Sent encara governador de Galícia, el futur Alfons III es veu obligat a dirigir les seves primeres campanyes, contra els normands (víkings) i contra els musulmans, que ataquen per mar.
   
El bisbe de Dumio (Portugal) es refugia a la seu de Bretonya (Lugo) i Alfons III li fa entrega dels territoris compresos entre el riu Sor i El Ferrol, que fins ara pertanyien a la seu de Lugo: Sabarico I (866- 77).
   
Alfons III estableix la plaça forta de Cea (Lleó), repoblant o fundant (o 867).
   
Al voltant d'aquest any es produeix la repoblació de Saldaña (Palència).
   
Nova incursió del príncep Abd al-Rahman contra Àlaba i fins a la vall de Mena (Burgos) en la qual aconsegueix botí sense pèrdues.

Un estol viking pren la ciutat de York

Mor Al Kindi, filòsof, astrònom, físic





21 d'abril de 866 - Mor Bardas, general bizantí

27 de maig de 866 - Ordonyo I mor de gota a Oviedo : el seu fill Alfons III el Magne, que es troba a Santiago de Compostel·la, es proclama rei d'Astúries (866-910), però és deposat momentàniament per Fruela Bermúdez, comte de Lugo, que arriba Oviedo i es proclama rei, i Alfons es refugia a Castella, on el seu parent (potser oncle) el comte Rodrigo organitza un exèrcit, envaeix Astúries i el restaura en el tron, mentre l'usurpador és assassinat. Com a conseqüència de la seva rebel·lió, Alfons III mana encegar als seus germans Nuño, Fruela i Odoario (el quart Bermudo, ho aconsegueix evitar fugint a terres musulmanes).

19 de setembre de 866 - Neix Lleó VI, emperador bizantí

25 de desembre de 866 - Alfons III és coronat  i inicia un gran procés de repoblació de la vall del Duero a força de petits propietaris, lligats més a la corona que als senyors feudals, especialment immigrants mossàrabs, que porten amb si la cultura clàssica, conservada al sud de la Península.