MENTIDES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA

Alhora que surten a la llum informacions sobre la més que presumpta col·laboració del govern de José María Aznar en la pràctica de tortures a Guantánamo, aquest mateix individu, que ens va ficar en la guerra contra el clam de la ciutadania, que va demanar que li creguéssim quan afirmava, his master’s voice, el contrari al que tot el món sabia, el de la foto de les Açores (observin la mà de Bush sobre el seu muscle)..., quatre anys després ha reconegut, de manera explícita, que ens va mentir sobre la justificació oficial de la guerra de l’Iraq: l’existència en aquell país d’armes de destrucció massiva. Mentrestant la claca, que escoltava les seves paraules, i contràriament a l’escàndol i estupor que hauria de provocar semblant asseveració, li va riure la gràcia.

No pretenem ara descobrir a Aznar, ni dir gens que abans no sabéssim. Però sembla pertinent alertar, contra el que pretén la camarilla del carrer Gènova i els seus hooligans, que no hauríem de prendre’ns l’expresident com un simple mentider de panfonteta, sense més, que amolla dolenties ocurrents per provocar la joia dels seus incondicionals. Perquè la mentida d'Aznar sobre la guerra, conscient i premeditada, fins i tot contra els informes dels serveis d’informació del seu propi govern, ha tingut, per desgràcia, una transcendència i unes conseqüències catastròfiques: basta veure la situació actual de l'Iraq, i la seva repercussió en el context internacional; els centenars de milers de morts, en la seva major part civils, el desastre i l’horror causat per la major màquina terrorista del planeta, l’exèrcit nord-americà, del qual Aznar i el seu govern van ser còmplices.

Oficialment retirat de la política, com pensa Aznar depurar les seves responsabilitats, fins i tot reconegudes? Ningú li demanarà comptes per això? I als seus col·laboradors? Resulten impressionants la desimboltura i la cara dura amb que es manegen, especialment des que van perdre les eleccions, els Rajoy, Acebes i Zaplana, membres tots d’aquell govern i per tant responsables, com el propi Aznar, de decisions que, a més, ens van situar llavors com a objectius del terrorisme islamista, amb conseqüències terribles, com els atemptats del 11-M. Deuen haver molts d’interessos econòmics en joc, que justifiquin la ferocitat de la campanya mediàtica d’intoxicació, teories conspiratives incloses, amb la qual es pretén fer tornar al PP a la Moncloa. Només la feblesa d’un govern pusil·lànime, obsessionat amb la impossible tasca d’acontentar a tots aquests sectors reaccionaris, pot obrir aquesta possibilitat. Per això van tan crescuts. Van mentir llavors i continuen mentint cada dia, obstinats en provocar l’atac d’amnèsia col·lectiva que els retorni el control de la repartidora.

Els assessors d'Aznar han aconseguit el que sembla una obra de difícil superació: modelar el perfil d’un perfecte estúpid, que provoca vergonya aliena cada vegada que obre la boca. No obstant d’això, la llibertat d’expressió és un dret universal, fins i tot per als mentiders i els miserables. Però els Aznar, Rajoy, Zaplana i Acebes, abans d’exercir aquest dret, fins i tot abans d’obrir la boca cada dia, haurien de demanar perdó a totes i cadascuna de les víctimes que varen provocar, aquí i allà, amb les seves decisions. Mentre els ciutadans ens pensem, almenys dues vegades, el tornar a donar una altra oportunitat a personatges amb aquest currículum.

Pep Juárez,

Secretari general de CGT-BALEARS

Febrer de 2007