La guerra just acaba de començar
Per Miquel López Crespí, escriptor
http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/
La gent, compacta, avança dificultosament enmig de la neu cap al Palau d’Hivern. Els Tsars estan de festa, hi ha ball. Ara, a poc a poc, l’oficial de guàrdia aixeca el sabre: Foc! I aquest paper i milions de papers s’omplen de sang roja.
Just ha començat a clarejar i els homes dels sindicats de totes les tendències han pres posicions vora la plaça de Catalunya. Els soldats, mig adormits intueixen que van cap a la mort. Hores després banderes roges i negres criden victòria per tot Barcelona.
Al Palau d’Hivern la festa ha continuat tranquil·lament. El ministre de l’Interior ha fet un gest imperceptible a Nicolau II. Ni la Tsarina ni els convidats s’han adonat de res. L’orquestra tocava un vals vienès en el moment de la descàrrega.
El brigadista internacional és alemany i nom Hans. D’un moment a l’altre s’espera un assalt dels feixistes. Hans s’aferra fort a la metralladora. El sol d’Espanya li pica fort al clatell, però aquesta vegada està disposat a combatre fins a la mort. Pensa: després Berlín. I passa quelcom de rar dins les coordenades espai-temps. Hans no ha mort davant Madrid, just a la vora de la Ciutat Universitària. No. Hans nom ara Sergei Nikolaiev i és un sergent soviètic. Som a Berlín, maig de 1945. Sergei Nikolaiev, desplega a poc a poc la bandera roja damunt les runes del Reichtang alemany.
En Lenin, amagat a una cabana de caçadors escriu a poquet a poquet una carta. Fa fred aquí, lluny de Petrograd, sol. En Kerenski puja les escales del Palau d’Hivern. N’Eisenstein filma aquesta pujada, una, dues, tres vegades. La carta de Lenin diu: "Si el Partit Bolxevic no pren el poder aquesta setmana ja no el prendrà mai".
Davant el Palau d’Hivern els soldats fiquen dins les carretes els cadàvers dels manifestants metrallats. Fan un renou sec quan topen amb la fusta del carro. El soldat que fa guàrdia està gelat. Per sort jo no he hagut de disparar.
El comte Rossi troba la ciutat petita i provinciana.
Caldrà organitzar bé les coses, el Duce ha d’estar content. Realment la guerra contra la xusma no pot durar molt i després... després Roma, els honors, na villa meravellosa a Florència...
Els soldats americans acaben d’entrar a Roma. De totes maneres els partisans ja s’han encarregat de fer justícia per la seva mà. Els col·laboracionistes han estat afusellats sense miraments. A l’escamot de guerrillers que ha afusellat Mussolini, hi ha un jove alemany que nom Hans.
Hans. Espartaquista. De petit havia vist com la policia assassinava Rosa Luxemburg. I ara aquest sol d’Espanya. Cal resistir fort. Posa el carregador a la metralladora. No, no passaran.
En Lorca, instintivament, se ‘n duu les mans al pit. És el final. Després, no-res.
A les muntanyes de Sèrbia en Tito reb un comunicat urgent des de Moscou: col·laboració amb els monàrquics, cal unificar forces. L’important és la derrota dels alemanys, la revolució vendrà després, firmat: Stalin. En Tito ha tret un llumí de la capseta, l’ha encès i a poc a poc l’acosta a la carta. A fora, els milicians iugoslaus celebren la victòria sobre els monarcofeixistes.
Tota l’illa resta esglaiada enmig d’un silenci espantós. De tant en tant el cotxe del comte Rossi carregat de feixistes armats surt cap a una misteriosa expedició. El conyac i l’escuma els surten per la boca. A morte il bolchevismo traditore!, diu un italià.
La plaça de davant el Palau d’Hivern ha quedat neta de cadàvers. Els nacionals entren a Badajoz. Les taques de sang, com a grans llençols morats, per ací i per allà. En Lenin firma la carta dirigida al comitè central del Partit. Passionària acaba el seu discurs. Hans comença a disparar. Els soldats del mariscal Zukov entren a Berlín. El pilot pitja el botó. Abaix està Guernika-Hiroshima. Sergei puja amb la bandera per entre les runes del Reichtang. Goebels parla de la victòria i de la subjugació dels pobles eslaus inferiors. A una trinxera de Terol Rafael Alberti recita els seus poemes mentre Babel és empresonat – Trotski arriba a Mèxic i li presenten Ramon Mercader. Som just en el començament del temps.
L’oficial de la guàrdia ha alçat el sabre. Des de lluny un manifestant veu com l’oficial obre la boca. Maldement no ho senti intueix el: Foc!, i es llança a terra.
Al Palau l’orquestra inicia un nou vals.
A l’illa la victòria dels sublevats ha estat fàcil. No hi ha hagut resistència popular. Els soldats han sortit del quarter del Carme i xino-xano han pujat per Conqueridor fins arribar a l’Ajuntament, on han clavat el ban.
Després dels esdeveniments de la Comuna, Thiers ha fet afusellar tots aquells que tenien les mans amb calls de la feina.
Miguel Hernández comença a escriure "vientos del pueblo me llevan, vientos del pueblo me arrastran".
"No pasarán" crida la manifestació. Els feixistes marxen sobre Roma. Stalingrad resisteix. Hans ha mort. Tito crema a poc a poc l’ordre d’Stalin.
Lenin surt de la cabana on estava amagat. Té una rialla subtil a la boca. El Comitè Central ha acceptat el seu suggeriment malgrat l’oposició de Zinoviev i Kamenev. Demà, la gent dels soviets prendrà posicions.
A Moscou, l’Exèrcit Roig celebra la victòria sobre el feixisme. A Madrid, hi ha desfilada de la victòria. Alemanys, moros, falangistes, italians i requetès desfilen braç alçat. És el primer d’abril de 1939.
La Tsarina ni s’ha adonat de la descàrrega tancada de la guàrdia imperial. Més de cinc-cents cadàvers embruten la plaça del Palau d’Hivern. A partir d’ara, 1905, les files del Partit Bolxevic no deixaran de créixer.
Bayo desembarca a Porto Cristo. No arriben els reforços esperats. I si no arriben aviat la situació es farà insostenible. Rossi se passeja damunt un cavall blanc després de la "victòria". Calen armes, armes. Els primers avions italians comencen a bombardejar el Port. El creuer Aurora dispara. Hans dispara. El pilot de l’avió amolla les bombes. L’oficial crida: Foc! Mussolini està plorant davant els fusells dels partisans.
Lenin firma la carta. Si el Comitè Central no té en compte el seu suggeriment, dimitirà, i es reserva el dret de fer agitació entre les masses.
Barcelona s’ha vestit de roba proletària. Tothom celebra la victòria. A la plaça de Catalunya tan sols cadàvers de soldats i les restes dels cavalls esventrats recorden el matí incert. Tito crema la carta d’Stalin.
Ara és el moment, diu Hans. I la metralladora comença a disparar. Els homes d’en Fidel són descoberts així que han desembarcat. En Fidel i el Che s’han salvat. Molts companys hauran mort en el llarg camí cap a un dia de gener de 1959. El Partit Comunista Cubà fa una declaració atacant els guerrillers esquerranistes que han abandonat la política de coexistència pacífica entre règims de diferent sistema polític i social.
Al país són prohibits tots els partits polítics i suprimida l’ensenyança del català a les escoles. Hitler guanya les eleccions. A Xangai ha fracassat la Revolució Proletària. Mao resta amagat a Ienan.
En el día de hoy vencido y desarmado el Ejército Rojo. Per Madrid desfilen les milícies populars. Ni en Besteiro ni en Casado pensen encara que sigui possible trair els comunistes.
Lenin arriba a Smolni. Aquesta mateixa nit els destacaments armats dels soviets començaran a ocupar posicions.
La guerra just acaba de començar. Els homes es preparen per a la batalla.
La guerra just acaba de començar (Premi Ciutat de Manacor 1973) (Palma: Editorial Turmeda, 1974)
