Ni Bush, ni Kerry |
Ni Bush, ni Kerry |
| La questió més important del moment en la
política dels EUA, la guerra d’Iraq, no troba en la campanya electoral cap
element de debat. Aquest fet posa de manifest la carència de democràcia
als EUA i la manca d’expressió política del gran moviment contra la
guerra. L’ample sentiment antiguerra ha quedat al marge de la política
institucional perque les classes dominants ho tenen tot ben controlat.
Kerry, igual que Bush, i que el seu candidat a la vicepresidència John
Edward va votar a favor de l’estratègia de guerra preventiva que va
autoritzar l’atac a Iraq. Kerry i Edwards van votar també a favor de
l’Acta que amb l’excusa de la guerra contra el terrorisme dona poders
excepcionals a la CIA i al FBI per a actuar al marge de les lleis que
protegeixen els drets civils. La majoria dels votants demòcrates, i fins i tot dels delegats a la passada Convenció del Partit Demòcrata estan contra la guerra d’Iraq però els seus interessos no hi caben en la proposta dels candidats. Kerry ha dit en canvi que el seu lideratge en la guerra pot ser més eficaz que el de Bush. És el que volen sentir les grans corporacions empresarials que fan de la guerra el seus guanys. No de bades el pressupost del Pentagon, que contempla la contribució a la guerra, va ser aprovat igualment per republicans i demòcrates, per la totalitat del Senat, i no arribaren al 3% els vots en contra en la Cambra dels Diputats. És increïble que la gent d’esquerra pugui sostenir electoralment aquests candidats que es diuen demòcrates i que no ho són. Són burgesos multimilionaris de dreta pura i dura que reben el suport de gents que es diuen d’esquerra. La comèdia del mal menor acaba imposant-se sempre, tot i que Kerry tampoc ha fet la més mínima concessió programàtica per a millorar la condició de la gent que treballa o que està a l’atur. La feina de l’esquerra és combatre el bipartidisme que de fet és manifesta realment com partit únic. Kerry no atacarà Bush, només voldrà millorar la seva eficiència criminal, i atacarà en canvi a les petites formacions que volen aportar un debat real sobre la política social a seguir i la lluita contra la guerra. Però Kerry pot contentar a la burocràcia sindical i als professionals de la desinformació que juguen amb una falsa etiqueta d’esquerra al servei del capital. .
|
|
