Per allò dels drets: Ius est in armis Llorenç Buades Castell 15/2/2013 El meu molt catòlic professor de dret natural, que ara exerceix un gran càrrec dins els sistema judicial hispànic, ja em predicava a l'hora del xubec, com ara fa Toni Cantó, que els animals no tenien drets. Magret com era ell i és encara, jo pensava que no diria això davant un lleó famèlic, perquè els drets dels lleons, dels lleopards, dels tigres i altres animals, són ben consolidats en el barram i en les urpes, i fins i tot un herbívor com el bou, en inferioritat de condicions, pot fer-se valer davant un torero espasat. Ni el mateix Toni Cantó al davant d'un bou emprenyat diria les pardalades que diu. Sempre he cregut que els animals tenen drets. Altra cosa és que uns humans sense capacitat de discernir, no els reconeguin. Tampoc els reconeixien en els esclaus cubans els parlamentaris hispànics no fa gaire, i bé que ho proclamaven quan Cuba era Espanya i els esclaus eren béns, eren coses. Aquests béns i coses, si feia el cas, i fent-se valer,conquerint els drets que els negaven, podien escapçar en els seus propietaris. La litúrgia i la legalitat ens diu que els animals no estan en el nivell dels homes, com abans no ho estaven els esclaus. Però la legalitat es basteix sobre la propietat, sobre el robatori, és a dir sobre l'apropiació del que és de tots, perquè la natura és de tots i d'ella depenen els animals i les plantes. Tot el que tenim els humans,la resta d'animals i les plantes és producte de la mateixa natura. D'això en sabien una estona aquells humans que s'aventuraven a prendre el cau dels llops , la cova dels óssos o el refugi d'altres humans. Però fixau-vos que els grans depredadors no solen formar part de la dieta humana. Feia mal jugar contra aquests, que sabien fer valer els drets que els picaplets els neguen. Per això la carn que es consumeix és fonamentalment d'animal herbívors: ius est in armis. Ius est in armis El Ius est in armis (el dret depèn de les armes) proclamat per Sèneca va ser un clam en la revolta agermanada. Ells tenien ben clar com es bastien els drets, de la mateixa manera que ho tengueren present els conqueridors catalans, i abans els musulmans. En una relació de forces, allò que la força imposava bastia els registres de la propietat, i la propietat consolidava el poder de l'alcàsser i de la mesquita, del palau reial i del palau del bisbe. El poder es consolida en els registres de propietat i és la propietat la que basteix la legalitat, l'estat i la doctrina legal i religiosa que el justifica. Deia Siro : necéssitas quod poscit nisi des éripit, que vol dir ni menys ni més que la necessitat pren el que demana si no li ho concedeixen. És una frase que val igual per els rics que per els pobres en un univers marcat per la lluita de classes.