Any 363- Jovià, emperador romà.
16 de febrer del 364 - Mor l'emperador Jovià.
26 de febrer del 364- Valentinià I és proclamat emperador romà per l'exèrcit de Jovià.
Entre els anys 369 i 385- Les Balears perden el seu vincle amb la província cartaginesa i forma la «PROVINCIA PRAESIDIALIS BALEARIUM» segons refereixen els documents «NOTÍTIA DIGNITATUM» i EL «LATERCULUS POLEMII».
Any 372 - Revolta del berber Firm autoproclamat emperador amb el suport dels númides i donatistes contra Romà, comte d'Àfrica.
17 de novembre del 375 - Mor l'emperador Valentinià I. El succeeixen els seus fills Flavi Gracià que governa Hispània i Valentinià II a Àfrica sota la regència de la seva mare Justina, de religió ariana.
9 d'agost de 378 - Els visigots vencen l'emperador Valent que mor en combat a Adrianópolis (Edirne).
15 de maig del 392 - Mor Valentinià II. El succeix Flavi Eugeni.
Any 393 - Amb el suport del seu pare, Teodosi I, Flavi Honori és nomenat august d'Occident als 8 anys i mig d'edat.
6 de setembre del 394 - L'emperador d'Occident Flavi Eugeni, vençut i capturat per les tropes de Teodosi, és executat.
17 de gener del 395 -Flavi Honori,  emperador d'Occident.
Any 398 - Estilicó, magister militium d'Honori envia Mascezel amb un exèrcit de 5000 homes contra Gildó (germà de Mascezel) revoltat a Àfrica.


23 d'agost de 408- Assassinat del vàndal Estilicó, magister militium de l'emperador Honori, acusat de conspirar contra l'emperador.
Agost de 410 - Els visigots d'Alaric saquegen Roma.
Any 412-Consta l'existència d'un convent dels frares agustins a Mallorca fundat per sant Sever.

Gener de 414 - Ataülf es casa amb Gal·la Placìdia, germanastre dels emperadors Honori i Arcadi, presa com hostatge en el saqueig de Roma.
Any 416 - Wàlia deixa que Gal·la Placídia torni a Roma a canvi de 600.000 mesures de blat.
1 de gener de 417 - Gal·la Placídia es casa amb Constanci.
Any 420- Constanci III és declarat august.
Any 420 - Intent vàndal contra Sicília i Calàbria.
Febrer de 421- Honori, fill de Teodosi I associa Constanci a l'imperi romà occidental.
Any 421- Mor Constanci III.
Any 422- Castí, general d'Honori és enviat a Hispània a lluitar contra els vàndals, contra els quals lluita també el general Bonifaci, provinent d'Àfrica.
Any 423- Gal·la Placídia i el seu fill Valentinià, enfrontats a Honori, i expulsats per aquest, es refugien a Constantinoble a l'empar de Teodosi II.

27 d'agost de 423 - Mor l'emperador romà d'Occident Flavi Honori. Castí fa proclamar emperador Joan el Secretari.
Any 424- Gal·la Placídia i el seu fill Valentinià amb el suport de Teodosi II i de l'exèrcit dirigit per Ardaburi,Àspar i Candidià emprenen la presa de Roma.


Any 425- Gunderic, dirigeix els vàndals a la conquesta de Mallorca. Destrucció de Pol·lentia.


Poblats existents:S’Esgleiassa, Es Cuitor,Ca Na Menescala, Gotmar, Can Bregat, Sa Figuera Rotja, Coma d’En Angi, Can Guinea, La Cisterna, Masteguera, Vilarets,Vertaient Gran, Sa Coma, S’Alou, Can Capó, Can Porquer.


23 d'octubre de 425- Valentinià III és proclamat august sota la regència de la seva mare Gal·la Placídia.

maig de 429 -Genseric passa amb l'exèrcit vàndal des de la Bètica a Àfrica  en ajut del general Bonifaci alçat contra Gal·la Placídia amb el suport de berbers i donatistes.

Gal·la Placídia es reconcilia amb Bonifaci que s'enfronta als vàndals als que havia demanat ajut.

Any 429 - Els vàndals destrueixen Igilgili.
Any 430-Els vàndals s'estableixen a Saldae, Bejaïa (Bugia) que esdevé la seva capital.
28 d'agost de 430- Mor sant Agustí durant el setge dels vàndals a Hippo Regius (després Bona, i Annaba,  a la Numídia).
Any 432 - Bonifaci es desplaça a Itàlia amb part de les tropes africanes reclamat per Gal·la Placídia.
Any 434 - La pressió dels huns als Balcans fa que l'exèrcit bizantí deixi Àfrica per necessitats defensives.
Any 434 - Revoltes dels bagaudes contra l'imperi a la Gàl·lia i a la part nord-oriental d'Hispània.
Any 435 - Trigetius en nom de Valentinià III signa l'armistici amb els vàndals, reconeix les seves conquestes a Àfrica  i els federa a l'imperi.
9 d'octubre del 439 - Les tropes de Genseric ocupen Cartago.
Juny del 440 - Tropes de Genseric ocupen Sicília.
Any 442 - L'emperador romà reconeix la independència del regne vàndal i la seva possessió d'Àfrica.
Any 450 - Justa Grata Honòria, gemana de Valentinià, sol·licita l'ajut d'Àtila.
Novembre de 450 - Mor Gal·la Placídia a Roma.
20 de setembre del 451- Aeci venç Teodoric que mor en combat en els Camps Catalàunics.
21 de setembre del 454 - Mor assassinat Flavi Aeci per orde de Valentinià III.
16 de març del 455 - Valentinià III és assassinat en el Camp de Mart per homes al servei del senador Petroni Màxim que es proclama emperador.


31 de maig de 455 -Genseric desembarca a Òstia. Mor assassinat Petroni Màxim per oficials de Valentinià i mercenaris burgundis.
3 de juny de 455 -Saqueig de Roma pels vàndals.
Els vándals incorporen les Balears als dominis del Nord d'Àfrica.
Any 464 - Marcel·lí d'Il·líria expulsa els vàndals de Sicília.

Any 466 - Els vàndals saquegen Corfú.
Any 468 - Expedició militar de l'imperi romà oriental contra els vàndals dirigida per Basilisc que és vençut per Genseric..
Any 468 - Marcel·lí d'Il·líria expulsa els vàndals de Sardenya.

Any 477- Una revolta contra els vàndals dirigida per Iabdas funda un primer regne berber independent a l'Aurès.
24 de gener del 477 - Mor Genseric.

25 de gener del 477 - Huneric és és nou rei dels vàndals a la mort del seu pare Genseric.
Any 484 -Gundamund succeeix al seu oncle Huneric i és rei dels vàndals d'Àfrica.


Basílica de Sa Carrotja (Porto Cristo)


1 de febrer de 484- Bisbes Balears a Cartago (Elíes de Mallorca, Macari de Menorca,i Olipi d'Eivissa).
Materials de Son Piris, Son Vives, Es Figueral Blanc,(S. II a VI) Na Bou (Santanyí) (S. I a VI) , Es Braó (Consell)  (S.I. a VI) Na Fàtima a Calvià (S.II AC a S.II ), Puig Vermell (Calvià) (S.II AC a S.VI)
Segle V a VII -Material ceràmic de Son Oms (Palma).
Any 496 - Trasamund, fill del príncep Gento, és el quart rei de vàndals i alans després de la mort del seu germà Gundamund.
Any 523 - El cap berber Antalas venç els vàndals a Capsa o Gafsa (Tunísia).
6 de maig de 523 - Mor Trasamund, rei dels vàndals i el succeeix Hilderic.
Any 531 - Gelimer, rei dels vàndals i alans d 'Àfrica trenca relacions amb Bizanci i persegueix els catòlics.
13 de setembre de 533 - Derrota vàndala a la batalla d'Ad Decimum contra les tropes de Belisari. Moren Ammatas, germà de Gelimer i  Gibamond el seu nebot.
15 de desembre de 533-Els bizantins vencen els vàndals de Gelimer i Tzazo a Tricamarum, prop de Cartago,. En les tropes bizantines lluiten mercenaris hèruls i huns.Tzazo mor en combat. Els vàndals fugen cap a les muntanyes.
Any 533- Conquesta bizantina de les Balears pel general Apol.linar. Incorporació a l'Imperi d'Orient.
març de 534 - Gelimer, rei dels vàndals es rendeix a l'emperador bizantí.
Any 534 - Solomon és nomenat governador d'Àfrica.
Any 547-Els berbers astrices  conquesten Gabès als bizantins.

Basílica de Cas Frares (Son Fiol) a santa Maria del Camí.

Basílica de Son Fadrinet (Campos)


20 d'agost de 636 - En la batalla de Yarmouk 12.000 guerrers ghassanides, cristians monofisites,  (a l'actual Jordània) que no aconsegueixen cobrar de l'imperi passen a lluitar amb l'enemic musulmà que agaranteix que cobraran.
Any 647 - Els omeies conquesten Sbeitla (Svetula), Tunísia,després de vèncer al general bizantí Gregori.
Any 662 - Uqba ibn Nafi al -Fihri conquesta l'oasi de Ghadames.
Any 665 - Muawiya b. Hudayg conquesta Susa (Tunísia)

Any 684-Els berbers comandats per Kosayla ibn Lanzam, rei del awrabes  baranís, derroten els àrabs dirigits per Uqba ibn Nafi a Tahuda.
Any 686- Kosayla , cap dels berbers és derrotat i mort per un exèrcit dirigit per Zubayr ibn Kays al-Balawi. La sacerdotisa Kahina és triada  líder per l’assemblea de les tribus de la Confederació Butr  a la regió de l'Aurès.
Any 698 - Hassan Ibn Numan, emir omeia,  conquesta l'exarcat de Cartago i destrueix la ciutat.
Any 707-Abd Allah ibn Musa ibn Nusayr saqueja les Balears i suposa la fi del domini dels bizantins balears que passen a ser vassalls del califat de Còrdova.
Abril de 713 - Tractat d'Oriola amb Teodomir:
«En el Nom d'Al·lah, el Clement, el Misericordios. Edicte d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr a Tudmir-ibn-Abdush . Aquest últim obté la pau i rep la promesa, sota la garantia d'Al·la i el seu Profeta, de què la seva situació i la del seu poble no s'alterarà; de què els seus súbdits no seran morts, ni fets presoners, ni separats de les seves mullers i fills; que no se'ls impedirà la pràctica de la seva religió, i que les seves esglésies no seran cremades ni desposseïdes dels objectes de culte que hi ha en elles; tot això mentre satisfaci les obligacions que li imposem. Se li concedeix la pau amb el lliurament de les següents ciutats: Uryula , Blntla, Lakant , Mula, Balāna, Lawraka  i Ello. A més, no ha de donar asil al nostre enemic, ni a ningú que fugi de nosaltres; ni produir dany a ningú que gaudeixi de la nostra amnistia; ni ocultar cap informació sobre els nostres enemics que pot arribar al seu coneixement. Ell i els seus súbdits pagaran un tribut anual, cada persona, d'un dinar en metàl·lic, quatre mesures de blat, ordi, suc de raïm i vinagre, dues de mel i dues d'oli d'oliva; per als servents, només una mesura. Dat el mes de Rayab, any 94 de l'Hègira 713. Com a testimonis, 'Uzmán ibn Abi 'Abda, Habib ibn Abi 'Ubaida, Idrís ibn Maisara i Abul Qasim al-Mazáli.»

Any 720- Ocupació sarraïna de Catalunya.

Any 725-Ocupació sarraïna de la Septimània.

Any 736 - Abou Qurra funda el el karadjisme sufrita a la regió de Tlemcen (Oest d'Algèria) i s'alça contra els omeies. Any 739 - Revolta dels sufrites de la regió de Tànger contra els àrabs dirigida pel berber Maysara al -Matghari amb suport de tribus berbers.

Any 737 - Sòlids bizantins de Son Fadrinet (Campos).

Any 757-Els Miknassa, branca dels karadjites, funden Sidjilmassa.

Any 757- Els sufrites de la tribu warfadjdjuma conquesten Kairuan i es mantenen durant un any.

Any 758- L'imam de Tripolitana, Abu l-Khattab Abd al-Ala ibn al Samh al-Maafiri al-Himiary entra a la ciutat de Kairuan.

Any 759-Pipí el Breu conquesta Narbona.

Any 761-El dirigent ibadita Abderraman Ibn Rostum funda l'estat kharidjita de Tihert, a nou quilòmetres de l'actual Tiaret.

Any 785-Girona és lliurada pels sarraïns a Carlemany.

Any 798-El comte Borrell és encarregat  per el rei d'Auitània, Lluís, de fortificar Osona, Casserres i el castell de Cardona.
         

Any 798-Nou intent musulmà contra les Illes.
         

9 de juliol de 800- Els aglàbides originaris del Khorasan (Iran) accedeixen al govern d'Ifriqiya (Tunísia, est d'Algèria). El seu primer emir és Ibrahim (I) ibn Sàlim ibn Iqal ibn al- Àglab at-Tamimí.
         

Any 801-Berà, comte de Barcelona.
         

Any 848 - Expedició de càstig contra les Balears per incompliment del tractat de submissió (ahd).
         

Any 859-Invasió normanda a les Illes Balears.
         

Any 893-Abu Abd Allah, enviat dels xïites perses convenç als amazig Kétama de Bugia de la superioritat de la seva doctrina front a la dels colonitzadors àrabs. Ikdjan és la fortalesa central dels xïites amazig.
         

Any 898-Dependència eclesiàstica balear de Girona.
         

Any 902-Al Isam al Khawlânî conquesta les Balears i són incorporades al califat omeia de Còrdova. Els rums resisteixen durant 8 anys i 5 mesos a Alaró.
         

Any 911 -Fi de l'estat kharidjita de Tahert (Tiaret, Algèria) davant l'atac fatimita. Els igualitaristes kharidjites es veuen obligats a passar a  la regió de Mzab.
        

Any 913-Aba-Allâh Ibn-'Isam, fill de Khawlânî és el valí de Mayûrqa.
         

26 de juny de 917 - El general Masala ibn Habus  enviat del califa fatimita Ubayd Al·lah al -Mahdí conquesta Nakur (Marroc).
         

Any 920-Destitució dels comtes Berà de Barcelona i Borrell de Cerdanya-Urgell. El franc Rampó substitueix el comte Berà i Asnar Galí substitueix el comte Borrell.
         

Any 935-El califa fatimita Abû al Qâsim Muhammad envia una expedició de 200 vaixells dirigits per Yàqub ibn ‘Ishâq contra Gènova.
         

25 de juny de 935 - Abd al- Malik ibn Said ibn Abí Hamama, provinent d'Almeria amb un estol per tal d'anar contra els francs, després d'una breu estada a Mallorca surt de l'illa cap a Als.
         

26 d'agost de 935-Saqueig de Gènova pels musulmans.
Any 943- Revolta d'Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita a l'Aurès contra els fatimites.

25 d'agost de 943- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita conquesta Al Urbus (Laribus)

10 de setembre de 943- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita conquesta Badja.

20 de març de 944- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita, conquesta Kairawan.

7 de novembre de 944- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita, venç als fatimites i mata  al general Maysur.

27 de desembre de 944-Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , intenta sense èxit conquerir Mahdia.

Any 947-Al-Muwafaq nou governador de Mayûrqa.

Any 951- Abu 'Uthman al-Gazzar al-Yabisi , metge eivissenc, treballa a Còrdova al servei del califa.

Any 960-Datació aproximada de les troballes de ceràmica andalusina en el Figueral de Son Real (Santa Margalida).

Any 960 - Fundació d'Alger (antiga Icosium) per Abou al - Fouthou Sayf al-Dawla Bologhin ibn Ziri as Sanhadji.

Any 962-Al Khawlânî s'acull a la vida ascètica i pelegrina a Orient.

23 d'octubre de 968- Mort de Sulayman ibn Mansur (segons la làpida funeraria trobada a Manacor).

Any 969-Kaûtir, valí de Mayûrqa.

Maig de 984 - Mor Bologhin ibn Ziri as -Sanhadji, fundador d'Alger. El succeeix Al-Mansur ibn Bologhin.

6 de juliol de 985-Assalt i destrucció de Barcelona per Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí més conegut com Almansor.Soldats de Mayûrqa participen en l'assalt i destrucció de l'abadia de sant Cugat, sant Pere de Puel·les i sant Pau del Camp. L'abadesa de sant Pere de les Puel·les  Matruí va ser conduïda captiva a Mallorca.(Recuerdos y bellezas de España: Mallorca, pàgina 11). Segons la llegenda (Llibre de les nobleses dels reis) en apropar-se els musulmans al monestir, l'abadessa es mutilà les orelles i el nas amb un tallador, i les  monges es desfiguraren el rostre perquè els musulmans no les violessin.

2 de març de 986-Mor el rei Lotari. El succeeix Lluís.

maig de 987-Mor Lluis, rei dels francs.

Any 992 - Segons la llegenda (Llibre de les nobleses dels reis, del segle XV), Na Madrui (Ermetruida), abadessa de sant Pere de Puel·les esclavitzada a Mallorca anant pel carrer va reconéixer un mercader familiar i aquest la va amagar en un sac de cotó i la va deixar en el vaixell per a tornar-la a Barcelona). Quen el seu propietari va adonar-se de la desparició va fer-la cercar en els vaixells travessant els sacs de cotó amb agulles i piques que clavades en el sac on s'amagava li causaren quatre ferides que va poder aguantar, de manera que va poder fugir a Barcelona.

Any 998- Al Muqâtil, darrer valí del califat de Còrdova a  Mallorca.