Polítics al servei de
constructors i promotors
Per Miquel López Crespí,
escriptor
A mesura que van passant les setmanes la gent constata l’essència exacta
de la buida xerrameca del conseller d’Habitatge Jaume Carbonero. En el
seu moment, quan el GOB s'oposà a la irracionalitat de Carbonero de
voler construir en sòl rústic, ja es deia que la demagògia quant a fer
habitatges per als sectors menys afavorits tan sols era una excusa per a
afavorir constructors i promotors. El conseller d’Habitatge, el mateix
que tengué tanta responsabilitat en la derrota del primer Pacte de
Progrés a conseqüència dels seus greus errors en el cas del cessament de
l’eficient funcionària Margalida Lliteras -- cessament que comportà la
pèrdua de prop de quatre-cents vots progressistes a Eivissa--, ens ha
volgut fer creure que la "dinamització en la construcció" que proposava
era en benefici dels més pobres de la societat. Era una mentida, com hem
pogut comprovar. En el comunicat del GOB "Mallorca, un toc d’alerta"
l’organització ecologista diu, denunciant l’exagerat creixement de la
construcció a les Illes, que aquest boom de creixement "no responia a
les necessitats reals d’habitatge a Mallorca sinó que es tractava d’un
creixement vinculat a operacions immobiliàries i especulatives". El GOB
es demana igualment què s’ha esdevengut amb el compromís del president
Antich, quan al seu discurs d’investidura va fer pública la intenció de
no consumir "ni un pam més de territori".
La buida xerrameca del conseller d’Habitatge era tan sols la cortina de
fum per provar d’amagar les autèntiques intencions del Govern. No és que
volguem justificar Jaume Carbonero, ni molt manco! D’ençà els desastres
en el primer Pacte de Progrés, continuats i ampliats en el pacte de
governabilitat, ha fet perdre tants de vots a les forces progressistes
que l´únic que podem fer és demanar al president Antich la seva
substitució per algú més preparat, algú que no malbarati els esforços
que fem contínuament els sectors progressistes de la nostra societat per
consolidar una alternativa a la dreta depredadora. Però en honor de la
veritat s’ha de dir que Carbonero el que ha fet és aportar la seva
capacitat d’emboirar la realitat per donar suport a les intencions del
Govern. Intencions que, com veiem cada dia, no són altres que provar de
pal·liar l’actual estancament en el sector de la construcció mitjançant
una demanda artificiosa. El document del GOB "Mallorca, un toc d’alerta"
ho deixa ben aclarit quan afirma que "amb l’excusa de solucionar la
problemàtica de l’accés a l’habitatge i sota la pressió del sector
immobiliari i de la construcció –que han posat el crit al cel en veure’s
a venir una disminució, per altra banda, més que raonable i lògica
després del creixement desmesurat del que havien gaudit en els darrers
anys de la seva activitat i els seus guanys- el Govern aprovava la Llei
Carbonero".
Sobren les paraules. El comunicat del GOB ho diu tot i deixa en
evidència el conseller d’Habitatge i la seva burda demagògia.
Però, com hem dit al començament de l’article, és ara quan es constata
en tota la seva cruesa el sentit de les absurdes mesures proposades per
Jaume Carbonero. Manacor, un municipi ja prou saturat per la construcció
i l’especulació, sembla que es convertirà en un "exemple" de
l’efectivitat constructiva que porta endavant el conseller d’Habitatge.
La premsa informa com les constructores de Manacor, tot el sector lligat
al totxo i al formigó, han respirats alleugerides en comprovar la "bona
voluntat" de Carbonero quant a ajudar els promotors que vulguin tirar
endavant el pla de construir cinc-cents habitatges de protecció oficial.
Ja no hi ha cap periodista, cap col·laborador de premsa, ràdio i
televisió que no sàpiga que els plans de Carbonero tenen per funció
donar suport al sector del totxo.
El Govern no ha escoltat la veu del GOB quant a altres possibilitats
d’anar solucionat el problema de l’habitatge. I no ha escoltat el GOB,
ni el Bloc, ni els sectors interessats en la preservació de recursos i
territori perquè precisament les mesures de Carbonero fetes "sota la
pressió del sector immobiliari i de la construcció" anaven solament en
la línia de preservar l’actual model irracional de desenvolupisme
salvatge. Aquesta és la crua realitat.
Mitjançant la feina de Jaume Carbonero, el Govern s’ha posat al servei
de constructors i promotors. El conseller d’Habitatge ha afirmat que,
per facilitar la tasca als constructors que vulguin aixecar els cinc mil
habitatges –cinc-cents a Manacor!- s’acceleraran els processos
administratius que "seran més ràpids que l’habitual", insistí Carbonero.
En definitiva, com diu molt encertadament el GOB, la política
desenvolupista defensada pel conseller significa "la construcció de
10.000 habitatges més en 5 anys, la meitat d’ells a preu taxat, l’altra
meitat a preu lliure, classificant com a urbanitzables, terrenys que
actualment són rústics, a proposta de promotors o de propietaris de
terrenys; i permetent un increment de l’edificabilitat de sòls urbans i
urbanitzables ja existents, els quals podran tenir un increment de
densitat". No era això, companys; no era això!