 Any 1229-Després de la conquesta els magnats obtingueren els districtes de la part baixa de la Ciutat corresponents a les parròquies de sant Jaume, santa Creu i bona part de sant Nicolau. Any 1232- Constança, viuda de Guillem de Moncada, dona una mesquita (carrer de la Concepció) al Sant Sepulcre. 17 de novembre de 1232- Guillem de Torrella obté una casa al carrer de Sant Jaume de Ciutat, que confronta amb l'honor de l'abat de Sant Feliu de Guíxols, amb l'honor de l'Hospital i amb l'hort de Ramon de Pexonad i un forn situat a Sant Jaume el Vell, que confronta amb la Riera, amb l'honor del comte d'Empúries i amb les cases que Ademar Fuster tenia pel propi bisbe de Girona. 5 de maig de 1272 Arnau de Valls Sureda i la seva esposa Maria Grasida s'èstableixen a unes cases de la parròquia de Sant Jaume de Ciutat que són de Guillem de Pontiró. (Pontiró ha sobreviscut fins ara). 15 de maig de 1291- El genovés Guillem Cazu, forner, és establert en un forn amb casa i pati a la parròquia de Sant Jaume, amb un cens de 16 morabatins i un quart, vora el monestir dels Frares de la Penitència. 24 d'octubre de 1297 El genovès Gibardino Pont Tremol compra unes cases a Es Gall, vora el cementiri de Sant Jaume. 6 de juliol de 1302- Jaume II concedeix
als jurats que els quatre terrenys comprats als afores de Ciutat se
destinin a places públiques a servei comú de dita Ciutat: una vora la
Bab al Balad (Barbelet), dues a la Porta de Portopí i una a la Porta
del Sitjar.(La Porta del Sitjar s'obria al final del carrer de la
Concepció i a la vora d'aquesta es trobaven els tints) L'any 1313, l'hospici del carrer de sant Jaume era propietat d'Arnaldó de Torrella. Any 1334 - Mateu Llofriu, administrador
del bací de pobres de sant Jaume era un mercader que tenia relacions
comercials amb el regne nasarí.
Any 1408-Romeu Pallarés, funcionari de la tresoreria reial,condemna a tortura i mort a l'obrer de la Ceca Esteve Meseguer per falsificació de moneda i provoca un enfrontament amb l'Església perquè el penat era tonsurat i en conseqüència de competència de la jurisdicció eclesiàstica. Esteve Messeguer és penjat a la porta del Sitjar i el vicari general que substitueix al bisbe, Pere Estors posa un entredit contra Pallarés.
Arc del carrer de Serinyà
11 d'abril de 1459- Guillem Vilasclar contracta les obres dels arcs dels Tints que aporten l'aigua de la Síquia a la Porta del Sitjar. 1 de juliol de 1459 -
Boda de Joaneta Creix amb el picapedrer Bernat Marca a sant Jaume. Any 1460-Nicolau Sunyer que vivia en un alberg del carrer Major de sant Jaume, compra l'illa de Sa Dragonera a Gaspar Safortesa i muller, per 60 lliures. Any 1467- Execucio de Joan Pere Sart, lo qual ha confessât en companya de un altre haver fets alguns furts, entre els quals es stat a furtar ab la dita companya un drap dels tiradors, lo qual loch es assegurat e ha pena capital qui furtara de aquell; perque fou condempnat que fos amanat a la porta del Citjar i en les forques alla construides que fos penjat per lo coll. Any 1468 -Jaume Cerdà té unes cases en molt
mal estat prop de la porta del Sitjar.(ARM C-2509 fol. 203-204) Any 1479 - El mercader Pere Ca té un alberg
en el carrer de Bonaire (ARM R-577 fol. 77-80). Any 1491 - El mercader Francesc Anglada tenia un alberg en el carreró que no passa prop de la Font del Sepulcre (ARM R-575 fol. 146 ; encant R-577 fol. 105-112v ). Any 1494 - En el carrer de Bonaire hi havia
la saboneria d'en Rossinyol. Any 1493 - El paraire Joan Caselles tenia
una casa contigua a la Muralla en el Sitjar (ARM R-578 fol. 107-111.) Any 1493 - El mercader Ferrer Sot té un alberg prop de la Font del Sepulcre (ARM R-576 fol. 8-17). 4 de desembre de 1494-Inventari del cavaller Joan de Sant Joan que vivia en el carrer de Sitjar a sant Jaume. Any 1496 - M.Caselles té un alberg en el carrer del Sitjar. (ARM R-576 fol. 102-105). Any 1496 - Mateu Massanet, doctor en drets,
té un alberg en el carrer de sant Jaume, contigu a l'església (ARM
P-451 fol. 176 ) Any 1506 - Lluís Cotoner té una casa en
el carrer de sant Jaume (ARM P-450 fol. 395 ) Any 1508 - El tintorer Joan Cruilles té unes cases davant la porta del Sitjar. (ARM R-575 fol. 39-41). Any 1520 - Agustí Serralta té un alberg
en
el carrer del Sitjar (ARM P-450 fol. 215-226) Any 1522 - Jeroni Cotoner té un alberg en
el carrer de sant Jaume (ARM P-450 fol. 188-196 )
Finestra gòtica conopial moldurada (amunt) i
renaixentista (avall) de Can Garau d'Aixartell en el carrer de Campaner
1
A l'illeta 148 de Mateu de sant Joan Mestre Gonsalvo pintor: affectatissim y anava armat ab los agermanats, y era molt den Colom, que sa muller del dit Gonsalvo alletava una filleta den Juanot Colóm, y anava sermonant la germania dient mil herejias, y per aquexa causa, per haver incidit en crim de heregia per los desastres que deya, lo han cremat. (Axi ho déclara un testimoni unich a 23 dezemb. 1523 encare que en el procès figura dit Gonsalvo entre'ls vius y présents). A l'illeta de Bernat Cotoner (150 de l'any 1512) i de Pere Gual (163) hi vivia: Bernat Sagrerà parayre: gran traydor y gran ladre, era cinquantener y exia armat en las mostras de la germania, guardava a la murada y a la Seu y levava lo que aportavan a menjar als de la Seu, exi contra lo rey y guardà al castell de Felanitx, y anava composant y robant los mascarats, y per las alquerías robant blat y tot lo que podia, feya grans sobras à las- donas de honor que guardava, y era 's fet senyor de casa mossen Sureda, y fonch á matar en Baltasar Ferrando del carrer de Sant Antoni, y entra en casa den Baptista Benet y volgué 'l degollar y roba li unas cuyrassas, e dix an en Bartomeu Ozona que ell se tenia per pecador que era stat en lo de Sant Domingo, y ell tragué de Sant Domingo en Salamanya y defora lo mataren, y fonch també á la mort de tots los demés qui stavan allí. Es á la presó: ja es squarterat. Sa muller era molt mala dona y gran sermonadora én favor de la germania. A l'illeta de Joanot Gual (154 de l'any 1512). Micer Joannot Gual advocat del poble y principal de la germania: a consell seu se feya tot lo que lo poble feya, y ell aconsella que sospenguesen lo senyor Visrey, y per son consell ha fet gran mal en la terra, y tots los XIII anavan a casa sua à prendre conseil.Absent. Joanot Gual son fill: no 's sab res contra ell.Absent. A l'illeta d'en Domenech (155) l'any 1512) Juan Cabanellas texidor de llana: guardava la casa de mossen Juny per los agermanats, era home vell, y tenia fama de mascarat; altres diuen era de germania y molt affectât y sermonador. Mort. A l'illeta 156 d'en Joan Sunyer Francesch Sequier texidor de llana: affectat a la germania y anava molt armat, ana a Ivissa ab en Francesch Colom ab la armada contra lo Senyor Virrei allí morí; altre diú fonch près y mes en galera.Mort Pere Crespi alias Squerrer
texidor de llana: es stat de germanía y anava ab los agermanats y era
dezener, pero après li levaren la dezena per suspitós de mascarat, y
ell era molt coment; stigué tostemps reclus y es mort assi après de la
reductio.
La dona Jacomina: molt affectada y agermanada, gran sermonadora y avalotadora, y deya que degollassen tots los mascarats y perseguía tots los bons.Morta. Miquel
Jacomi son fill:.gran affectat y sermonador, y deya mal dels bons
amenassantlos, y tantost que hi havia avalot ó moviment ell se armava
en blanch y anava ab los agermanats armat ab un cosselet y una scopeta,
y aportava la bandera de Sant Jaume per la germania, y guardava á la
murada, y de nits y de día anava cridant per ciutat dient: «exiu,
traydors, exiu, sino traurem vos tots per la perna», y ana de fora al
camp contra Alcudia y contra lo Sr. Visrey, e mori reclus; es hereu de
son germa frare
A
l'illeta 161 (de Joan Fortuny) l'any 1512 ja hi habitava: Miquel
Bertrán manobre: de germania y
molt affectat y anava armat en mostras y aplechs, y es stat contra lo
rey y ha guardat á la murada y fonch à Ivissa ab los de la germania y
scapa, fonch en lo del castell de Bellver e dix éssent se seguit lo dit
cas publicament: que ell tenia lo cor cumplit que havía vist per terra
en Juan Peix bort de mossen Pere Spanyol que degollaren en lo castell e
que tal mort com era ell li havia ficada la visarma per lo cors; e
furtá del dit castell un plat de stany e una salada y una tassa de
vidre que diuen li dona una minyoneta que havia stalviada, pero
diuse que ho torna, y après stigué tostemps en Sancta Cathalina ferit
de peste A
l'illeta de mossèn Joan de Lloscos (la 166) ja en el 1512 hi trobam: Jaume Galiana notari: molt affectat i
agermanat, gran sermonador, parlava mil desastres en favor de la
germania, conseller den Colom, y quant en Colom volia fer res anava a
casa sua a pendre consell de ell perque stava malalt, y doni li vint
lliuras per sos traballs, las quals ,ha, tornadas a la universitat
après de la reducció
6 de juny de 1523- Mor esquarterat Perot Pasqual, paraire agermanat de Sant Jaume. 3 d'octubre de 1525 A l'illeta de Mossèn Valentí estan en ruïna les cases de Joanot Vida. A l'illeta d'en Jordi Mir estan en ruïna les cases de dona Llorença, esposa de Gilabert de Binissalem. A l'illeta d'Huguet de Sant Joan estan en ruïna les cases de Francesc Ballester. A l'illeta de Tagamanent estan desocupades les cases de Jaume Soldevila, absent. A l'illeta de Miquel de Puigdorfila estan en ruïna les seves cases, les de Felip Pere, les d'Onofre Comelles i enderrocades les de Gabriel Fenoll, les d'en Simonet, les del mesurador d'oli Miquel Castelló i mossèn Pujals. les cases d'en Vidal estan enderrocades. A l'illeta d'en Pujals estan en ruïna les
cases d'en March i enderrocades les de la viuda amorosa. 15 d'abril de 1530-Boda de Bernat Cotoner Tomàs amb Eulàlia Sant Joan Cavalleria, filla d'Huguet de Sant Joan. Vivien a la zona del Forn Cremat. Any 1538-El notari Felip Moranta compra l'hort d'en Moranta (a l'actual passeig de Mallorca) al fuster Benet Sanxo. Gener de 1570-Elionor Gual aporta en dot 2000 lliures pel seu matrimoni amb Nicolau Cotoner Garcia, que vivia al carrer de sant Jaume. 20 de desembre de 1574- Inventari
dels béns de Tomàs March, notari que tenia cases a la parròquia de Sant
Jaume, en el carrer del bisbe. 13 de gener de 1580- El virrei Antoni d'Oms treu una normativa contra la tolerància amb els bandejats acollits en esglésies i a l'hospital general de Palma. (ARM AA 52 Presidals Decrets (1577-1580), f. 330-333 v.). 12 de setembre de 1580 - Inventari dels béns de Ventura Rodrigues, mercader que tenia cases en el carrer de Bonaire. 20 de setembre de 1581- Inventari dels
béns de Joanot Forner, amb casa al carrer
de Sant Jaume.
carrer de la Sagristia de sant Jaume Any 1591- Neix Joan Antoni Bacó, agustí, a la parròquia de sant Jaume de Palma. 7 de setembre de 1593 - Inventari de l'heretat de Pere Antoni Safortesa, cavaller amb cases al carrer del Sepulcre davant el monestir de la Concepció.
L'any 1596 finalitza la construcció del bastió d'en Moranta.
Any 1597-Boda de Marc Antoni Cotoner amb Joana Olesa de Vinagrella Campfullós, que visqueren en el carrer de sant Jaume en la casa pairal dels Cotoner.
6 de març de 1602 - Enterren Francesc Oms que vivia en el carrer del Forn Cremat en el vas dels Oms .(Llibre I d'Enterramens i Òbits del Reial Convent de sant Francesc de la ciutat de Palma, anys 1588-1605, fol 178). 3 d'octubre de 1608 - Enterren el el vas
de la capella de san Diego a Nofre Anglada que vivia en el carrer de
sant Jaume .(Llibre II d'Enterramens i Òbits del Reial Convent de sant
Francesc de la ciutat de Palma, fol 36). 3 d'octubre de 1608 - Enterren a Joanot Sanglada que vivia en el carrer de sant Jaume .(Llibre II d'Enterramens i Òbits del Reial Convent de sant Francesc de la ciutat de Palma, fol 22).
7 d'agost de 1619 - El fadrí Ramon Torrelles que estava en el carrer de sant Jaume és enterrat en el vas dels Torrelles a sant Francesc. (Llibre III, fol.34). 11 de novembre de 1620 - Enterren Elionor Anglada en el vas dels Anglada. Vivia en el carrer de sant Jaume. (Llibre III. fol. 43). 5 de
novembre de 1633 - Enterren Elisabet Pacs Fuster en el vas dels Pacs.
Vivia en el carrer del Bisbe. (Llibre III enterraments de sant
Francesc, fol.70)
17
d'agost de 1637 - Enterren a Francesc Hortolà, fadrí que vivia prop de l'Hospital. (fol 122) 24 de març de 1638 - Enterren Joana de Cavalleria en el vas dels Cavalleria. Vivia en el Sitjar.(fol 130) 20 de juliol de 1639 -
Enterren Miquel Joan de Togores
que vivia en el carrer de sant Jaume. (IV Llibre d'enterraments de st.
Francesc -fol 148) 13
de juliol de
1664- "als 13 juliol 1664
aportaren les Monjes
Capuchines al Monestir ha hont vuy estan que foren cases del Dr. Deyà y
de la Sra. Francina Font, las quals foren set Monjes de cor y tres de
servici y antes vivien a Sant Feliu". (Noticiari de Cristòfol Seguí). 28
d'agost de 1695-
Benedicció de
l'església conventual de les Caputxines
a Palma. 26
de setembre de
1706-Les companyies
"Santa Creu", "Sitjar" i "Boteria" s'uneixen als revoltats contra els
Borbons. 16
d'agost de 1713-Pere Sancho de la
Jordana Sureda i
Francisca Aina Reure Custurer es casen a l'església de sant Jaume. 30 de
setembre de 1721- Mor Pedro Jerónimo
Net Ferrandell que és enterrat a la capella dels Net a l'església de
sant Jaume. 10
de novembre de
1726 - El rector de sant Jaume, Josep Martí Tamorer, exposa que
els
Teatins instal·lats en el Sitjar rebutgen
els pactes signats en relació
a la celebració de funerals i competències sobre els mateixos i que ara
volen denunciar el pacte per aconseguir l'anul·lació del mateix i el
trasllat del convent a una altra parròquia. Els pactes no permeten als
tteatins tenir una confraria de sant Gaietà ni celebrar les quaranta
hores a l'església de sant Jaume. 4
de maig de 1728 - El rector de sant Jaume s'oposa a l'enterrament
d'Esperança Sabater Blanquer en el convent de sant Francesc on la seva
mare ha fet bastir un sepulcre. 2 de
novembre de 1738 -El rector
de sant Jaume
protesta contra els Pares Mínims que han enterrat Vicente Nicardón,
alferes del Regiment de Dracs, amb l'excusa que el Regiment havia triat
la seva església com a parròquia. També reclama la quarta funerària de
Carlos Fonticelli i de la seva filla Clara, enterrats en el convent de
la Concepció. 27
de març de 1751- La comunitat de sant Jaume apel·la contra una
sentència favorable als Carmelites i contrària als interessos de la
comunitat referent a la sepultura de Joana María Martí Seguí, filla de
Bartomeu i Isabel. Any 1772-El
pintor Gabriel Bennàsser té
unes cases davant la del marquès de Pueyo. Any 1786
-Sant jaume disposa de 26 beneficiats,19 ordenats a títol de patrimoni,
4 tinents de capellà, 1 capellà, 3 acòlits, 3 clergues de primera
tonsura, 2 escolans, 1 sagristà. 5
de maig de 1805 - Enterren Antoni Dameto Dameto Espanyol Nunís de Sant
Joan, marquès de Bellpuig a l'església del convent de Caputxines.
(Llibre d'Enterraments de sant Domingo, pàgina 167) 14 d'octubre de
1851- Mor Jaume Joan de
Comelles i Rossinyol de Sagranada, el darrer descendent de la família
Comelles-Bordils, que tenia la casa pairal a l’illa del canonge Garau,
a la parròquia de Sant Jaume, de Ciutat. 8
de gener de 1885 -
Mor Josep Rafel
Ferriol Cerdà (Rafael de Mallorca), caputxí exclaustrat, rector de sant
Jaume de Palma. Caputxines |
