ANY 1981
|
Gener
MManifestació contra l'Otan a Ciutat. L'autor d'aquestes pàgines és a l'esquerra de la pancarta, just damut la O
Any 1981 El
delegat d'Obres Públiques i Urbanisme Llauger anuncia
l'allargament de l'autopista de l'aeroport.
Any 1981- Els empresaris hotelers Barceló , Matutes i el propietari de galletes Quely, Domènec, funden "El Dia". 1 de gener Grècia entra en la Unió Europea. Palau adquireix la independència. 8 de gener -Uruguai: Finalitza a Montevideo la Copa d'Or de Campions Mundials, millor coneguda menjo Mundialito. 6 de gener-Feixistes feren Jorge Simon.Mor Cronin, escriptor escocès. 7 de gener-És assassinat Sebastián Mearin, lider rural del Parà (Brasil) , pels grileiros. 9 de gener-Pinto Balsemao, primer ministre portuguès. 10 de gener-Vaga general fallida a El Salvador 11 de gener - Javier Pérez de Cuéllar és triat secretari general de l'ONU. 18 de gener-Mor assassinat José Eduardo, sindicalista d'Acre (Brasil) 20 de gener - L'actor Ronald Reagan succeeix al president d'Estats Units Jimmy Carter. 1 de febrer - França subministra 60 avions del tipus "Mirage" a L'Iraq. 25 de gener- Jian Quing és condemnada a mort. 25 de gener- Gianni Guido, feixista assassí i violador fuig de la presó de San Gimignano on tenia condemna per trenta anys 27 de gener de 1981-Adquisició pel Consell de Mallorca de La Mora-Son Massip. 29 de gener-Dimiteix Adolfo Suárez. Comunicat de LCR en relació a la dimissió d'Adolfo Suárez
31 de gener de 1981 - Manifestació a Palma contra la destrucció de Mallorca: Dragonera Lliure. Febrer
L'Acord Nacional d'ocupació (ANE) subscrit per CC.OO., UGT, CEOE i UCD va establir una banda salarial entre el 9 i el 11 per cent amb revisió semestral, fixant per vegada primera les retribucions dels funcionaris en un 9%. Això va suposar admetre la reducció dels salaris en dos punts que no es van veure compensats per la promesa creació de les 350.000 ocupacions acordats, ja que mai no es van crear. Els sindicats van acceptar l'increment de la contractació temporal, com foment de l'ocupació, sota dues condicions: fixar un sostre a aquest tipus de contractes en cada empresa i la prohibició de la utilització de la contractació temporal en els centres de treball on s'haguessin produït acomiadaments de treballadors fixos. Aquestes dues condicions van ser invalidades per un reial decret posterior.
2 de febrer - Perú i Equador signen un alt el foc.
4
de febrer- 6 de febrer-L'aparell central de CC.OO. disol el Consell i l' Executiva de la Unió Comarcal de Gijon de CC.OO. El mateix dia ETA mata Jose Ma Ryan
9
de febrer - Polònia: El general Wojciech Jaruzelski és nomenat
primer ministre. 10 de febrer: Sadat, president d'Egipte, pronuncia un discurs davant el Parlament de la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea), a Luxemburg. El rei Juan Carlos I encarrega a Leopoldo Calb Sotelo la formació d'un nou gabinet. 11 de febrer - El primer ministre polonès Jozef Pinkowski remplazado per Wojciech Jaruzelski. 13 de febrer-Mor torturat Joseba Arregi, militant d'ETA. Article de Julen Ugarte en relació a la tortura(Veure) 16 de febrer-Vaga general a Euskadi en resposta a la mort de Joseba Arregi. 16 de febrer-Assassinat Albino Amarilla, dirigent camperol paraguaià, per l' exèrcit. 19 de febrer-Vaga dels treballadors de la siderúrgia integral.
23 de febrer -Membres de la Guàrdia Civil al capdavant del tinent coronel Antonio Tejero Molina, entren en el Congrés dels Diputats i interrompen a tirs la sessió, mentre s'estava realitzant la votació per a nomenar president a Leopoldo Calvo Sotelo. L'intent de cop d'estat va ser seguit de forma desigual per les capitanies generals de l'exèrcit espanyol, a pesar que el Capità General de València, Jaime Milans del Bosch, va decretar el toc de queda en la ciutat i va treure els tancs a patrullar els carrers, així com la Divisió Cuirassada Brunete, aquarterada prop de Madrid va sortir parcialment mobilitzada. El cop va ser desautoritzat pel rei Juan Carlos I en una intervenció televisiva a la una i mitjan de la matinada i, després d'una llarga negociació per a la rendició dels rebels, els diputats retinguts en el congrés van ser alliberats a les nou del matí del dia 24 sense que es registressin ferits. L'esquerra sindical mou la resposta al colpisme (Veure) Declaració de LCR en relació als colpistes Malgrat l'actitud de les direccions sindicals hi va haver resposta obrera al colpisme 25 de febrer-Concentració de la Lliga Comunista Revolucionària i el Moviment Comunista a la Plaça de Neptú de Madrid contra el colpisme. 25 de febrer-Leopoldo Calvo Sotelo president del Regne d'Espanya. 26 de febrer-Manifestació canaria contra el colpisme. Miting de MC-LCR a l' Olimpia contra el colpisme i jornada de Lluita a Catalunya. 27 de febrer-Victor Fernández Otxoa és ferit pel Batallón Vasco-Español. Març
1 de març - És segrestat Quini, futbolista espanyol del FC Barcelona, que serà alliberat per una operació de la Policia Nacional a Saragossa el 25 de març, després de més de tres setmanes de captivitat. 2
de març de 1981Manifestació anti-Otan a Sevilla 3 de març de 1981-Mor assassinat Francisco Javier Ansa Cincunegui, militant d'HB. 4
de març 11 de març - Xile promulga una Nova Constitució Política de la República i immediatament després del Tedeúm que agraeix aquesta Nova Carta Fonamental, el Govern es trasllada al Palau de la Moneda, deixant l'Edifici Diego Portals com Poder Legislatiu fins a 1990 . 23 de març - Espectacular atracament a les oficines del Banc Central de la Plaça Catalunya de Barcelona. Els atracadors són neutralitzats en una espectacular operació de la policia, després de diverses hores de tensió en la qual van tenir segrestats a diversos ciutadans com ostatges.
30 de març - EUA: el president Ronald Reagan se salva d'un atemptat.
3 de març de 1981 Javier Ansa mort per Iturbide Abril Abril de
1981Campanya del Sindicato de Obreros del Campo contra l'atur 1 d'abril de 1981 Racionament a Polònia. 1
d'abril - EUA: primera missió d'un transbordador espacial.
12 d'abril - El trasbordador espacial (space shuttle) Columbia desenganxa des de Cap Cañaveral en el primer vol de les llançadores nord-americanes al comandament del veterà del programa Apollo John W. Young i pilotada pel llavors astronauta novençà Robert L. Crippen.
25 d'abril - Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya és triat primer
ministre de Mauritània
10 de maig - Es produïx a Espanya el denominat Cas Almería. Són assassinats a Almeria per la guàrdia civil Luis Cobo Mier, Juan Mañas Morals i Luis Montero García , al ser confosos com membres d'ETA.
13 de maig - Un turc, Mehmet Ali Ağca, atempta contra el Papa
Juan Pablo II a la Plaça de San Pedro a Roma. Creació del canal
MTV (Music Television), que transmet videoclips musicals les 24
hores. Juny
26 de juny de 1981-Mor
assassinat a Hernani Antonio Murillo Chacón.
|
