|
Ressorgeix la classe treballadora al Perú
Per
Gustavo Dunga
Jornada
Nacional de Protesta convocada per la Confederació
General de Treballadors de Perú (CGTP).
A pesar de
la vaga i les protestes, García va promulgar la Llei
d'Educació (d'acord amb els requeriments del Banc
Mundial) passant per sobre del reglament del Parlament
amb el suport de la bancada fujimorista. El sindicat de
mestres ha votat mantenir la vaga per temps indefinit.
A punt de
complir-se un any de l'accés al poder polític d'Alan
García i del seu partit Aliança Popular Revolucionària
Antiimperialista (APRA), i després de prometre canvis en
el model econòmic fujimorista una gran part de la
població perd la paciència. Així semblen confirmar-ho
les últimes enquestes (40% d'aprovació). Aquesta baixa
popularitat ja es manifesta des de principis d'any.
Les
“encoratjadores” xifres econòmiques com el 8% de
creixement del PBI en 2006 (el major creixement en 11
anys), superàvit de comerç exterior record i de reserves
internacionals, que ja superen els 20.000 milions de
dòlars, no poden ocultar que a Perú la meitat de la
població viu en extrema pobresa. En 72 mesos de
creixement econòmic ininterromputs, els únics
beneficiats han estat els capitalistes i les grans
trasnacionales, sobretot les mineres, que des de 1992
han vist triplicar el producte que genera aquesta
rendible indústria. La magnitud del negoci pot veure's
en l'enorme capital invertit pels monopolis. Des de 1993
van injectar en el sector gairebé 7.000 milions de
dòlars i s'estimen altres 10.000 només en els pròxims 3
anys.
Fa uns mesos
el govern de García enfronta mesures de força de
diferents sectors obrers i populars. Les mobilitzacions
s'estenen en tot el país, algunes durant bastant temps,
es caracteritzen pels mètodes combatius com els talls de
carreteres i enfrontaments amb la policia. En aquest
escenari, van adherir-se a la Jornada Nacional diversos
sindicats camperols i cocalers, gremis de la construcció,
docents universitaris, no docents d'universitats
nacionals, municipals, obres sanitàries i estudiants. La
CGTP va elaborar una sol·licitud d'augment de salaris,
suspensió d'acomiadaments, presó per a Fujimori i el
rebuig al TLC (Tractat de Lliure Comerç) entre altres
punts. Al darrer moment la Federació Minera va
adherir-se als actes però va deixar l'atur, “degut al
fet que s'ha començat a atendre les reivindicacions dels
miners de Casapalca”, segons van argumentar els seus
dirigents.
La
Jornada del 11 de juliol, despertar miner i repressió
La Jornada
es va caracteritzar per mobilitzacions i enfrontaments.
A Lima, la capital, milers de manifestants van rebutjar
el govern. Després del massiu acte convocat per la CGTP
es van produir enfrontaments amb la policia, amb un
resultat de 16 detinguts . En l'interior, manifestants
del SUTEP i de la CGTP van marxar junts i van bloquejar
carreteres i ponts en diferents regions, com a Puno (sud),
on milers de manifestants van prendre l'aeroport local
impedint la circulació aèria i van tallar les principals
carreteres.
El 15 de
juny els treballadors miners contractats de Casapalca
situada en la regió muntanyenca limenya, productora de
plata i plom, duien dues setmanes de vaga contra el
règim de contractacions, per l'augment salarial, i la
reincorporació de més de 100 acomiadats, quan van ser
atacats enmig d'una protesta per la policia deixant
quatre obrers morts. Él règim de contractació és el que
permet a les transnacionals mineres i empresaris locals
els grans beneficis sobre la base d'una major explotació
dels treballadors en una conjuntura d'enorme alça dels
minerals en el mercat mundial. En aquest marc, les
vagues mineres són les quals més preocupacions generen a
García, l'única resposta de les quals ha estat la
repressió.
A principis
de juny els miners contractats de la mina de Shougang
Ferro Perú en la regió d'Ica, que duien 58 dies de vaga,
van rebre un dur cop del govern i l'empresa. Van
intentar escapçar el moviment de vaga amb la detenció
del principal dirigent miner Rony Cueto, que segueix
pres fins al dia avui. Altra fita en la lluita minera
van ser les vagues de juny en les tres empreses del
coure de la Southern Copper que reclamaven un conveni
col·lectiu, majors salaris i millores en salut i
educació. Els contractats miners no estan sols, la
contaminació ambiental, producte de la nul·la
planificació empresarial -que enverinen aigua i terres
dels camperols pobres- impulsa la unitat obrera-camperola.
La
lluita del magisteri
Les bases
del magisteri encapçalen l'oposició al govern des que va
accedir-hi Alan García, qui venia intentant passar les
conegudes lleis del Banc Mundial per a l'Educació i
trencar al seu sindicat. El SUTEP (sindicat del
magisteri) disposa de 300.000 afiliats i és un dels més
importants del país. Des de principis d'any les vagues i
les mobilitzacions dels mestres van intentar enfrontar
el pla del govern. Mitjançant un decret l'Estat va
intentar prendre una avaluació per a demostrar les
falles en la formació, buscant responsabilitzar als
docents de les carències del sistema educatiu. La
disposició de lluita dels mestres va impedir aquest
intent. Ara el govern va tornar a la càrrega.
El sindicat
respon amb una vaga general indefinida contra la llei
educativa que deixa la porta oberta a la flexibilització
del treball docent i la prohibició de les vagues. El
govern va declarar il·legal la vaga, va empresonar a
diversos activistes i va reprimir les manifestacions. En
una mostra més del seu gir reaccionari va promulgar la
llei -mentre milers de docents marxaven pels carrers-
sense esperar a un segon debat en el parlament, i amb el
suport per la bancada fujimorista.
Els aturs
regionals, les vagues mineres i la lluita del magisteri
reactiven el moviment obrer peruà després de la llarga
nit fujimorista dels 90 i el govern antiobrer
d'Alejandro Toledo (2001-2006).
Les demandes
obreres i populars només seran resoltes com producte
d'una gran lluita unificada que posi a García contra les
cordes ja que els baixos salaris, la falta de pressupost
i el lliurament a les transnacionals dels recursos
naturals són tres pilars de l'obra econòmica de Fujimori
que l'actual govern administra i pretén aprofundir.
Les
direccions del moviment obrer i popular
Aquesta
Jornada, que la CGTP es va veure obligada a convocar, ha
de servir com punt de suport per a fer un recompte de
forces en el camí de preparar la vaga general política
que posi contra les cordes al govern. No obstant això,
la direcció del SUTEP influenciada pel grup maoísta
Pàtria Roja ha negociat i conciliat amb els governs de
torn. No es proposa derrotar el projecte de llei
d'educació sinó consensuar i dialogar amb el govern.
Però, malgrat la política conciliadora de la direcció,
la base del magisteri ha votat mantenir la vaga per
temps indefinit.
Per la seva
banda la direcció de la CGTP, influenciada pel vell
Partit Comunista pro Moscou, pretén utilitzar la força
de la mobilització per a obligar a García a complir les
seves promeses electorals i propugna un front amb
l'empresariat nacional perjudicat pel model i els
sectors progressistes de l'església catòlica.
La direcció
de la Federació Minera, si bé va assistir a la
manifestació central a Lima, va aturar la vaga, tot i
que el seu gremi va patir la mort de quatre obrers i
desenes de detinguts.
Paràgraf
a part mereix el ex candidat presidencial Ollanta Humala.
L' ex militar nacionalista i la seva bancada
parlamentària van fer aparicions mediàtiques, però lluny
de donar suport als miners, es limita a esperar el
desgast del govern per a aparèixer després com oposició
electoral.
Preparar
la vaga general
Alan García
es recolza en Bush, les transnacionals mineres i les
restes del fujimorisme en el Parlament. Ha atorgat a les
FF.AA. la potestat d'intervenir al costat de la policia
per trenta dies per a garantir l'ordre en tot el país,
és a dir un virtual estat de setge. Per a enfrontar
conseqüentment al govern cal bastir un comando nacional
de lluita que prepari la vaga general política, i
prengui mesures com l'autodefensa dels treballadors,
garanteixi la unitat obrera i camperola i posi en marxa
un programa de sortida a la situació de fam i venda a la
qual han sotmès al Perú Fujimori, Toledo i per segona
vegada l'APRA d'Alan García.
La lluita
per la independència política de la classe obrera
peruana i la confiança en les seves pròpies forces és
una tasca imprescindible per a no caure en els paranys
d'opositors nacionalistes, alcaldes i la burocràcia
sindical per a contenir i desviar la mobilització dels
treballadors i dels pobres del camp i la ciutat.
|
