FSE d’Atenes: Recta final

per Léonce Aguirre

tornar

L’assemblea europea de preparació del Fòrum social d’Atenes, celebrada a Frankfurt del 3 al 5 de mars, ha fixat el programa d’activitats del quart Fòrum social europeu (FSE). Tenim cita a Atenes, del 4 al 7 de maig de 2006.

Prop de 210 seminaris se celebraran entre el matí de dijous i dissabte al migdia, al voltant de disset temes: agricultura; democràcia i drets fonamentals; discriminacions, racisme i extrema dreta; drets socials, serveis públics i protecció social; educació, cultura i mitjans de comunicació; medi ambient; guerra i pau; alternativa feminista; Europa dins la globalització liberal; treball; migracions a Europa; on va la Unió europea?; política econòmica a Europa; polítiques de seguretat i repressives; precarietat, pobresa i exclusió; estratègia del moviment; política urbana.

Aquesta autèntica miscel·lània de les resistències al liberalisme ens ha de permetre dissenyar una alternativa a la política de la Unió europea i dels diferents governs actuals sobre totes les qüestions plantejades, però igualment, en termes més generals, una alternativa global al capitalisme. I, tot plegat, amb la preocupació d’afavorir les mobilitzacions. En aquest marc, es discutirà la primera versió d’una Carta per una altra Europa, que tanmateix no hauria d’adoptar-se a Atenes, atès que el treball d’elaboració i les discussions encara no han avançat prou. Ara com ara, el projecte no és satisfactori, car se situa massa en el marc d’una democratització de les institucions actuals i evacua la qüestió de la ruptura radical amb el liberalisme i el funcionament de l’economia capitalista. Una ruptura que esdevé, però, necessària per tal que les reivindicacions avançades no quedin en un mer desig piadós.

El dissabte 6 de maig, a la tarda, tindrà lloc una gran manifestació pels carrers d’Atenes i, diumenge al matí, se celebrarà l’assemblea general dels moviments socials, que haurà de fixar un calendari de mobilitzacions a escala europea.

El fòrum d’Atenes se situa com una frontissa en el procés dels fòrums socials europeus. Totes les condicions estan reunides perquè a Grècia la mobilització sigui de masses, atès que la coalició d’organitzacions sindicals i associatives, però també polítiques, que s’ha assolit és també extremadament àmplia. De la mateixa manera, aquest fòrum hauria de permetre una extensió substancial cap al països d’Europa de l’Est, dels Balcans i cap a Turquia. D’una altra banda, existeix també el perill d’un encongiment de les forces que participen activament en la preparació de l’FSE, sobretot pel que fa als sindicats, però també a les associacions i ONG. És d’allò més important, doncs, assegurar la pluralitat de les intervencions en els diferents seminaris i aconseguir que cada coalició nacional s’esforci, des del seu propi país, per ampliar el nombre de les organitzacions que hi participen. De l’èxit numèric i del ventall d’organitzacions que siguin finalment presents a Atenes dependrà, en gran mesura, la continuïtat de la dinàmica dels fòrums socials, iniciada a Florència el 2002.

(Traduït de “Rouge” setmanari de la LCR. 16/03/2006)