Porta de Jesús

 

 

El 26 de febrer de 1282 Pere de Santa Eulàlia s'estableix a unes cases properes a la Porta Plegadissa (devers la Rambla a l'antiga entrada del torrent).

El convent del Carme es va fundar l'any 1300

    Els frares del Carmel s'instal·laren en el Pla del Carme l'any 1321.

30 de setembre de 1374-Mor en el convent del Carme el general del Carmel, Fra Joan Ballester de Campos.
 

      

14 d'octubre de 1403- Desbordament de la Riera a Ciutat. Diumenge. L'aigua tomba les parets dels horts externs de Ciutat als costats de la Porta Plegadissa. Tomba els arcs del tints, el pont proper , els tints i un molí d'aigua. Troben 5000 morts entre el Coll d'en Rebassa i Illetes. L'aigua enderroca les parets dels horts propers al Carme, tots els albergs del carrer de la Mar i alguns albergs en el carrer de Palmer darrera sant Jaume. S'omple d'aigua l'església del Carme i el nivell arriba a 20 pams. Es fa necessari apuntalar l'església de sant Feliu davant la llotja dels placentins.

22 d'agost de 1414-Pera Pardo, corredor d'orella, fà testament en poder de Antoni Contestí nott. Sos mermesors Clara se muller, Thomàs y Miquel, sos fills, mercaders; elegeix sepultura en el carme que sos mermesors elegiran; fà llegat a Joan y Daniel, sos fills y a Clara y Beatriu ses fillas.
 

                                             13 de febrer de 1426 - S'ordena als mercaders Bernat i Joan Bru, fills i hereus de Joan Bru, també mercader, que paguin els 50 florins d'or que prometé per al començament de la capella dels sants Abdon i Senent de l'esglesia del monastir del Carme.

Any 1452 - Sembra d'arbres en el claustre del convent.

19 d'abril de 1460 - El picapedrer Bartomeu Ponç es compromet amb el prevere Silvestre Batle, Robert Dameto i Francesc Brossa a l'aportació de 50 dotzenes de làpides de pedra galga de la pedrera situada avall del castell de Bellver a Portopí per a la construcció de la capella dels sants Abdó i Senén del convent del Carme. (ARM, Prot. F-78,43v).

Any 1469- Execucio de Antonina, sclava den Nicolau Cases barber, la qual ha confessât que dijous prop passat ha hauts .viij. jorns, hora de Sanctus,entra en lesgleya del monestir del Carme e de les faldes de la ymage de nostra dona del aitar major pres e furta un crucifix dins lo qual stava la Sancta Vera Creu, e un relicari, los quals havia ficats en les faldes ab un cordo dor ab agulles, e aquells porta a casa sua e trenca, e vene part del argent del dit relicari, e en los pits de aquella fonch per lo dit lochtinent atrobada la dita Vera creu embolicada ab un drap; e mes ha fets diverses furts en diverses lochs e parts.
Perque en pena mana la dita Antonina sia mesa en una post e per los lochs acustumats sia rossegada e en les forques de la plassa del Moll sia penjada.


8 d'abril de 1478- Fra Creix i Fra Greva són protagonistes d'un gran escàndol per la seva vida perversa rodejats d'àvols fembres en el convent del Carme.

Any 1480 - El bisbe i el lloctinent s'oposen a la predicació de fra Gràcia del convent del Carme perquè pot perturbar la pau del Regne i demanen el seu trasllat a un altre convent. (ARM, AH 683, 40 v 41).

Any 1483 - Francesc Ballester, tintorer, signa un contracte amb Pere Terrencs per pintar un retaule que els tintorers volen a la seva capella del Carme.

Any 1495 - En el Gran i General Consell s'esmenta el mal estat del convent del Carme.(ARM, AGC 15,58v-59)

maig de 1495-Jaume Febrer, orguener es compromet de per vida mantenir condrets els orgues del monestir del Carme pel preu de 2 lliures anuals. (ARM., Prot C-241, folis 63v-64r.).

Any 1497 - Els jurats aporten 50 lliures per a obres de reforma en el convent.(ARM, EU 21,128v).

Any 1510 - Galceran Cassayac, prior del Carme ven l'esclava turca Francina de 20 anys per 50 lliures a Guillem Desmàs (ARM, Prot. S-1067,73).

Agermanats de l'illa del Carme:

Any 1521-Mestre Jaume Berenguer, vidrier que vivia a l'Illeta del Carme era agermanat:
"Molt affectat y agermanat, sermonador i trobador de profecias, y
aplegava gent para fet sermons per la ciutat afavorint la germania, a
stat tost temps reclús en la ciutat, pertinax. Present. XV s."

Jaume Forner mariner en casa del dit
Berenguer: de germania y molt affectât, anava
armât en mostras y aplechs.

Juan Isern vidrier:molt affectat i
avalotador, sermonador y composádór y comprava
robas de mascarats, cinquantener,: anava
ab los agermanats armât, y deya que ho mâtassen
tôt arreu dient ho dels bons; mori reclus
pertinetx en la ciutat

15 d'octubre de 1604- Els frares del Carme encarreguen a Jaume Blanquer la talla del retaule major de l'església. Els frares presents eren: Esteve Bassola, prior, Francesc Duran subprior, Pau Caravei, Lluis Ferrer, Nicolau Oliver, Jeroni Riera, Cristòfol Pasqual, Francesc Pou, Pere Nicolau, Llorenç Brusa, Lluis Calderes, Martí Vidal, Francesc Coll, sacerdots, Miquel Mir, Miquel Mora, Jaume Prunes, Antoni Mieres, Antoni Santandreu, Guillem Duran i Miquel Pujol.

5 de juny de 1613 -Fra Francesc Pou va a Madrid a demanar a Felip III el suport per a la fundació del convent carmelità de santa Teresa de Jesús.

           Gener de 1625-Construcció del campanar del convent del Carme.

22 d'abril de 1627 - Mor Catalina Boscà Carreres que és enterrada en el convent del Carme.

22 de maig de 1630 - Joana Mesquida Sanglès, esposa del mercader Joan Antoni Llabrés és enterrada en el convent del Carme.

9 de maig de 1634 - Es reuneixen a la sala inferior de la juraria els jurats Lluís de Vilallonga,donzell, Joan Moll, Agustí Palou, ciutadans, Ramon Llull, Francesc Socies, mercaders, i Domingo Busquets ferrer,on tracten dels vessaments d'aigües sabonoses provinents dels molins drapers  de la Costa d'en Sintes que arriben al pla del Carme, i després d'escoltar als morbers i coneixent que els propietaris dels molins han fet dos pous on aboquen aquestes aigües,donen llicència per a la represa de l'activitat (Llibre Extr.dels Jurats de 1633 ad 1635 fol. 152.).

21 d'agost de 1634 - L'escrivà Lleonard Vilar, casat amb Margarida Mesquida és enterrat en el vas dels Mesquida en el convent del Carme.

7 d'octubre de 1635-Una tempesta causa enderrocs a la Porta de Jesús, a les parets del moll i a moltes cases causant una dotzena de morts. L'aigua va pujar entre sis i set pams en el convent del Carme.

             21 de juny de 1627-El Col·legi de la mercaderia aporta 50 lliures al prior del Carme perquè es faci un túmul a sor Joana Olivera, monja morta amb fama de santa, a la capella de la Concepció.

 19 de novembre de 1636- Espiridió Flor, prior del Carme,  posa un entredit contra el bisbe.

12 de març de 1650-Leonor Ortiz és enterrada en el convent del Carme.

17 de febrer de 1653 - Mor Joan Baptista Vives,que és enterrat en el vas dels Mesquida, a l'església del Carme

              Any 1662-Els sucrers i candelers tenen el punt de reunió al convent d'El Carme, on també hi tenen sepultura els comediants.

  19 d'octubre de 1666 - El mercader Jaume Llabrés és enterrat en el convent del Carme.

9 de gener de 1679-Autorització per a la fundació de la confraria de santa Magdalena de Pazis en el convent del Carme.

21 de gener de 1725 - El regidor Francesc Dameto informa de la recepció d'estaques de suport als arbres plantats des del pla del Carme, passant per la plaça del mercat fins al moll.(BSAL 1918)

9 de juny de 1728 - Mor Francesc Boix de Berard Cotoner Descallar al seu casal del carrer de la Portella i és enterrat en el convent del Carme.

Any 1786- El convent del Carme disposa de 39 professos, 1 novici, 8 llecs , un donat i 5 nins.

           L'any 1786 es va reconstruir l'església i el 3 de juliol de 1802  va ser consagrat l'altar major per part del bisbe Bernat Nadal.

     El Convent, amb la desamortització de l'any 1835 va passar a ser propietat de l'Estat . L'estàtua de la Mare de Déu del Carme va passar a l'església de l'Hospital el 3 de febrer de 1837. 

 L'església va demolir-se l'any 1852. El carrer actual de Sant Elies, formava part del jardí del convent.


Propers al convent del Carme hi vivien:

Paraires com Pere de Sant Joan, Jaume Salom, Pere Barbarà (any 1390).


Mercaders com els Bru (1426),Bernat Rovira (1471). Altres com, Antoni Palou (1649), Jaume Llabrés (1666), o Sebastià Alcover (1670) tenien la sepultura al convent.


Notaris com Lluis Umbert , Joan Mayrach , que eren els obrers de la capella dels sants Abdon i Senen (1426), Guillem Alcover, enterrat al convent, o Joan Seguí, que hi va ser enterrat després del seu assassinat el 3 d'abril de 1663.


Els teixidors tenien la sepultura gremial a la capella de Sant Lleonard. Bartomeu Celià (1390) i Bartomeu Gomila (1485) són els noms de dos teixidors d'aquell barri.
Sabaters com Francesc Tomàs (1390) o Antoni Armengol (1499).
Hortolans com Joan Sorell.
L'any 1471 el prevere Eloi Garriga tenia establert un hort davant el convent.

L'any 1394 Fra Jaume de Sant Hipòlit, frare del Carme, era l'encarregat d'investigar les pràctiques jueves.
Joan Ballester, frare del Carme, natural de Campos va ser general dels carmelites, l'any 1358.
Rafel Llinars, frare del Carme, va ser bisbe de Cristòpolis (Macedònia) l'any 1537.
L'any 1500 el prior del convent era Galceran Chasach.
El 8 d'abril de 1478 Fra Creix i Fra Greva eren protagonistes d'un gran escàndol per la seva vida perversa rodejats d'àvols fembres.

L'any 1523 tres vidriers de l'illa del Carme van ser processats per la seva participació en la Germania. Eran Mestre Gabriel, Joan Isern i Jaume Berenguer.

2 de juny de 1529- En el convent del Carme el Col·legi de doctors en lleis aprova les seves ordenances.

L'any 1546 el gremi de corders es reunia en el convent.

El 31 d'agost de 1648 varen enterrar en el convent a Esperança Gallard.

L'any 1662 els comediants hi tenien la seva sepultura.

El convent de Santa Teresa va ser fundat per Leonor Ortíz , carmelita, l'any 1613, i va ser enterrada al Convent del Carme el 12 de març de 1650.

Any 1662-Els sucrers i candelers tenen el punt de reunió al convent d'El Carme, on també hi tenen sepultura els comediants.

11 d'agost de 1682- Dimarts- "antes del jorn mori D. Iñigo de Moncayo, jutje de Cors de la Real Audiencia en Mallorca y aqui mateix ab un cocho lo han portat a enterrar al Convent del Carme".

13 de març de 1712-Mor l'armador Joan Ballester Soler, que és enterrat en el convent del Carme.

25 de juny de 1715-Tropes borbòniques arriben fins a Sant Llàtzer dels Mesells, on reben trets des de la muralla. La cavalleria provoca la retirada de les tropes dels Borbons. La Coronela forma a l'esplanada del Carme, però es nega a sortir extramurs. El coronel Ortiz i els miquelets hostilitzen les tropes borbòniques a la marina de Llevant.

dia 1 de febrer de 1739-Inici del "Llibre de gasto dels malalts" del convent del Carme.

17 d’agost de 1762 Gran tempesta a Ciutat: "el pla del Carme era tot un mar, mata tots los gorrions de los
Horns que la gent después de pasar el terboli neplegava moltissims:el clasto del Carme era una riera, la Isglesia tota corria de aygua, la Riera venia sis palms per damunt el ponterro de Sta. Catalina" (Dietari d'un ciutadà de Mallorca)

31 de març de 1771-Final del "Llibre de gasto dels malalts" del convent del Carme.
 

20 de març de 1784-Mor a la forca del Mercat el mariner condemnat a mort Cristóbal de Alba que és enterrat en el conventy del Carme.

 

Any 1784- A Mallorca hi ha 833 frares i 498 monges (288 franciscans, 124 dominics, 80 mínims, 67 agustinians, 51 trinitaris, 48 caputxins, 45 carmelites).Les agustines eren 200 , les clarisses eren 100, les jerònies 83).

24 d'agost de 1812 - Bartomeu Valentí-Fortesa i Aguiló organitza un dinar a la Rambla per celebrar l'aprovació de la Constitució. Hi participen més de 3000 persones.

Maig de 1814-Es fan processons convocades pels inquisidors, per la parròquia de santa Creu, pels convents del Carme , pels dominics i frares de sant Francesc. Insulten el canonge París i el xueta Moixina.

Octubre de 1821- Els priors dels convents de Mallorca eren: Rafel Torrents (trinitaris), Josep Soler (predicadors), Antoni Reus (agustins), Josep Roig (mercedaris), Agustí de Mallorca (caputxins), Joan Sampol (del Carme).

18 de gener de 1827- Mor Antonio Desbrull Boil de Arenós, marquès de Vilafranca i én enterrat en el convent del Carme. (Enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la Ciutat de Mallorca , pàgina 380).

15 de juny de 1835- Sacsejament de terra a Mallorca. "Los remates de las torres de la Catedral, del Carmen, de S. Francisco y de San Agustín se desmoronaron".
 

23 de novembre de 1836-El tinent retirat Joan Salvà i Barceló, Muletet, guanya en subhasta pública l'enderrocament de Sant Domingo, El Carme i el convent dels trinitaris per 3.600 reials.

25 de setembre de 1837 - Mor Joan Guasp Capó que va ser prior del Carme abans de la seva exclaustració.

Any 1845-Transformació en casernes militars dels convents del Carme i de les monges de Santa Margalida.