Any 1522
Any 1522-Manresa (Lloret)
és
propietat de Sebastià Armadans.
Any 1522- Antoni Esteva, renegat de la seva terra i lleial a
l'emperador és el nou batle d'Andratx.
Any 1522- Catalina Tomàs té feina de criada de Mateu
Safortesa-Tagamanent a Raixa.
Any 1522 -Joan Botí de Ciutat obté Xiclati (Artà)
Any 1522-Pere Terrencs i Miquel Frau
treballen un retaule de Sant Domingo per al convent de predicadors de
Ciutat.
Any 1522-Mor ofegat Salvador
Sureda fill del batle Pau Sureda.
Any 1522 - Mor Miquel de Samboray, fiscal de la Inquisició i el
succeeix Jordi Miquel Alber, notari i fiscal del poble adversari de
Gurrea. (AHN, Inquisició, llibre 317, f 376 u).
Any 1522- Hi havia nou
tintorers agermanats: Esteva de Dino; Bartomeu Moragues;Gabriel Cerdà
"Magoi"; Vicenç Agost; Antoni Pons "Tarragoní"; Joan Benejam; Ramon
Terrassa; Miquel Fiol i Guillem Mora.
Any 1522 - Cases expropiades
als mascarats i ocupades pels agermanats: Joan Calafat, bracer,
habitava la casa de mossèn
Caulelles; Joan Ripoll, bracer, es va fer senyor de la casa den Salvà,
notari;Antoni
Cardona, teixidor de llana, i altres se feren senyors de la casa de Na
Terrers; Joan Orell,
paraire, i dos fills seus s'eren fels senyors de la casa dels Cotoner;
Bernat Sagrera, paraire, era's
fet senyor de la casa de mossèn Sureda.
Bernat Dalmau, Nofre Mesquida, Joan Sitjar de la Torre, Antoni
Artigues, Mateu Cases, Joan Cerdà i Guillem Marimon,tots de Porreres es
tanquen a Alcúdia en alçar-se el camp agermanat.
El 1 i 2 de gener, Gabriel Bibiloni, agermanat del pla de Ciutat
i majordom de Francesc Colom requisa béns de la propietat de Carles
Despuig (Biniorella -Son Fortuny) , juntament amb Cosme Bonet,els
Armengol de Galatzó, Bisbal, Pere Pujol i Gabriel Bibiloni . Carles
Despuig i família, els propietaris, que acullen en aquell moment al
mercader Jeroni Plomall, alcen el pont per tal d'impedir l'accés als
agermanats, però després pacta amb ells , els quals després de requisar
alguns béns i armes, hi deixen dos guàrdies per tal de controlar als
propietaris. A més de les armes, prenen un ca i adhereixen a la
germania tres esclaus negres, un dels quals va morir en la batalla de
Rafal Garcès i altre de pesta en la ciutat assetjada.
2 de gener de 1522 - Un grup d'agermanats dirigit
per Bartomeu Alemany es dirigeix a Biniorella, acusen als guardians de
la torre de connivència amb els Despuig perquè tenen el pont llevadís
alçat. Aleshores pacten la no agressió amb els Despuig (Carles i Joan
Miquel) si els deixen accedir a la torre. Aleshores Bonanat Jovera els
escomet amb les armes i els Despuig fugen, però no eviten ser capturats
i morts pel mateix Jovera. després maten a la mare i a les dues filles.
El 12 de gener de 1522 la
Generalitat de Catalunya es declara contra la Germania de Mallorca.
El 15 de gener de 1522 Francesc Gurrea, fill del virrei deposat pels
agermanats, surt cap a Flandes en sol·licitud d'ajut per a la repressió
dels mallorquins alçats.
El 21 de gener de 1522 els agermanats expropien 14 quarteres de civada
a Guillem Tallades de Campos.
23 de
gener de 1522: Ara hoiats
que mana enotifica en nom een persona del Emperador e Rey nostre Senyor
don Carles beneuenturadement regnant lo spectable y magnifich misser
berenguer sbert doctor en cascun dret loctinent de Regent lo canciller
e Regent lo ofici de la gouernacio atot hom generalment de qualseuol
grau condicio que sia ainstancia dels magnifichs Jurats edels
honorables sindichs dela part forana edels elets deaquella e dels
honorables mossen Johanot Colom emestre pau casesnoues instadors del
poble edels caps dels officis edels elets ede tot lo poble que no sia
nigu qui gos contradir ala sancta quitacio la qual es lohada e fermada
com asancta ebona per los dits magnifichs Jurats eper tot lo regne
epersa Spectable Senyoria es lohada aprouada edecretada evol sa
Senyoria e mana que promptament se fassa e que no si posa dilacio
alguna elos qui en aquella contradirán ab grans penes sien forsats de
contribuir en aquella. E promet sa Spectable Senyoria e aximateix los
magnifichs jurats esser dels primers qui pagaran lo que tatxats serán
en la dita quitacio. E guard si qui guardar si ha e no sia nigu qui
contradirhi gosa sots pena de L liures ala sancta quitacio
applicadores. Dat. en Mallorques a XXIII de Janer de M. D. XXII
—Sbert loctinent Regent.
El
procurador reial Francesc Burgues considera il·legítims tots els
nomenaments de successors de Miquel Gurrea:
«la extractio de tots los officials
del regne de Mallorques, axi reyals
com universals no’s faça entrevenint y persona per part de sa magestat,
qui per aço tingue legittim poder, com lo senyor virey, qui acustuma de
fer tal extrectio, y es cosa notoria que apres de la expulsio fete per
los pobles del senyor don Miquel de Gureya, loctinent general, no ha
aguda persona legittima elegida per sa magestat, segons cove, per a
ffer tals extractions ni altres actes necessaris per lo regiment de la
cosa publica» (ARM AH 690, f. 38.)
El 24 de gener de 1522 Bartomeu
Ventayol, agermanat desplaçat a Valladolid, ofereix les claus d'or de
Ciutat (ara en un museu israelià) a l'emperador en senyal de submissió.
Joan i Francesc
Colom es salven perquè
s’amaguen a la
casa del paraire Antoni Company. Jordi Miquel Alber, notari i fiscal de
poble es nega a matar als germans Colom.
24 de gener de 1522 A instàncies de Berenguer Sbert, set agermanats són
executats a la Plaça de Cort per la seva implicació en les morts en
l'assalt del castell de Bellver: Jeroni Ferrer, síndic del poble
agermanat, els germans Pere i
Bernadi Burguera, un paraire i l’altre forner detinguts amb l'ajut de
Jaume Febrer, teixidor de llana; Pere Oliver “Botifoc” de Sóller,
Francesc Llunes, sabater, matador de l’antic lloctinent Pere de Pacs a
Bellver que és trossejat, Andreu Sard, fill de Martí, ferrer, i
Jeroni Ferrer, notari, Síndic del poble. Berenguer
Sbert es veu obligat a fugir
a Sicília. Antoni de Verí és el nou lloctinent (ARM AH 554, f.
10v-11.), no reconegut pels
agermanats, que anomenen governador Pere Joan Albertí.(ARM AH 554, f.
8v-9.)
Pau Casesnoves després de
l'intent mascarat sermoneja als agermanats des del pedrís de Sant
Andreu.
27 de gener de 1522 - El lloctinent general escriu al batle d'Inca per
tal que faci tornar les robes preses a Bernadí Burguera i als seus
companys (AH 267 f.138/g)
El 29 de gener de 1522 Fra Barceló, franciscà que va anar a Barcelona a
predicar a favor de la Germania és detingut.
1 de febrer de 1522- Pere
Joan Albertí ordena que es celebri la caiguda de Tournai en mans de
l'emperador i l'entrada de les tropes del mateix a Milà amb repicar de
campanes, alimares, prohibició del dol i festa.
Any 1522-Mor executat
Salvador Sureda fill del batle Pau Sureda, capturat després de fugir de
la Seu on estava refugiat.
6 de febrer de 1522-
Joanot II de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.
El 6 de febrer es tria una nova comissió negociadora agermanada que
haurà de negociar la presa d'Alcúdia formada per Jordi Joan,
paraire de Sant Miquel, Pere Pont, bisbe de Cluni i inquisidor en
funcions, Pau Casesnoves, instador forà, Jaume Barberà, cap d’ ofici de
ferrer, Antoni Bestard, Miquel Torrents i Bernat Fàbregues, forans,
Andreu Damià, ferrer, fabricant d’armes, Jaume Barberà, cap d’ofici de
ferrer, i Antoni Doménec.
8 de febrer de 1522-Una
provisió reial anul·la totes les entregues destinades a la redempció de
censals.
El 9 de febrer, les autoritats autoritzen als pollencins a
l’autodefensa contra les incursions dels alcudiencs que practiquen el
saqueig de les seves terres i béns.
11 de febrer de 1522 - El Regent de la Governació escriu als
batles i jurats forans que no admetin una capitulació tramesa pels
instadors Joanot Colom i Pau Casesnoves perquè és escandalosa,
incitadora de commocions i no és aprovada ni per el rei, ni pel
Lloctinent, ni per cap jutge. (AH 268 f.158)
13 de febrer de 1522 - El Regent de Governació escriu als batles i
jurats forans diguent que els instadors de la Santa Quintació Joanot
Colom i Pau Casesnoves han suplicat que per tal de donar prompta
resolució a la quitació es faci l'elecció de nou estimadors de la vida
d'Inca. El governador ordena que es faci pels nou estimadors assignats
en la sentència del rei Fernando al temps que dóna instruccions per
recaptar les taxes de la quitació (AH 268 f.159)
El 15 de febrer de 1522 els reialistes vencen els agermanats en un
combat a Pollença.
El 19 de febrer de 1522 Pere Pont, inquisidor, i Joanot Sales van en
delegació a Alcúdia a pactar una concòrdia.
El mes de març de 1522 es produeix un alçament mascarat a Manacor
dirigit per Antoni Nadal i Gabriel Domenge que acaba amb la mort de sis
mascarats.
El 5 de març de 1522, els jurats varen protestar per la detenció
d’emissaris a Barcelona.
El 8 de març, Francesc Burgues Bartomeu, governador mascarat, obté
poders reial de reclutament d’un exèrcit per una suma de 20.000 ducats.
8 de març de 1522 - El Regent de la Governació escriu al batle d'Inca
per tal que doni posada i assisteixi a dos jurats del Regne que amb
companya de clergues han de passar per Inca camí d'Alcúdia per a
negociar la pacificació. (AH 268 f.188 g).
El 2 d’abril, quan es reuneixen quatre dels jurats: Fuster, Salas,
Pagès i Pardo, es presenten Joanot Colom i Cosme Bonet exigint-lis que
avalin un prèstec de 2000 lliures que han demanat al florentí Antonio
Ambrosi.
Dia 7 d'abril de 1522 l'arquebisbe i lloctinent de Catalunya, Pere de
Cardona , és nomenat procurador contra la Germania de Mallorca.
El 13 d’abril, agermanats dels pobles propers a Alcúdia fan saquejos,
tallen els arbres i cremen propietats.
El 14 d’abril, els agermanats que tallen arbres i saquegen els voltants
d’Alcúdia maten l’alcudienc Jaume Bonet quan pasturava bous.
A Selva detenen a Joan Simonet que, demanant una aturada per cagar a
prop de Marratxí, aprofita la situació , fuig i s’amaga a una cabana de
Santa Maria. Aleshores maten els seus criats.
El 22 d’abril, enfrontament entre pollencins i alcudiencs. Els
pollencins seguen ordi i són atacats per alcudiencs que els maten.
Moren entre 15 i 26 agermanats al combat dels Braçals.
El 23 d’abril, Pere de Pacs, capità d’Alcúdia surt amb 500 infants i
Bartomeu Rossinyol amb 20 cavallers i ocupen el pujol de Son Sabater
(Crestatx). Amaguen la cavalleria a l’alzinar i els infants a les
síquies de Ses Barranques. Els agermanats aplegaren gent dels pobles
propers i van a per els mascarats, però no poden amb ells tot i que
reben reforços de Sa Pobla. També els mascarats en reben: una columna
de 50 procedent de Muro, i una de 300 infants manada per Antoni Maura.
La derrota agermanada permet als mascarats el control de la zona de
Muro i Sa Pobla fins al segon setge d’Alcúdia.
En el
combat moren 26 agermanats.
El 29 d’Abril, Miquel Sampol, notari, procurador fiscal de la Germania,
es enviat a Barcelona per tal d’evitar l’agressió contra la Germania.
Sampol traeix la Germania.
El mateix dia els agermanats (entre ells Llorenç Vadell de Santanyi i
Miquel Galmes) maten el donzell Joan Desbac a Ses Forques de Petra
(camí de Sant Joan, encreuament amb camí de Sineu), propietari de la
possessió de Rigolf i un molí.
Després, els agermanats (devers 60 a cavall) arriben fins a la
possessió de Gabriel Castanyer, mascarat, refugiat a Alcúdia i saquegen
les cases.
El 5 de maig el governador demana als forans que vagin en ajut de
Pollença i contra Alcùdia.
El 13 de Maig, Pau Casesnoves posa un impost als gentilhomes i ordena
l’embargament dels mascarats.
Onofre Roure, de Sa Pobla, dirigeix la possessió de Sa Bastida de Sant
Joan. Els “elets” d’Esporles segresten els fruits, bestiars i sementers
de Canet, dels Bartomeu que eren a Flandes. El mateix passa amb els de
Joanot Riera també d’Esporles, amb Bernat Albertí de Muro o Perot Jover
de Sencelles.
Joanot Granollers, mercader de Sant Jaume pren la caravela de Mn.Sala
Cosme Bonet, mariner, segrestà la barca de Mn.Pere Joan de Sant Joan,
gendre de Príam Villalonga, que havien detingut amb la fusta d’en
Bartomeu Móra, paraire.
Joan Orell, paraire de Sant Jaume, s’ha ensenyorit de la casa dels
Cotoners.
Bernat Sagrera, peraire,s’havia ensenyorit de la casa de Mn. Sureda.
Joan Calafat, corredor, posava a casa de Mn. Caulelles.
Francesc Ripoll, havia pres la casa del notari Salvà.
Jaume Cardona havia pres la casa de Terrers.
Miquel Garau, botiguer de la Bosseria, anava amb un cavall de Mn.
Anglada
Antoni Genovard, cap d’ofici de sabaters, anava amb el cavall d’en
Garcia
Galceran Simonet anava amb el cavall de Jordi Santacília
Antoni Frau, brodador, anava amb el cavall de Pau Sureda
Francí Garau, peraire, anava amb el cavall de Mn. Gaspar Thomàs
Baptista Garau, paraire, roba barrils de grec (vi) a Berard
Llorenç Messeguer requisa el blat de Mn. Caulelles
Gabriel Domingo,calceter, habitava la casa de misser Fortesa
15 de maig de 1522 - El Regent de la Governació ordena als batles
forans que requisin i captin penyores de llanes, forments, ordis,
civades, olis. diners, robes o pensions de censals dels mascarats
refugiats a Alcúdia i d'aquells que els ajuden, a instància dels
instadord Joanot Colom i Pau Casesnoves. (AH 268 f. 185)
El 22 de maig els agermanats fan pagar als jurats Pelai Fuster i
Bartomeu Pagès, 500 i 800 lliures per a les despeses de l’armada del
poble.
30 de maig de 1522 - Els dirigents actuen agermanats contra els
robatoris:
Ara hojats que notifica lo
spectable y magnifich mossen Pere Johan Alberty, donzell ette. Com a
noticia sua nouement sia pervingut que algunes persones poch
temerosas de Deu ni la correcio Reyal serian entrades per los camps,
orts y vinyes de la présent ciutat, prenguent y robant las fraytas de
aquells y aquelles, per so volent provehir sa spectable Sria. a tals
desordres, a suplicacio e instancia deis magnifichs jurats e del señor
mossen Johanot Coloni, instador de tot lo poblé, provehex e mana a
tothom generalment de
qualsevol grau,
condicio o stament sia que de si avant no gosen ni presumesquen
palesament ni amagada entrar en nengun ort, camp, ni vinya axi dins la
présent ciutat com fora los termens de aquella pera pendre ni robar
ninguna manera de fruytes ni altres coses que sien en los dits camps,
orts y vines, sots pena de cent sous per cascuna vegada que seran
atrobats, y de pagar tots los dans, applicadors, so es lo hun ters al acusador, laltre ters
al spital general, y laltre ters als coffrens del Rey nostre señor
ultra les altres penes a arbitri de sa spectable Sria. reservades. E si
sera sclau o persona que no puga pagar, correrá la vila y stara dins
las carcers reyals a conaguda de sa Spec. Sria sens algune gracia y
merce. Dat en mallorques a xxx de maij M.D.xxij.—Pere Jo. Alberti.—An.
de Verino loc. ten. regent.
2 de juny de 1522-El regent de la governació ordena tornar a Francesc
Berard els seus béns incautats pels agermanats i els de la
seva dona, filla d'Antoni de Verí,per valor de 2500 lliures. (AH 268 f.
192)
El 5 de juny, Francesc Colom dirigeix una expedició de 4 fustes i 5
barques contra Gurrea que s’ha fet fort al castell d’Eivissa, perquè
tornin un bergantí agermanat que ha segrestat amb 22 mariners, però els
agermanats són vençuts a la Platja de Talamanca. En aquesta expedició
moren els agermanats Antoni Xeverí, pintor, Ramon Arguimbau, teixidor
de llana, Nicolau Horrac, Jordi Lombardo, paraire, Bartomeu Vilalta,
teixidor de lli, Bartomeu Miquel, boter, Gabriel Sot, teixidor,
Galceran Noguera, sabater, Pere Remolar, fuster, Antoni Dureta,
mesurador d’oli, Antoni Canyelles, espaser, Miquel Garau, calceter,
Bernat Isern, paraire. Antoni Doménec, paraire és donat als cans i
mort, i Jaume Ribes, paraire és esquarterat. Hipòlit Roca, sastre, cau
presoner. Lleonard Genovès és condemnat a galeres i fuig i Llorenç
Sitges, paraire, en surt ferit.
El mateix mes s’intenta des de Mallorca l’alçament de Menorca sense
èxit.
5 de juny de 1522 - Es multiplica el segrest de béns dels mascarats
reclosos a Alcúdia.
6 de juny de 1522 - Miquel Berga, picapedrer, compra Rodamilans
(Sineu)
al notari Cristòfol Mir.
6 de juny de 1522 - Desembarcament agermanat a la platja de
Talamanca.
Moren en combat per la possessió d'Eivissa els agermanats mallorquins
Antoni Xeverí, pintor de l'illeta de Tornamira i Bartomeu Vilalta,
teixidor de lli que habitava la mateixa illeta; Jaume Ribes, paraire
del'illeta de Manera, que va morir esquarterat; Joan Ferrer "Figuera",
ferrer de l'illeta de Costa/Riudamenya, Ramon Arguimbau, teixidor de
llana de l'illeta de Verí a Sant Nicolau , el mateix que matà Gaspar
Bibiloni; Llorenç Sitges, paraire que vivia a l'illeta de Mateu de Sant
Joan resulta ferit en el combat. També moren en combat els agermanats
Galceran Noguera,sabater que vivia a l'illeta d'armadans,Bernat Isern,
paraire i carceller que vivia a l'illeta de Jaume Pujals, Antoni
Doménech, paraire que vivia a l'illeta de Gabriel Balaguer i que va ser
donat als cans;Jordi Lombardo, paraire que vivia a l'illeta de Carles
Despuig, Pere Remolar, fuster, que vivia a la mateixa illeta; Gabriel
Sot, teixidor que vivia a l'illeta de Puigdorfila; Antoni Dureta,
mesurador d'oli; Nicolau Horrach, habitant de l'illeta de Sant Esperit;
Miquel Garau, calceter que era criat de misser Muntanyans; Antoni
Canyelles, espaser que vivia a l'illeta de Macià Costa;Bartomeu Miquel,
bóter que vivia a la Casa dels paraires de Sant Nicolau. A Eivissa
varen quedar empresonat Antoni Vey, teixidor, i Hipòlit Roca, sastre.
Lleonard Genovès que va ser condemnat a galeres, va aconseguir fugir.
Un fill de Bartomeu Casado va ser executat a la forca. També
participaren a l'expedició i en sortiren vius Domingo Genovés, mariner
de Santa Creu i Pere Salleres, teixidor.
El 20 de
Juny de 1522 surt una ambaixada agermanada cap a Barcelona formada per
Pau Casesnoves, instador, Jaume Sbert, notari, Pere Osona, Antoni Tomàs
"Tirich", donzell, síndic i capità de Llucmajor, Guillem Colom, capità
de la parròquia de santa Eulàlia, jurat i capità, cosí de Joanot, i
Jaume Moix, mercader. Són detinguts.
El 26 de Juny,
Joanot Colom envia a Bernat de Brossa amb 200 menestrals contra
Alcúdia. Eloi Damià, bombarder, era el capità.
2 de juliol de 1522 - Mor Enric II comte d'Empúries,
enemic aferrissat
dels agermanats valencians i catalans.
7 de juliol de 1522
-Encarreguen a Martí Comes un
retaule per a la
Confraria de les Ànimes de Llucmajor.
7
de juliol de 1522-
Sebastià Terrassa, notari reial, per decissió de la dona de Vives
regeix
l’escrivania d’Inca, després que Llorenç Vives, gestor de la
notaria reial s'ha reclòs a Alcúdia.(AH-268 f. 232 g).El mateix dia el
Regent de Governació es dirigeix al batle, jurat i elets d'Inca i
ordena que no es faci l'execució de béns contra la viuda Joana Fuster a
qui es vol fer pagar les despeses d'un cavall seu que des de fa quatre
mesos tenen els elets d'Inca al servei del setge contra Alcúdia.(AH-268
f. 226 ).
12
de juliol de 1522 - El Regent de la Governació es dirigeix al batle
d'Inca amb mandat d'evitar l'execució de béns contra el pare de Gabriel
Ramis, mascarat reclòs a Alcúdia, perquè el pare no ha de pagar pels
fets del seu fill.(Aquesta actitud va ser ben
diferent en les posteriors represàlies
contra els agermanats, perquè aleshores els fills dels agermanats
pagaren i molt pel fet de ser fills d'agermanats. Les represàlies
contra els descendents de Joanot Colom són prou clares).
Al
llarg de la cronologia es pot veure que l'activitat del Regent de
Governació va sempre a la contra de l'activitat del moviment agermanat,
situació que explica una vegada més que no es poden sostenir situacions
de doble poder contraposades. El respecte dels agermanats en el
manteniment de les institucions que servien als poders establerts els
va sortir ben car.
14 de juliol de 1522-
Amonestacions a Felanitx contra el tamborer
agermanat Pere Garau, i els agermanats Miquel Prohens, Bartomeu Sunyer
i els dos Antoni Colom, major i menor per haver generat avalots.
20 de juliol de 1522
-Joan Oliver, llibertí musulmà de l’illeta de
Ferrandell a Sant Miquel i la seva esposa Magdalena es reconcilien amb
el Sant Ofici.
22 de juliol de 1522-
El corredor Bernat Boga es reconcilia amb el Sant
Ofici després de ser acusat de practicar la religió dels jueus.
El 24 de Juliol,
Andrea Doria, genovès, aleshores aliat de França , es
presenta amb 14 vaixells de rem, 8 galeres, 2 galions i bergantíns i
bombardeja Palma i les torres de Porto Pí. En principi, Doria esperava
tenir bona acollida dels agermanats que havien demanat ajut francès
però el bisbe de Cluni, inquisidor en funcions i negociador Pere Pont
aconsegueix aturar Joanot Colom. El sastre agermanat Pere Bonet, que
viu als set cantons de Ciutat, és un partidari ferm del rei de França,
enemic de Carles I. Altres com el calafat agermanat Gabriel Mulet
prefereixen pactar amb Barbarrossa, el corsari grec al servei dels
otomans, i els seguidors de les profecies de la tresca i la verdesca
esperen l’arribada del rei Encobert (Antoni Far de Sineu, Antoni
Genovard, de Muro).
A més de bombardejar Ciutat, Andrea Doria fa cremar les naus de Pere de
Pacs i Antoni Mas.
El virrei Gurrea, des d’Eivissa envia ambaixadors a negociar: Pere Joan
Safortesa, Joan Crespí, notari, Tomàs Andreu i Pere Villalonga. Els
agermanats per la seva banda envien a l’inquisidor Pere Pont, però
aviat es senten traïts per aquest i es veu obligat a amagar-se al
campanar de Sant Miquel.
El 28 de Juliol es fan festes per l’arribada del rei a la Península
Ibèrica, perquè un dels juraments de la Germania és el de ser fidels al
rei, a qui no consideren ben informat dels esdeveniments. De fet, en
tot moment, els agermanats volgueren ser rebuts per Carles I, de tal
manera que els qui arribaren a la cort foren executats, com l’instador
Pau Casesnoves, a Valladolid, o altres tornaren amb la sentència de
mort de Valladolid mateix.
29 de juliol de 1522-
El regent de la governació ordena la restitució
de censals a Arnau Garcia perquè no es tracta d’un mascarat reclòs a
Alcúdia
3 d’agost de 1522- Es produeix una incursió agermanada poblera contra
els mascarats del terme d’Alcúdia. Es tallen els ceps i calciguen
les veremes. Perot Jaume, batle de Montuïri, fent cas a la crida de Pau
Casesnoves envia montuïrers contra Alcúdia.
El regent Francesc Obach surt cap a Mallorca amb voluntat de resoldre
el conflicte al
temps que es produeixen saquejos dels agermanats en els camps d’Alcúdia.
El 5 d’agost, Francesc
Obac, regent de la cancelleria, arriba a Alcúdia, enviat a pacificar el
regne.
7 d’agost de 1522 Pere
Terrencs i Miquel Frau contracten la pintura del
retaule de Sant Domingo amb el prior Alfonso de Castro.
El 8 d’agost es
produeix un intent de submissió d’Inca que fracassa.
El 15 d’agost Dia de
la Nostra Dona, es produeix un enfrontament armat a Sa Pobla, on moren
Francí Caldès, mascarat de Castell-Llubí i Guillem Comes, mascarat de
Muro.
El mateix dia, Berenguer Serralta, refugiat a Alcúdia, germà d’Agustí,
desenterrat de Sant Domingo mor a trets i coltellades dels agermanats a
Sa Marjal.
25 d’agost de 1522-
Joanot Colom i Cosme Bonet obliguen als jurats a
avalar crèdits a favor del moviment agermanat. Pelai Fuster, importador
de blat, és obligat
a donar crèdit amb les espases tirades.Pelai Fuster i Bernat Juny,
importador de blat, es neguen i aquells els envesteixen. Pere Maura ho
arregla.
1
de setembre de 1522 - L'exèrcit reial venç als agermanats valencians a
Bellús (Vall d'Albaida).
El
d1 de setembre de 1522, l’exèrcit agermanat es
planta davant les muralles d’Alcúdia i comença un nou setge. Els
capitans de l’artilleria agermanada Bartomeu Baró de Muro i Mut de
Llucmajor centren el bombardeig en una torre. Els agermanats caven una
trinxera de branca i terra i arriben a molt poca distància de la
muralla, però 5 alcudiencs amb torxes i quitrà li calen foc. Francesc
Ubach crida que es detengui el setge i posen la bandera de seguretat
per parlamentar i entregar cartes als capitans agermanats.
Bartomeu Pol, fuster
i profeta, feia escales per
l’assalt d’Alcúdia.
4
de setembre de 1522- Els mascarats refugiats a València designen una
comissió formada per Ramon Safortesa, Miquel Tèrmens i el
mercader Joan Ribes i arriben a un acord per a posar fi a la revolta
agermanada, reunint fins a 10.000 quarters de blat per a l'expedició
militar. L'aportació del Reial Patrimoni Valencià per a l'expedició
contra la germania mallorquina és de 3.442 lliures (2.573 de les quals
es destinen a una mensualitat de 526 soldats), en tant que l'aportació
de l'exili mascarat és d'unes 4.000 lliures.
5 de setembre de 1522- Derrota agermanada a Talamanca.
7
de setembre de 1522 - El Lloctinent General escriu al batle d'Inca per
tal que llevi la condemna a Joan Massana al qual ha fet pagar a
Antoni Serra de Sa Pobla els dos moltons que els agermanats d'Inca es
menjaren a la seva casa i que els homes que es menjaren els moltons els
paguin a Massana. (AH 268 f 263-g)
10 de setembre de 1522
-Atac agermanat contra Alcúdia. L’agermanat
Bartomeu Forner mor en l’intent.
11
de setembre de 1522 -El rei des de Valladolid informa als diputats
donant creença al arquebisbe de Tarragona i Miguel de Gurrea pel
lliurament de les 15.000 lliures sobrants de la Cort de Barcelona per a
la reducció del poble de Mallorca a la reial obediència.
El 17 de setembre, els agermanats amb escales i una
torre d’assalt intenten entrar (l’agermanat Baltasar Llodrà arriba casi
a l’artilleria de la vila), però son rebutjats pels trets de ballesta,
escopeta i pedres.
18 de setembre de 1522
-Es propaga la pesta
a
Mallorca al temps del setge d’Alcúdia.
Joan Serra, sabater que llegia profecies i deia que l’exèrcit reial
s’havia de perdre davant el puig de Randa, mor en combat. Vivia prop de
l’actual carrer de Sanç a Ciutat.
24 de setembre de 1522
El Sant Ofici dirigit per Pere Pont executa Coloma, esposa del
pelleter Bartomeu Aguiló de l’illeta de Cristòfol Mir. També executa el
notari Jaume Llop, habitant de l’illeta de Francesc Armadans,i Isabel,
esposa del mercer Gabriel Rotger, de l’illeta de Ballester. En estàtua
executen Elionor, esposa de l’argenter de l’illeta de Falcó, Miquel
Torres i el pelleter Jaume Aguiló i la seva esposa Aldonça, habitants
també de l’illeta de Cristòfol Mir.
28 de setembre de
1522-Lluis de
Villalonga és el rector de Montuïri.
30
de setembre de 1522 - Benet de Prats, llibreter, lloga per sis
anys al botiguer Martí Mascaró unes cases a la Plaça Nova per 32
lliures anuals.(Arxiu de Protocols del notari Jeroni Real).
13
d'octubre de 1522 - Tiren ancles a Ciutat les quatre galeres comandades
pel general Velasco que van acompanyades d'altres 13 vaixells i
condueixen un exèrcit de 2.000 homes
Dia 13 d’octubre
l’armada reial i mascarada es
presenta a la badia de Ciutat. El capità Juan de Velasco s’entrevista
primer amb els agermanats Pedro de Alvarado, copropietari del bergantí
Santa Maria, Nicolau Ripoll peraire i Miquel Garau, botiguer, Joanot
Saragossa, ferrer, i més tard amb els també agermanats Joan Oliver,
apotecari Bartomeu Ventallol, mercader i el mariner Joanot Ferrer, i
Bartomeu Reyes, peraire. Pere Joan Albertí, amb sobrevesta de
governador i Joanot Colom es neguen a parlar amb Gurrea.
Miquel Garau,
amb el
moll expectant de gent,
torna
a la galera de Juan de Velasco i li diu a Gurrea que parteixi.
El 15
d’octubre
els canons de Ciutat
bombardegen l’esquadra reial que surt de la badia cap a Alcúdia.
L’esquadra reial respon i enfonsa part de la casa de Rafel Ripoll, un
dels presos agermanats quan començaren els avalots i també tira contra
la Torre de Senyals que guardava Bartomeu Massanet, calderer,
obligant-lo a fugir cap a Ciutat.Velasco s'allunya de Porto Pi per tal
d'evitar els bombardeigs. Arriben fins a Sa Porrassa per tal
d'obtenir menjar i aigua, però els pastors andritxols els ataquen i
maten una desena de soldats de Velasco.
24 d’octubre de
1522- Les tropes espanyoles (és la primera vegada que entren tropes
espanyoles a Mallorca) demanen la capitulació de Pollença, però els
pollencins no es rendeixen.
27 d'octubre de
1522 - Els agermanats prenen a Gaspar Bordils, macip d'Isabel Fustera
24 quarteres de forment d’una casa d’lnca que eren del seu germà i de
la seva mare. (AR 275 foli 2/g ).
El 29 d’octubre
les tropes del virrei assalten a sac la vila Pollença,
i calen foc a les portes de l’església on s’hi havien refugiat més de
200 homes, dones i infants pollencins que moren ofegats per el fum. Mn.
Bernat Brossa enlairava el penó de les tropes agermanades que combatien
contra l’exèrcit reial. Els agermanats perderen 500 homes en el combat.
Santjoaners com Pere Mates, porrerencs com Nicolau Tomàs, Pere Móra i
Joan Cervera, sineuers com Pere Gili, hi moren. Però també a
conseqüència de les ferides moren a Alcúdia els mascarats Nicolau Quint
i el seu fill Francesc.
El 30
d’octubre, l’expedició mascarada va cap a Sa Pobla, i els
agermanats poblers es dirigeixen a Muro a unir-se a l’exèrcit agermanat
que dirigeix Joanot Colom.
31 d'octubre de
1522-
Molt spectable Sr. Don Miquel de
Gurrea visrey del present regne,
lo balle jurats y prohomens de la Pobla han vistes les dites letres de
se Cesarea Majestat y lo edicte per vostra Senyoria fet y son se molt
alegrats del bon recort y compassió que teniu de ells y de tot aquest
regne y son promptes v aparellats obeyr los reals manaments y vostres y
agreciam vos ho molt pregant a nostre Senyor vos lexe fer coses qui
sien a son servici y de la real magestat. Ya Senyor teniem proposat ab
mossèn Bernat Caldes vicari de aquesta vila de anar aqui ah tota la
gent que porem haver ab processó per a demanar misericòrdia a Déu y a
Vostra Senyoria y a causa de las guardes qui stan per los camins v
passos no ses puscut fer; Emperò Senvor stam posats en aquex article
que tostemps que puscam y la plasa sie segura anar hi sens falla y stam
tots als manaments de sa noble Senyoria per lo portador serà avisat mes
largament pregam lo ques detingué per que stam ab sperança ques fara
algun bon principi.
De la Pobla a xxxj de
octubre MD.xxij.
Prest als manaments de se Senvoria
Lo balle y jurats de la Pobla.
El
dia 1 de novembre, Joanot Colom i les tropes agermanades no deixen que
l’edicte reial es llegeixi a Muro.
1
de novembre de 1522- En
repressàlia al
crim
de Pollença grups d’agermanats (entre ells Bernat Galiana, peraire,
Nadal Vadell, fuster, Perot Andreu, corder Miquel Ribes, carnisser i
Bernat Sagrera, teixidor, entraren al convent de Sant Domingo i mataren
13 mascarats que hi havia refugiats, amenaçaren Fra.Esteva i robaren a
la cambra de Fra.Jeroni Peyri). Entre els morts mascarats hi
havia missèr Baptista de Bonapart, mossèn Espanyol, Joan Anglada
i el seu gendre, Jordi Sitges , Jaume Castelló, el fill de mossèn
Biondo, un home anomenat Sala, un ferrer anomenat Roig, Arnau Garcia i
Hèrcules Najello.
2 de
novembre de
1522-Testament d'Elionor Desmàs, esposa de Jaume Desportell que vol ser
enterrada en el vas del seu marit, en el claustre de sant Francesc.
El
dia 3 de novembre, prop de Sa Pobla quatre homes a cavall detenen el
vicari de Sa Pobla, Bernat
Caldés, quan s’hi dirigia per llegir l’edicte reial i fer que la vila
es rendis al rei Carles. Joanot Colom entrevistà al vicari i el tancà a
l’església de Muro.
Els agermanats
sortiren cap a Sa Pobla i
atravessaren el torrent de Muro cap a Sa Pobla i l’exèrcit reialista
els ataca amb l’artilleria a Son Fornari. En la batalla hi moren 21
murers agermanats.
" los
del poble de Mallorqua ixquere[n] a[m]b tres o quatre milia hòme[n]s, e
lo dit don Miguel a[m]b dos milia hòmens envestí a la dita gent del
poble e rompé aq[ue]lls, en la qual batalla morire[n] p[ro]p de mil
p[er]sones de una p[ar]t y de altra"
Dels agermanats
de Manacor moriren en aquesta
batalla Nadal Gelabert, Gabriel Rossell, Pere Ballester Rigo, Guillem
Llodrà “Cavaller”, Gabriel Gelabert, Bartomeu Mesquida.
De Muro hi
moriren Antoni Ballester, Joan
Ballester, Pere Albertí, Joan Carbonell, Miquel Carbonell, Jaume
Brotat, Miquel Quetgles, Miquel Gibert, Bernat Suau, Antoni Joan, Rafel
Torrents, Miquel Nava, Jaume Picó, Joan Melià, Joan Pou, Gabriel Sot,
Llorenç Comes.
De
Castell-Llubí: Rafel Font, Rafel Torrents,
Sebastià Morey, Antoni Alomar, Miquel Alomar, Nicolau Català .
De Porreres,
Miquel Servera, Antoni Ferran, Joan
Munar. Miquel Gornals, Joan Sitjar Roig, Miquel Jaume.
De Sineu: Jaume
Pocoví, Antoni Pastor, Jaume
Nicolau, Antoni Nicolau, Joan Nadal, Gabriel Nadal, Antoni Puigros,
Pere Garriga, Miquel Gacies, Joan Prats, Antoni Torrent, Miquel
Puigros, Gabriel Real, Martí Roig, Antoni Sala, Miquel Gibert, Antoni
Vanrell, Bernat Valens, Antoni Torelló, Miquel Gil, Joan Joan, Antoni
Mas, Jaume Caimari, Antoni Coll, Pere Font, Antoni Verger, Miquel
Florit, Joan Ferragut traginer, Jaume Florit, Antoni Viver.
De Petra: Joan
Caules, Joan Miquel Ferrer, Jaume
Vidal, Miquel Forner, Llorenç Ferrer.
D’Algaida: Joan
Oliver, Bernat Pelegrí, Jaume
Prats.
De Montuïri:
Bartomeu Oliver, Joanot Cerdà.
De Ciutat:
Sebastià Pou, Damià Ferrer, Pere
Catany,
Joan Damià Bogelles.
De Sant Joan:
Baptista Salom
De Campos: Joan
Carbó
A Sa Pobla
esquarteraren al manacorí Pere Melcior
Riera.
Aquests són
alguns dels agermanats morts en
aquesta
batalla.
4 de
novembre de 1522- Joan
Bover, refugiat a València rep poders dels reclosos per a reclutar
soldats contra la Germania.
El
5 de novembre,
Juan de Velasco.
Ramón Carróç, Pere de Pacs, Francesc Burgues i Francesc Obac entren a
Sa Pobla al front de 3000 reialistes, però a la vila hi troben només 2
homes i un clergue. Ramon de Carroç era el capità de l'estol i amb ell
hi havia el mestre de camp Tristán Duarte, el sergent major Ramon
Lladró, Marià de Milan, oficials, suboficials i tamborers, 83
escopeters i 420 albarders, dirigits pels capitans Andrés Sedano, Juan
Pérez de Marquina, Fernando de Aguilera i Alonso Enríquez. Havien
arribat a Mallorca des d'Alacant amb la nau Renteria (Marieta)
comandada per Juan de Arrieta i Martín Tolosa i la caravel·la de mossèn
Miquel Benet Gualbes, comandada per Baltasar Blanch de sant Feliu.Entre
els reialistes destinats a la repressió dels agermanat va arribar a
Mallorca el saragossà Paulo Cortés, que després es va instal·lar a
aquesta terra fundant una nissaga familiar diferent dels Cortès
d'orígen xueta.
En aquests
dies els agermanats maten l'esposa i quatre fills de Pere Joan
Safortesa, un dels organitzadors de l'expedició mascarada, les esposes
de Ramon Vivot i Pere Espanyol, l'esposa i fills de Jordi Botí i una
filla del notari Avinyó.
6 de novembre de 1522 - Beatriu
Brondo mata amb un punyal un agermanat que la sol·licitava
sexualment quan registraven la seva casa.
6 de novembre de 1522 - Derrota
agermanada a prop de Muro contra les tropes del Virrei. La vila de Muro
pateix la pesta.
El 6 de novembre, a Felanitx cremen la casa del batle Onofre
Ferrandell, acabat de designar per part del virrei i aparegut a
Felanitx per a llegir les cartes reials. Onofre Ferrandell hi mor
juntament amb els mascarats Pere Oliver de Moranta (mort per Cosme
Vicens), Pere Cantallops, Gabriel Ballester, Romeu Sabet, Bernadí
Andreu i Guillem Gelabert de Manacor.
El 7 de novembre, Felanitx cau en poder de l’exèrcit ocupant.
El 10 de novembre, Joanot Gual escriu des de València demanant la
reducció de la Germania, amb cartes del lloctinent general de València,
de l’infant Enric i de Gurrea per al governador Onis de Santjoan.
Els agermanats apleguen gent a Petra i Manacor, entren a sac a Montuïri
i es dirigeixen a Algaida i Llucmajor.
14 de
novembre de 1522- L’exèrcit reial ocupa Sineu, on es llegeix l’edicte
de perdó general.
Els procuradors d’Inca i Binissalem s’ofereixen a l’exèrcit reial. En
passar per Algaida, el virrei només troba tres persones i, arriba a
Llucmajor, deshabitat, on l’exèrcit hi permaneix vuit dies.
Els agermanats tornen a entrar dies després a Sineu i maten el batle
reial.
El 21 de novembre es desfà el setge de Santueri.
Un dia abans de la batalla de Rafal Garcès els agermanats van a Inca i
maten la guarnició que havia deixat l’exèrcit reialista. Entren a sac a
Binissalem i Alaró per la seva rendició als reialistes.
També saquegen la casa de Violant Descatlar, esposa d'Antoni
Dameto a la que prenen vuit peces de roba i onze quarterades de blat
(AH 1459).
Darreries
de novembre de 1522 -Batalla
del Rafal Garcès, situat entre
Inca i Binissalem, on moriren uns 500 agermanats. Quaranta presoners
varen ésser penjats a Inca i altres
setanta penjats i esquarterats als voltants de Binissalem. Un centenar
d’agermanats varen ésser penjats en el camí de Ciutat.
A les darreries de novembre te lloc la batalla del Rafal Garcès, on
l’exèrcit agermanat és derrotat altra vegada.
Aquests són alguns dels agermanats que hi moren en combat :
De Sant Joan: Guillem Llucroig
De Porreres: Blai Ginard
De Petra: Martí Alsamora
De Santanyi: Ramon Fullana, Antoni Pons, Gregori Albert, Bernat
Pou,Vicenç Albert, Antoni Barceló, Antoni Pou, Cosme Jaume, Joan Vidal,
Blai Bonet, Sebastià Pou
De Felanitx: Andreu Mesquida, Antoni Mesquida, Joan Mesquida, Lluc
Mesquida, Sebastià Barceló, Jaume Artigues, Antoni Cerdà, Sebastià
Siquier, Antoni Soler, Jaume Jordi, Pere Oliver, Nadal Albons, Miquel
Prohens, Rafel Colom, instador de Felanitx, Andreu Gaià, tamborer i
abanderat, Jordi Huguet, Nicolau Cipola,
De Muro: Antoni Garrover, paraire
De Ciutat: Joanot Aguiló, pelleter, Perot Torner, cotamaller, Pere
Moll, peraire, Antoni Figuera
De Manacor: Bartomeu i Pere Esplugues, Bartomeu Sureda
També consta la mort de mascarats com Mateu Isern, i Cristòfol Genovard
d’Algaida.
A principis de Desembre l’exèrcit reial es concentra a
La Real.
Xàtiva i Alzira capitulen.
A La Real hi pengen a la forca molts d’agermanats. Entre ells Mateu
Vaquer, del Pes del carbó a Ciutat, Pere Pons, hostaler de Ciutat fet
presoner a Pollença, Antoni Ferrer “Gorefa” de Manacor.
A conseqüència del setge es fa difícil sortir a
treballar extramurs. A Rafel Gamundí, conrador, el maten a la creu del
camp d’en Salavert (Porta del Camp).
També moren en combat mascarats com Miquel Llaneres d’Algaida.
El 5 de desembre el virrei Gurrea concedeix guiatge als
desertors de les files agermanades, i amenaça els parents dels forans
que es refugien a Ciutat.
Francesc Colom, Joan Doménec i Joan Binimelis intenten emmetzinar les
aigües d’on beu l’armada reial.
El 13 de desembre, l’exèrcit reial ocupa Petra i
Manacor.
A Ciutat Mestre Borràs era a enderrocar les cases de Pere de Sant Joan.
Gabriel Salom, capdeguaita, enderroca els tints d’en Garau.
Tambe enderrocaren un alberg de Baptista Salom prop de la muralla.
La necessitat de llenya durant el setge de Ciutat va fer que tallessin
els arbres dels corrals i horts dels mascarats.
Desembre de
1522-El
governador valencià Cabanyelles interroga sobre la Germania als exilats
mascarats mallorquins Jaume Picornell, Rafel Nadal, Guillem Perelló,
Jaume Soler, Martí Faria, de Muro, Miquel Pellicer, de Manacor que eren
paraires, als notaris Antoni Valero i Pere Antich, al
llaurador Antoni Antich, de Sineu, al sabater Jaume Gibert, d'Inca), al
teixidor de flassades Joan Arnau, al violista Joan Ferrer, al
jurista Pere Joan Safortesa.
1 de desembre
de 1522 -
L'exèrcit de l'emperador posa setge a Ciutat.La
defensa del castell de
Bellver és encarregada al capità Joan Vicens de Calvià i entre
els homes que el guarden hi ha els germans Armant (Antoni i Bartomeu),
Arnau Moragues, Mateu Coves, Nicolau Perpinyà i Antoni Jofre,
andritxols.
