nom de Falange Espanyola de les JONS, per a constituir una associació política.
14 d'abril.Mor un miner a Selva a causa d'un enfonsament a la mina San Cayetano.
16 d'abril-Assassinat Claudio Varalli del Movimento Lavoratori per il Socialismo pel feixista Antonio Braggion a la Plaça Cavour de Milan.
16 d'abril de 1975 - El
jutjat municipal 2 de Palma condemna a cinc dies d'arrestament major i
2.000 pessetes de multa a Andrés Nicolau Trobat, Juan Boned Colomar,
Jaime Clar Gelabert i Antonio Enseñat Font, relacionats amb la Guàrdia
de Franco, per haver explosionat un artefacte contra el Diario de
Mallorca.
17 d'abril-Assassinat
Giannino Zibecchi per un camió de carabinieri quan intentava carregar
contra els manifestants per l'assassinat de Varalli
18 d'abril- Un agent del Partit Socialista, Orazio Basile, mata Rodolfo
Boschi militant del PCI i fer Alfredo Panichi dels Collettivi Autonomi.
18 d'abril- Mor Tonino Micciché, militant de Lotta Continua d'un tret
d'un guàrdia jurat
19 d'abril- Detenció de Lluís Colomines i Companys , acusat de
pertànyer al Partit Popular Català
25 d'abril-El Partit Socialista Portuguès obté un 37,8% dels vots
i el Partit Comunista el 12,5% dels vots a Portugal.
27 d'abril-Detinguts els feixistes Cavallini, Folli, Cagnani,
Pietropaolo, Terenghi, Croce, Frascini i Forcati, per l'agressió i
després la mort d'Amoros
29 d'abril-Mor Sergio Ramelli del FDG, moviment de joves feixistes del
MSI arrel de les ferides causades per una agressió del 13 de març
30 d'abril- El Vietcong i l'exèrcit del general Giap prenen Saigon.Amb la caiguda de Saigon finalitza la Guerra de Vietnam.
Manifestació il·legal del Primer de Maig a Palma.
Abril-Llei italiana per la igualtat entre els esposos
Maig
Maig- Descobriment de
petroli al Mar del Nord
Maig- Lorenzo Oliver Quetglas, sotscap provincial del Moviment a
Balears, dimiteix.
Maig- Detenció d'Antoni Molas, acusat de col·laborar amb ETA
Maig- Detenció de Joaquím Auladell, acusat de col·laborar amb ETA
Maig de 1975 - Constitució
del Comitè de batxillers i d'eestudiants de formació professional
de les Joventuts Revolucionàries Catalanes.
CONTRA LA SELECTIVITAT
Un any mes,la selectivitat
cau sobre els estudiants de COU per impedir a un gran nombre de
nosaltres 1'entrada ala Universitat.
Aquesta mesura no ens pot
estranyar perqué forma part de la política classista del Regim,
necessaria per assegurar la seva cntinuïtat.
Pel seu " desarrollo" ,1a
dictadura vol dirigir-nos vera un ensenyament técnic que li resultara
más productiu.
Ara, als problemes de la
selectivitat se sumen els del:; altres sectors de 1'ensenyament: PNN en
vaga, clausura d'universitats, BUP...
En una situació com
aquesta,extensible a la quasi totalitat de sectors de l'Estat
espanyol,cal,més que mai, que els estudiants ens unim per defensar els
nostres interessos i els de les classes populars contra la Dictadura.
Lluitem tots contra la
selectivitat:
BOICOT ALS EXAMENS DE
SELECTIVITAT !!
VAGA GENERAL DE VINT- I-
QUATRE HORES A, TOT L'ENSENYAMENT; Solidaritat deis professors: demanem
L"APROVAT GENERAL.
•DIMISSIÓ DELS TRIBUNALS DE
SELECTIVITAT.
•Solidaritat de les
organitzacions obreres i populars!!
NO A LA SELECTIVITAT!! NO A
LA DICTADURA!! ENSENYAMENT POPULAR CÁTALÀ.
maig-juny 75
Comitè de batxillers de JRC
(Joventuts Revolucionàries
Catalanes)
1 de maig- Es produeixen tretze detencions en la commemoració del Primer de Maig a Lluc: Miquel López Crespí, Sebastià Serra Busquets, Aurora Vidal, Jaume Serra, Maria Mairata, Buenaventura Sala, Mario González, Miquel Bueno, Gabriel Bassa, Joan Antoni Alomar, Baltasar Darder i Cathy Sweeny.
Aquest mateix dia el
director i fundador de Bonapau ,revista de Montuïri, Onofre Arbona
Miralles, professor d'EGB , obté un premi nacional del franquisme.
3 de maig- Mor Àlvarez del
Vayo
6 de maig-Mor Joszef Mindzensty, cardenal hongarès
16 de maig- Assassinat Gennaro Costantino en una càrrega policial
contra els aturats que havien ocupat una sala a l' Ajuntament de Nàpols.
16 de maig-Adquisició
municipal del palau Solleric per 60 milions de pessetes.
20 de maig-Mor Barbara Hepworth, escultora
21 de maig- Aprovació de la Legge Reale sobre l'ordre públic a Itàlia
que permet més possibilitats d'ús d'armes de foc a la policia i més
durada de les detencions
25 de maig- Antonio Bega, Pietro Croce, Giorgio Nicolosi, Enrico Caruso
i Giovanni Sciabicco,feixistes,detinguts per la mort d'Alberto Brasili.
25 de maig- Assassinat Alberto Brasili, estudiant universitari i ferida
la seva companya.
29 de maig- Husak president de Txecoslovaquia.
26 de maig-La japonesa Junko
Tabei és la primera dona coneguda que arriba al cim de l'Everest.
30 de maig- Mor Giovanni Taras militant dels Nucli Armati Proletari
quan intentava col·locar una bomba.
Juny
Climent Garau i altres funden l'Aliança Nacional Mallorquina.
Segon Congrés de les
Joventuts Revolucionàries Catalanes que defineix el model de relació
amb el PSAN-Provisional , la seva nova direcció i el treball sectorial.
1 de juny- Mor Eisaku Sato, estadista japonès.
4 de juny -Es multipliquen les vagues a Madrid.
5 de juny-Es reobre el canal de Suez.
6 de juny- Manifestació
il·legal contra el projecte d'aparcament del Parc de la Mar. Aquest
mateix dia el Comte de Barcelona va de Mallorca a Madrid.
7 de juny-Nova Constitució de Grècia.
10 de juny-Plouen 170 litres per m2 a Banyalbufar,160 a Puigpunyent.
El 11 de juny de 1975 es va signar l'acord de la Plataforma de Convergència Democràtica
Els grups adherits van ser: Comissions Obreres d'Euskadi, PNB, Acció Nacionalista Basca, Comitè Central Socialista d'Euskadi, Esquerra Democratacristiana, Moviment Comunista d'Espanya, Organització Revolucionària de Treballadors, Partit Carlista, Partit Gallec Socialdemocràtic, PSOE, Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, Unió Socialista Democràtica Espanyola, Unió Democràtica del Pais Valencià, UGT, Convergència Democràtica de Catalunya.
12 de juny -Joan Isaac i Marina Rossell actuen a la Facultat de Filosofia.
13 de juny de 1975 Mor José María Guido, estadista argentí.
14 de juny-Posada en marxa de l'aparcament del Parc de la Mar a Palma.
15 de juny -Eleccions administratives a Itàlia. Percentatge de Vots:Democràcia Cristiana 35,3, Partit Comunista 33,4, Partit Socialista12, Moviment Social (feixista) 6,4, Partit Socialdemòcrata 5,6, Partit Republicà 3,2, Partit Lliberal2,5, Democràcia Proletària 1,4.
16 de juny-Moren Joe
Killsright i dos agents del FBI en un enfrontament a la Reserva de Pine
Ridge
Detinguts Bob Robideau, Dino Butler i Leonard Peltier després
d'un tiroteig dels membres de Moviment Indi Americà i el FBI a la
reserva india de Pine Ridge
17 de juny -Protecció de la zona de Turimiquire on neixen els rius Guarapiche, Caripe, Carinicuao, Manzanares, Neverí i Amana.
18 de juny-Inici de l'enderrocament del quarter del Carme.
18 de juny-Executat Faisal
Ibn Mussed Abdul Aziz, príncep, per l'assassinat del seu oncle el rei.
19 de juny- Konstantinos Tsatsos president de Grècia
25 de juny - Moçambic arriba a la independència de Portugal.
26 de juny- Mor José María Escrivà de Balaguer, fundador del Opus Dei.
26 de juny-Actuació de Raimon a la Sala Augusta de Palma.
26 de juny-López Michelsen decreta l'estat de setge a Colòmbia per a combatre la guerrilla.
26 de juny de 1975 (BOE)- Orden por la que se autoriza a don Francisco Arbós Sastre (regidor franquista l'any 1955)
y don Jaime Manresa Salvá la ocupación de terrenos de dominio público
en la zona marítimo-terrestre del término municipal de Lluchmayor
(Mallorca) y le legaliza la caseta guardabotes número 1 de Cala Pi.
26 de juny de 1975 - La Comissió Permanent del Consejo Nacional del Movimiento autoritza la constitució de les associacions polítiques franquistes :
Unión del Pueblo Español (Fernando Abril Martorell, Juan Antonio Samaranch, Luís Mombiedro de la Torre, Pablo Porta Bussons,Blanca García Valdecasas, Francisca Queipo de Llano, Margarita Retuerto Buades, Rafael Ruíz Gallardón, Francisco Escrivá de Romaní, Francisco Labadia Otermín, Manuel Pérez Olea, Carlos Pinilla Touriño, Sancho Gracia, Angel Nieto,Carlos Larrañaga).
Unión Nacional Española
(Antonio Maria de Oriol y Urquijo, Vicente Gómez Acebo, Federico Ysart,
Francisco Gil Lázaro, Ricardo Larrainzar Yoldi)
A.N.E.P.A.(Leopoldo Stampa,
Pilar Díaz-Plaja, Carlos Herrero, César Pérez de Tudela, Eduardo
Urgorri, Gratiniano Nieto, Federico Castejón, Alfredo Pastor, José
Maria Rosell, Enrique Thomás de Carranza, i els mallorquins
Miguel Aleñar Ginard, Salvador Vila Horrach, Martín Ferriol Font, Lucio
Pallín Vázquez, Eduardo Blanes Nouvilas, Remigia Caubet González,
Manuel Bueno Bertomeu)
29 de juny - Mor a Madrid el
poeta i polític espanyol Dionisio Ridruejo, un camisa vella de la
Falange.
30 de juny- Declaració de la Junta Democràtica de les Illes.
