Memòria de la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB) i de la construcció del POUM a Mallorca.

Llorenç Buades Castell

Antoni Bauzà Servera, paleta de Son Serra (Palma) va formar part del sector dels joves socialistes partidari de la Tercera Internacional al llarg de la gran guerra.. En els anys 1918 i 1919 va ser dirigent de La Emancipación , societat obrera d'oficis diversos propera als socialistes que en els anys 1915 i 1916 s' havia destacat per la mobilització dels desocupats en demanda de feina.

L'any 1920 era el secretari del Sindicat únic del ram de la construcció de Mallorca i es deixava sentir en el mes de desembre d'aquest any en oposició als sectors reformistes que dominaven el socialisme mallorquí. A 1 de gener de 1921, segons "El Socialista" (3711) a Balears hi havia 197 persones afiliades.

En el mes de març de 1921 sorgeix un conflicte en la construcció d'una fàbrica del financer Joan March a Portopí que provoca l'enfrontament entre anarco-sindicalistes i socialistes, derivat de l'acceptació per part del tercerista i secretari general de la Casa del Poble, Ignasi Ferretjans, del criteri del financer d'allargar la jornada de cada obrer a voluntat a partir d'un mínim de vuit hores diàries.

En el mes d'abril de 1921 l' agrupació socialista de Palma votà a favor de la incorporació a la Tercera Internacional i va delegar en Eduardo Vicente, tercerista que havia fet campanya a Mallorca en el maig de 1920, la representació en el Congrés del PSOE. En aquest congrés socialista estatal es produí l'escissió que es concretà a Palma el 24 de maig de 1921.

El 30 de maig de 1921 es presentava al govern civil el reglament d'una Agrupació Comunista adherida al Partit Comunista Obrer que tenia per signants a Antoni M. Alzina, Ignasi Ferretjans, Jordi Morey, Josep Pérez, Antoni Bauzà Servera, Josep Riera i Gabriel Campomar. Altres joves socialistes: Antoni Quetglas, Bartomeu Coll, Antoni Ambrós, Josep Pañelles i Manuel Ferrer ingressaren en el nou partit. La major part dels escindits a Palma militava a les societats obreres.

La majoria dels socialistes de Palma trencaren amb el Partit Socialista, de manera que l'agrupació socialista de Palma en el mes de juny no passava de 20 persones afiliades.

Decidits per la Tercera Internacional els joves socialistes superaren els enfrontaments de Portopí amb els anarco-sindicalistes que havien decidit formar part de la mateixa en el congrés de la CNT de desembre de 1919 en el Teatre de la Comèdia de Madrid. La CNT esdevenia per als comunistes l'única central sindical revolucionària.

En el Congrés de la Federació Local de Societats Obreres de la Casa del Poble a Palma, celebrat en el mes de juliol de 1921 els comunistes afavoriren la participació de delegats anarco-sindicalistes i conjuntament obtingueren l'hegemonia societària i prengueren l'acord d'adherir-se a la Internacional Sindical Roja i possibilitar l'accés dels cenetistes a les societats obreres de la Casa del Poble. En el comitè de la Casa del Poble tenien la majoria els comunistes, però els anarco-sindicalistes situaren a Guillem Villalonga i els socialistes a Jaume Rebassa que poc després va dimitir..

En el mes de setembre de 1921 va aparéixer amb caràcter quinzenal "El Comunista Balear", periòdic del que Antoni Bauzà Servera va ser col·laborador. En els anys 1921 i 1922 s'aguditzen els enfrontaments d'anarco-sindicalistes i comunistes amb els socialistes a causa de la defensa que els socialistes i especialment Joan Monserrat Parets feien de Joan March i dels seus interessos--- Joan March havia fet donació a les societats obreres controlades pels socialistes de la Casa del Poble (abril de 1919).

L'entesa de comunistes i anarco-sindicalistes possibilita la unificació sindical en el ram de la fusta i també en el de la construcció on militava Antoni Bauzà, que s'adheriren a la CNT. Aquesta majoria obrí la perspectiva d'una adhesió de la Federació Local de Societats Obreres de la Casa del Poble a la CNT, però topava amb la decisió del donatiu de la Casa del Poble de Joan March que havia escripturat la Casa del Poble i la configuració de la seva gestió administrativa i política en favor dels socialistes.

La persecució governativa s'encarregaria en bona part d'alterar la situació d'hegemonia anarco-sindicalista i comunista a la Casa del Poble i possibilitar en el mes de maig de 1922 una majoria socialista en la Federació Local de Societats Obreres.

L'any 1922, Antoni Bauzà Servera va ser empresonat per haver escrit contra la guerra de Marroc. Com a contrapunt, l'any 1923, Joan Monserrat Parets, el socialista reformista, es mudava de Llucmajor a Palma perquè havia obtingut una plaça de comptable en l'empresa petroliera Petróleos Portopí. presidida per Joan March. L'any 1928 aquesta empresa va passar a formar part de CAMPSA, societat amb la qual la dictadura de Primo de Rivera va negociar amb l'estalinisme l'explotació de recursos petroliers de la Mar Negra, fet que segurament va incidir en la pressió de la Internacional esdevinguda stalinista cap al PCE per a l'acceptació de la participació del partit comunista en l'assemblea consultiva de la dictadura de Primo de Rivera. Aquest va ser un fet que contribuí al distanciament de la Federació Comunista Catalano-Balear envers l'estalinisme. Un exsecretari general del PCE, Óscar Pérez Solís, convers posteriorment a l'integrisme catòlic, integrat en els sindicats catòlics, i falangista després, també va ser col·locat en temps de la dictadura de Primo de Rivera a l'empresa CAMPSA com inspector. JoanMonserrat Parets va ser cap de la contabilitat de la mateixa a Palma.

En qualsevol cas la participació en l'assemblea consultiva va ser rebutjada pels socialistes mallorquins, per la FCCB i per el PCE dirigit aleshores per Bullejos, Trilla i Adame.

La nova situació d'hegemonia socialista a la Casa del Poble provocà la sortida de comunistes i cenetistes, de manera que el 22 d'octubre de 1922 es celebrà el congrés constitutiu de la Confederació Regional del Treball de les Balears en representació de 1.113 afiliats. El secretari general de Confederació, Miquel Rigo, membre del grup anarquista "Los Intransigentes" no era partidari de Salvador Seguí, i es caracteritzà per el decantament cap a posicions contràries a la Tercera Internacional, per la dinamització de grups anarquistes i per l'allunyament en les relacions amb els comunistes.

L'any 1923 , Miquel Garcia Llabrés, company del sindicat de la construcció d'Antoni Bauzà, relacionat abans amb el grup anarquista "Ciència i Societat" va afiliar-se a l'Agrupació Comunista i ben aviat va ser el representant del partit de Mallorca dins la Federació Comunista Catalano-Balear. Més tard va ser Ignasi Ferretjans qui es desplaçà a Barcelona per tal d'integrar-se en el Comitè Regional de la FCCB. Antoni Bauzà era a la presó amb condemna d'un any.

El 20 de gener de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, s'inaugurà la Casa del Poble contruïda i donada per Joan March a benefici de les societats obreres amb control socialista, on se situaren 12 societats obreres que representaven 1.011 afiliats. Tot i que en el discurs inaugural de la Casa del Poble, Llorenç Bisbal, president del seu patronat digué que a la mateixa hi tendrien acollida tots els obrers i entre ells els anarquistes, en realitat els socialistes s'oposaren a la presència d'anarcosindicalistes i comunistes a la nova Casa del Poble.

El 28 de juny de 1924, es deixà de publicar "Cultura Obrera", la publicació anarco-sindicalista, perquè els confederals no es volen sotmetre a la censura de la Dictadura. Durant la dictadura la UGT, que té l'exclusiva legal de la pràctica sindical, apuntala la pau social.

En el mes d'agost de 1926, Ignasi Ferretjans, membre del Comitè Regional de la FCCB tornat de Barcelona s'afilià a la societat obrera de paletes "El Trabajo", de la qual va ser dirigent Antoni Bauzà, i que en la dictadura estava sota control dels socialistes.

L'any 1927 només es produeix una vaga que afecta a 21 treballadors i els comitès paritaris substitueixen l'acció sindical. L'any 1929, reflexant la inactivitat i el burocratisme del període els socialistes només tenen 40 cotitzants a Mallorca. És en aquest any 1929 que tornam a retrobar a Antoni Bauzà, juntament amb Miquel Garcia Llabrés i Jaume Cañellas del Pla de Na Tesa, en l'articulació del grup de militants de la FCCB dins el sindicat de la construcció "El Trabajo".

Antoni Bauzà promogué l'atac contra els comitès paritaris que al llarg dels anys de la dictadura havien ofegat la lluita de classes i polemitzà amb Ignasi Ferretjans, antic company de viatge que havia deixat la FCCB ,havia tornat a incorporar-se als socialistes l'any 1928, i conseqüentment, defensava els comitès paritaris.

En el Congrés d'Octubre de 1929, la UGT de Balears tenia 2.263 afiliats. En aquest congrés des de les societats de la construcció i del metall, amb influència dominant comunista, els afiliats afins a la FCCB plantejaren sense èxit que els càrrecs sindicals retribuïts no fossin reelegibles i que dins la UGT, els afiliats a la construcció havien d'apartànyer a "El Trabajo", qüestió que evitaven els socialistes per tal d' impossibilitar la influència comunista en el sindicat, mitjançant l'articulació del Centre Obrer de La Vileta. Les dues terceres parts dels afiliats a Sa Vileta eren treballadors de la construcció, feien feina a Palma i no es respectaven els estatuts que impedien l'existència de dues organitzacions del mateix ram d'activitat. Antoni Bauzà va ser especialment bel·ligerant en aquest tema.

En el maig de 1930 els socialistes tenien 51 afiliats a Mallorca.

En el mes de juny de 1930, conseqüents amb el canvi d'orientació dels comunistes operats a la Conferència de Pamplona que donà entrada a Dolores Ibàrruri en el Comitè Central del PCE, i a la condemna de Joaquim Maurin, la Federació Comunista Catalano-Balear és expulsada del PCE.

En qualsevol cas els vínculs de l'organització a Mallorca amb la FCCB es fan evidents en una fotografia que durant tots els anys de la transició i fins ara s'ha pogut visualitzar en les seus del PCIB o d'Esquerra Unida,d'un grup de militants comunistes que emprenen una excursió (apareixen Ateu Martí, Gabriel Campomar, Aurora Picornell i dos militants amb el periòdic La Batalla a les mans).

En el mes de desembre de 1930, els paletes comunistes mallorquins dirigents d'El Trabajo, aconsegueixen l'acord de retirada dels seus vocals en el comitè paritari, al temps que estableixen una aproximació a la CNT.

En el mes de gener de 1931, apareix "Nuestra Palabra" amb la redacció al carrer de Mateu Enric Lladó, 44 de Palma,, publicació comunista que és dirigida pel maçò Ateu Martí (Mateu Martí), organitzador de la Lliga Laica i fundador del periòdic anticlerical "La Sotana Roja". A "Nuestra Palabra " hi col·labora Antoni Bauzà amb escrits contra els comitès paritaris. Antoni Bauzà Servera explica que l'oposició als comitès paritaris es fonamenta en que aquests són un instrument contra la força dels obrers que es la vaga, perquè la seva funció és evitar-la.

Per la seva banda els socialistes de Palma en el mateix mes de gener es pronuncien a favor de l'abstenció davant la convocatòria d'eleccions que vol fer el general Berenguer i que en principi havien de ser generals.

La convocatòria d'eleccions municipals provoca un canvi d'orientació i els socialistes acordaren amb tots els partits republicans la constitució d'un Front Únic Antimonàrquic.

El 1 de març de 1931, la Federació Comunista Catalana es fusiona amb el Partit Comunista Català i forma el Bloc Obrer i Camperol en un congrés celebrat a Terrassa, però aquesta unificació no afecta als comunistes mallorquins.

En tant que el Bloc Obrer i Camperol es presentava a les eleccions d'abril, els comunistes mallorquins deien aleshores que l'accés a la República no vendria mitjançant les eleccions sinó per la via de les armes, i de fet el mateix 14 d'abril comunistes i anarquistes mallorquins anàren a l'Ajuntament en demanda d'armes, en tant que els socialistes es preocupaven de mantenir l'ordre.

El 1 de Maig de 1931, Antoni Bauzà Servera, va rellevar Ateu Martí en la direcció del periòdic "Nuestra palabra". En el setmanari hi escriu també el sindicalista metal·lúrgic Pere Canals que abans havia militat a la Casa del Poble de Reus i en el Partit Comunista Català, que feia poc havia format el BOC.( A Reus, un grup del BOC dirigit per Josep Banquè s'escindí i va passar al Partit Comunista de Catalunya a l'estiu, i en el mes d'octubre fa la mateixa trajectòria Hilari Arlandis, que l'any 1922 havia estat a Mallorca)

El 3 de maig de 1931 es realitzà un míting comunista en el Teatre Balear de Palma en el qual parlaren Gabriel Campomar, Pere Canals i Miquel Garcia Llabrés, i en representació del PCE, José Silva i Figueras. José Silva va definir als socialistes com a "socialfeixistes" en línia oficial amb l'estalinisme, i el 13 de maig de 1931, "Nuestra Palabra" explicava que l'Agrupació Comunista de Palma no tenia res a veure amb el grup de "La Batalla". Aquesta explicació, que sobraria en altres circumstàncies, és la que posa en evidència que les relacions anteriors no eren prou clares, i que l'arribada de Silva i Figueras es fa a conseqüència del pla de reorganització del PCE aprovat en el mes d'abril de 1931.

Comunistes i anarco-sindicalistes creien que la República acabada d'instaurar estava al servei del capitalisme i que no solucionaria els problemes de la classe treballadora, i així ho expressaven: "Una República borbònica" (Nuestra Palabra, 9 de 13 de maig de 1931) o més moderadament en l'article "Nuestra Posición" a Cultura Obrera de 12 de setembre de 1931.

En el mes de juny de 1931, amb motiu del Congrés extraordinari de la CNT es xifraven en 1.025 les persones afiliades a la central anarco-sindicalista a les Balears.

Coincidint amb el dia d'eleccions a Corts el 28 de juny, en el conflicte del Moll de Palma, provocat per la Transmediterrània que no volia aplicar un augment salarial aconseguit en el sector al marge dels comitès paritaris, la guàrdia civil va agredir a quatre afiliats del sindicat de transports, que era dirigit per anarquistes--entre ells Bartomeu Abraham--. Aquest fet desencadenà una vaga al dia següent i el locaut patronal.

El mateix dia es presentava a Palma una candidatura comunista absolutament externa als comunistes mallorquins perquè estava formada per Bullejos, Adame, Ibarruri. Silva i Fullola. El màxim de vots obtinguts per aquests candidats va ser de 153 per Adame, en tant que Dolores Ibarruri en tenia 134. En total sumaren 712 vots.

El governador republicà Francesc Carreras, un home proper a Joan March, no va fer res per desactivar el conflicte del Moll , i al contrari va permetre la detenció el dia 7 de juliol dels integrants del comitè de vaga i d'alguns comunistes. Davant les detencions, els comunistes i cenetistes de Palma varen donar resposta amb la vaga general que va tenir el suport total de les societats obreres, fins i tot les afiliades a la UGT. Va ser el comandant militar, el general Cabanellas qui va decidir posar en llibertat als detinguts, però al temps que eren alliberats, l'intent de fer treballar esquirols al Moll per part de la patronal i l'oposició dels vaguistes ocasionà una resposta dels vaguistes que acabà amb la repressió de la guàrdia civil i la mort a trets d'un jove socialista de 21 anys: Jaume Marí Moncada.

La direcció burocràtica de la UGT i el PSOE es va veure absolutament desbordada per una vaga que condemnaven, però que les seves bases seguien. Els buròcrates socialistes definien com malalts mentals als que dirigiren les vagues, manifest socialista que és reprodueix a Nuestra Palabra 13, de 10 de juliol de 1931: "Los socialistas contra la clase obrera".

Aquest fet provoca la dimissió fictícia del sindicalista ugetista i batle de Palma, Llorenç Bisbal, que presenta per tal de veure's reforçat en el càrrec, cosa que succeeix. Però es desferma la guerra entre els socialistes de Palma que el 19 de juliol exigeixen la fi de la unitat amb els republicans, però una vegada més els partidaris de Joan March s'imposen, i refrenden la unitat amb els republicans en els fets mitjançat la decisió d'atorgar el vot en unes eleccions complementàries a Corts, al republicà federal Francesc Carreras el governador dels fets del Moll, home proper a Joan March. Arrel d'aquesta decisió es produeix una fractura entre els socialistes, de manera que un grup encapçalat pel dirigent sindical i regidor de Palma, Jaume Bauzà constitueix el Partit Socialista Independent, que tornarà al PSOE en el mes de novembre de 1933. Aquesta situació d'enfrontaments i de divisió entre els socialistes va provocar la dimissió de Llorenç Bisbal, batle de Palma el dia 2 d'octubre i l'accés a la direcció de l'Ajuntament del republicà federal Francesc Villalonga.

En el mes d' Agost de 1931 es concretà la unificació de la societat obrera de picapedrers El Trabajo, dirigida pels comunistes , amb el Sindicat Únic del Ram de la Construcció de la CNT.

En el mes de setembre de 1931, els fusters de Can Frau, afiliats a la CNT, es negaren a arreglar les portes de la presó de Barcelona. El governador ordenà la seva reparació, que es va fer amb l'esquirolatge dels socialistes i del sindicat ugetista "El Desarrollo del Arte". El governador practicà la censura total de premsa sobre el conflicte, va destituir als representants dels obrers, i la vaga va acabar en derrota i l'acomiadament de cinc obrers.

En el mes de gener de 1932 Antoni Bauzà Servera va ser empresonat pels seus escrits sobre les vagues del moll i de la fusta. Va passar un any i mig a la presó i l'any 1934 s'enfrontà a les posicions d'Heriberto Quiñones González , un agent de la Komintern que usava nom fals i procedia de Bessaràbia . En el mes de desembre de l'any 1941 seria víctima de l'estalinisme que professava. quan ja havia caigut en desgràcia i un militant del PCE el delatà al franquisme que l'assassinà, després de ser expulsat del PCE.

Heriberto Quiñones va ser destinat a Mallorca l'any 1931 per tal de reorganitzar el PCE que es trobava encara molt influenciat per la seva relació amb la FCCB , que es trencà amb la constitució del Bloc Obrer i Camperol. L'empresonament d'Antoni Bauzà va afavorir el seu control polític sobre el partit i va condemnar els "errors" de la direcció anterior simbolitzada en Bauzà. Quiñones defensava el Front Únic Revolucionari per la base, des dels llocs de treball, i marcà distàncies en relació als "socialfeixistes i anarcoreformistes" . També havien de desemmascarar els enemics de la revolució dins de les files del proletariat i del propi partit, qüestió aquesta que evidenciava el creixement del model estalinista de partit.

El 2 d'abril de 1932, el Segon Congrés de la FCCB, nucli dirigent del BOC, va decidir formar la Federació Comunista Ibèrica. No ens costa la participació balear en el mateix.

Antoni Bauzà va sortir de la presó al començament de l'estiu de 1933.Aleshores criticà durament la línia del partit en tant que considerava que els atacs constant a socialistes i anarquistes no afavoría la realització del Front Únic. Ell pensava que la unitat s'havia d'aconseguir per la via de l'acord entre les direccions sindicals i no per la base com defensava Quiñones .Així que va combatre la política sectària empresa, i no va acceptar la posada en marxa de la CGTU .

Abril de 1932- Casa Buades acomiada 17 treballadors i el sindicat metal·lúrgic de la UGT, dirigit per Antoni Gil Julià, Antoni Ribas, Francesc Tomàs i Gabriel Campomar convoca una vaga a tot el Metall , al temps que planteja a la direcció la convocatòria d'una vaga contra la propera presència de Gil Robles. La direcció ugetista s'hi oposa.

15 de juny de 1932- Vaga promoguda pel Sindicat Únic del Ram de la Construcció (CNT), amb l'oposició de la direcció de la UGT que propaga la desactivació de la mateixa en favor del jurat mixte. Tot i això les bases socialistes participen de la vaga convocada per comunistes i anarco-sindicalistes. El posicionament socialista contra la vaga provoca l'assalt contra la seva seu a Santa Catalina i un intent d'incendi contra el Centre Obrer de La Vileta.

26 de juny de 1932-Sindicats de la UGT en contra de la seva direcció es solidaritzen amb la crida que fa la CNT per tal de convocar una vaga general a Palma.

10 d'agost de 1932-Sublevacio militar del general Sanjurjo a Madrid i a Sevilla.

Març de 1933- L'executiva d'UGT fa constar que a Espanya i a les Balears no hi ha un perill feixista.

17 de març de 1933-Francisco Franco Bahamonde, comandant militar de les Illes Balears.

9 de juny de 1933-Llorenç Masferrer és condemnat a presó juntament amb José Ramos i Fermin Escalera per tenència il·lícita d'armes quan protegien un míting del BOC al Poblenou ( En els anys 1940 serà l'encarregat de reactivar el POUM a Mallorca, on arribà en el gener de 1936 amb motiu del servei militar).

23 d'agost de 1933- Els patrons acomiaden els obrers que agafen les vacances d'acord amb les bases signades pel jurat mixt. L' executiva de la UGT nega el suport al Sindicat Metal·lúrgic de la UGT (escorat a l'esquerra) en aquest cas perquè no ha deixat la qüestió en mans del jurat mixt.

3 de novembre de 1933-Joan March fuig de la presó.

14 de novembre de 1933-Una assemblea general obrera convoca una vaga a Mallorca a partir del dia 17.

17 de novembre de 1933-Vaga general a Ciutat que durarà 10 dies, per la jornada màxima de 44 hores i contra l'atur. El comunista Miquel Garcia Llabrés i altres 30 vaguistes són detinguts i alliberats més tard. La patronal admet les bases acordades pel jurat mixt, però no admet la disminució de la jornada setmanal. L'exèrcit surt al carrer en defensa dels patrons. Un total de 14 aparadors de comerços són apedregats. Els tramvies aturen entre les 8 i les 10 hores.

18 de novembre de 1933-El governador prohibeix la circulació de bicicletes per tal de dificultar les accions dels vaguistes. Els sabaters ratifiquen la reivindicació de la jornada setmanal màxima de 44 hores. Esclaten petards a Sant Francesc, i contra un autocar de l'Hotel Alhambra que és destruït. Els piquets trenquen els vidres dels comerços oberts a la Plaça d'Abastos. A les cotxeres dels tramvies fan esclatar petards i també als pals de l'electricitat de Sa Portella. L' Unió Protectora Mercantil rebutja la violència i abandona la vaga. En canvi, els cambrers entren en vaga. Els soldats asseguren la circulació dels tramvies.

Desembre de 1933-Novè Congrés de la UGT de Balears. Hi participen 73 delegats en representació de 4.944 afiliats. El Sindicat Metal·lúrgic s'enfronta a la direcció executiva en relació als jurats mixts. Antoni Ribas, cap de l'oposició metal·lúrgica a la direcció executiva és el més votat, i elegit president, seguit de Jaume Garcia (l'escindit abans en el Partit Socialista Independent, però prietista), és elegit vice-president. La burocràcia ugetista , perdedora, no accepta la nova executiva, més radical i dimiteixen Jaume Garcia, Joan Lladó i Rafel Rigo.

Un total de 90 metal·lúrgics de la petita empresa, 102 de La Fertilitzadora i 14 de la Fémur reclamen pels seus contractes al jurat mixt que no aporta solucions al temps que les empreses acomiaden personal i redueixen a la meitat les hores de treball.

Segons la cambra de Comerç durant l'any 1933 es produïren 28 vagues amb un seguiment de 21.326 treballadors.

28 de gener de 1934-Els caballeristes controlen la UGT després del IX Congrés i la retirada de l'ala dreta de l'executiva. Antoni Gil Julià és el nou secretari general.

En el mes de gener de 1934 es tornà a publicar "Nuestra Palabra" i el 8 de febrerde 1934 es concretà la línia de Quiñones en la creació del Front Únic de Lluita contra el Feixisme i la Guerra Imperialista, inegrat per les societats obreres d'influència comunista, i poca cosa més, perquè a part dels comunistes només hi participà l'executiva de la UGT a títol informatiu.

La política sectària empresa per la direcció de Quiñones va conduir a un allunyament de les relacions alb els cenetistes.

13 de febrer de 1934

Els sectors contraris a les aliances obreres s'imposen dins la CNT.

Març de 1934

Conferència de la CGTU.

Antoni Bauzà Servera va ser expulsat del PCE en el mes de setembre de 1934 i juntament amb Francesc Gràcia, Rigo i Martínez constituïren el Bloc Obrer i Camperol a Mallorca.

26 de març de 1934

El Sindicat Metal·lúrgic de la UGT es posa en vaga per la manca de solucions aportades pel jurat mixt a les qüestions plantejades i contra els acomiadaments.

28 de març de 1934

La direcció de UGT més propera a Largo Caballero, es posa en vaga general juntament amb els comunistes i anarco-sindicalistes en suport al Sindicat Metal·lúrgic. El mateix dia l'ajuntament es fa càrrec dels acomiadats de La Fertilizadora. L'antiga direcció ugetista i la FSB-PSOE critica la manca d'eficàcia, i exigeixen calma.

Juny de 1934

Censurada "Nuestra Palabra"

27 de setembre de 1934- El Partit Comunista d´Espanya demana entrar a l'Aliança Obrera.

6 d'octubre de 1934-Proclamació de l' Estat Catala. Llorenç Masferrer Vilaseca ( després pòumista a Mallorca) participa en una columna de l'Aliança Obrera a sant Cugat que disposa una llei que dona la terra als rebassaires.

12 d'octubre de 1934

Clausurada la Casa del Poble a Palma i a Manacor. Empresonades 10 persones a Artà arrel de la revolta obrera d´Octubre. A Esporles suspenen de funcions als regidors socialistes Sebastià Coll, Jaume Rosselló i Josep Sales.

13 d'octubre de 1934

Detinguts els comunistes Heriberto Quiñones González , Gabriel Campomar, Joan Mas, Pere Canals, Antònia Pascual, Arnau Obrador, Gabriel Galiana, Miquel Garcia Llabrés, Joan Mercant, Bartomeu Ripoll, Jaume Lliteras, Joan Estelrich, Antònia Fiol, Antoni Ambrós, Joan Vicens, Gabriel Picornell, Antonio i Manuel Martínez, Josep Julià, Ateu Martí Miquel , Josep Bosch, José Obolat. Jaume Campomar, és acomiadat de la Fundició Calafell pels mateixos fets.

Arrel dels fets d'Octubre de 1934 Heriberto Quiñones va ser detingut i va ser traslladat a la presó d'Oviedo de la qual sortí en el mes de novembre de 1935. Des d'aquell moment s'opera un canvi en el PCE a Mallorca on els joves Andreu Sureda Nicolau i Lluis Montero Rodríguez assoleixen una iniciativa política encaminada cap a la unitat amb els sectors d'esquerra dels joves socialistes que cada vegada tenen més protagonisme dins la UGT i dins el PSOE.

A finals de 1934 el fracàs de la proposta de construcció de la CGTU per part dels comunistes era evident, i el PCE considerà que havien de tornar a la UGT. L'únic sindicat adherit a la CGTU, el de la Construcció, va proposar la fusió a la societat obrera El Trabajo , del mateix ram, que després de la fuita dels comunistes havia quedat adherit al socialistes i es mantenia al capdevant en afiliació, i del sindicat de l'edificació adherit a la CNT.

Segons la Cambra de Comerç durant l'any 1934 varen realitzar-se set vagues amb un seguiment de 18.242 treballadors.

11 de gener de 1935

Es reobre la Casa del Poble, clausurada després dels fets d'Octubre.

Febrer de 1935

Manuel Goded Llopis, comandant militar de Balears i segueix la nissaga de militars colpistes que nomenat pels governs de la República han obtingut el govern militar a les Balears (Cabanellas primer, Franco segon, Goded tercer), la qual cosa posa en evidència el total desencert dels governants republicans.

26 de maig de 1935 Julià Gómez Gorkín i Joaquím Maurín parlaren juntament amb Antoni Bauzà i Francesc de Gràcia en un míting a la Casa del Poble de Palma i amb motiu de la visita també parlaren a Alaró. El Bloc a Palma disposa d'un local al carrer de Santanyí, ha posat en marxa el Socors Roig i una biblioteca popular. L'Hora s'imprimeix a Palma.

En el mes de juliol de de 1935 la UGT. el Radi Comunista, l'Agrupació Socialista de Palma i el Bloc Obrer i Camperol constitueixen l'Aliança Obrera amb un programa d'ajut als presos polítics i socials i demanda de la seva llibertat; la llibertat de la premsa obrera, del dret de vaga , manifestació i organització; la reivindicació de la reobertura dels centres obrers clausurats en el bienni negre; la lluita contra les organitzacions feixistes; la lluita per l'amnistia; la lluita pel dret al treball o al subsidi dels desocupats a compte de l'estat i la patronal; i la unitat sindical. La CNT de Balears no va voler donar suport a les Aliances Obreres.

26 de maig de 1935

Desè Congrés de la UGT de les Balears. Hi participen 32 delegats en representació de 3.822 afiliats. Reivindica la reobertura dels centres obrers clausurats, l'amnistia i la llibertat de premsa, la jornada setmanal de 40 hores de treball. Els partidaris de Largo Caballero liderats per Miquel Fullana i Antoni Gil perden el Congrés en favor de la línia més dretana dirigida per Ignasi Ferretjans i Josep Bernat.

15 de juny de 1935

Constitució de la Federació Provincial de les Joventuts Socialistes. Formen l'executiva els caballeristes Antoni Gil Julià , Joan Simonet Riera, Ferran Radó, Maties Mascaró, Antoni Roca i els prietistes Miquel Rigo i Bartomeu Simó.

23 de Juliol de 1935

Antoni Gil, Ferran Radó,i Bartomeu Simó, joves socialistes, i Josep Gil, Miquel Recaredo Rigo i Obrador pels joves comunistes, formen un comità d'ellaç.

29 de setembre de 1935

Constitució del Partit Obrer d'Unificació Marxista.

1 de novembre de 1935

Míting de la CNT al Teatre Balear presidit per Cristòfor Pons. Juli Quintero va intervenir en representació de la Confederació Regional del Treball destacant que l'emancipàció dels obrers passava per les barricades i no per les urnes.

Vicente Pérez ( Combina ) va intervenir en una salutació de la CNT catalana i va cridar a la unitat social al marge dels partits polítics, Francisco Ascaso es va pronunciar contra els pactes i en favor de la lluita al carrer, i Domingo Germinal va intervenir en relació a la llibertat i l'anarquia.

17 de novembre de 1935

El Partit Comunista proposa la construcció d'una organització sindical única dins la UGT de Balears.

15 de desembre de 1935

El ple del comitè provincial de les Joventuts Socialistes, que es celebra a Manacor, acorda l'expulsió dels reformistes proposada per Mateu Nadal, i fer possible l'ingrés del PSOE a la Tercera Internacional.

Gener de 1936-Constituít un comitè d´enllaç del PSOE,ERB,PCE,UR,PRDF,POUM,JJSS i JJCC

La CNT mallorquina deixa clar en la publicació Cultura Obrera que no presentarà candidats a les eleccions ni donarà supòrt a cap candidatura.

27 de gener de 1936

El Partit Republicà Democràtic Federal abandona el Comitè d'enllaç del Front Popular després de no acceptar-se cap candidat seu i proposa als seus militants la llibertat de vot.

28 de gener de 1936

Es decideix la candidatura del Front Popular: Alexandre Jaume Rosselló i Antoni Gomila Pons, socialistes; Bernat Jofre Roca i Francesc Carreres Reura, per Esquerra Republicana, i Antoni Amer Llodrà per Unió Republicana. Els comunistes impulsors de la candidatura són marginats de la mateixa.

30 de gener de 1936-Llorenç Masferrer Vilaseca (POUM) ingressa en el Regiment d'infanteria 28 de Palma.

Febrer de 1936

Juli Quintero refereix les raons de l'abstenció de la CNT en relació a les eleccions polítiques, i les fonamenta en que tant l'esquerra com la dreta havien intentat ofegar el sindicalisme confederal, i en que la intervenció del proletariat en al lluita política era un error.

Juli Quintero optava per formar un bloc revolucionari amb la UGT sense interferències del Partit Socialista.

Manifestava també que la lluita revolucionària seria inevitable perquè en cas de victòria de les esquerres l'actitud de la dreta seria insurreccional.

El dia 11 de febrer de 1936, el sindicat de la Construcció de la CGTU ingressà en El Trabajo, adherit a la UGT. Antoni Bauzà que mai no havia acceptat la proposta de construcció de la CGTU havia seguit al costat dels socialistes en la direcció de El Trabajo.

16 de febrer de 1936

Franco intenta obtenir la declaració d'estat de guerra després del triomf del Front Popular.

A les Balears, les dretes aconseguiren els set escons amb un total de 91.723 vots contra els 58.597 vots de l'esquerra. L'esquerra només va guanyar a Calvià , a la zona de llevant de Palma i a santa Catalina.

19 de febrer de 1936

El tinent de les forces de seguretat, Joan Pujolà "Passes Llargues" carrega contra els manifestants que celebren l'accés d'Azaña al govern i apallissa l'obrer Antonio Guerra, el qual va resultar ferit al cap. Davant les protestes de la multitud, la Guàrdia Civil fa ús de les armes i quatre persones resulten ferides: l'obrer socialista Angel Galante Medina resulta ferit greu, i també Pere Cañellas Bonet, atesos a la clínica dels germans Peñaranda. Els socialistes demanen la destitució i judici al tinent Pujolà.

20 de febrer de 1936

Emili Darder és restituït al front de la batlia de Palma.

El 10 de març de 1936 els provinents de la CGTU s'imposaren en la nova direcció al si del sindicat El Trabajo per 109 vots contra 94.

Andreu Llodrà va sortir de la presó el 23 de febrer de 1946. estava casat amb Julia Rodríguez Arroyo.