Travessar el desert: L’esquerra política de les Illes Balears i les eleccions generals:
L’esquerra balear, després de l’experiència fracassada del pacte, viu malament l’escomesa d’unes eleccions generals que es presenten a mig camí entre la necessitat d’una recomposició interna i l’emergència electoral. Aquesta emergència és la que condiciona les lectures a fer per cada formació en relació als quatre anys de govern de centreesquerra i cap al futur. Carod Rovira va obrir recentment el foc en fer l’aposta d’ERC per una coalició de forces progressistes de les Illes cap a les generals que, al seu parer, hauria de liderar el PSM. Poc després, Esquerra Unida es decantava per una opció similar amb el PSIB -PSOE inclòs. Els dos projectes, no gaudeixen de credibilitat si per un costat, el d’ERC, han d’afegir Unió Mallorquina a la coalició, i si per part d’Esquerra Unida es fa l’opció de reclamar-hi la participació del PSIB-PSOE. Un element més a afegir és la pressió mediàtica, i en concret la que s’exerceix des del Grup Serra (Última Hora, Diari de Balears) cap al PSM, amb un projecte polític que intentaria salvar els mobles d’una Unió Mallorquina que pactant amb el PP al govern ha mostrat el seu tarannà. Joan Mir i Joan Riera, columnistes del Diari de Balears, no deixen de fustigar el PSM cap a una entesa dels nacionalistes, intentant situar políticament el PSM cap a un espai més dretà que pogués recollir el melianisme polític (nacionalisme de dretes) identificable amb el sector més nacionalista d’UM i en la batlia d’Alcúdia. Aquesta pressió mediàtica es fonamenta en deixar de banda del PSM els elements d’esquerra i els més relacionats amb els moviments socials, com l’ecologisme, i l’adopció d’elements ménys transigents amb l’immigració, o més transigents amb la depredació territorial (autopistes) posant al capdavant de les preocupacions, la llengua. Les definicions d’esquerra deixarien pas a la construcció d’una classe dirigent empresarial identificada amb un projecte nacional teòricament neutre respecte a les definicions d’esquerra o dreta. Es tracta aleshores d’intentat l’invent d’ una dirigència burgesa “nacional” inexistent en la realitat, però que, de sempre, ha obtingut les adhesions de sectors com el Lobby per l’independència o del nacionalisme tribal que volia derivar el sector canyellista del PP cap a posicions nacionals. L’efecte mediàtic sobre el PSM no es fa debades, perquè hi ha un bon cau d’afiliats i afiliades on el gra pot espigar de manera que la sensibilitat d’esquerra vagi desapareixent en favor d’una dirigència iuppi disposada a pactar amb el PP, si cal, com fa el PSM a Alaró. Precisament és el cap del PSM d’Alaró, uns dels qui sona en l’alternància dirigent partidària, juntament amb el fracassat candidat a les eleccions de Ciutat, i regidor Pere Muñoz. I, de manera clara, s’intenta fer recaure les culpes del fracàs electoral del PSM en el secretari general Mateu Morro, provinent de l’OEC (Organització d’Esquerra Comunista) desviant cap a la Secretaria General les conseqüències d’una derrota que s’ha bastit en les línies mestres d’escorament cap a la dreta dirigides per Pere Sampol. El debat de Desembre al sí del PSM, on es definirà l’orientació electoral dirà molt sobre el futur d’aquesta formació, on hi ha encara prou elements relacionats amb el món sindical i ecologista que tenen molt a dir, però que no gosen de fer una aposta política d’acostament a l’esquerra que es signifiqués per afrontar les eleccions generals amb una coalició del PSM, Esquerra Unida-Verds i ERC que, sense dubtes aportaria un diputat a les Corts, i establir en el camp institucional un referent, ni que sigui “light” de la gent que es mou socialment. L’aposta d’Esquerra Unida per incloure dins la coalició el PSIB-PSOE és en canvi propagandística i del tot irreal per dues qüestions: el PSIB-PSOE ha fet una lectura dels resultats del Pacte que atribueix la derrota a la manca de definició d’un projecte propi suficient, i per la relació d’immaduresa del pacte amb unes forces (EU-Verds, PSM) que el decanten lluny del projecte de centre. L’aposta d’Esquerra Unida hauria de ser definir-se per una coalició on nominalment el PSM pogués obtenir un escó al servei de la coalició (PSM, Esquerra Unida-Verds,ERC) , i en compensacions en la candidatura al senat, però a la vegada aquest escó hauria d’expressar una voluntat d’anar més lluny que la simple suma de forces presents obrint mecanismes de participació popular de manera que la pràctica institucional a fer es fonamentàs amb les preocupacions del teixit social i no del poders fàctics o mediàtics. L’opció per una unitat artificiosa d’esquerra amb el PSIB-PSOE no es correspon a les necessitats ni a les expectatives que puguin resoldre tres elements programàtics claus més fàcils de resoldre pel PSM que per el PSIB-PSOE: la política internacional, la política territorial i la política laboral, és a dir, l’atlantisme del PSIB-PSOE, la política depredadora manifesta, i les reformes laborals que malmenen el futur dels treballadors i la joventut. Palma, 28 de setembre de 2.003. Llorenç Buades Castell
|