Servei d’emergència
social?
Dia
8, la meva dona i jo al carrer Ricardo Ortega 42, trobam
tres amigues atenent un home en cadira de rodes que demana
ser conduït a l’entrada d’un banc per passar-hi la nit. Són
les 21.03. Telefonen a la policia municipal. Al cap d’uns 20
minuts apareixen dos policies. Fins a les 22.00 no hi ha
servei per transportar-lo a un centre d’acolliment. Dcidim
quedar-nos. Arriben dos altres policies. Comuniquen que
l’ambulància arribarà una hora més tard. No tenen flassada
per a aquell home i se’n van a altres emergències. Quedam
esperant. Excepcionalment obtenim el mòbil del tinent batlle
d’afers socials i li deixam un missatge. L’home té fred i
demana poder quedar a l’entrada d’un banc. El duim a
l’oficina de Sa Nostra, entreforc de Foners, General Ricardo
Ortega i Joan Alcover. L’home es tira a terra i s’hi queda
dormint sense matalàs ni tapament. Em telefona el tinent
batlle. Esverat, diu que no és possible; hi ha un servei
d’emergències. L’advertim on es troba ara l’home. Torna a
telefonar —són les 23.30— Confirma que en deu minuts
arribarà l’ambulància. Donam el cas per acabat i, gelats de
fred, decidim anar a casa. Dins el cotxe ens quedam per
certificar la solució. A les 23.47 arriba l’ambulància del
Servei d’Emergència Social. Passa de llis per davant del
banc, va vers la primera adreça assenyalada i gira. Pocs
minuts després torna a passar per davant de l’entrada del
banc. No s’atura. No baixa ningú ni tan sols per oferir una
flassada a aquell home. Gira cap al carrer Joan Alcover i
se’n va. L’home segueix a “casa seva”, ajagut a terra i
sense tapament. Són les 23.52. Nosaltres, impotents, també
ens anam.
Alfonso —aquest és el nom de l’home—, on dormiràs avui, demà
... i demà passat? A Palma certament hi haurà cera al
Corpus, festa a Sant Joan, flors a la Salut, llums a Nadal,
carrosses als Reis, disfresses al Carnaval i focs
artificials al Patró. Els marginats trobareu a la fi un lloc
en el cel. La terra de Mallorca, d’Espanya i dels països
falsament civilitzats és només per als qui tenim casa i
donam el vot cada quatre anys als nostres governants.
Guillem Ramis i Moneny