CLAM CONTRA LA CORRUPCIÓ

Llorenç Buades

20 de març de 2010

No tots els polítics són iguals, però no s'ajunten que no s'assemblin i la corrupció no és exclusiva del PP i UM, perquè al final tots tenen una característica en comú, el sistema vertical de decisió i els sistemes interns de dominació dins els partits que indueixen a pràctiques corruptes. Tots tenen també una altra cosa en comú: la participació en governs corruptes. Aquest és un mal només subsanable amb més democràcia directa, però els que gaudeixen dels poders, més grans o més petits, no la volen.
Qüestions bàsiques em separen ara del Fòrum Social de Mallorca: la seva dependència pràctica del PSOE-BLOC que s'expressa en algunes qüestions. La primera d'elles és la circumscripció de la corrupció a les persones i no als partits, la qual cosa sosté el criteri governamental de que la corrupció no és cosa dels partits sinó de determinades persones, quan tothom és conscient que les coses no són així. La segona, és que s'oposen a les eleccions anticipades, fent de nou un servei al govern, quan en la perspectiva de la ciutadania el més lògic és que sigui el poble qui esmeni els errors de la situació, encara que la qüestió electoral no hauria de ser especialment significativa per a una esquerra que no hauria d'ubicar-se en unes institucions, que no són les seves. Encara que el Fòrum opini el contrari, aquestes institucions sorgeixen de la reforma del franquisme i no han passat per opcions de decisió democràtica elementals, com són l'opció per la república i per la ruptura democràtica, ni per l'exercici d'autodeterminació dels pobles. La defensa de les institucions de la burgesia no respon al tarannà que alguns proclamen com esquerra alternativa i transformadora.
Però la qüestió principal rau en el sosteniment que es fa del govern social-liberal actual del senyor Antich i que s'expressa molt clarament en algunes qüestions com el paper jugat en la desactivació del moviment generat al voltant de la mobilització de La Real. L'acriticisme envers un pacte amb UM es va fer evident quan sabien de quin peu es calçava.
La mobilització sorgeix quan es evident que entram en una fase electoral, qüestió que una vegada més ens situa en esbrinar les relacions de dependència entre govern i moviments i que s'expressen moltes vegades en els llistats de subvencions que es contemplen al BOIB dia si, dia també com a pràctica clientelar. Més clar, aigua.