DRETS PER A TOTHOM
El procés de
“Normalització de Treballadors Estrangers”, actualment en curs, s'està revelant
com la crònica de l'enorme frau social que alguns ens temíem. Els responsables
del govern del PSOE, amb Caldera i Rumí al cap, “amb un altíssim grau de
concertació..., de manera especialment destacable, sindicats i empresaris,...”
van pregonar que el nou Reglament de la Llei d'Estrangeria, a través del Procés
de Regularització, acabaria amb “la immigració il·legal”, i faria “aflorar
l’economia submergida”... Però, passat l'equador del període de regularització,
tot apunta cap a qualque cosa més que el fracàs ja reconegut pel secretari de
Moviments Socials i Relacions amb les ONGs del PSOE, Pedro Zerolo.
No cal oblidar que el PSOE va votar amb el PP, i a iniciativa d'aquest, la
versió actual de la Llei d'Estrangeria (L.O. 14/2003, de 20 de Desembre), que ja
analitzàvem en el seu moment. Més d'un any després, el PSOE, ara en el govern i
amb “el consens social” ( què fan CC.OO. i UGT col·laborant amb tot això?),
aplica un Reglament que, lluny de suavitzar el caràcter repressiu i
discriminatori d'aquesta Llei, desenvolupa el seu compliment. En el procés de
“normalització”, a més de prevaler el criteri d'explotació laboral (i la
dependència absoluta de l'empresari) sobre els drets socials i de ciutadania de
les persones, les tres condicions bàsiques per a regularitzar (empadronament
anterior al 8-8-04, certificat de penals i contracte laboral de sis mesos, entre
d’altres), per separat o conjuntament, suposen obstacles insalvables per a la
majoria d'afectats.
D'una banda, molts no s'han empadronat, per la senzilla raó que, des de gener de
2004, la Llei d'Estrangeria permet l'accés policíac al padró municipal, amb el
consegüent risc d'expulsió. Per una altra, el certificat de penals, a més
d'innombrables traves burocràtiques i altres abusos, suposa la sospitosa
intromissió, a manera de jutge i part, d'alguns governs de països emissors
d'immigració, caracteritzats per un greu dèficit democràtic. I finalment, què
dir del requisit del contracte laboral? Es pot esperar que determinats
empresaris, que s'han estat aprofitant de la mà d'obra clandestina, mal·leable i
indefensa, ara s'avinguin, sense més, a signar contractes legals de sis mesos, o
tres en el sector agrari, i pagar les corresponents cotitzacions? I a més de tot
això, qui té en aquest país un contracte laboral de sis mesos? Per ventura no
mira Caldera les xifres que aporta el seu propi Ministeri?
Molt ens temem que els acomiadaments, o l’extorsió i xantatge per part d'alguns
empresaris, estiguin convertint el procés “de normalització” en una desesperada
carrera dels estrangers sense regularitzar, a la recerca d'algú que els faci el
favor de contractar-los, pagant ells mateixos les cotitzacions a la Seguretat
Social. Gairebé a plena llum se succeeixen les pràctiques mafioses de xarxes i
determinats consolats, en relació als certificats d'empadronament i penals, a
més del calvari de la reagrupació familiar, etc... I tot això tenint com a
perspectiva que, amb aquests mètodes i en el millor dels supòsits, no
s'arribarien a regularitzar ni la cinquena part del milió i mig de persones
immigrants que actualment treballen sense papers (i en quines condicions!) en
territori espanyol.
Les xifres donades pel ministre Caldera, al complir-se un mes de procés i fins i
tot formant part de la propaganda oficial, són reveladores del seu propi fracàs.
En termes quantitatius, la projecció al total del període dels 130.000
regularitzats del primer mes, escassament passaria de la quarta part del
contingent real d'estrangers no regularitzats que, com hem dit, actualment
arriba a la xifra del milió i mig de persones. Aquest col·lectiu va aparèixer a
partir de Gener de 2001, amb l’entrada en vigor de la discriminatòria Llei
d'Estrangeria 8/2000, i ha crescut a ritme de més de 300.000 persones per any.
Per això, les dades de Caldera revelen que, en tot l'actual procés de
regularització, escassament s'arribarà a absorbir l'increment generat en només
un any.
Per motius demogràfics, de previsió social i de necessitat de mà d'obra, els
treballadors immigrants són necessaris en aquest país, com és de sobres conegut.
El negar-los el dret a la regularització sembla contrari a qualsevol lògica
d'ordre humanitari o social, i solament s'explica per l'interès de mantenir una
enorme borsa de precarietat, com a contrapès a la baixa sobre els drets de tots
els treballadors. Per això, més enllà de “papers per a tothom”, reivindicam
“drets per a tothom ”, dels quals els papers són només una part, tot i que
important. Mentre hi hagi treballadors i treballadores sense drets, la seva
precarietat ens fa més febles a tots, en aquest “mercat” laboral. Exigim un
procés de regularització flexible, realista i protector dels més vulnerables.
Demanam la derogació de la Llei d'Estrangeria, per discriminatòria cap a aquest
important sector de la classe obrera, i per reactivadora de sentiments xenòfobs
i racistes. Una vegada més, els treballadors i treballadores, tant els nascuts
aquí com els vinguts de fora, reivindicam la igualtat en drets, deures i
dignitat.
Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS
Març de 2005.