Paco Garcia Olivares en la memòria.

Llorenç Buades Castell

Paco Garcia ha mort, després de patir un càncer que ell mateix va relacionar amb el consum de tabac.
La meva relació amb Paco Garcia, que ara treballava per a la UGT, es bastí fonamentalment en els anys de la fundació sindical de les Comissions Obrers.
Ell va fer molta feina per habilitar el petit local del carrer de Brossa que acollí els primers obrers sindicalitzats, en la transformació en sindicat d'aquell moviment sociopolític. Dissabtes i diumenges s'aferrava a la feina per tal de pintar les parets, perquè aleshores i fins el dia que ocuparem el local del Sindicat Vertical, seu actual de les Comissions Obreres, haviem de pagar lloguer per tal de fer possible l'existència del sindicat.
En aquells dies, Paco Garcia, que professionalment era impressor, s'encarregà del muntatge de tot l'aparell de premsa i propaganda del sindicat. Fruit del seu esforç, es va fundar la revista Unitat, que expressava la veu del sindicalisme de nou tipus i de caràcter sociopolític que voliem bastir. Gairebé sempre ens ajudava a redactar i fer més presentables les octavetes i cartells.
Ells ens animava a escriure sobre els conflictes de cada branca productiva, en un temps en que el sindicalisme que propugnàvem tenia credibilitat, encisava al món del treball i omplia de gent obrera el petit local, on les assemblees, l'activitat afiliativa, les sessions de cinefòrum dels dissabtes, eren l'expressió d'un període d'ascens reivindicatiu de la gent obrera que ajudà a millorar les condicions de treball com mai s'ha tornat a fer. El pes dels salaris, en el total del pastís configurat pel total de la renda, va arribar al llistó màxim en favor dels treballadors i treballadores, gràcies a les lluites del dia a dia.
L'impressor, era també eurocomunista, i va participar en els mítings de la primera campanya electoral del PCE a unes eleccions generals que es convocaren sense llibertats plenes i amb molts partits obrers o nacionalistes, encara il·legals.
Amb la signatura dels Pactes de la Moncloa, que ell i la majoria sindical de les Comissions Obreres defensaven, el moviment obrer es desinflà. Haviem canviat la seu del sindicat i ara teniem la seu en tres pisos de la cantonada del que aleshores es deia carrer de Navarra, just davant el Teatre Principal.
En aquell nou període de desactivació del moviment social i sindical , fonamentat per la direcció del Partit Comunista en mans de Santiago Carrillo, va influir molt la descomposició de l'estructura partidària que passà d'una composició basada en cèl·lules vinculades a l'activitat productiva o militant a una estructura d'agrupacions amples. Es muntaren bars, com l'Alcaiceria darrera el quarter d'Artilleria amb poc èxit, i fins i tot a les agrupacions, com la de Cas Capiscol. Els reponsables polítics esdeveniren transmissors del que disposava l'aparell central del Partit, i es trencà la dinàmica d'alçada del moviment que aprofitava cases particulars per reunir-se, o locals de l'Església.
En el carrer de Navarra, no es va bastir un bar, però organitzarem un equip de futbet, i en Paco, que havia jugat de petit amb l'Espanyol, va ser un dels seus impulsors.

Més tard va ser regidor en el govern municipal de Ramon Aguiló a Cort, i a partir d'aquí la seva vida sindical va passar a la reserva.
Més tard, va muntar una empresa gràfica pròpia que no perdurà, i s'afilià al PSOE (*), sense que em consti que ocupés mai cap càrrec partidari. Però no sense massa sorpresa el vaig veure al llistat d'afiliacions que em mostrà un company socialista actiu a Son Cotoner, i també cegetista, a la feina.
Paco ha acabat la seva trajectòria sindical a la UGT. Les darreres  vegades que el vaig veure, feia feina des de l'aparell sindical per a la secció d'un gran magatzem de Palma.
Malgrat les nostres diferències d'opinió no puc deixar de valorar positivament aquells anys que compartirem en la posada en marxa d'un sindicalisme en ascens molt diferent al que ara mateix s'exerceix.

Vagi el meu condol amb la seva companya Carlota, família i amics.

 

(*) Carlota de Vilchez em va aclarir que tot i que participà d'alguna reunió amb els socialistes mai no es afiliar al PSIB-PSOE, encara que puc dir que el seu nom constava al llistat de l'Agrupació presidida per Ramon Torres, que em va mostrar el company Garcerán.