El decret del PP redueix a la meitat les indemnitzacions en els acomiadaments

                

        

Més de 150.000 persones van perdre entre 1 i 3 mesos d'indemnització per acomiadat

 

 Des de l'entrada en vigor de l'última reforma del sistema de desocupació , els treballadors acomiadats no necessiten acudir a l'acte de conciliació per cobrar la prestació per desocupació. Això ha reduït a la meitat aquests actes en els quals l'empresari estava obligat a abonar els salaris entre la data de l'acomiadament i la de celebració de l'acte, per la qual cosa el treballador ha perdut entre 1 i 3 mesos d'indemnització en ser acomiadat.

La reforma de la desocupació preparada pel Govern del PP a començaments de 2002 passarà a la història com el decretazo que li va costar la primera i única vaga general a l'Executiu popular. Després de l'atur del 20 de juny, el Govern  no va rectificar gairebé els punts que van motivar aquesta vaga, i va mantenir moltes modificacions que estan calant a poc a poc al món laboral i que, a la pràctica, estan facilitant acomiadaments de treballadors d'una forma més barata encara.

En tot l’any 2002, abans que entrés en vigor la reforma de la desocupació a finals d'aquell any, els Serveis de Mediació, Arbitratge i Conciliació van registrar 268.186 conciliacions individuals en matèria d'acomiadament, davant les 171.024 de 2003, gairebé un 40% menys. Però el descens més significatiu es va produir en les conciliacions amb avinença, aquelles en els que empresari i treballador arriben a un acord sobre la indemnització. Aquestes conciliacions van passar de 187.156 el 2002 a 95.408, el 2003, un 50% menys.

Això no significa que hagi disminuït el nombre d'acomiadaments, sinó que molts es resolen fins i tot abans d'arribar al tràmit de la conciliació (previ al jutjat). De fet, el nombre d'acomiadaments resolts en els tribunals el 2003 va ser de 64.264, un 5,2% més.

El fort descens de les conciliacions s’ha produït pel canvi introduït en el decretazo que elimina l'obligació de presentar l'acta de conciliació per poder cobrar la prestació, perdent així els salaris de tramitació.

Des de fa any i mig n'hi ha prou amb què l'aturat presenti la carta d'acomiadament, que l'empresari reconegui la improcedència i pagui la indemnització.

Aquests nous requisits, units a la possibilitat de l'empresari d'estalviar-se els salaris de tramitació (els generats entre el moment de l'acomiadament i els quinze dies fins que es produeix l'acte de conciliació) si diposita la indemnització en les 48 hores següents a l'acomiadament, fan que la gran majoria dels empresaris consigni la indemnització, el treballador l'accepti i en aquest punt acabi tota relació laboral.

Així, segons els assessors jurídics dels sindicats consultats, és normal que l'empresari reconegui la improcedència de l'acomiadament, dipositi la indemnització que correspon al treballador i aquest l'accepti'.

Això vol dir que un altre dels efectes del decretazo és l'eliminació, a la pràctica del dia a dia, de l'abonament de salaris de tramitació, complint-se així una vella reivindicació patronal.

Segons aquests tècnics laboralistes, 'ja només acudeixen a la conciliació aquells empresaris que creuen que el jutge pot declarar procedent l'acomiadament, els que encara no s'han assabentat que poden estalviar-se els salaris de tramitació i aquells treballadors que no estan d'acord amb la indemnització'.

També han descendit, encara que en menor mesura, les conciliacions que acaben sense acord (sense avinença), passant de 34.493 el 2002 a 31.921 el passat any, una caiguda del 7,4%.

Forta pujada de les indemnitzacions per sentència judicial

La indemnització mitjana per acomiadament acordada en actes de conciliació el 2003 va ascendir a 23.360 euros, un 27% més que la quantitat mitjana acordada el 2002 (17.110 euros). El fet que els empresaris consignin la indemnització en les 48 hores següents a l'acomiadament per estalviar-se els salaris de tramitació, està provocant que molts treballadors acceptin indemnitzacions inferiors a les que els correspondrien. Per això, són en gran part els treballadors disconformes amb la indemnització consignada, els que la rebutgen i segueixen amb el tramit legal establert: és a dir acudir a l'acte de conciliació, primer i si no hi ha acord, als tribunals. Això està tirant a l'alça de les indemnitzacions que recorden en conciliació, ja que encara que n'arribin molts menys treballadors a aquest tràmit, als que arriben se'ls sol pagar fins i tot més del que els correspon, sobretot en sectors com a banca o grans empreses del metall