Engranatge institucional i descomposició de l’esquerra
Llorenç Buades Castell
Les teories dels barbuts, negres o vermells, els clàssics oblidats per l’esquerra actual en relació a l’estat i el seu caràcter de classe, tot i que eren distants en relació al ús o no de les institucions, coincidien en el destí final de la maquinària estatal. Per als clàssics vermells la participació institucional era un mitjà , un esglaó transitori que facilitaria el destí final.
Ara la partipació institucional és l’objectiu. A anys llum dels clàssics s’estavella contra el mur de les necessitats del capital que, desaparegut el bloc de l’est , no té necessitats de partits socialdemòcrates, administradors de reformes progressistes , dics de contenció de les revoltes.
En allò que és fonamental, l’economia i la distribució de la riquesa, s’ha accelerat el viratge del PSOE cap al lliberalisme que ara practica sense filtres. S’ha apagat la torxa socialdemòcrata que altres partits de l’esquerra, també sistèmics (ERC, PSM, Entesa, o les variants d’Iniciativa i d’Esquerra Unida-Verds) han volgut recollir en un viatge cap a un espai de progrés o d’esquerra transformadora que és inexistent en la pràctica, perquè les dinàmiques d’acumulació de capital no permeten reformes progressives. Es situen aleshores com a molt, i poques vegades ho fan bé, en el món de les resistències a les reformes regressives que el capital necessita per a la desfeta de les conquestes socials que ens permetien viure amb certa dignitat.
El món de les resistències institucional topa amb la necessitat del consens i dels pactes amb els partits (PSOE,CIU, PP, UM) als quals la dreta econòmica encarrega els seus projectes socialment regressius. El resultat final s’expressa en que, com a molt poden presentar com a victòria l’aturada d’un projecte regressiu, que es sol fer a canvi d’altres concessions igualment negatives.
Com que les reformes progressistes són cada vegada menys possibles en l’actual ofensiva del capital, aquesta esquerra ha deixat de banda les seves identitats i es desplaça cap a la indigència ideològica amb un objectiu central, la gestió de govern pràcticament a qualsevol preu .
És l’accés a les cadires, allò que motiva la descomposició de l’esquerra sense reformes progressives que a Mallorca ara mateix s’expressa en l’actual sopa de lletres per a un espai polític inexistent: Entesa, PSM, ERC, Verds, Iniciativa d’Esquerres, o Esquerra Verda i Alternativa (EU) en la pràctica política i al marge de les identitats que fan servir per als dies de festa major (independentista, esquerrana, ecologista) tenen poques diferències en els fets: son Espases, pla de carreteres, privatització d’empreses públiques, legalització de places turístiques il·legals, són els fets cabdals d’una esquerra que només aspira a ser gestionària i a fer empassar amb dolces les necessitats del capital.