Any 1523
La Torre d'en Pacs (Felanitx) té 250 ovelles.Els paraires agermanats són 239.Mor el castellà de Capdepera
Miquel Soler i el substitueix Pere Onofre Soler fill del notari Miquel.
Dia 1 de gener de 1523 l'Orde
de Sant Joan abandona Rodes.
Dia 11 de gener de 1523 els ferrers Eloi, Andreu i Rafel "Damià" Bogelles, fabricants d'armes, traeixen la Germania i passen al bàndol dels mercenaris i mascarats.
13 de gener de 1523 - Salvador Monge és beneficiat del
castell de Capdepera.
El 24 de gener, Bartomeu Ventallol ,a Valladolid, ofereix les claus de Ciutat al rei que les rebutja.
10 de
febrer de 1523- Bartomeu
Ventallol
escriu des de Barcelona al agermanats per tal que frenin la seva
actitud intransigent.
10 de febrer de 1523-Testament de Joana Martí, esposa de Jaume Ramiro, que vol ser enterrada al vas dels Ramiro, a la capella dels sants Cosme i Damià de sant Francesc.
El mes de març l’exèrcit
reial posa el camp en el convent de Jesús.
7 de març de 1523 - L'exèrcit de l'emperador entra a Ciutat que capitula, delmada per la pesta.
Gabriel Sagrera, picapedrer i guardià de la Porta de Santa Catalina volia salvar Joanot Colom fugint amb una nau d’en Brull.
El 13 de març, el capità espanyol Benedicto Gallardo, ocupa el castell de Bellver.
El 24 de març, el mercader
Bartomeu Ventallol es condemnat a galeres.
L'escrivà del Llibre d’extraccions d’oficis de la
universitat escriu que Gurrea designa com vol als que regeixen Ciutat.
«Mes avant fas memoria com a XV del matex mes de marts
lo dit spectable e noble don Miquel de Gurrea loctinent general feu
nova electio de officialls de la Ciutat sens ordre de regiment e
proseguí ditas eleccions fins la vigilia de Sant Joan a causa que en la
Ciutat havia
pestilencia e per ço y per no
haver-hi necessitat no fas así mensio neguna sino quecomensare
proseguir lo present llibre la vigília de Sant Joan ques comensara
servar la forma del regiment universal.»
A
partir d'aquest instant Gurrea maniobra per tal que els noms dels
favorables a la germania no siguin introduïts en els sacs i en
conseqüència no puguin ser elegits.
Dia
21 d'abril de 1523 - Guillem
Esplugues, sacerdot partidari dels
agermanats, és privat de la llibertat i ingressa en la presó del Bisbe.
2 de maig
de 1523
- "Die a dos del mes de maig
MDXXIII Los die e any de sus dit per
consuetut i pràctica i ordenació del present Regne es estat pels
nostres predecessors ordenat de fer habilitació de tres en tres anys
per les parròquies de la part forana tot lo regiment necessari en
cadascuna parròquia per dits tres anys i com
la habilitació sigui caiguda en lo present any per virtud de la dita
ordenació i pràctica amb els honrats en Joan Mesquida, Joan Miralles,
Pere Joan Ribes, Miguel Mas, jurats l'any present de la Parròquia de
Montuïri los quals prengueren per jurats los honorats, en Bernadí
Company, Antoni Miralles, Rafel Planes, Bartomeu Mas mitjançant los
quals feren l'habilitació en la forma i tenor següent:I primerament en
lo ofici de batle foren elegits vuit homens i d'aquells escrits llurs
noms en vuit
trossos de paper i mesos en vuit redolins de cera i son los devall
escrits Joan Mesquida, Pere Joan Ribes, Antoni Miralles, Bartomeu
Forner, Pere Mas, Bernadí Company,Bernat Ribes i Rafel Planes.
Item per ofici de mostassaf foren
elegits deu homens i aquells escrits
llurs noms en deu trossos de paper i mesos en deu redolins de cera i
són los següents:
Antoni Rossinyol, Bernardí Company,
Miguel Mas, Miguel Miralles, Joan
Miralles, Perot Ribes, Miguel Picornell menor, Pere Ferrando, Rafel
Planes,Bartomeu Barceló.
Item per ofici de jurats de fora
villa foren elegits deu homens i
d'aquells escrits los llurs noms en deu trossos de paper i mesos en deu
redolins de cera i són los següents: Pere Mayol, Julià Miralles major,
Gabriel Mesquida, Antoni Miralles, Bemat Picórnell, Jaume Company,
Gregori Ribes, Bartomeu Forner, Jeroni Ribes i Guillem Picornell ".
27
de maig de
1523-Ramon Torrella hereda la cavalleria de santa Margalida.
2 de juny de 1523- Moren esquarterats els agermanats Cosme Bonet, cap de marina, de l'illeta del Vectigal, l'assaonador Andreu Rabassa, i el felanitxer Pagès.
3
de juny de 1523 -Dia anterior al Corpus. Moren esquarterats els
agermanats Miquel Garau, forner, Pere Ballester, català, i Francesc
Blanc, botiguer de l'illeta de Brossa de Sant Nicolau.
Dia 3 de juny de 1523 es dicta la sentència contra
l'instador del poble
Joanot Colom
"que
lo dit Joanot
Colom sia aportat per los llochs acustumatsde
la present ciutat de Mallorca en un carro , sobre lo qual sia
atenallat ,Que sia degollat per lo coll davant la Porta
Pintada, esquarterat i los quarters sian posats a certs fahedors (un
a cada porta de Ciutat), los quals perpètuament
s’han d’anomenar los pilars de Colom,
e lo cap d’aquell amb una llanterna de ferro
sia penjat a la Porta Pintada , diminuintlo a
ell y a la sua progenie fins
a la quarta generació, fahentlos inhàbils per qual sevol ofici y
honors, y las casas de ell
sian derrocades é sembrades de sal é sos bens confiscats a la Regia
Cort"
6 de juny de 1523 - Moren esquarterats els agermanats Joan Sard, sastre, Rafel Maura, paraire , Perot Pasqual,paraire de Sant Jaume, Jaume Mariano,moliner, i Mates, forner. Joan Bauçà, sastre, de l'illeta de la Torre de les Hores de Sant Nicolau i que feia pólvora per la Germania, va morir a la forca.
10 de juny de 1523-Moren penjats a la forca Joan
Servera, tonyiner,
instador agermanat d'Artà, Tous, picapedrer agermanat i Pere Frau,
abaixador, que vivia a l'illeta de Sant Antoni.
11 de juny de 1523 -Mor esquarterat a Sineu
l'agermanat de Banyalbufar
Mateu Falques, i mor a la forca l'agermanat de Santa Margalida, Bernat
Nadal.
17 de juny de 1523 -Moren esquarterats els agermanats Perot Kobistany, de l'illeta de Ballester, Jaume Darder, instador de Porreres, Guillem Gallur, assaonador i Campamar de Llucmajor. A la forca moren Nadal, de Campos, Barceló de Porreres, i Jaume Pou, sabater.
Dia 20 de juny, esquarteren Joanot Borràs, calderer, i
Jordi Albertí.
20 de juny de 1523-Moren a la forca els agermanats,
Carles, llibertí,
fill bord de Joanot Bartomeu, que vivia a l'illeta dels Burgues al
carrer de Sant Feliu, Joanot Bauçà, guarda de mar, i Llorenç d'Aubarca.
4 de juliol de 1523 -El virrei Gurrea es dirigeix a
Manacor per a
reprimir als agermanats.
12 de juliol de 1523- Francesc Burgues Galiana rep
l’encàrrec reial
d’iniciar les composicions pecuniàries que penalitzen la revolta
agermanada.
17 de juliol de 1523-Els jurats d'Alcúdia obtenen el privilegi de poder vestir gramalles verdes o de qualsevol color excepte el púrpura. El mateix dia es confisquen els béns de 56 agermanats de Palma i 106 agermanats forans.
Llorenç Claret i Pere Sampol
d’Alaró són encarregats de perseguir els agermanats encara alçats
Onofre Jaume de Coanegra, agermanat
que havia fuit, tornat a detenir ,és executat.
22 de juliol de 1523- El procurador reial Francesc Burgues gratifica amb un terç dels béns a qui informi en un termini de deu dies de les propietats dels agermanats ajusticiats.(RP 2042 f 18).
Ara
hoiu que mana lo Noble Dn. Francesch Burgues criat conseller de les
Católicas y Cesarea Reyals Magestat y Procurador Real en lo present
Reyne de Mallorques a tot hom generalment de qualsevol ley, grau,
conditio o stament sien que tinguen ni sapien bens alguns mobles e
inmobles é semovents, scripturas, deutes, ni altres coses de les
personas son stades justitiades per lo spectable Llocht. Genl. y devall
scrites, los bens dels quals son stats confiscats y aplicats al
Patrimoni Rl. per esser stats culpables en la damgnada Germania, que
tots pena de 25 lliures al fisch rl. aplicadores, ho haguen denunciar
al dit Noble Procurador rl., en ultra manera passat lo dit temps de deu
dies, seran executats de dita pena de la qual promet lo dit Procurador
rl. Donar la tersa parte al acusador manant los pressents esser
publicades tant en la Ciutat com en la part forana.
Dada en la possessio del dit Procurador rl. que es diu Sta. Eulalia a 22 de juliol de 1523.
Franch. Burges
De Campanet: Pere Siquier; Barthomeu Serra, Anthoni
Scala
Inca: Blay Ferrer; Blay Reichach, Jaume Ferrer
Montuiri. Sebastia Vey
El 23 de Juliol són executats els agermanats:
Joana Falaguera, Mateu Joan, esclau d’Armadans, Francesc, esclau de la
viuda de Sales, Joan Llinàs, llibert, Marti Canyissas, eivissenc,
Antoni Garau, revenedor, Joan Desí, brodador, Bartomeu Rosselló, Joan
Sard i Joan Bauçà, sastres, Mateu Barceló, Salvador Galmés, Jaume Sala,
Tomàs Joan, Rafel Maura i Perot Pasqual, peraires, Andreu Rebassa i
Guillem Gallur, assaonadors, Joan Borràs i Antoni Sallent, pastors,
Miquel Garau, Pere Joan Mates, Antoni Vallmanya, forners, Carles
Bartomeu, fill bastard de Mn. Bartomeu (mascarat), Jaume Mariano,
moliner, Pere Salvà, capdeguaita, Llorenç Bosc, conrador, Pere Frau,
abaixador, Joan Entenç, picapedrer, Miquel Verger, vergueta (pare del
bordell), Jeroni Briones, saig, Cosme Bonet, i Gaspar Sort, i Gabriel
Bauçà mariners, Francisco Castellano, Alonso Garcia, comuners
castellans, i Joan Moreno, de Baeza, Rafel Bibiloni, barreter, Francesc
Llobet, teixidor, Pere Amengual i Pere Pons, hostalers, Joan Servera,
tonyiner, Jaume Pou, sabater, Francesc Lliteres, bracer, Jaume Nadal,
Jaume Parets “Cugula”, Jordi Nadal, francès, Pere Ballester, català,
Francesc Blanc, botiguer, Jordi Sala, Cristòfol Gelabert, Bartomeu
Canyelles “Galtarroja”i Guillem Mallol.
Forans executats:
Alaró.-Jaume Simó
Algaida.-Gabriel Company i Miquel Tries.
Andratx.-Gabriel Calafell
Artà.-Antoni Nicolauet, Bernat Mir i Marc Brec.
Banyalbufar.-Antoni Picornell, Guillem Font i Mateu Falques.
Binissalem.-Jaume Quintana, Gabriel Botana, Benet Bestard, Joan Planes,
Baltasar Bestard, i Joan, esclau de Palou Moragues.
Bunyola.-Llorenç Muntaner, Mateu Parets, Gabriel Alenyà
Campanet.-Pere Siquier, Bartomeu Serra, Antoni Escolà, Blai Reixac i
Jaume Ferrer
Campos.-Joan Mercer, Joan Abram, Sebastià Nicolau, Damià Ramonell i
Gabriel Ballester.
Coanegra.-Onofre Jaume.
Escorca.-Llorenç d’Escorca
Felanitx.-Pere Massuti, Guillem Huguet, Antoni Vinyes, Bartomeu Vidal,
Pere Garau, Bartomeu Llobet, Nicolau Gener, Pere Melcior, i Bartomeu
Febrer.
Inca.-Blai Ferrer
Llucmajor.- Miquel Verdera, Onofre Llaneres, Mestre Joan, picapedrer i
Antoni Capinat.
Manacor.- Francesc Rexac, Miquel Pont, Jaume Melcior, Martí Febrer,
Pere Cavaller, Lluc Ballester, Joan Danús, Antoni Vicens, Bartomeu
Mora, Joan Gil, Bartomeu Melis, Joan Miquel Segura, Antoni Ferrer
“Algorefa”, Alonso de Guzman, sastre.
Montuïri.-Sebastià Vey
Muro.-Martí Palau
Petra.- Guillem Olivella, Pere Mascaró, Antoni Riera, Bernat Font,
Bartomeu Mestre, Miquel Galmés, Tomàs Botelles
Pollença.-Joan Mascort, Joan Vives, Vicenç Castelló, Joan Aixartell,
Pere Albanell, Francesc, esclau del prior de Lluc, Gabriel Vaquer.
Porreres,- Joan Valls, Gabriel Riera, Bernat Ferrer, Andreu Ferran,
Guillem Joan, Jaume Darder, Ponç Rosselló.
Puigpunyent.-Miquel Fuixà
Santanyi.- Arnau Albert, Joan Pou.
Sant Joan.- Joan Reus, Pere Verger
Sa Pobla.-Joan Serra, Onofre Roure, Simó Massana.
Santa Margalida.-Bernat Nadal.
Selva.- Antoni Eixida, Joan Sastre, Joan Bertran, Joan Colom, Joan
Oliva, Guillem Guillot, Gabriel Montserrat, Sebastià Sagrera i Pere
Pujol.
Sineu.-Jaume Ferragut
Dia 1 d’agost, Joan Gili, notari agermanat de Sineu, és executat a la
forca dels ambaixadors al castell de Bellver.
El mateix dia és executat Pere Planes acusat de la mort d’Arnau
Rossinyol.
Relíquia
de
Sant Sebastià,
arribada de Rodes. 16 de
febrer de 1540- Antoni
Solivelles, obrer de la Confraria de Sant Sebastià, de la Seu de
Mallorca, i Francesc Quintana, argenter, pacten les condicions per a
obrar aquest una peana de plata per a la relíquia del braç del màrtir. 2 de setembre
de 1523 - El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que es pagui el
preu dels xots i ovelles requisades a Martí Martorell pel lloctinent de
batle dels agermanats, Bernat Ferrer. (AH 267 f. 168 g) 3 de setembre
de 1523 El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que faci
tornar tots els béns presos a Tomàs Trobat, entre els quals hi ha
l'esclau turc Joan i l'esclau moro Alí, vins, robes, blat,civada, ordi
i altres coses. (AR 268 f 248,g) 3 de
setembre de 1523 -És revocada la pena d’exili perpetu imposada a
Antoni Sanxo, agermanat de Muro. 5 de
setembre
de 1523- Nicolau
Cotoner Sala obté per donació de sa Mare Úrsula Sala una casa en el
carrer de Pere Espanyol. 26 de
setembre de 1523 - El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que
faci pagar a les persones que es beneficiaren de l'oli que Maymó va
prendre a Berenguer Vivot (AR 268, foli 281 g) 3
d'octubre de 1523- Condemnen a mort i confisquen els béns de 39
agermanats. Mateu Huguet és executat. El 30
octubre de 1523 , Bernat Sabrià i Bartomeu Socies, de sa Pobla,
porten ordre de rendició al batle de sa Pobla, de part del lloctinent
general. El 31
d'octubre de 1523, Llorenç Ferrer, veí de sa Pobla, Bernat Caldés
i Bartomeu Seguí, vicaris de dita parròquia i Joan Palou, jurat
d’aquesta vila, juren submissió, amb carta dirigida al virrei Miquel de
Gurrea i excusen no presentar-se al virrei amb tota la gent per la
inseguretat dels camins. Entre els inquers que sostenen
econòmicament als mascarats contra la Germania hi trobam: Jaume Gual,
síndic i procurador d'Inca fa aportacions de la vila per valor de 3.688
lliures 4 sous i 10 diners per les municions necessàries al Reial
Exèrcit en la reducció de l’illa (R.P. 3937 foli 144). Gabriel
Ferrer d’lnca per l'aportació de 80 lliures a la Regia Cort per pagar
soldats i altres coses per la reducció del present Regne.(R.P. 2042
foli 124). Bartomeu
Malferit d’lnca per l'aportació de 150 ducats d’or que prestà a la
Regia Cort per comprar municions per al camp reial .(R.P. 3937 foli
146). Miquel Mollet
d’lnca per el prèstec de 109 lliures 19 sous i 4 diners a la Regia Cort
per pagar soldats i altres coses per la reducció de l’illa.(R.P.
3937 foli 149/g). Llorenç Simó d’Inca per
l'aportació de 32 lliures a la Regia Cort per pagar soldats.(R.P. 3937
foli 149/g). Jaume
Gual d’Inca per 8 lliures prestades a la Regia Cort per pagar soldats i
altres coses per la reducció de l’illa.(RP. 3937 foli 153). Manuel Jover
per l'aportació de 160 lliures prestades per aquest prevere a la
Regia Gabriel Ferrà
d’Inca per l'aportació de 80 lliures prestades a la Regia Cort per
pagar soldats i altres coses per la reducció de I’illa. (R.P. 3937 foli
158/g) Bartomeu
Amorós d’lnca per les 126 lliures 8 sous queva pestar a la Regia Cort
per pagar soldats i altres coses per la reducció de I’illa.(R.P. 3937
foli 192/g ). Agermanats partíceps en processos
d'expropiació: Antoni Maimó
i altres agermanats prenen 3 ducats d’or, 5 reials d’argent i dues
fogasses a A. Cànoves,esclau de mascarat.(AR 270 roli 49/g) estant a la
Plaça de la Quartera d'Inca. Miquel Planas
i a la dona Portals cullen fruits a la vinya i mallola d’Antoni
Jover.(AR 269 foli 100). Arnau Saurina
d’lnca en l'expropiació de 10 moltons d'Antoni Serra menjats a Sa
Pobla quan estava dit Arnau a dita vila en favor de la Germania.(AR 270
foli 181) Joan
Monistrol i Gabriel Figuera forçats a pagar 14 lliures per ovelles
preses a En Carbonell (AR 272 foli 15/g) 2 de
novembre de 1523-L'exèrcit reial entra a Sa Pobla. 4 de
novembre de 1523-Pere Ramon de Montornés i Joanot de Montornés,
donzells de Mallorca i hereus universals de Berenguer de Montornés, fan
donació entre vius al seu germà Joan, de tots els drets que els
pertanyen sobre el que havien llegat el seu pare Berenguer i la seva
germana Praxedi, esposa de Joan Domènec. Aquest
mateix
dia es confisquen
els béns de 45 agermanats que són condemnats a galeres i 4 són
desterrats. 4 de novembre
de 1523- El Lloctinent General escriu al batle d'Inca per tal que
incauti els béns necessaris per fer pagar les 92 ovelles que el
carnisser Gabriel Figuera va prendre a Bernat Ferrer d'Inca. (AR 267
foli 196) El 4 de
novembre, Jaume Cardona, traginer es condemnat a galeres. 7 de
novembre
de 1523 - Condemnen
a mort 62 agermanats de Ciutat que són pobres i als quals no poden
confiscar béns. Any
1523-
Antoni Mulet, notari de
Muro , molt afectat de la Germania,
que participà en diverses campanyes i en assassinats va alçat. 26 de
novembre de 1523-El papa
Climent VII atorga l'exclussivitat de la devoció i culte de sant Antoni
als antonians, de manera que només amb el seu permís es poden exposar
imatges en públic i recaptar almoines. El 30 de
novembre, noves conficacions de béns i propietats d’agermanats. El 4 de
desembre, el pintor Gonsalvo es executat per “luterà” (Havien
excomunicat Luter el gener de 1521). La seva esposa alletava una filla
de Joanot Colom. 11 de
desembre de 1523 El Lloctinent General ordena que es paguin en diners
comptants a la parròquia i vila d'Inca les 1688 lliures i 4 sous que la
vila va prestar a la Règia Cort per a la reducció de Mallorca. R.P.
2042 foli 69). 18 de
desembre de 1523- Repuesto el Virey don Miguel
Gurrca en su destino
después de la derrota de los agermanados, regalóle el Rey dos grandes
llaves de oro de las puertas de la ciudad, con la siguiente inscripción
en cada una: "Non habemus regem nisi Karolum. luce claves luí
Majoricarum Regni, quas magistratus et respublicci patres una cum
populis ejusdem regni tui ob sinceram fidelitatem tuae Majestatis
presentant." 23 de
desembre de 1523- Pere Isern és beneficiat del castell de Capdepera.
3 de
setembre
de 1523- Manuel
Suriavisqui, ardíaca de Sant Joan de Rodes fa donació a la Seu de la
relíquia de Sant Sebastià.
Cort per pagar soldats i altres coses per la reducció de l’illa.(R.P.
3937 foli 154)
El 7 de desembre mor Pere de Sant Joan, capità mascarat de Muro.
