Any 1978

L'abandonament de la lluita per l'autogovern

Miquel López Crespí

 

Aina Montaner Rotger és la cap del Servei d'Assessorament Lingüístic i Documentació de la Vicepresidència i Conselleria de Relacions Institucionals.

Situació de l'ensenyança privada (veure)



Gener de 1978- Unificació de Perspectiva Mundial i Intercontinental Press en la revista Inprecor.

La unitat dels trotsquistes mai no va ser cosa fàcil perquè sempre hi havia elements programàtics diferencials i també dirigències que ho impedien. Els diferents corrents trotsquistes tenien  i encara tenen moltes vegades una composició multinacional, de manera que les seves dirigències de corrent en el marc internacional determinen el futur de les seccions nacionals.

Perspectiva Mundial era la revista de l'entorn mundial del Socialist Workers Party dels EUA que a l'Estat Espanyol tenia entre els seus dirigents a l'actual milionari empresari de Mediapro, i accionista de la Sexta,  Jaume Roures Llop.

Amb el temps les matrius d' aquestes seccions internacionalses tornarien a dividir-se, i Inprecor va quedar en l'àmbit dels mandelistes que tenen a França i al Brasil les seves seccions més importants.


Gener  de 1978- Comencen les obres de la primera fase (Palma-Marratxí) d’una autopista que ha d’unir les ciutats d’Inca i de Palma. Aquestes obres es realitzen per part de Dragados y Construcciones sota la supervisió del cap de carreteres de Balears Miquel Àngel Llauger.


4 de gener de 1978. Mor Francisco Rodriguez Ledesma ferit de bala en una manifestació obrera a Sevilla.

7 de gener de 1978-Assassinats Franco Bigonzetti i Francesco Ciavatta, feixistes romans

9 de gener de 1978- La repressió de l'exèrcit del Xah de Pèrsia s'executa amb el resultat de 70 mots a Om.


10 de gener de 1978 Assassinat Pedro Joaquín Chamorro, periodista de Nicaragua

10 de gener de 1978- El català és llengua oficial per a la UNESCO:

12 de gener de 1978- Projecte de Llei per a la creació de la Universitat de les Illes Balears.

13 de gener de 1978-El govern Suárz segrestra el Combate, periòdic de LCR.


14 de gener de 1978 - Plouen 230 litres d'aigua per m2 a Esporles,127 a Banyalbufar,70 a Binissalem,190 a Bunyola200 litres per m2 a Son Pacs (Valldemossa) i 174 a Son Nét (Puignpunyent), 225 litres per m2 a Biniforani,210 a Raixeta.


19 de gener de 1978 - Govern de Soares i els Social Cristians a Portugal.


21 de gener de 1978 - A l'Institut Antoni Maura comença la fase explicativa de la lluita contra l'autopista de Palma a Inca.

25 de gener de 1978- Mor Joaquin Viola, antic alcalde franquista, en l'explosió d'una bomba que un escamot li col·locà al pit.


26 de gener de 1978 Silvio Berlusconi s'afilia a la Lògia P-2 amb el carnet 1816.

Membres de Denúncia i Control es planten davant les excavadores que construeixen l'autopista de Palma a Inca i aturen les obres fins el dia 30 quan intervé la Guàrdia Civil en la repressió de l'acció.

29 de gener de 1978 - Manifestació que surt des de Palma en tren fins al Pont d'Inca per anar contra el punt on es fan les obres de l'autopista de Palma a Inca.

1 de febrer de 1978 Fundació de la UDF (Unió per la democràcia francesa).

Assemblea contra l'autopista a Consell.

Els responsables de la revista SAIDA empresonats (clicar)


2 de febrer de 1978 Mor Emma Neri Garavini, pedagoga llibertària.

4 de febrer de 1978 - Assemblea contra l'autopista de Palma a Inca a la Plaça Major de Palma promoguda pel grup Denúncia i Control , la Unió de Pagesos, l'Assemblea d'Aturats i l'Assemblea Ciutadana.

5 de febrer de 1978- Els antics militants del PTE que s'escindeixen per fer el Partit del Treball de Catalunya, a la vegada escindeixen el sindicat CSUT.

7 de febrer de 1978-Jornada de lluita sindical a Navarra.

12 de febrer de 1978 Manifestació a La Vaguada contra la implantació d'un centre comercial que  expulsa als habitants del lloc.

18 de febrer de 1978-L'exèrcit del Xah de Pèrsia mata 500 manifestants de l'oposició a Tabriz.

19 de febrer de 1978 Congrés de la CSUT (veure)

21 de febrer de 1978 Vaga general del camp a Sevilla.

Assemblea de pagesos de Sa Pobla contra l'autopista d'Inca.

Portada del Combate del 22 de febrer de 1978

23 de febrer de 1978-Dimiteixen els ministres: Enrique Fuentes Quintana (Assumptes econòmics),Manuel Jiménez de Parga (Treball),Alberto Oliart (Indústria), José Lladó Fernández-Urrútia (Transports). José Enrique Martínez de Genique (Agricultura).

 

25 de febrer de 1978: Segon govern de la UCD

Cap d'estat                         Juan Carlos I                  
President del Govern Adolfo Suárez González

Vice-president 1 i Defensa Manuel Gutiérrez Mellado
Vice-president 2 i Economía Fernando Abril Martorell
Presidència José Manuel Otero Novas
Assumptes Exteriors Marcelino Oreja Aguirre
Interior Rodolfo Martín Villa
Justícia Landelino Lavilla Alsina
Hisenda Francisco Fernández Ordóñez
Treball Rafael Calvo Ortega
Sanitat i Seguretat Social Enrique Sánchez de León Pérez
Indústria i Energia Agustín Rodríguez Sahagún
Comerç Juan Antonio García Díez
Transports i Comunicacions Salvador Sánchez-Terán Hernández
Obres Públiques i Urbanisme Joaquín Garrigues Walker
Agricultura Jaime Lamo de Espinosa y Michels de Champourcin
Educació i Ciència Íñigo Cavero Lataillade
Cultura Pío Cabanillas Gallas
Adjunt per a les Regions Manuel Francisco Clavero Arévalo
Adjunt per ala CEE Leopoldo Calvo-Sotelo y Bustelo

 


26 de febrer de 1978 Leopold Sedar Senghor venç al Senegal amb el 82% dels vots.

26 de febrer de 1978- Acte de solidaritat amb la revista Saida al cine Royal de Madrid- Té el suport del MC,OIC,PCT i LCR. Hi participen el periodista José Luís Morales, l'exmilitar Luis Otero i Ángel Cruz (RTVE).


27 de febrer de 1978 - Manifestació a Marratxí contra l'autopista d'Inca a Palma que acaba amb una càrrega de la Guàrdia Civil contra els manifestants. Dos pagesos resulten ferits per bales de goma.

Les conseqüències del Pacte de la Moncloa:

Els Pactes de la Moncloa comprenien un conjunt doctrinal de mesures de democratització política i altres de caràcter econòmic-social a mitjà termini, però el que es va complir sense contemplacions va ser la contenció dels salaris per a l'any 1978. Es va implantar per primera vegada la subordinació dels augments salarials a la inflació prevista pel govern, en lloc de fer-lo sobre la inflació passada. I de no depassar la massa salarial bruta de cada empresa el 22 per cent respecte a la massa salarial de 1977, de la qual la meitat almenys havia de repartir-se amb criteris lineals. En cas de depassar aquest percentatge, per demandes “ sindicals”, les empreses eren penalitzades amb mesures creditícies i fiscals i sobretot amb la reducció de plantilla de treballadors en un 5 per cent.

 


28 de febrer de 1978. Treballava per 17.757 pts. a Mare Nostrum.

 

A la feina hi treballava de director metge el darrer president de la Diputació franquista, sense nòmina, quan la clínica formava part  indirectament de la companyia. Era un home petit, amb ulleres, i gris com bona part dels homes del règim. Amb aquell  home, ja vell i de poques paraules, no vaig coincidir mai en el treball. Gabriel Sampol Homar era el seu nom i s'encarregava del departament de salut de Mare Nostrum.

Hi havia aleshores molts homes del règim com el batle de Bunyola, o com el de Sóller que treballaven a la companyia. El batle de Bunyola tenia un fill afiliat a la UGT, i la seva filla és l'actual batlessa (2007), independent, aliada de "l'esquerra" contra el PP. Vaig coincidir bastant amb el que havia estat batle de Sóller, en els seus darrers anys de vida laboral. No el tractaren massa bé els nous propietaris de la multinacional que per tal de llevar-se gent en nòmina no tenien amics. Un dia em va dir que Ignasi Ribas li havia proposat presentar-se en el primer lloc de la candidatura comunista a Sóller. Parlava d'aquella proposta sentint-se honrat pel fet que els comunistes li oferíssin presentar-se amb ells quan havia participat d'un Ajuntament amb el règim franquista. Era un fet que, segons ells, servia d'aval per a la bona consideració de la seva gestió.

De fet a Bunyola el PCE va presentar-se a les eleccions amb un cap de llista, En Videta que venia del tradicionalisme carlí, i que havia passat del carlisme al Partit Comunista.

 

 Combate- març de 1978-En aquell moment lluitàvem per la llibertat d'expressió de Boadella.A Ciutat es va organitzar una manifestació nombrosa. Ara no rebria el suport ni dels seus amics reaccionaris.

Notes sindicals de març de 1978 (veure)

1 de març de 1978 Surten de la presó Miguel Romero (LCR). Andoni Hernández (OIC), Carlos Tuya (PCT), i Eugenio del Rio (MC)

1 de març de 1978-Unificació dels Comitès de Soldats amb la Unió Democràtica de Soldats.

La UDS era impulsada pel PTE

En aquells temps de servei militar obligatori, l'exèrcit era un lloc d'intervenció com qualsevol altra per als sectors de l'esquerra revolucionària. La intervenció dels militants d'esquerra entre els soldats, com va ser en el meu cas anys abans era clandestina perquè els pactes de l'esquerra socialdemòcrata i eurocomunista amb el franquisme es feien amb la plena submissió a les forces armades  de la dictadura. Els únics castigats van ser els militars demòcrates de la UMD.

En qualsevol cas la militància era difícil de consolidar perquè depenia sempre de la durada del servei. A Mallorca hi havia una cèl·lula de soldats que militaven a LCR . Aleshores no es plantejava la insubmissió, ni l'objecció de consciència,  perquè es considerava que aquesta només serviria per a la constitució d'un exèrcit professional molt més eficient en la repressió, i més ideologitzat al voltant de les doctrines d'uns quadres que provenien exclusivament de l'exèrcit franquista.


Març de 1978 Mor Franco Anselmi, feixista de la FUAN-NAR en el robatori a l'Armeria Centofanti de Roma


2 de març de 1978-Judici contra Jaume Santandreu per haver signat un article que tenia per títol "100 millones robados al hambre" on feia referència al superàvit de 100 milions de pessetes que havia obtingut la Diputació l'any 2006.

9 de març de 1978 Neix Francisco Javier Garcia Victoria, militant dels Grapo.

Aturada acadèmica a la Facultat de Dret de Palma en solidaritat amb els Joglars i per la llibertat d'expressió.

14 de març de 1978- Mor Agustín Rueda, anarquista, torturat a la presó de Carabanchel, després que els funcionaris varen trobar un túnel. El director de la presó era Eduardo Cantos Rueda.


15 de març de 1978 Ocupació del Liban meridional per tropes israelianes.

17 de març de 1978- Atemptat en contra de la construcció d'una central nuclear a Lemóniz que causa la mort de dos treballadors. El fet genera un debat sobre els "fins i els mitjans" dins l'esquerra.


22 de març de 1978 Assassinat Jesus Haddad pels Grapo

En la meva militància a les CC.OO. vaig sentir mentides de tot color contra els GRAPO. Els dirigents eurocomunistes feien passar els militants dels GRAPO per agents policials, quan la veritat és que bona part dels fundadors de la OM-LE que va donar pas al PCE (Reconstituído) com Abelardo Collazo o Hierro Chomón eren militants obrers gallecs que havien començat en el PCE i que havien trencat amb el partit arrel de la seva política claudicant.

Abelardo Collazo i Hierro Chomón havien participat activament en les Comissions Obreres primer, i després en l'Organització Obrera , una organització  crítica amb les Comissions Obreres on participaven també els nacionalistes gallecs. Varen tenir una actuació destacada en la vaga general del metall a Vigo l'any 1972. Reprimida i dissolta l'Organització Obrera, Pio Moa, abans estalinista dels Grapo i ara agent del feixisme, va proposar la tornada a CC.OO.

Tot i que mai vaig ser amic de les formacions estalinistes per a les quals tota la radicalitat s'expressava en les accions armades i en l'exercici de la violència  (PCE-m.l i Frap, PCE- Internacional, o els GRAPO) en substitució de la pràctica de la democràcia radical i de la conquesta de l'acció política de masses, s'ha de posar a cadascú al seu lloc, i els GRAPO, podien estar infiltrats com qualsevol altra organització, però els seus militants no eren en absolut agents policials.


Abril de1978 Fundació de la Lega Trotskista d'Itàlia (espartaquista) a Perugia


Abril de1978   Enric Marcos secretari general de la CGT

LCR considerava incorrecte que el PCE donés suport a un Mundial de futbol que només era útil a la dictadura genocida argentina..


5 d'abril de1978 Atemptat contra Antonio Cubillo

Juan Oliver Mateu i el príncep Tchokotua, processats per pressumpte estafa en la construcció de la urbanització Parque de los Almendros després d'una querella presentada per 400 veïns del barri.


8 d'abril de1978Mor Gaston Leval, anarquista francès, a París
11 d'abril de 1978 Ocupació d'ambaixades pel BPR
20 d'abril de 1978 La policia francesa entrega Vicente Aldalur.

21 d'abril  de1978 Mor Elvira Parcero Rodríguez, de 22 anys, a conseqüència dels cops que va rebre de la policía durant una càrrega repressiva en una manifestació de treballadors d' Ascón.


27 d'abril de 1978 Cop d'estat comunista a Kabul.

Es compleixen 37 dies des de l'inici de vaga dels treballadors dels bars i restaurants de l'aeroport de Son Sant Joan, dels qual té la concessió Restaurants Massanet, filial de l'empresa Jacques Borel.

Primer de Maig a Ciutat: Militants o simpatitzants del PCE (i)

Antoni Monserrat, Xim Marcos i Llorenç Buades.

Maig de 1978: assassinat a Irun de Martín Merkelanz, suposadament vinculat a ETA. Reivindica el BVE


maig de 1978 Assassinat Aldo Moro
maig de 1978 Intervenció francesa a Kolwezi

LCR donava suport als dissidents de Txecoslovàquia. Els posicionaments dels partits comunistes reconeguts pel Kremlin envers les lluites per la democràcia i el socialisme als països suposadament socialistes  varen ajudar a decantar les oposicions  a l'Est en un sentit favorable al capitalisme, enlloc d'ajudar a impulsar  reformes antiburocràtiques.

 

2 de maig de 1978

Miguel Llauger Llull és nomenat delegat provincial d'obres públiques i urbanisme en substitució del falangista Pedro Ballester Simonet..


Escrit per Miquel López Crespí:

A l'endemà matí -el 4 de maig de 1978- un nombrós grup de ciutadans i ciutadanes érem davant les portes del Palau de Justícia per a demanar la llibertat de Simó Capó i la seva companya. Les JEC havien pintat una pancarta enorme que, presidida per la falç i el martell i la quadribarrada dels joves comunistes de les Illes (JEC), deia "Llibertat d'expressió. Llibertat Simó Capó". Record que hi havia molts antics republicans salvats, per miracle, dels escamots d'afusellament dels anys de la guerra i postguerra. Entre els membres de l'OEC i de les JEC vaig poder parlar amb en Macià Abraham, n'Antoni Mir (l'actual president de l'OCB), en Rafel Ramis, na Margarida Chicano Sansó, en Francesc Delgado, na Josefina Valentí, en Domingo Morales...

 


5 de maig de 1978 José Luis Escribano, militant de Comissons Obreres, és assassinat a Sòria, de quatre trets, per el policía Antonio López.


13 de maig de 1978 - L'anarquista Agustín Rueda Sierra és assassinat a la presó de Carabanchel.

Deu anys més tard van ser condemnats per l'assassinat Eduardo José Cantos Rueda (director de la presó) , Antonio Rubio Vázquez (subdirector, 9 anys de presó), els funcionaris José Luis Ruffo Salamanca, Nemesio López Tapia, José Luis Esteban Garcelo, Alfredo Luis Mallo Díaz, Alberto Ricardo de Lara Martínez de Plasencia (7 anys de presó), Andrés Benítez Ortiz, Julián Marcos Domínguez Martínez (6 anys i 6 mesos de presó) i els metges José María Borigan Pérez y José Luis Casas García a dos anys de presó.
No varen ser jutjats Luis Clinton de Robles per un infart i Javier Flores Ramos, mort en una baralla.


14 de maig de 1978-Tres joves del Partit Comunista (internacional) són detinguts en una manifestació de dol a Palma per les morts de militants d'ETA a Gernika.

25 de maig de 1978 31 Congrés de la UGT
29 de maig de 1978 Assassinats un centenar d' indígenes quixès a Panzós (Guatemala)
 

La lluita per una Constitució autènticament democràtica

 

El PCE i el PSOE es van sumar a la política burgesa de foment de l'ocupació, confiant l'aplicació dels sostres salarials als sindicats afins respectius, Comissions Obreres i Unió General de Treballadors, si bé van ser els comunistes els majors defensors dels pactes.
La confederació sindical de CC.OO. va donar suport als Pactes de la Moncloa, en nom de la democratització del sistema polític, front als perills d'involució.