Antoni Martín, Llorenç Buades, Antònia Reinés, Antònia Sabater, Antònia Carrillo (membres de la candidatura de LCR a les eleccions de 1979). Antònia Sabater Coll ens ha deixat Quan creuava el pas del semàfor de l'avinguda cap a les estacions des d'un cotxe sonava la botzina amb insistència. Vaig girar el cap i em feien senyals, però no vaig saber de qui es tractava fins que va decidir obrir la porta i dir-me: puja !. Era en Toni que amb l'edat ha mudat els seus cabells rojos i ara en té menys, i blancs. On vas ?. T'acompany !. Li vaig respondre que anava a casa i que estava a punt d'arribar-hi, però vaig accedir a anar amb ell. Feia molt temps que no ens veiem. Poc després em donava la mala nova. Em va dir que la seva companya, Antònia Sabater havia mort feia cosa d'un mes, i que havia mort a conseqüència d'un càncer d'ossos. Jo, desconeixia que estava malalta. De fet, feia anys que no veia n'Antònia i vaig pensar que ja mai més la veuria. M'agafà molt per sorpresa, i crec que ni tan sols vaig donar-li el condol perquè de seguida li vaig demanar com es trobava ell.. Varem fer una volta en el cotxe sense cap sentit mentre parlàvem fins a tornar-me pràcticament a casa. Ell havia de treballar. Vaig rebobinar el cervell i situar-me en el moment en el que els vaig conèixer. Era en una paradeta que havien posat davant l'església de sant Miquel, amb la banderola de la falç i el martell de la Quarta Internacional i les sigles LCR. Jo, que havia participat activament en la campanya electoral del PCE a les Illes, poble a poble, en la furgoneta de Justo Bonilla, no estava d'acord amb la signatura dels Pactes de la Moncloa del 8 d'octubre de 1977 per part de la direcció del PCE, amb Aliança Popular, UCD, PP i PSOE, i vaig manifestar la meva oposició dins el sindicat d'assegurances, on la fracció sindical de LCR arreu l'estat tenia molta implantació, amb companys com Carles Blanco (Mutua General), José Maria Frias, Joan Boada (MNA),Concha Álvarez (GAN), Aurora Longo, Adolfo Granero, Maria José Hervàs, l'independent Julio Cintas i molts altres companys arreu l'estat disconformes amb l'evolució de la transició i amb els pactes. Entre els materials que Toni i Antònia, juntament amb altres militants oferien en aquella paradeta hi havia el periòdic Combate, que es venia també als quioscs i el Tribuna Sindical de desembre de 1977 que em va ajudar molt a fixar les meves posicions per a combatre els Pactes. Així que ben aviat em vaig incorporar al nucli existent de LCR que tenia aleshores un localet petit a les golfes d'un edifici del carrer Unió (en aquell temps General Mola). N'Antònia que aleshores feia feina d'administrativa en una fàbrica de farines, va organitzar les comissions obreres a la fàbrica juntament amb un company de la mateixa de nom Gabriel que, també militava a LCR i amb altres formaren el Sindicat d'Alimentació de CCOO de les Illes. Encara els record en el local sindical de l'edifici del carrer de Navarra, enfront del teatre Principal a poca distància del local de LCR. En el sindicat i i també dins LCR hi havia aleshores un debat sobre el model organitzatiu a seguir en la lluita per l'emancipació de les dones: dins CCOO estava en debat si s'havia de fer una secretaria específica de la dona o no, i dins LCR el debat es feia sobre la priorització de la intervenció de les dones dins el sindicat o com a moviment fora del sindicat. Les posicions d'Antònia Sabater, Antònia Reinés, i Eva Cerdeiriña, militants de LCR va ser aleshores de no compartir espais amb les dones burgeses, i per això centraren la seva activitat en dur la lluita feminista mitjançant el sindicat , sense compartir espais amb les dones burgeses. Un dels llibres que d'alguna manera influiren en aquesta decisió era "Sexo contra sexo, o clase contra clase ", d'Evelyn Reed. La qüestió és que el nucli de feministes de LCR va decidir impulsar, no sense obstacles, les secretaries de la dona dins les Comissions Obreres. Enaquells moments s'impulsaven campanyes pel divorci i el dret a l'avortament lliures i gratuíts,i en general per la igualtat en drets. Però a més de militar passavem molts bons moments de marxa pels bars dels voltants de la plaça Drassanes,el Jonquet, Gomila, en el Selva Rock,  en  els foguerons de sant Antoni de Sa Pobla, o fins i tot a la casa que tenien llogada en el carrer de Ramon Berenguer, on vivien. Antònia Sabater va participar en la llista electoral de LCR en el mes de març de 1979, però va perdre la feina a la farinera, va tenir el primer fill, i la precarietat en que vivien els va fer desplaçar-se a Eivissa on durant un temps continuaren la militància a LCR, perquè record haver fet un desplaçament a la seva casa a Eivissa juntament amb Jaime Pastor. Aquella situació va debilitar l'escàs nucli que teniem de LCR a les Balears, i no obstant reviscolarem a Mallorca, de manera que en temps del 23 F de 1981 agrupavem un nou nucli militant amb la incorporació de Joan Boada, Napi, Pablo i el Butanero. Quan tornaren a l'illa, Toni i Antònia s'havien desvinculat orgànicament de la Lliga, però en qualsevol cas, només la mort ens desvincula de la memòria, i hem de fer el possible per conservar-la perquè darrera persones com Antònia hi ha moltes hores de lluita per una humanitat socialment més justa. Palma, 26 de novembre de 2011.