Any 363- Jovià, emperador romà. 16 de febrer del 364 - Mor l'emperador Jovià. 26 de febrer del 364- Valentinià I és proclamat emperador romà per l'exèrcit de Jovià. Entre els anys 369 i 385- Les Balears perden el seu vincle amb la província cartaginesa i forma la «PROVINCIA PRAESIDIALIS BALEARIUM» segons refereixen els documents «NOTÍTIA DIGNITATUM» i EL «LATERCULUS POLEMII». Any 372 - Revolta del berber Firm autoproclamat emperador amb el suport dels númides i donatistes contra Romà, comte d'Àfrica. 17 de novembre del 375 - Mor l'emperador Valentinià I. El succeeixen els seus fills Flavi Gracià que governa Hispània i Valentinià II a Àfrica sota la regència de la seva mare Justina, de religió ariana. 9 d'agost de 378 - Els visigots vencen l'emperador Valent que mor en combat a Adrianópolis (Edirne). 15 de maig del 392 - Mor Valentinià II. El succeix Flavi Eugeni. Any 393 - Amb el suport del seu pare, Teodosi I, Flavi Honori és nomenat august d'Occident als 8 anys i mig d'edat. 6 de setembre del 394 - L'emperador d'Occident Flavi Eugeni, vençut i capturat per les tropes de Teodosi, és executat. 17 de gener del 395 -Flavi Honori, emperador d'Occident. Any 398 - Estilicó, magister militium d'Honori envia Mascezel amb un exèrcit de 5000 homes contra Gildó (germà de Mascezel) revoltat a Àfrica. 23 d'agost de 408- Assassinat del vàndal Estilicó, magister militium de l'emperador Honori, acusat de conspirar contra l'emperador. Agost de 410 - Els visigots d'Alaric saquegen Roma. Any 412-Consta l'existència d'un convent dels frares agustins a Mallorca fundat per sant Sever. Gener de 414 - Ataülf es casa amb Gal·la Placìdia, germanastre dels emperadors Honori i Arcadi, presa com hostatge en el saqueig de Roma. Any 416 - Wàlia deixa que Gal·la Placídia torni a Roma a canvi de 600.000 mesures de blat. 1 de gener de 417 - Gal·la Placídia es casa amb Constanci. Any 420- Constanci III és declarat august. Any 420 - Intent vàndal contra Sicília i Calàbria. Febrer de 421- Honori, fill de Teodosi I associa Constanci a l'imperi romà occidental. Any 421- Mor Constanci III. Any 422- Castí, general d'Honori és enviat a Hispània a lluitar contra els vàndals, contra els quals lluita també el general Bonifaci, provinent d'Àfrica. Any 423- Gal·la Placídia i el seu fill Valentinià, enfrontats a Honori, i expulsats per aquest, es refugien a Constantinoble a l'empar de Teodosi II. 27 d'agost de 423 - Mor l'emperador romà d'Occident Flavi Honori. Castí fa proclamar emperador Joan el Secretari. Any 424- Gal·la Placídia i el seu fill Valentinià amb el suport de Teodosi II i de l'exèrcit dirigit per Ardaburi,Àspar i Candidià emprenen la presa de Roma. Any 425- Gunderic, dirigeix els vàndals a la conquesta de Mallorca. Destrucció de Pol·lentia. Poblats existents:S’Esgleiassa, Es Cuitor,Ca Na Menescala, Gotmar, Can Bregat, Sa Figuera Rotja, Coma d’En Angi, Can Guinea, La Cisterna, Masteguera, Vilarets,Vertaient Gran, Sa Coma, S’Alou, Can Capó, Can Porquer. 23 d'octubre de 425- Valentinià III és proclamat august sota la regència de la seva mare Gal·la Placídia. maig de 429 -Genseric passa amb l'exèrcit vàndal des de la Bètica a Àfrica en ajut del general Bonifaci alçat contra Gal·la Placídia amb el suport de berbers i donatistes. Gal·la Placídia es reconcilia amb Bonifaci que s'enfronta als vàndals als que havia demanat ajut. Any 429 - Els vàndals destrueixen Igilgili. Any 430-Els vàndals s'estableixen a Saldae, Bejaïa (Bugia) que esdevé la seva capital. 28 d'agost de 430- Mor sant Agustí durant el setge dels vàndals a Hippo Regius (després Bona, i Annaba, a la Numídia). Any 432 - Bonifaci es desplaça a Itàlia amb part de les tropes africanes reclamat per Gal·la Placídia. Any 434 - La pressió dels huns als Balcans fa que l'exèrcit bizantí deixi Àfrica per necessitats defensives. Any 434 - Revoltes dels bagaudes contra l'imperi a la Gàl·lia i a la part nord-oriental d'Hispània. Any 435 - Trigetius en nom de Valentinià III signa l'armistici amb els vàndals, reconeix les seves conquestes a Àfrica i els federa a l'imperi. 9 d'octubre del 439 - Les tropes de Genseric ocupen Cartago. Juny del 440 - Tropes de Genseric ocupen Sicília. Any 442 - L'emperador romà reconeix la independència del regne vàndal i la seva possessió d'Àfrica. Any 450 - Justa Grata Honòria, gemana de Valentinià, sol·licita l'ajut d'Àtila. Novembre de 450 - Mor Gal·la Placídia a Roma. 20 de setembre del 451- Aeci venç Teodoric que mor en combat en els Camps Catalàunics. 21 de setembre del 454 - Mor assassinat Flavi Aeci per orde de Valentinià III. 16 de març del 455 - Valentinià III és assassinat en el Camp de Mart per homes al servei del senador Petroni Màxim que es proclama emperador. 31 de maig de 455 -Genseric desembarca a Òstia. Mor assassinat Petroni Màxim per oficials de Valentinià i mercenaris burgundis. 3 de juny de 455
-Saqueig de Roma pels vàndals.
Els vándals incorporen les Balears als dominis del Nord d'Àfrica. Any 464 - Marcel·lí d'Il·líria expulsa els vàndals de Sicília. Any 466 - Els vàndals saquegen Corfú. Any 468 - Expedició militar de l'imperi romà oriental contra els vàndals dirigida per Basilisc que és vençut per Genseric.. Any 468 - Marcel·lí d'Il·líria expulsa els vàndals de Sardenya. Any 477- Una revolta contra els vàndals dirigida per Iabdas funda un primer regne berber independent a l'Aurès. 24 de gener del 477 - Mor Genseric. 25 de gener del 477 - Huneric és és nou rei dels vàndals a la mort del seu pare Genseric. Any 484 -Gundamund succeeix al seu oncle Huneric i és rei dels vàndals d'Àfrica. Basílica de Sa Carrotja (Porto Cristo) 1 de febrer de 484- Bisbes Balears a Cartago (Elíes de Mallorca, Macari de Menorca,i Olipi d'Eivissa). Materials de Son Piris, Son Vives, Es Figueral Blanc,(S. II a VI) Na Bou (Santanyí) (S. I a VI) , Es Braó (Consell) (S.I. a VI) Na Fàtima a Calvià (S.II AC a S.II ), Puig Vermell (Calvià) (S.II AC a S.VI) Segle V a VII -Material ceràmic de Son Oms (Palma). Any 496 - Trasamund, fill del príncep Gento, és el quart rei de vàndals i alans després de la mort del seu germà Gundamund. Any 523 - El cap berber Antalas venç els vàndals a Capsa o Gafsa (Tunísia). 6 de maig de 523 - Mor Trasamund, rei dels vàndals i el succeeix Hilderic. Any 531 - Gelimer, rei dels vàndals i alans d 'Àfrica trenca relacions amb Bizanci i persegueix els catòlics. 13 de setembre de 533 - Derrota vàndala a la batalla d'Ad Decimum contra les tropes de Belisari. Moren Ammatas, germà de Gelimer i Gibamond el seu nebot. 15 de desembre de 533-Els bizantins vencen els vàndals de Gelimer i Tzazo a Tricamarum, prop de Cartago,. En les tropes bizantines lluiten mercenaris hèruls i huns.Tzazo mor en combat. Els vàndals fugen cap a les muntanyes. Any 533- Conquesta bizantina de les Balears pel general Apol.linar. Incorporació a l'Imperi d'Orient. març de 534 - Gelimer, rei dels vàndals es rendeix a l'emperador bizantí. Any 534 - Solomon és nomenat governador d'Àfrica. Any 547-Els berbers astrices conquesten Gabès als bizantins. Basílica de Cas Frares (Son Fiol) a santa Maria del Camí. Basílica de Son Fadrinet (Campos) 20 d'agost de 636 - En la batalla de Yarmouk 12.000 guerrers ghassanides, cristians monofisites, (a l'actual Jordània) que no aconsegueixen cobrar de l'imperi passen a lluitar amb l'enemic musulmà que agaranteix que cobraran. Any 647 - Els omeies conquesten Sbeitla (Svetula), Tunísia,després de vèncer al general bizantí Gregori. Any 662 - Uqba ibn Nafi al -Fihri conquesta l'oasi de Ghadames. Any 665 - Muawiya b. Hudayg conquesta Susa (Tunísia) Any 684-Els berbers comandats per Kosayla ibn Lanzam, rei del awrabes baranís, derroten els àrabs dirigits per Uqba ibn Nafi a Tahuda. Any 686- Kosayla , cap dels berbers és derrotat i mort per un exèrcit dirigit per Zubayr ibn Kays al-Balawi. La sacerdotisa Kahina és triada líder per l’assemblea de les tribus de la Confederació Butr a la regió de l'Aurès. Any 698 - Hassan Ibn Numan, emir omeia, conquesta l'exarcat de Cartago i destrueix la ciutat. Any 707-Abd Allah ibn Musa ibn Nusayr saqueja les Balears i suposa la fi del domini dels bizantins balears que passen a ser vassalls del califat de Còrdova. Abril de 713 - Tractat d'Oriola amb Teodomir: «En el Nom d'Al·lah, el Clement, el Misericordios. Edicte d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr a Tudmir-ibn-Abdush . Aquest últim obté la pau i rep la promesa, sota la garantia d'Al·la i el seu Profeta, de què la seva situació i la del seu poble no s'alterarà; de què els seus súbdits no seran morts, ni fets presoners, ni separats de les seves mullers i fills; que no se'ls impedirà la pràctica de la seva religió, i que les seves esglésies no seran cremades ni desposseïdes dels objectes de culte que hi ha en elles; tot això mentre satisfaci les obligacions que li imposem. Se li concedeix la pau amb el lliurament de les següents ciutats: Uryula , Blntla, Lakant , Mula, Balāna, Lawraka i Ello. A més, no ha de donar asil al nostre enemic, ni a ningú que fugi de nosaltres; ni produir dany a ningú que gaudeixi de la nostra amnistia; ni ocultar cap informació sobre els nostres enemics que pot arribar al seu coneixement. Ell i els seus súbdits pagaran un tribut anual, cada persona, d'un dinar en metàl·lic, quatre mesures de blat, ordi, suc de raïm i vinagre, dues de mel i dues d'oli d'oliva; per als servents, només una mesura. Dat el mes de Rayab, any 94 de l'Hègira 713. Com a testimonis, 'Uzmán ibn Abi 'Abda, Habib ibn Abi 'Ubaida, Idrís ibn Maisara i Abul Qasim al-Mazáli.» Any 720- Ocupació sarraïna de Catalunya. Any
725-Ocupació
sarraïna de la Septimània. Any
736 - Abou Qurra
funda el el karadjisme sufrita a
la regió de Tlemcen (Oest d'Algèria) i s'alça contra els omeies.
Any
739 -
Revolta dels sufrites de la regió de Tànger
contra els àrabs dirigida pel berber Maysara al -Matghari amb suport de
tribus berbers. Any
737 - Sòlids
bizantins de Son Fadrinet (Campos). Any
757-Els Miknassa,
branca dels
karadjites, funden Sidjilmassa. Any
757- Els sufrites
de la tribu
warfadjdjuma conquesten Kairuan i es mantenen durant un any.
Any
758- L'imam de
Tripolitana, Abu
l-Khattab Abd al-Ala ibn al Samh al-Maafiri al-Himiary entra a la
ciutat de Kairuan. Any
759-Pipí el Breu
conquesta Narbona. Any 761-El dirigent ibadita Abderraman Ibn Rostum funda l'estat kharidjita de Tihert, a nou quilòmetres de l'actual Tiaret. Any
785-Girona és
lliurada pels sarraïns a Carlemany. Any
798-Nou
intent musulmà contra les Illes. 9
de juliol de
800- Els aglàbides originaris del Khorasan (Iran) accedeixen al govern
d'Ifriqiya (Tunísia, est d'Algèria). El seu primer emir és Ibrahim (I)
ibn Sàlim ibn Iqal ibn al- Àglab at-Tamimí. Any
801-Berà,
comte de Barcelona. Any
848 -
Expedició de càstig contra les Balears per incompliment del tractat de
submissió (ahd). Any
859-Invasió
normanda a les Illes Balears. Any
893-Abu Abd
Allah, enviat dels xïites perses convenç als amazig Kétama de Bugia de
la superioritat de la seva doctrina front a la dels colonitzadors
àrabs. Ikdjan és la fortalesa central dels xïites amazig. Any
898-Dependència eclesiàstica balear de Girona. Any
902-Al Isam
al Khawlânî conquesta les Balears i són incorporades al califat omeia
de Còrdova. Els rums resisteixen durant 8 anys i 5 mesos a Alaró. Any
911 -Fi de
l'estat kharidjita de Tahert (Tiaret, Algèria) davant l'atac fatimita.
Els igualitaristes kharidjites es veuen obligats a passar a la
regió de Mzab. Any
913-Aba-Allâh Ibn-'Isam, fill de Khawlânî és el valí de Mayûrqa. 26
de juny de
917 - El general Masala ibn Habus enviat del califa fatimita
Ubayd Al·lah al -Mahdí conquesta Nakur (Marroc). Any
920-Destitució dels comtes Berà de Barcelona i Borrell de
Cerdanya-Urgell. El franc Rampó substitueix el comte Berà i Asnar Galí
substitueix el comte Borrell. Any
935-El
califa fatimita Abû al Qâsim Muhammad envia una expedició de 200
vaixells dirigits per Yàqub ibn ‘Ishâq contra Gènova. 25
de juny de
935 - Abd al- Malik ibn Said ibn Abí Hamama, provinent d'Almeria amb un
estol per tal d'anar contra els francs, després d'una breu estada a
Mallorca surt de l'illa cap a Als. 26
d'agost de
935-Saqueig de Gènova pels musulmans. 25 d'agost de 943- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita conquesta Al Urbus (Laribus) 10 de setembre de 943- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita conquesta Badja. 20 de març de 944- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita, conquesta Kairawan. 7 de novembre de
944- Abu-Yazid Màkhlad
ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita, venç als
fatimites i mata al general Maysur. 27 de
desembre de 944-Abu-Yazid Màkhlad
ibn Kaydad an-Nukkarí , intenta sense èxit conquerir Mahdia. Any 947-Al-Muwafaq nou governador de Mayûrqa. Any
951- Abu 'Uthman al-Gazzar
al-Yabisi , metge eivissenc, treballa a Còrdova al servei del califa. Any
960-Datació aproximada
de les troballes
de ceràmica andalusina en el Figueral de Son Real (Santa Margalida). Any 960 - Fundació d'Alger (antiga Icosium) per Abou al - Fouthou Sayf al-Dawla Bologhin ibn Ziri as Sanhadji. Any 962-Al Khawlânî s'acull a la vida ascètica i pelegrina a Orient. 23
d'octubre de 968-
Mort de Sulayman ibn Mansur (segons la làpida funeraria trobada a
Manacor).
|