Ressorgeix la classe treballadora al Perú

Per Gustavo Dunga

Jornada Nacional de Protesta convocada per la Confederació General de Treballadors de Perú (CGTP).

A pesar de la vaga i les protestes, García va promulgar la Llei d'Educació (d'acord amb els requeriments del Banc Mundial) passant per sobre del reglament del Parlament amb el suport de la bancada fujimorista. El sindicat de mestres ha votat mantenir la vaga per temps indefinit.

A punt de complir-se un any de l'accés al poder polític d'Alan García i del seu partit Aliança Popular Revolucionària Antiimperialista (APRA), i després de prometre canvis en el model econòmic fujimorista una gran part de la població perd la paciència. Així semblen confirmar-ho les últimes enquestes (40% d'aprovació). Aquesta baixa popularitat ja es manifesta des de principis d'any.

Les “encoratjadores” xifres econòmiques com el 8% de creixement del PBI en 2006 (el major creixement en 11 anys), superàvit de comerç exterior record i de reserves internacionals, que ja superen els 20.000 milions de dòlars, no poden ocultar que a Perú la meitat de la població viu en extrema pobresa. En 72 mesos de creixement econòmic ininterromputs, els únics beneficiats han estat els capitalistes i les grans trasnacionales, sobretot les mineres, que des de 1992 han vist triplicar el producte que genera aquesta rendible indústria. La magnitud del negoci pot veure's en l'enorme capital invertit pels monopolis. Des de 1993 van injectar en el sector gairebé 7.000 milions de dòlars i s'estimen altres 10.000 només en els pròxims 3 anys.

Fa uns mesos el govern de García enfronta mesures de força de diferents sectors obrers i populars. Les mobilitzacions s'estenen en tot el país, algunes durant bastant temps, es caracteritzen pels mètodes combatius com els talls de carreteres i enfrontaments amb la policia. En aquest escenari, van adherir-se a la Jornada Nacional diversos sindicats camperols i cocalers, gremis de la construcció, docents universitaris, no docents d'universitats nacionals, municipals, obres sanitàries i estudiants. La CGTP va elaborar una sol·licitud d'augment de salaris, suspensió d'acomiadaments, presó per a Fujimori i el rebuig al TLC (Tractat de Lliure Comerç) entre altres punts. Al darrer moment la Federació Minera va adherir-se als actes però va deixar l'atur, “degut al fet que s'ha començat a atendre les reivindicacions dels miners de Casapalca”, segons van argumentar els seus dirigents.

La Jornada del 11 de juliol, despertar miner i repressió

La Jornada es va caracteritzar per mobilitzacions i enfrontaments. A Lima, la capital, milers de manifestants van rebutjar el govern. Després del massiu acte convocat per la CGTP es van produir enfrontaments amb la policia, amb un resultat de 16 detinguts . En l'interior, manifestants del SUTEP i de la CGTP van marxar junts i van bloquejar carreteres i ponts en diferents regions, com a Puno (sud), on milers de manifestants van prendre l'aeroport local impedint la circulació aèria i van tallar les principals carreteres.

El 15 de juny els treballadors miners contractats de Casapalca situada en la regió muntanyenca limenya, productora de plata i plom, duien dues setmanes de vaga contra el règim de contractacions, per l'augment salarial, i la reincorporació de més de 100 acomiadats, quan van ser atacats enmig d'una protesta per la policia deixant quatre obrers morts. Él règim de contractació és el que permet a les transnacionals mineres i empresaris locals els grans beneficis sobre la base d'una major explotació dels treballadors en una conjuntura d'enorme alça dels minerals en el mercat mundial. En aquest marc, les vagues mineres són les quals més preocupacions generen a García, l'única resposta de les quals ha estat la repressió.

A principis de juny els miners contractats de la mina de Shougang Ferro Perú en la regió d'Ica, que duien 58 dies de vaga, van rebre un dur cop del govern i l'empresa. Van intentar escapçar el moviment de vaga amb la detenció del principal dirigent miner Rony Cueto, que segueix pres fins al dia avui. Altra fita en la lluita minera van ser les vagues de juny en les tres empreses del coure de la Southern Copper que reclamaven un conveni col·lectiu, majors salaris i millores en salut i educació. Els contractats miners no estan sols, la contaminació ambiental, producte de la nul·la planificació empresarial -que enverinen aigua i terres dels camperols pobres- impulsa la unitat obrera-camperola.

 La lluita del magisteri

Les bases del magisteri encapçalen l'oposició al govern des que va accedir-hi Alan García, qui venia intentant passar les conegudes lleis del Banc Mundial per a l'Educació i trencar al seu sindicat. El SUTEP (sindicat del magisteri) disposa de 300.000 afiliats i és un dels més importants del país. Des de principis d'any les vagues i les mobilitzacions dels mestres van intentar enfrontar el pla del govern. Mitjançant un decret l'Estat va intentar prendre una avaluació per a demostrar les falles en la formació, buscant responsabilitzar als docents de les carències del sistema educatiu. La disposició de lluita dels mestres va impedir aquest intent. Ara el govern va tornar a la càrrega.

El sindicat respon amb una vaga general indefinida contra la llei educativa que deixa la porta oberta a la flexibilització del treball docent i la prohibició de les vagues. El govern va declarar il·legal la vaga, va empresonar a diversos activistes i va reprimir les manifestacions. En una mostra més del seu gir reaccionari va promulgar la llei -mentre milers de docents marxaven pels carrers- sense esperar a un segon debat en el parlament, i amb el suport per la bancada fujimorista.

Els aturs regionals, les vagues mineres i la lluita del magisteri reactiven el moviment obrer peruà després de la llarga nit fujimorista dels 90 i el govern antiobrer d'Alejandro Toledo (2001-2006).

Les demandes obreres i populars només seran resoltes com producte d'una gran lluita unificada que posi a García contra les cordes ja que els baixos salaris, la falta de pressupost i el lliurament a les transnacionals dels recursos naturals són tres pilars de l'obra econòmica de Fujimori que l'actual govern administra i pretén aprofundir.

Les direccions del moviment obrer i popular

Aquesta Jornada, que la CGTP es va veure obligada a convocar, ha de servir com punt de suport per a fer un recompte de forces en el camí de preparar la vaga general política que posi contra les cordes al govern. No obstant això, la direcció del SUTEP influenciada pel grup maoísta Pàtria Roja ha negociat i conciliat amb els governs de torn. No es proposa derrotar el projecte de llei d'educació sinó consensuar i dialogar amb el govern. Però, malgrat la política conciliadora de la direcció, la base del magisteri ha votat mantenir la vaga per temps indefinit.

Per la seva banda la direcció de la CGTP, influenciada pel vell Partit Comunista pro Moscou, pretén utilitzar la força de la mobilització per a obligar a García a complir les seves promeses electorals i propugna un front amb l'empresariat nacional perjudicat pel model i els sectors progressistes de l'església catòlica.

La direcció de la Federació Minera, si bé va assistir a la manifestació central a Lima, va aturar la vaga, tot i que el seu gremi va patir la mort de quatre obrers i desenes de detinguts.

 Paràgraf a part mereix el ex candidat presidencial Ollanta Humala. L' ex militar nacionalista i la seva bancada parlamentària van fer aparicions mediàtiques, però lluny de donar suport als miners, es limita a esperar el desgast del govern per a aparèixer després com oposició electoral.

Preparar la vaga general

Alan García es recolza en Bush, les transnacionals mineres i les restes del fujimorisme en el Parlament. Ha atorgat a les FF.AA. la potestat d'intervenir al costat de la policia per trenta dies per a garantir l'ordre en tot el país, és a dir un virtual estat de setge. Per a enfrontar conseqüentment al govern cal bastir un comando nacional de lluita que prepari la vaga general política, i prengui mesures com l'autodefensa dels treballadors, garanteixi la unitat obrera i camperola i posi en marxa un programa de sortida a la situació de fam i venda a la qual han sotmès al Perú Fujimori, Toledo i per segona vegada l'APRA d'Alan García.

La lluita per la independència política de la classe obrera peruana i la confiança en les seves pròpies forces és una tasca imprescindible per a no caure en els paranys d'opositors nacionalistes, alcaldes i la burocràcia sindical per a contenir i desviar la mobilització dels treballadors i dels pobres del camp i la ciutat.