Any 1385-Repressió contra els jueus. Construcció de la Torre de les Hores. Assalt a una nau de venecians.

Any 1385 - El rei Pere encarrega al mallorquí Guillem Morell la realització de dos nous sepulcres gòtics a la Seu de Girona pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona.

Any 1385 - Barcelona té 35.100 habitants i tot el Principat en té 350.000.
       
Any 1385 -Els secretaris de l’Aljama exposen que el batlle de Muro ha fet tancar a la presó dos jueus perquè no portaven la roda al pit, i manifesten que la roda pot ser portada al costat.
       
Any 1385- Isaach de Blanes és demandat per Mosse Masip i Samuel Struc, encarregats, a Mallorca, de cobrar el dret reial sobre préstams, per considerar haver estat enganyats en la declaració jurada feta pel primer.
       
                                

                                      

                                  
       
Any 1385- El batle de Muro fa tancar a la presó dos jueus perquè no portaven la roda al pit.

3 de febrer de 1385 - El bisbe Pere de Cima consagra la nova església del convent de les Llagues de sant Francesc i col·loca set relíquies a les capelles de sant Macià i santa Magdalena, a les de sant Cosme , sant Damià i la Mare del fill de Déu, vora la capella dels Tagamanent, a la capella de Maria de Gràcia, a la capella de sant esteva i dels Berard, a la capella de santa Anna i sant Jaume i al costat de l'epístola a l'altar major.
       
20 de febrer de 1385-Testament de Bernat Gili que vol ser enterrat a la clastra del monestir de les Llagues de sant Francesc vora la sepultura de Joan Berard.

6 d'abril de 1385- A Portugal, Dom João, maestre de l'Ordre d'Aviz, es converteix en el rei Joan I.
       
17 d'abril de 1385-Pollença: Item dilluns, a XVII de bril hic demunt dit, per manament dels senyors jurats doní al senyor en Bernat Ner per la caramella que llogaren de Johan Desdé, que la tocàs en Cordi Salisardo a las festes de Pasco, per tant com en Cordi avia la suaAlcudia, sonà lo dit Desdé, spich V s.
       
Dia 28 d'abril de 1385, Jordi March "Girgoleta", portador de cartes, és ferit en el camí de Petra a Manacor.

9 de maig de 1385- El Gran i General Consell acorda la construcció del rellotge de la Torre de les Hores, comprada als dominics i situada  en el fossar darrera de l'oratori de la Victòria, entre la costa de Sant Domingo i el carrer del Palau.( Històriade Mallorca de Joan Dameto, edic. 1842. tom 1. pàg. 83).
 El rellotge marca el màxim d'hores de sol (14)  corresponents al mes de juny a la part superior i a l'inferior, les de fosca, corresponents al mes de desembre. L'encarregat del rellotge li donava corda en començar la claror i també a la posta de sol. Tres hores després de posat el sol s'executaven les 25 campanades del toc de queda, senyal de tornada a casa. Després del toc de queda els homes del Cap de Guaita s'encarregaven de la vigilància i podien detenir a qualsevol persona que no hagués tornat a casa.

9 de maig de 1385 - Moren dos captius penjats per grans delictes. un després de ser assotat i l'altre després de tallar-li el puny.
       
12 de maig de 1385-Que algù no trega de la illa peix fresch o salat sots pena de x. lliures. Fol. 1. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
20 de maig de 1385- Pollença: Ítem dissapta de Síngogesma qui aviam XX de matx, per manament dels senyors jurats doní al sart d'en Nangarot per agranar la plasa dotze diners, I s.
       
8 de juny de 1385-El Gran i general Consell aprova que es faci una campana per al rellotge de la Torre de les Hores.
       
12 de juny de 1385- Pregò de la Lletra reyal dada a Gerona a 23 de maig de 1385 , manant que perservar la pau feta ab los genovesos y pisans, tots patrons de galeres o altres vaxells maritims abans de partirse de Mallorques donen caució de no dampnificar en bens ni en persona a dits genovesos y pisans. Fol. 2. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
15 de juny de 1385- Pregò de com los frarés del Sant Sperit de la orde de Sancta Trinitat han de pasar a Bugia per la redenció de catius xpians (cristians), e que si algù los té encomenada alguna redenció dega deposar la moneda en poder den Bernat Serdà.  Fol. 3. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
       
15 de juny de 1385- Pregó que ningú acullá ni don favor ni ajuda a Julia Mut, fill de Julia, de Luchmajor, delat. de la mort de Bartomeu Rafal, de dita parroquia.  Fol. 3. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

20 de juny de 1385 - Trinitaris del sant Esperit s'embarquen cap a Bugia amb la nau d'en Garriga per tal de redimir alguns captius cristians després que els interessats en la redempció han lliurat la moneda al mercader Bernat Cerdà (Llibre de Pregons de 1385 a 1392 , fol. 5.)
       
25 de setembre de 1385-Que algú no gos tirar ni trametre pedrés a la lanterna que es e cremar deu en la torre dita del faro. Fol. 5. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

3 d'agost de 1385 - Surt del Port de Mallorques un vaixell carregat amb 115 barrils d'alatxa salada amb destinació a Barcelona.(AHM. Llibre de Guiatges IV. fol 29 v.)
       
13 de Novembre de 1.385, Guillem Caçador, banderer i brodador de la Ciutat de Mallorca, reclama als jurats de Petra, la quantitat de seixanta sous, que li deuen de l'encàrrec d'una bandera.
       
9 de novembre de 1385- Es fa una talla per al retaule de l'església de santa Maria del Camí (que serà obra de Joan Massana),  i es recullen 29 lliures  i 2 sous. Hi ha 25 contribuents.


       
23 de novembre de 1385- Que qui haja tretes robes, bens o mercaderíes del loch о mars en la qual se es trencada una паu de venecians, de la qual era patró Andriol Doto, dega denunciar aquelles robes о bens al dit patró o al batle de Mallorques. Fol. 6. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

24 de novembre de 1385-Naufragi d'una nau veneciana i saqueig de la mateixa.
   
19 de desembre de 1385 - Mor enverinat l'empresonat a Trezzo sull Adda,  Bernabé Visconti, senyor de Milà, enderrocat per  Gean Galeazzo Visconti.