Setanta-cinc anys després de la implantació de la República a l'estat espanyol.

Són les 5 del capvespre.

Gent de totes les edats i condicions, però majoritàriament gent jove, cridanera i pacífica, ludicofestiva i reivindicativa.

«No-no-no Autovia-no» esdevé el lema que uneix dones i homes que hi prenen part. Amb la veu i la paraula. Amb pancartes i escrits. Amb fulls i ferratines. De tots els colors, estils i modes.

Fins i tot hi ha presències una mica sorprenents.

Com la d'aquella gent que hi reclama no se sap ben bé què.

Se la veu present, a Mallorca, d'una manera; i a Eivissa, d'una altra.

Mentre a Mallorca es manifesta contra les autopistes eivissenques, a Eivissa es pronuncia totalment a favor que s'hi construeixin.

Fins al punt que no li tremola gens ni mica la mà a l'hora d'enviar-hi policia i altres forces ben armades, amb la finalitat de donar facilitats a la labor implacable de les màquines destructores...

Màquines que destrueixen bona part del territori i la propietat d'una ciutadania que es veu totalment indefensa... com és el cas del jove que hi llegeix el manifest, una de les 25 persones que hi han estat detengudes...

Vet ací una altra de les grans lliçons que dóna la gran lluita cívica eivissenca que s'està duent a terme aquest any, commemoratiu de la implantació a l'estat espanyol d'una altra forma més democràtica de governar els pobles i les nacions que conformen el panorama polític europeu: la pràctica republicana!

La lliçó pot ser aquesta:

Qui comanda en aquest país no és ben bé qui governa aquest país.

Qui sembla que hi governa, només hi comanda en aparença.

Qui hi governa de bon de veres és un altre, a les ordres del qual ha de romandre l'autoritat legalment constituïda, sigui quin sigui el resultat electoral.

Durant aquests darrers 75 anys, s'ha intentat de tapar-ho, d'amagar-ho o d'ocultar-ho davall la capa, -que ja es va tornant massa fina i transparent-, de la falsedat i la mentida escampada gairebé pertot arreu.

La gran lluita cívica eivissenca, entre d'altres elements, fa veure ben a les clares que qui comanda en aquest país continua essent el mateix senyor de sempre.

Amb el nom una mica actualitzat.

Però amb el mateix tarannà i comportament de sempre: el senyor - espanyol!

A les seves ordres, senyor - espanyol!

Per a sempre més?

N'hi ha que creim que no!

L'Esquerra que lluita per la República i la consolidació efectiva dels Països Catalans dins la nova Europa del segle XXI.

Mallorca, 2 d'abril de 2006.

Cecili Buele i Ramis. Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques ERC-Illes.