EN RELACIÓ A L'APROVACIÓ DEL PROJECTE DE "LEY DE LA DEFENSA NACIONAL"
Declaració de Revolta Global
L'aprovació del Projecte de Ley Orgánica de la Defensa Nacional pel congrés de diputats dijous passat 15 de setembre amb els vots del PSOE-PSC i altres formacions, entre elles IU, ICV i ERC, suposa una legitimació de les funcions que la Constitució atribueix en el seu article 8 a l'Exèrcit, incloses la “defensa de la integritat territorial i l'ordre constitucional”, ara ampliades amb la “lluita contra el terrorisme” i inserides en el marc de l'OTAN i d’una revaloració estratègica de bases militars com les de Rota i Morón. A tot això es suma el manteniment dintre d'aquest projecte del caràcter militar de la Guàrdia Civil, en contradicció amb el promès pel programa electoral del PSOE-PSC.
El fet que s'atorgui en aquest nou text al Parlament la capacitat d’ “autoritzar, amb caràcter previ, la participació de les Forces Armades en missions fora del territori nacional”, juntament amb altres presumptes “millores” menors, suposa un canvi respecte al procediment vigent fins a ara; però l'acceptació que pugui donar-se la necessitat d'autoritzar aquestes “missions” significa ja assumir que l'Exèrcit espanyol es prepari per a, en el marc de la Directiva de Defensa ja aprovada, de l'Informe Solana de la UE (que preveu, per exemple, que “amb les noves amenaces la primera línia de defensa estarà sovint en l'estranger”) i de l'estratègia ofensiva d'una OTAN sota comandament nord-americà, implicar-se en operacions bèl·liques que serien fàcilment avalades pel consell de Seguretat de l'ONU, com ja va ocórrer amb la Guerra del Golf en 1991 i Afganistan en 2001 o, més recentment, amb la legitimació de l'ocupació militar de l'Iraq en la seva Resolució 1511.
L'exigència que aquestes “missions” siguin “conformes amb la Carta de Nacions Unides i que no contradiguin o vulnerin els principis del dret internacional convencional” és una concessió que sens dubte al PP li ha semblat excessiu; però això no garanteix tampoc que es pugui evitar guerres d'agressió i ocupacions militars com les abans esmentades, tenint en compte com s'han anat imposant un presumpte “dret d'ingerència” i un imperialisme “humanitari” per part de les grans potències. La participació en aquests moments de l'Exèrcit espanyol en l'ocupació militar d'Afganistan i la “assistència militar” a Haití” són trists exemples d'aquestes pràctiques contràries al dret dels pobles a la seva autodeterminació.
Per això ens sembla completament injustificada la posició favorable a aquest projecte per part del grup parlamentari d'Esquerra Verda-IU-ICV i del d’ERC. Considerem que amb el seu vot favorable, IU-EuiA i ICV han entrat en contradicció amb les seves pròpies bases fundacionals, les quals van tenir precisament com referència a un moviment per la pau que va apostar –i ho segueix fent- per la sortida de l'OTAN, el desmantellament de les bases militars i la lluita per un món just i en pau. Aquesta decisió fou adoptada a més sense previ debat i deliberació col·lectiva en cap òrgan de direcció d'IU o d’EUiA. Pel què fa a ERC, el seu vot favorable a una llei que legitima les actuals funcions de l’exèrcit espanyol va en contra clarament de la defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles de l’estat espanyol, i per tant de Catalunya, i amb els propis postulats programàtics que ERC diu defensar, i no contribueix a avançar en absolut cap una superació de l’actual ordre constitucional sinó, precisament, a consolidar-lo. El vot favorable d’ICV-EuiA i d’ERC mostra, de nou, la supeditació d’aquestes formacions a les polítiques del PSOE-PSC i la seva acceptació creixent dels límits de les polítiques d’aquest.
25 de setembre de 2005