Decret Nadal: l'esquerra parlamentària de les Illes es desplaça del verd al groc i es sotmet als hotelers.

Llorenç Buades Castell

El Govern balear va aprovar el 30 de gener de 2009 un Decret Llei de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a Balears, que entre altres aspectes, establia un termini de vuit mesos perquè els establiments hotelers poguessin legalitzar les places turístiques il·legals mitjançant el pagament de 4.300 euros per plaça turística al Consell Insular del seu àmbit.
L'objectiu era recaptar amb la finalitat de destinar els euros obtinguts a la millora de les zones turístiques. En el cas de Mallorca s'estimava que es podien obtenir així entre 70 i 90 milions d'euros.
Aquest decret és conegué com "decret Nadal", dirigent d'Unió Mallorquina que va ser conseller de turisme i regidor de Palma, ara situat fora de la política per pressumptes imputacions de caràcter delictiu en l'exercici dels seus càrrecs.

El decret permetia el creixement en superfície dels establiments turístics fins a un 10%, perquè poguessin ampliar les seves instal·lacions il·legals amb gimnasos, spas o piscines cobertes i també per a posar en marxa una obra sense necessitat de la llicència prèvia.
En el cas de la reforma de la Platja de Palma, el decret permetia obtenir les llicències d'obres i començar els treballs amb l'objectiu d'ús turístic sense esperar que el Planejament Municipal Urbanístic de Palma s'adaptés al Pla Territorial de Mallorca. El mateix criteri era aplicable ala reforma de la Platja d'en Bossa a Eivissa. Però el plaç d'aplicació del Decret que era de vuit mesos, en un context de crisi acabà en fracàs, perquè al llar de la durada del mateix només és legalitzaren 155 places d'un total estimat de 12.000 places turístiques il·legals existents..

Ara la totalitat de les forces polítiques presents al Parlament balear han aprovat modificar el Decret Nadal, de manera que amplien a dos anys el plaç perquè els establiments puguin legalitzar les places turístiques il·legals.

Aquesta modificació, s'aprovarà com llei previsiblement al ple del Parlament del 15 de juny, i permetrà agilitar i simplificar els tràmits per emprendre reformes en els establiments turístics de les illes possibilitant les reformes parcials o integrals, demolicions i reconstruccions parcials o totals als edificis destinats a l'explotació d'allotjaments turístics. Així, un hotel construït il·legalment a peu de platja ara es podrà esbucar i tornar a construir de nou, quan l'objectiu en un context econòmic que fa necessari eliminar places hoteleres i possibilitar l'esponjament de les zones era fins fa poc la demolició d'edificis que s'havien construït il·legalment sense preservar l'entorn.

És evident que el Decret Nadal, que té el consens de tots els partits polítics ens introdueix en una dinàmica política de caire berlusconià semblant al de l'amnistia fiscal italiana, de manera que les normes urbanístiques que obliguen a la ciutadania i a altres sectors empresarials i socials són menystengudes en aquest cas en favor dels hotelers.

Si s'apliquessin els mateixos criteris lliberals que es permeten als hotelers a la resta de la ciutadania, s'haurien de legalitzar totes les infraccions urbanístiques, algunes de les quals són més justes i justificades que les dels hotelers, perquè en alguns casos constitueixen primeres residències de gent forana empobrida que només disposava d'un tall escàs de terra on construir el seu sostre i que amb l'esforç de les mans pròpies, del propi esforç i en els dies festius bastia una llar. És sabut que els criteris proteccionistes de l'ecologisme rústic afavoreixen la concentració de terra suficient per a possibilitar la construcció que només és accessible als rics, perquè els pobres forans, hereus d'un quartó de terra només tenen accés a conrar-lo o a vendre'l .
D'altra banda, sembla que l'ecologia urbana, no és un tema especialment important per a molts proteccionistes, perquè quan es tracta de guanyar espais de verd a la ciutat, o quan topen amb els designis dels patrons de l'hoteleria, l'esquerra parlamentària perd el verd que s'atribueix en les fites electorals per a desplaçar-se cap al groc, i fa que les lleis no siguin iguals per a tothom.