Memòria històrica de l'obrerisme a Mallorca

1871 "Déu i l' Estat".- Bakunin

1871.01.08 Surt el periòdic "La Revolución Social" que substitueix "el Obrero". El consell de redacció estava format per Joan Sánchez (ebenista), Francesc Tomàs (picapedrer), Guillem Arbós (sabater), Joan Rogue (sabater), Miquel Fornés (mariner)

1871.01 Francesc Tomàs és empresonat, i Joan Sánchez, l'ebenista es lliura gràcies al pagament de la fiança pel seu patró.

1871.01.28 Capitulació francesa després de 5 mesos de setge a París

1871.02 Els mariners es separen de la Federació local.

1871.03.18 Thiers, cap de l'executiu francès abandona París cap a Versalles

1871.03.19 El Comitè Central format pels delegats dels batallons de París es constitueixen en govern. La Comuna de París es posa en marxa.

1871.03.26 Eleccions al Consell de la Comuna. Els internacionalistes són minoria.

1871.05.28 Es retiren les darreres barricades dels comuners i Thiers entra a París amb 130.000 soldats.

1871.04 Conferència de l'AIT a Londres. Hi participa l'espanyol Anselmo de Lorenzo

1871.05 Reorganització del Centre Federal, una vegada alliberat Francesc Tomàs

1871.06 Sabaters i picapedrers formen un Cercle Internacional de Treballadors

1871.09  Impedits de fer un Congrés per la derrota de la Comuna, i per la repressió generalitzada a Europa es fa una Conferència de la Internacional a Londres on només hi poden intervenir 32 delegats.Vaillant i Marx ataquen els anarquistes pel seu posicionament contra l'acció política.

La Internacional, a proposta de Marx es posiciona contra la formació de societats secretes. Es convida als dissidents suïssos, posicionat sobre les tesi anarquistes a formar una federació dins la Internacional.

1871.12 Els picapedrers de la Societat Obrera de Ciutat s'adhereixen a la Unón de la Construcción de la Regional Española.

1872.01.14 Els 18 delegats del Consell local obrer de Ciutat aproven la circular de Sonvillier, que criticava l'activitat del consell general de l'AIT posicionada contra els anarquistes.

1872.01.24  Carta d'Engels a Theodor Cuno on exposa les seves diferències amb Bakunin:

Fragment:

Londres, 24 de gener de 1872 ...Bakunin, que fins l'any 1868 havia intrigat contra la Internacional, va ingressar en ella després del fracàs sofert a Berna, en el Congrés de la Pau, i immediatament es va posar a conspirar des de dintre contra el Consell General. Bakunin té una teoria original, que és una barreja de proudhonisme i comunisme. Per cert, el punt bàsic del seu proudhonisme és la idea que el mal més greu, amb el qual cal acabar, no és el capital, no és, per tant, l'antagonisme de classe que el desenvolupament social crea entre els capitalistes i els obrers assalariats, sinó l'Estat. Mentre la gran massa d'obrers socialdemòcrates comparteix el nostre punt de vista que el poder de l'Estat no és més que una organització adoptada per les classes dominants --els terratinents i els capitalistes-- per a protegir els seus privilegis socials, Bakunin afirma que l'Estat és el creador del capital, que el capitalista posseeix el seu capital únicament per obra i gràcia de l'Estat. I ja que l'Estat és, per tant, el mal principal, cal acabar abans de res amb ell, i llavors el capital caurà per si sol. Nosaltres, en canvi, sostenim el contrari: acabar amb el capital, que és la concentració de tots els mitjans de producció en mans d'uns pocs, i l'Estat s'esfondrarà per si sol. La diferència entre els dos punts de vista és fonamental: l'abolició de l'Estat sense una revolució social prèvia és un absurd; l'abolició del capital és precisament la revolució social i implica un canvi en tot la manera de producció. Però com per a Bakunin l'Estat representa el mal principal, no s'ha de fer res que pugui mantenir l'existència de l'Estat, tant si és una república, com una monarquia o qualsevol altra forma d'Estat. D'aquí, la necessitat d'abstenir-se per complet de tota política. Qualsevol acte polític, sobretot la participació en les eleccions, és una traïció als principis. Cal fer propaganda, desacreditar a l'Estat, organitzar-se; i quan s'hagi conquistat a tots els obrers, és a dir, a la majoria, es liquiden els organismes estatals, se suprimeix l'Estat i se li substitueix per l'organització de la Internacional

1872.02 Conferències de suport a la circular de Sonvillier a l'Escola Socialista (anarquista)

1872.04 Segon Congrés de la Federació Regional Espanyola a Saragossa. Francesc Tomàs hi acudeix i després de ser elegit membre del Consell federal de la Federació Regional Espanyola fixa la seva residència a València .

1872.05  La policia tanca els locals de la federació obrera i Joan Sánchez fuig de la repressió cap a Barcelona.

1872.04 La Nueva Federación Madrileña denuncia l'existència dins la Regional Espanyola de l'Aliança Socialista bakuninista com un grup clandestí

1872.08 La Federació de Ciutat confirma la dissolució de l'Aliança i manifesta que estava formada per: Francesc Tomàs, Antoni Garcia i Francesc Canyelles, picapedrers. Guillem Arbós, Joan Vidal, Joan Frau, Bartomeu Alorda, Bartomeu Guarros,Pere Gayà i Martí Rullán, sabaters, i Joan Sánchez ebenista.

1872.09.02 La Haia. Del 2 al 9 de setembre se celebra el cinquè Congrés de l'AIT, produint-se una greu escissió (Marxistes per un costat i Bakuninistes per l’altre) que afectarà directament el desenvolupament del moviment obrer   Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga i Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau, Tomás González Morago i Pablo Lafargue, que es decanten per la fracció Bakuninista.

1872.09.15
Sant Imier (Suïssa). El dia 15 i 16 se celebra el primer congrés de la fracció Bakuninista de l'AIT. Representant la FRE hi assisteixen Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, Nicolás Alonso Marselau i Tomás González Morago.

1872.12.25
Còrdova. Del 25 de desembre al 2 de gener se celebra el Tercer Congrés de la FRE de l'AIT. S'aproven les resolucions del congrés de la fracció bakuninista de Sant-Imier i s'expulsa el sector marxista (bàsicament un nucli de Madrid). Hi van assistir 46 delegats que representaven a 20.352 federats de 40 federacions locals, a més dels 5 membres del Consell Federal (Severino Albarracín, Vicente Asensi, Cayetano Martí, Vicente Rosell i Francisco Tomàs). La FRE es composava de 101 federacions locals, 66 seccions d'oficis diversos, 332 seccions d'oficis, 10 unions nacionals d'oficis i 10 localitats amb adhesions individuals.

1873.03 La Federació de Ciutat s'oposa a la constitució d'un comitè federal autoritari a València.També anuncia la formació d'una escola obrera.Seixanta cosidores s'incorporen a la Federació.

1873.03 Vagues d'esparters i terrissers. Intent de constitució d'una federació local

1873.04 La Federació de Ciutat aprova els acords del Congrés de Còrdova de la Federació Regional amb 41 vots.

1873.04 Segueix la vaga de terrissers

1873.05 Vaga d'ebenistes

1873.06 Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras és el primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall.

1873.06 Segueix la vaga d'ebenistes i es posen en vaga els cadirers.Els picapedrers es reorganitzen.
 

1873.07 Insurrecció cantonalista a Alcoi amb el suport de la Federació Regional, que acaba amb una repressió generalitzada del moviment obrer.

1873.11 Sebastià Alorda participa en el Tercer Congrés de la Federació de Sabaters i Enfranquidors de la Regió Espanyola a Barcelona.

Sebastià Alorda,anarco-sindicalista,impulsarà l'any 1890 la constitució de l'Ateneu Obrer Mallorquí juntament amb Francesc Roca

1873.09 Es constitueix una organització de treballadors de la terra adherida al Centre Federal a Llucmajor

1873.09
Ginebra. De l'1 al 8 se celebra el segon congrés de l'AIT Bakuninista (Representant la FRE hi assisteixen José García Viñas i Rafael Farga Pellicer, Carlos Alerini, José Marquet i Paul Brousse)

Ginebra. Del dia 8 al 13 se celebra el 6è congrés de l'AIT (fracció marxista).

1873.10 Empresonament de dotze republicans intransigents implicats en una manifestació de quintes

1874.01.03

El general Pavía se subleva contra la República a Madrid i dissol el Parlament.

La Internacional és declarada il·legal a l'Estat Espanyol