O convivència o expulsió.Tolerància zero amb el enfrontaments interètnics.

Llorenç Buades Castell

Mallorca és terra d'acollida, però no es pot convertir en un cau d'enfrontaments interètnics entre els pobres. Els nouvinguts han d'adaptar-se a les regles del joc del pais d'acollida i en la seva adaptació han de gaudir també de plenitud de drets. Han de conéixer la llengua del pais que els acull i encara més si es tracta d'una comunitat minoritzada en drets lingüístics i nacionals, els seus costums, i el respecte a les mateixes, sempre que no siguin denigrants (com els toros, per posar un exemple). I també ells mereixen respecte en el manteniment de les seves formes culturals, sempre que no siguin denigrants (com l'opressió a la dona o l'ablació, per posar-ne exemples).
No s'han d'incentivar públicament les opcions religioses que no són altra cosa que recursos a la bajaneria, ni permetre cementiris de caràcter religiós, que institueixen oficialment diferències físiques i morals entre els elegits de les divinitats corresponents que per regla general condemnen al laïcisme i als racionalistes i ateus als inferns.
No podem tenir classes d'ESO on molts fills dels nouvinguts es redueixen a la simple assistència, sense cap voluntat d'aprofitar els recursos al seu abast, desaprofitant les possibilitats de promoció que atorga el sistema públic d'ensenyament.
Darrerament els enfrontaments interètnics s'han incrementat en algunes zones com Son Gotleu, o el més actual d'enfontaments entre joves llatins i marroquins, i jo els he vist personalment als voltants de la Plaça del Patins on negres i llatins s'enfrontaven a pedrades. Moltes vegades són enfrontaments entre nouvinguts o entre gents manipulades per clans mafiosos del seu propi orígen.
La pijoprogressia ha fet una valoració molt superficial dels nouvinguts, entenent que aquests són gent pobra i desvalguda, assolible per als plans de "transformació social " dels reformistes sense reformes que gaudeixen aplicant criteris noulliberals. En canvi Marx i els clàssics de l'esquerra van ser bastant més clars amb el caràcter de classe del lumpenproletariat. Però qui llegeix avui els clàssics , quan l'esquerra és un desert ?. Els nouvinguts no cerquen la transformació social sinó el seu progrés personal i en conseqüència, quan abandonen els seus pobles d'orígen només ho fan per raons personals i en cap cas col·lectives. No són millors que els altres, ni tampoc pitjors, però si han decidit venir, també és lògic que s'adaptin al món on han decidit viure.
S'ha d'exigir més als nouvinguts cap a la seva integració en la societat d'acollida, per tal que no es fossilitzin en comunitats "nacionals" externes i aïllades com es fa ara amb tot el suport de les institucions pijoprogres que incentiven els papers separats i separatistes de les Cases regionals i nacionals dels nouvinguts.
I s'ha d'expulsar als nouvinguts que violen els drets dels altres. En aquest sentit la tolerància amb els enfrontaments ha de ser zero.