Mallorca encadenada: l' esclavitud a Mallorca.

Llorenç Buades Castell

Els meus professors mai no em digueren que a Mallorca es practicà l' esclavisme. Crec que la majoria dels professors actuals tampoc en diuen res. De fet els llibres de primària, secundària i batxillerat no hi ha res escrit d' aquest tema, perquè l' esclavitud era cosa d' egipcis i de romans.

Vaig haver d' aprendre moltes coses sense mestres. Em podran dir que el desconeixement era normal en temps de la dictadura, però he comprovat que poc han canviat les coses, perquè m' he topat amb jovenets llicenciats en física, o en literatura que exerceixen de mestres i desconeixen aquest i altres temes. També he pogut comprovar que no tenen ni la més remota idea de què és un conveni col·lectiu, o d' on arriben les conquestes socials que gaudeixen, o de les causes per les quals la gent explotada laboralment necessita organitzar-se per a defensar els seus drets.

Encara vivim col·lectivament del treball esclau i ens beneficiem del treball esclau d' altres èpoques, perquè el treball esclau que va ser emprat majoritàriament per a benefici privat de nissagues familiars encara existents avui a Mallorca, també va ser emprat en menor grau per a la realització d' obres que gaudim avui com a patrimoni públic, com són muralles, finques, com les de muntanya, o patrimoni públic privatitzat, com són esglésies i convents.

El pa, per escàs que sigui, amb el que naixem , és fruit del treball de moltes generacions. Hora és de dir que ens beneficiem del treball esclau d' altres èpoques.

Si sempre hem pensat que el treball esclau era cosa de romans i que amb el cristianisme va extingir-se és perquè hi ha hagut gent interessada en deformar el nostre aprenentatge.

L' any 1414,Pere Sa Costa, canonge de la Seu, va comprar per 80 lliures l'esclava mulata Margalida.

Dia 21 de març de 1243 Arnau de Piera, canonge, compra un sarraí blanc de nom Abrahím.

El 18 de setembre de 1371 el bisbe Galiana va cobrar 10 lliures de penalització al prevere Bernat Valls per haver tingut un fill amb una esclava de Pere Fuster, domer de la Seu.

El 18 de març de 1418,Joan Blanch, prior del convent de Jesús de Mallorca, de l' ordre Cartoixa, síndic i procurador dels monjos de dit convent, i Isabel, vídua de Francesc Oliver, mercader de València, van vendre a Guillem Morató de València, l' esclau cristià, abans sarraí Jordi, de 16 anys, propietat de Joan Blanch per 60 lliures.

L' any 1450, el prevere Joan Costa "Blanc", va obtenir permís del vicari general per tenir una esclava sarraïna de 25 anys.

El 8 de gener de 1454, el papa Nicolau V va escriure al rei Alfons V de Portugal una butlla en la que l'autoritzava a l' esclavatge dels negres de Guinea i dels pagans.

El 9 d' abril de 1521, el vicari general va autoritzar el prevere Jaume Caldés a comprar una esclava i a tenir-la a casa.

El 31 de gener de 1531, Jaume Irdis , llibreter, va vendre a Lluís Villalonga, ardiaca i canonge de la Seu un esclau anomenat Joan de 15 anys d' edat, per 73 lliures.

El 23 d' abril de 1542, Jeroni Nadal, prevere, mestre en Sagrada Teologia, va concedir la llibertat a una esclava seva, de nom Catalina, mora, per preu de 45 lliures moneda de Mallorca.

El 16 d'octubre de 1686 el capità Pere Fletxes va vendre un esclau a Antoni Llambies prevere per cent tretze lliures sis sous i vint diners ( consta per dit Dameto nott.)

Els convents de monges, com el de Sant Jeroni o el del Puig de Maria (Pollença) foren objecte de les polítiques dels estaments poderosos que hi col·locaven les filles amb els seus esclaus.

El prior de Lluc va ser objecte de les ires dels agermanats de Pollença, Joan Ferragut, Martí i Pere Cifre que recorrien el terme d’Escorca cercant adhesions. Francesc, un dels esclaus del prior, s’adherí a la causa agermanada i va ser cuiner de Joanot Colom. Va morir executat pels mascarats.
 

Convertir-se al cristianisme no suposava la redempció de l'esclavitud:

El 26 de gener de 1240, el papa Gregori IX ordenà al bisbe de Mallorca que no permetés que els esclaus moros, per a poder ser lliures i marxar de Mallorca, es bategessin sense tenir intenció de rebre el sagrament.

22 d'abril de 1240- Gregori IX permet al bisbe de Mallorca comprar i vendre esclaus els musulmans encara que siguin batiats.

El 20 de juliol de 1415,Francesc Pedroell, sabater de Mallorca, i Esteve Gironès, forner de València, van vendre a Joan Mainés, mercader de València, l' esclava cristiana, abans sarraïna, Nicolaua, de 20 anys, propietat de Francesc, per 112 florins.

El de 30 de març de 1416,Antoni Cardils, sabater de Mallorca, procurador de Sanguina, vídua de  Francesc Plana, mercader de Mallorca,va vendre a Francesc Dalmau, notari de Gandía, l' esclava cristiana, abans sarraïna, Caterina, de 25 anys, propietat de Sanguina, per 55 lliures.

El 24 de juliol de 1417,Antoni Castanyer menor, mercader de Mallorca, i Francesc Vidal, mercader de València,van vendre a Maria Navarro, esposa de Ferran Garcia, giponer de València, l' esclava, cristiana, abans sarraïna, la negra Caterina, de 25 anys, propietat d' Antoni, per 77 lliures.

Als 14 de Agost 1698 he comprat vn sclau de edat de vint anys al Patró Rafel Marimon per preu de 80 pesses de 8 es crestia batetjat en Alicant a nom Rafel Banaventura lo he pagat per mans de mestre Macia Sabater boter dit die.

La llibertat de cultes no era possible i encara durant l' any 1875 l' il·lustre historiador absolutista Josep Maria Quadrado s'hi va oposar fent campanya en contra (va obtenir 23.612 signatures).

12 de desembre de 1401- Mana a instancia del Oficial del Rev. Senyor Bisbe y dels Jurats que tots juheus, moros o altres infeels, encontinent que vejen portar lo Cors precios de Jhu. Xpst. per qualsevulla parts de la ciutat o defora se deguen ajonollar de dos jonolls en terra, e ajonollats estien fins que lo dit Cors de Jhu. Xpst, sia passât e los christians, qui semblantment se ajonollen, se sien alsats en peus. Fol. 102. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

El 5 d’agost de 1416 Issa, esclau moro, va ser assotat per blasfem, i assegut en una pella ardent, li clavaren la seva llengua en un espectacle públic a la Plaça de les Cols, davant el portal menor de Santa Eulàlia.

Any 1455- Execucio de Juliana, de nacio de rossos, la qual havia dites algunes paraules inhonestes de la Verge Maria Mare de Deu; perque correga la vila ab assots, ab un clau ficat a la lengua.

El 4 d'agost de 1606, Pere Cardona, esclau bosnià de Bartomeu Cardona, va ser condemnat a rebre sis mesos de catequesi.

El 13 de gener de 1675 un acte de fe en el Born de Palma contra Alonso Rodríguez (Jacob López) jueu adolescent de Madrid expulsat d' Orà l' any 1669  el condemna a ser cremat en el fossat de la Porta de Jesús. Amb ell van penitenciar alguns esclaus.
El noticiari de Cristòfol Soler recull els fets així: Fas nota com vuy se ha fet alto general del Sr. Inquisidor, havent aportat en el Born 25 penitents, ço es tres homens cristians que lo un era Camatxo mallorquí, un esclau cristià de Jaume Bover, altre esclau Cristià del Sr. Ramon Gual o de sos hereus, altre del Sr. March Valies cristians y un moro de Juan Fiol manescal y un judio de edad de 20 anys poch mes poch manco y los demés eran dones y sis estatuas las quals a las tres de la tarda portaran en el vall de la Porta de Jesús per cremar, y a posta de Sol aportaren el judio també per cremar ab diferents anegistas y Pares qui lo exortaven per veurà si es reduiria a la Santa Fe en que no fonch posible, lo qual judio era fill de judio y se anomenava Jacob Lopes en judio, y en edat de 8 anys en Màlaga fonch baptitzat y se li posa nom Alonso Rodrígues y com no fonch posible reduirlo a la Fe fonch cremat en viu.

Impossibilitat de casar-se amb un esclau

El 14 de febrer de 1365 es disposà que les dones mallorquines no es podien casar amb els esclaus que havien comprat.

L'any 1456, Maria, antiga esclava de Joan Amades va comprar Marc, un esclau turc de 25 anys.

Els esclaus intentaven fugir. Els descendents de Nicolau de Pacs, autor d'una "Doctrina moral" dedicada als seus fills varen ser esclavistes i mercaders d' esclaus. Nicolau de Pacs té un carrer dedicat a Ciutat. Els Pacs eren descendents de jueus conversos.

L' any 1341 els saigs reials capturaren 8 esclaus fugitius de Santa Margalida.

18 d'agost de 1350-Es vigilen les barques d'Alcúdia després de la fuga de captius.

L' any 1365,Jaume Jofre, Berenguer Pasqual, Pere Castell, Guillem Deià de Muleta i Pasqual Vallès capturaren a les aigües del port de Sóller una barca a la deriva amb cinc esclaus sarraïns que havien fugit del captiveri a Barcelona.

El 30 d' octubre de 1370, Jordi Brondo va capturar dos esclaus que havien fugit a Joan Febrer per la mar.

En el mes de juliol de 1380, un propietari d' esclaus va oferir tres reials d' ors per la captura de cada un dels dos esclaus búlgars i cinc moros que havien fugit per la zona d' Andratx.

9 d'abril de 1396- Que nigú gos acullir ni dar favor ni ajuda ni traure de Mallorca a Martra, de nació de tartres, cativa de 'n Jacme Despuig, y qui abans fo cativa de 'n Johan Sala quondam.

En el mes de maig de 1397 capturaren els esclaus Alí, de Gabriel Sunyer, Jordi ,de Bernat Gener, i Alí, de Pere Truyol que havien fugit de Felanitx cap a Menorca.

6 de setembre de 1403-Berenguer Riera arriba amb 10 captius que havien fugit i que ha capturat en una barca a la mar. Demana 10 lliures per cap.
El 23 de juliol de 1404, Miquel Rovellat va conduir cap a Ciutat dos esclaus capturats a la marina de Campos quan menjaven un moltó d' en Llorenç Lladó: un era esclau de Gispert de Sant Joan i l' altre , de Pasqual Bauló de Sineu.

El 15 de maig de 1411 es fuga Spert, de 15 anys, que era esclau bord de casa,  moro,  del lloctinent d' assessor de governador Joan Armadans, major.

L'any 1416, Mafumet, Mussa, Sayt, Sulema i Jordi, esclaus a Bunyola, fugen dels seus amos.

El 12 d' abril de 1427 cinc esclaus van fugir en barca.

El 15 de febrer de 1441 es va fer un pregò per a la cerca de Margalida, desapareguda, esclava búlgara de Coloma, esposa de Nicolau de Pacs, i que vestia gonella vermella i cota blava.

28 d'abril de 1492- Un esclau moro d'Eulàlia, mare del prevere Rafel Llompart ha fugit i s'ha refugiat a una caravel·la del port.

El 27 de juliol de 1546 s’ordenà la vigilància de les marines per la fuga d’esclaus sarraïns de Bartomeu Caldentei.

2 d' octubre de 1546 - Esclaus fugits es dirigeixen cap a la zona d'Andratx per tal de poder-se embarcar en els vaixells dels pirates que sovint freqüenten la mar prop de la Dragonera. Formen una lliga a Ciutat i es divideixen en dos grups que van cap al castell de Bellver formada entre altres per 6 esclaus de nom Amet (d'Antoni Saurina, de Ferrer Lloret, de mossèn Fuster, de Ramon Fortesa, de Jeroni Fortesa, del Virrei ), dos de nom Alí (esclaus de Pere Genovard i Joan Avellà), Bei, de Ramon Fortesa,; Mansur, del Virrei ; Francesc , esclau d'Antoni Morlà, Abraham, esclau del virrei). 3 de novembre de 1546 - Judici contra Amet, esclau den Garriga; Alí esclau d'en Joan Avellà; Amet, esclau de Gregori Fortesa; Amet, esclau de Bernat Lloret; i Mansor, esclau del virrei; fugits amb la intenció d'arribar a Barbària són descoberts a la platja de Peguera per el pastor Pasqual Salvà, així que tots junts el maten i li prenen la roba. Després van cap al puig Cornador on són perseguits per homes i dones dirigits per Pere Ensenyat de Bordoi. Per aquests fets són trets de la presó reial, condemnats a córrer la vila i quantre moren penjats del coll a les forques properes a la porta de sant Antoni. En canvi, Amet d'en Garriga és sentenciat a ser apedregat fins a la mort després de ser lligat a un pal. Els altres esclaus són condemnats a flagelació.

L'11 de desembre de 1546 va escapar Alí, esclau de Pere Ramon Forest. Vestia una capa i un "sallo" negre i parlava pla.

E l 6 de setembre de 1579, Diego de Luna, musulmà granadí, vidrier, esclau de Miquel Salvà va intentar fugar-se a Berberia i va ser condemnat a 10 anys de galeres. Gabriel Pacs, musulmà de Vélez, esclau de Nicolau de Pacs va ser assotat per haver intentat la fuga. Gabriel Flores, musulmà de Brea (Mondéjar), va ser capturat a Andratx. Miquel Seguí, convers del cristianisme a l’Islam, natural de Patraix i resident a Alger, és capturat. Alonso de Benavides, musulmà granadí, esclau de Jeroni Berard és condemnat a 3 anys de galeres.

El 6 d'abril de 1699 el magnífic Pere-Antoni Cererols va comprar un esclau i aquest li va fugir . (ACV, Cererols, llibre 3, f.° 104 v.°)

Als 6 d'Abril 1699 he comprat vn sclau cristià enomenat Bernat del Sr. Sabestia Raines per preu de setantè y sinch pessas de vuit... 75 ps.
 El dit asclau ab tres tots cristians fugi de Paguera prop de Sta. Ponza auont ei evie un laut del patró Steva Simo de Matero y los s'an aporta el qual patró el divenras passat sobre de la nit se partí del moll y el dimarts qui vangue 21 de Abril ultima festa de Pasqua el dit patró vingué de Paguera y los avista los quals sen anaren enbarcar y los desenbarca en la Costa de Cataluñe fet en 1699.

El 2 de juny de 1785 un moro anomenat Casi esclau de D.n Miquel Gelebert acompañat de un sirvent de D n Lucas, Mestre de Guaita es vingut a ampararse de mi.(Dietari del doctor Fiol)
7 de juny de 1785- L'esclau havia escapat per haver estat apallissat. Es vingut a cosa de la una D.n Lucas ab lo
Moro Casi de D.n Miquel Gelabert qui ha dit esser fuit per haverlo atupat ab garrot.
 

Algunes finques on es realitzà treball esclau.

L' any 1257 Berenguer Robert que habitava Cas Canar (Sencelles) disposava d' esclaus musulmans mallorquins.

L' onze d' octubre de 1374, Francesc Gironès, propietari de terres i un molí a Coanegra (Santa Maria del Camí) , va arribar a una composició amb el procurador reial, pagant 10 lliures per tal de redimir al seu esclau Guillem que havia acoltellat i matat a una esclava també seva anomenada Maria.

17 d'agost de 1408- Dos captius de Sarrià (Establiments) són acusats de sodomia. Seran cremats.

L'any 1412 Bernat Albertí de Montblanc (ara Maria de la Salut i abans Santa Margalida) disposava de 3 esclaves i 6 esclaus.

Any 1457- Esclaus de Coanegra :
"Primo, una sclaua de natió tartre, apellada Llucia, de quaranta anys, ab una filleta que alleta, de sis mesos apellada Anthonina. LXX
liures.
ítem, una bordeta apellada Lucia, filia de dita llucia. XXX liures.
ítem, altre bordeta apellada Massiana, de sis anys, filia de na llucia.XX liures.
ítem un catiu, Martinet, de 35 anys. LXXXV liures.
ítem, altre catiu, Jaume, betzeta, de 45 anys. XXXV liures.
ítem, altre catiu, Jaume, ros, de 50 anys. LXV liures.
ítem, altre catiu, apellat ros, de 55 anys. XXX liures.
ítem, altre catiu tartre, de 25 anys, apellat Jordi. LXXX liures.
ítem, altre catiu, negre, apellat Johan, de 35 anys. LX liures.
ítem, altre catiu, apellat, Andreu, cartaguí, que fonch venut a Rodrigo de Torrella, per lo dit Johanot, per la vinya que doní al dit
Rodrigo. L lliures.
ítem, altre catiu turch, Mostaffá, de 30 anys. LXXX liures.
ítem, estimaren la servitut que en Llensolat a affer per spay de deu anys a mi dit Johannot, valer L lliures. Es de natió tartre, e aprés sia franch".

Any 1472- La viuda de Jordi Brondo té a Valldurgent (Palma) cinc esclaus, un turc de 28 anys, un tàtar de 40, un moro de 40, un de 22 anys que va néixer a Sicília, un mingrelià de 40 anys, un rus de 45 anys i un que aviat ha de ser lliure, i dues esclaves de 50 anys, una negra i l'altra d'Abkhazia.

L' any 1504 Jaume Berard era propietari de quatre esclaus negres a Caubet (Bunyola).

L' any 1505- Bunyolí disposava de 5 esclaus i era propietat d'Elionor de Lloscos i de Miquel de Pacs.

El 14 d'octubre de 1510- Jordi Dameto  va llogar una alqueria a Bunyola a Pelai Fuster per 153 lliures anuals. Hi havia 3 captius, Mustafà, Nicolau i Alí.

El 2 de gener de 1522  Gabriel Bibiloni, agermanat del pla de Ciutat i majordom de Francesc Colom va assaltar la propietat de Carles Despuig (Son Fortuny),i li va prendre les armes, un ca i tres esclaus negres.

L'any 1527 Guillem Noguera de Superna tenia una esclava que era mare d' un infant. Tenia llit propi i un caixonet amb els draps de l'infant.

D'un sistema d'explotació a l'altre

L'any 1272-Mohamed Ibn Alí, sarraí lliure, es  va vendre per tres anys a Eixamés de Riglos per 14 lliures i mitja

El 13 de maig de 1278 el jueu de Ciutat Maimó Abennono va comprar els drets d' explotació dels sarraïns lliures, abans esclaus i ara setmaners, Mohammed Ben Asmet, Ibrahim Ben Hafia Albegay, gerrer, i el negre Massot Benatdelegrim, a Salomó Benedicto.

Esclaus víctimes de la guerra o del cors.

Després de la conquesta catalana:

"...dels sarrai'ns de la illa que s'eren alcats a la muntanya haguem per catius e per fer a nostra voluntat, e donam a aquells qui en volien d'ells, que els poblassin per la terra en manera de catius."

Des del 31 de gener de 1287 al 5 de març arribaren a Mallorca 778 musulmans menorquins destinats a la venda com esclaus després de la conquesta.

El 31 d'agost de 1400, dues naus de genovesos prengueren 3 esclaus a Alcúdia.

25 de maig de 1400- Carta del lloctinent Berenguer de Montagut en relació al renegat Fuster, armat en cors.

• Molt Alt Princep e Senyor:
  A la vostra gran senyoria ab les presents notifich que dissapte prop passat que hom comptava a XXII dies del mes present de maig en Bernat Bauló, patro de barcha, pertint del lloch de Alcoll, terra de moros, arriba en Mallorques e compta que stant en lo dit loch hun calafat de una galea quis feya en lo dit loch e moltes allres persones li comptaren que en Fuster renegat era entrat en cors ab dites galiotes en plage Romana e que havia preses e cativades passades CL persones e que per fam e per set navien lansades en mar entorn L persones e quen havia apedregades de VIII en X persones del nombre de les dites L. E mes avant Senyor li comptaren que de present devien armar IIII galeas grosses, so es, duas Butgiae III galiotes e duas a Bona e III galiotes e que prestament, Senyor, devien esser en les mars de mallorques si aquesta luna perograde. E axi matex, Senyor, compte lo dit Bernat Baulo que lo dit Fuster ha promes al rey de Tonis que si ell li arma X galeas ell li promet de cremar Portopi e lavo torna de Mallorques, e que lo rey de Tonis ha promet al dit Fuster que prestament, so es dassi a mig mes dagost, li farà armar de XX en XXV fustes, so es XI galeas grosses e les altres galiotes les quals fustes, Senyor, se deven armar segons que diu lo dìt Bernat Baulo, so es dues a Botgia, Alcoll, una a Bona, duas a Tonis, duas a Gerba, duas a Trípol, duas galeas grosses e les galiotes en la costa. E la dita nova, Senyor, ha refermada una altre fusta qui lo dia present es venguda de Tadelis...
  
  Scrit en mallorques a XXVI dies del mes de maig.
  Senyor: De vostra senyoria humil sotmés qui besant vostres mans e peus se recomane en vostra gran e mercè.
  Berenguer de Montagut, cavaller, lochtinent de governador en lo regne de Mallorques.
  ARM LC 77 fol. 90-90v

El 8 d'octubre de 1639- Gaspar Lupertio Taraçona, Regent de la Cancelleria Reial, natural de Saragossa, va comprar per cent cinquanta lliures mallorquines un esclau de 40 anys, berberesc, bru de color, capturat amb la fragata Nostra Senyora del Roser de l'armador Joan Gibert, comandada pel patró Jaume Bauló.

L'any 1653-,Gabriel Vilar, en cors, va capturar un bergantí musulmà de 13 bancs, i va fer 4 esclaus.

Juny de 1677-El corsaris mallorquins van capturar la nau mora Jerusalem, carregada de cera, seda, pèl de cabra filat, llana de camell, cotó,xamellot, mitjons de seda, estores, teles de matalàs, fusta de boix, cordovans i entre altres coses 3000 peces de vuit. La nau es va vendre per 3000 lliures. Els tripulants se veneren com esclaus per 876 lliures, 6 sous, 8 diners.

Dones esclavitzaven dones

El 2 de gener de 1370, Cília, esposa de Joan Bennàsser, ciutadà , va vendre una esclava grega al brodador Martí Mayol.

El 17 de juliol de 1405 Jaume Valero, mercader de Mallorca i procurador de Guillem Urgell, també mercader de Mallorca, i Pere Pelegrí, mercader de València, van vendre a Teresa Sabata, vídua de Jaume Jofré, llicenciat en lleis de València, l' esclava búlgara Antònia, de 30 anys, propietat de Guillem d' Urgell per 33 lliures.

El 7 de desembre de 1406,Joana, resident a València, vídua de Joan Gaciàs, mercader de Mallorca, va vendre a Isabel Roiç, esposa de Domènec Sivil, escuder de València, l' esclava tàrtara Joana, de 45 anys, per 25 florins.

20 de juny de 1407-Bàrbara, esposa d' Alfons de Talamanca, escuder de València, procuradora d' Antoni Rainers, mercader de Mallorca, ven a Isabel, esposa de Jaume Vidal, carnisser de València, l' esclava búlgara Maria, de 20 anys, propietat d' Antoni Rainers, per 60 lliures.

L'any 1413 Pere de Quatranys de Manresa (Lloret, Mallorca) va vendre l'esclava mulata Margalida a Mateva de Sant Joan.

El El 19 d'octubre de 1415, Francesc Pedroell, sabater de Mallorca,va vendre  a Caterina, esposa d'Esteve Gironès, forner de València, l' esclava tàrtara Úrsula, de 20 anys, per 115 florins.
 

Cadenes, grillons, tortures i execucions.

En el mes de febrer de 1379 el governador Sagarriga va ordenar que els propietaris d' esclaus paguessin dos sous per esclau per tal de compensar als propietaris d' esclaus penjats a la forca.

En el mes de juny de 1379,Ramon d' Àger, lloctinent del governador imposa que els esclaus han d'anar ferrats amb grillons de sis lliures de pes o més, excepte els troters, traginers i pastors.

25 d'agost de 1391-Que tot hom castellâ o estranger que hic sia ab alcuna fusta decontinent se dega entrar en son navili sots pena de penjar. Que sots dita pena ningun hostaler no gos acullir negun castellâ ni altra persona estrangera. Que tôt senyor de catius los dega encontinent tençhar sots pena de perdre aquells. Fol. 128. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

7 de maig de 1397- Antoni Jordà de la Vall d'Uixó, que en la seva captivitat a Bugia s'havia fet musulmà,  és capturat i rossegat i penjat al moll a Mallorca per haver participat en els assalts dels musulmans a s'Arracó, de la parròquia d'Andratx, i a Torreblanca del regne de València. Després va ser col·locat a les forques del Pont d'inca.(ARM RP 3488 fol. 76-76v)

El 26 d' agost de 1398 el lloctinent general (virrei) ordena de ferrar els esclaus turcs "en la cama ab ferro de pes de VI liures en sis" (AHM. L. C. 73, 113)

8 agost de 1399.—Ordinacions fetes per custodia dels catius de qualsevol nació qui no serán cristians:—Que lo senyor los dega tenir tencats de una hora de nit fins a una hora abans del jorn.—Que los dies de festa corrent los tengan tancats de dia e de nit.—Que deguen portar a la cama un ferro o calsa de pes de vuyt lliures.—Que no pugan tenir casa per si mateys, ans aquell de qui serán los dega guardar en la propia o de altre persona franca.

24 d'abril de 1406-Ara hoiats que notiffica atot hom generalment lo noble baro mossen Roger de Muncada
caualler conseller e camarlench del senyor Rey e Gouernador del Regne de Mallorques que com ell ensemps ab los honrats jurats de Mallorques e diuerses notables homens déla dita Ciutat elets e deputats a fer totes ordinacions per resistir als moros enemichs déla fe e deffenço del dit Regne haien fetes les ordinacions e capitols seguents.
 

Primerament que negun catiu no gos jaure negun uespre fora lalberch de son senyor o casa logada per son senyor e que son senyor lo deia tanchar ab clau de continent quel seny del perdo tocara. E que no li sia ubert stro que toch la trompeta del castell del senyor Rey sots pena de II sols per cascun catiu pagadors cascuna uegada que contrafara. E lo catiu qui abans del seny del perdo no sera tanchat pendra L. açots e pagara lo assotador...

II Item que negun Catiu qui sera atrobat en alcun loch dela Ciutat apres que via fora haura tocada menys de son senyor e de hom ffranch qui catiu no sia estat sia pres e mes en la preso comuna e quelen dema prengua cent assots cascun catiu. E que pach lassotador...

IIII item que tot catiu aqui serán atrobades armes de dies ni de nits aquelles portant o tenint en les cases que per lurs senyors serán logades, ala primera vegada rebe cent asots e ala segona vegada que lin serán atrobades, sia esgarrat, e ala terca perda lo peu, pero puxen teñir guaniuets sens punta qui haian de larch un forch...

V... item que neguns Catius nos guosen auistar en algún loch dela Ciutat ni en tauerna ni en cantons ni en places ni en cases de III catius aavant. E si mes auant atrobats serán prengue sus aqui mateix L. assots.

VII. ítem que negun Catiu que nosie crestia no gos anar lauorar aport tupi en nenguna manera sots pena de L. assots que reeba lo catiu...

VIIII. ítem que tot senyor de catiu degen pasar a cascun catiu en la una cama sis lliures de ferra. Empero que si lo dit senyor del Catiu mes lin volra posar que upuscha fer...

X. ítem que daffora los mur de la Ciutat no pusquen anar mes auant de dos catius ensemps dins spay de .mige legua si donchs no eren itraginers o que fahessen fahena en ço de lur senyor e fossen loguats a fahena a fer...

XI. ítem que tot senyor dalqueria de vinya o maioral de aquells dege metra los catius que en les alqueries e vinyes serán dintre en una case tancade apres passade una hora déla nit e que nols dege obrir entro ala alba clara. E si cases no haura quels meta en una Ciga en la qual dege posar una losa de pedra.E si cige no haura quels dege metra en cep o en una cadena...

El 20 d'agost de 1412, Pere Moscatell, que va ser esclau d'Antoni de Puigdorfila va ser penjat a la Plaça de la Quartera per haver robat un sac de forment. Pere Ferregut del Pla de sant Jordí va ser penjat a la Plaça de sant Antoni de Pàdua per haver matat Galceran Malferit d'Escorca. Jordi, esclau tartre de Bartomeu Coll del Pla de sant Jordi, per haver participat amb Pere Ferragut del robatori de bestiar va ser condemnat a córrer la vila sotmès a assots, a patir el costell i al tall de les orelles.(ARM RP 3.508 f. 77 v.).

29 de juliol de 1419. - Ordinacions als pobladors de Robines: "...que tôt catiu o catiua qui sera atrobat ab furt de ámenles, olives o quina fruyta se vulla, que pach vint sols de ban per cascuna vagada o reeba sinquante assots en lo loch on lo dit batle elegirá. E si alcun o alcuns compraven dels dits catius de les coses damunt dites, en tal cas los dits compradors fossen cayguts per cascuna vagada en ban de vint sols. E vitra lo dit ban perdrien ço que del dit catiu o catiua haurien comprat, e seria restituit al senyor de qui sera furtat."

El 15 de setembre de 1445, Joan Bordils va acusar als esclaus de la possessió a Sencelles de jocs vedats i van ser castigats a 50 assots.

Any 1455- Execucio de un home apellat Nicholau, lo qual fuit en Berberia ha de la fe cristiana renégat, e après es vengut en la ylla de Menorcha ab certa fusta armada de moros, e de certa alçaria de aquella ha preses e cativades sis animes cristianes  e aquelles ha manades en les parts de Berberia, e no res meyns havia preses certs cristians en la vila de Soller; perque en pena que sia penjat cap aval al esparo del Hort del Castell e aqui sia apedregat.

Any 1456- Execucio de un home apellat Salvador, de nacio de tartres, catiu den Perico Catlar, e de una fembra apellada Anam, de nacio de tartres, olim sclava den Barthomeu de Conilleres, los quals, atrobats aquells dins la casa de la dita Anam, han usât carnalment; per la qual rao per tant détestable crim son stats condempnats per lo noble moss. Franci de Arill, lochtinent gênerai en lo présent règne, que lo dit Salvador sia penjat per lo coll en la plassa del Moll, e la dita Anam sia cremada a la plaça de Sancta Catherina.

El 21 de novembre de 1480 s'ordena la reducció del pes de les anelles que fermen els esclaus:" E considérants nosaltres que per un capitol del mestre de guayte per lo qual es disposat que los catius moros ó turchs sien tenguts portar sots certa pena un anell en lo peu de pes de quatre liures, e lo dit mestre de guayte volent forsar dits sclaus de aportar lo dit anell, se fayen a aquell moltas composicions per les quals donaue licencia que los dits sclaus portassen anell de manor pes; per ço, nosaltres, volents extirpar les ditas composicions e encare obviar a molts abusos e dasastres que per molts catius aportants armes se seguexen, et alias, reduim lo dit pes de quatre liures a mitge liure de ferro"

22 d'abril de 1632- Intervenció de la Justícia en un enfrontament entre el Comanador Dameto i els seus esclaus. Notícia extreta d'una carta datada a Mallorca a 22 d'abril de 1632 i dirigida per Marc Antoni Cotoner a Pere de Santacília. (ACB, Correspondència de Santacilia, 5017)
Lo Comendador Dameto ha ya molt temps tenia dos esclaus en casa sua ab cadena perqué volia de ells mes rescat del que podían donar y ultimament no sé si perqué volia fugir o perqué no volgue firmar un acte que ell volia talla a un de ells ab sas proprias mans las dos orellas.Sabe-u la Justicia y ana a sa casa y rompent portas prengueren los moros. Demanarenlo los del hábit de St. Joan y els entregaren y desprès per maior custodia los tenen en la presó a disposició del Comendador Fuster y a Dameto tenen en Justicia...

Competència del treball esclau amb el treball assalariat

Nota crítica: la protecció dels blanquers francs en relació al treball dels blanquers esclaus ens posa de manifest una de les contradiccions del moment entre les necessitats dels treballadors que havien de vendre la seva força de treball a canvi d' un salari i aquells que encara estaven en l' esclavitud. L' ús d' esclaus anava en contra dels interessos dels jornalers i treballadors empobrits que no disposaven de recursos propis per a la subsistència i que cada vegada eren més nombrosos. Aquesta contradicció es resol a favor del treballadors francs quan l'  esclavitud representa un cost major per al propietari d' esclaus que la contractació de treballadors francs.
Allò que determina que l' esclavitud sigui més cara que la contractació d' un treballador franc és en principi el preu de cada esclau segons les condicions del mercat (de 30 a més de 100 lliures) ; després, la violència que els esclaus exerceixen contra els seus propietaris, manifesta al llarg d' aquestes pàgines perquè encara que els historiadors oficials ens vulguin vendre el missatge abusiu de que cal situar-nos en el moment històric per tal que ens empassem que fets com l' esclavatge, la tortura, o la crema d' heretges eren normals en la mentalitat de l' època, allò que retrata a aquests historiadors com a titelles dels poders és el propi fet de la resistència contra l' esclavisme: la rebel·lió contra els propietaris, la violència contra els mateixos i les constants fugues fan que el treball esclau sigui més car que el treball dels homes francs. Els esclaus s' han de vigilar -Els han de reprimir, alimentar i vestir i la seva productivitat és fa a força de garrot, de manera que és mínima. L' empesa dels treballadors francs pels seus interessos ,combinada amb la lluita dels esclaus per deixar de ser-ho, va fer que l' esclavitud reculés tot i que els règims de dominació d' Espanya la mantingueren oficialment fins al final del segle XIX, quan Cuba lluita per la seva independència 20 anys després de l' abolició oficial de l' esclavitud.

10 d'agost de 1374 - El rei Pere davant la manca de treball per les males anyades ordena la reducció del nombre de captius. (BSAL VII, pàg.359).

El 12 de setembre de 1393, davant les queixes dels assalariats, el governador Ramon d' Abella va prohibir tenir més de quatre esclaus setmaners.

El 20 de desembre de 1393 el pintor Gabriel Vidrier va comprar els esclaus, Nicolau, turc, i Gregori, tàrtar.

L' any 1452, Bartomeu Royal, senyor del tint, disposava de quatre esclaus: un xarquès de 25 anys, un bord de 16, un moro de 29 i una russa de 65.

L' any 1454- A la gerreria de Bernat Fàbregues d' Inca hi treballaven els esclaus, Jaume, rus, mestre gerrer de 30 anys; Jordi, tàtar de 28 anys, ajudant; Martí, xarquès de 55 anys, Andreu, xarquès de 40 anys i els criats Salvador i Marçal que tenien 30 anys.

El 19 de juliol de 1460 el lloctinent (virrei) va disposar que els esclaus coneixedors de l' ofici de blanquer no podrien ser llogats per fer adobs mentre hi hagués homes francs coneixedors de l' ofici i disponibles.

No obstant allò que s'ha dit abans, segles més tard el 30 de març de 1686 Nicolau Roca, blanquer, va vendre un esclau moro a Bartomeu Castelló, blanquer per 100 lliures, la qual cosa demostra que el treball esclau era vigent en un gremi que practicava la discriminació per tal d' accedir al mateix.

Treballs dels esclaus en benefici públic

El 28 d' agost de 1551 tots els esclaus moros són obligats a obrar a la fortificació de Ciutat.
 

Comerç d' esclaus

L' any 1404, Gabriel Castanyer va anar a Quíos per a la compra d' esclaus.

El 8 d'agost de 1412,Pere Ferrández de Mesa, mercader d' Oriola, procurador de Jaume de Llorca, veí d' Elx, ven a Francesc Pardo, mercader convers de Mallorca, l' esclau sarraí Alí Adzanet, d' Arcila, per 49 lliures.

El 2 de juny de 1413, Francesco Rex, mercader de Gènova,va vendre a Guillem Bernat, mercader de Mallorca, l' esclau mingrelià (Geòrgia) Martí, de 14 anys, per 72 lliures i 10 sous de València.

El 17 de juny de 1413, Joan Morell, patró de lleny de Blanes, i Arnau Roca, mariner de Mallorca, van vendre a Jaume Plana, patró de barca de Pineda, a Girona, l' esclau sarraí Derrehamén, de 18 anys, per 30 lliures.

El 18 de juliol de 1413- Vicent Rubert, mercader de Mallorca va vendre a Joan Pardo, mercader jueu convers de València, l' esclava sarraïna negra Barca, de 15 anys, per 54 lliures.

El 15 de gener de 1415-Jaume Vila, pelleter de Mallorca, va vendre a Joan Armenguer, mercader de València, com procurador de Pons Ramis, mercader de Mallorca, l' esclau sarraí blanc Hamet el Moxohí, de 26 anys, per 87 lliures i 5 sous moneda de Mallorca.

El 23 de març de 1415, Joan Dalmau, mercader de Mallorca, en el seu propi nom i com procurador de Bernat Llauró, paraire de Mallorca,va vendre a Guillem Porta, ciutadà de València, l' esclau rus Jordi, de 20 anys, propietat de Bernat, per 38 lliures i 10 sous.

25 de maig de 1415-Francesc del Postigo, notari de Mallorca, en el seu propi nom i com procurador de Bernat Miró, veguer de la cort de la governació de Mallorca, ven a Mateu de Bondia, mercader de València, l' esclava tàrtara Margarida, de 25 anys, per 101 florins i a Joan Pérez, alies Negre, carnisser de Mislata, l' esclava tàrtara Joana, de 16 anys, per 100 florins, propietat ambdues de Bernat Miró.

El 22 de juny de 1415, Nicolau de Quint, mercader de Mallorca,va vendre a Pere Bou, ciutadà de València, l'esclava russa Maria, de 30 anys, per 61 lliures.

El 13 d'agost de 1415,Francesc Pedrosell, sabater de Mallorca, va vendre a Esteve Gironès, forner de València, l' esclava russa Caterina, de 14 anys, per 110 florins.

18 de novembre de 1415-Joan de Pròxida, noble, habitant de València, ven a Francesc Pedroell, sabater de Mallorca, l'esclau tártar Joan, de 20 anys, per 44 lliures.
21 de novembre de 1415-Salvador Despont, mercader de València, ven a Francesc Pedroell, sabater de Mallorca, l'esclau circasià Jordi, de 25 anys, per 44 lliures.

El 8 de novembre de 1418, Ramon Castrellenes, canvista de València,va vendre a Pere Soler, mercader de Mallorca,

l' esclava búlgara Joana, de 28 anys, per 54 lliures i 10 sous.

El 7 de febrer de 1420-Jaume Riera, mercader de Mallorca, va vendre a Joan Samora, fuster de València, l' esclau sarraí Hamet ben Hamet, de Bugia , de 35 anys, per 37 lliures.

El 9 de febrer de 1420-Antoni Dureta, pelleter de Mallorca, va vendre a Maties Martí, apotecari de València, l' esclava albanesa Elena, de 10 anys, per 46 lliures.

El 26 d' abril de 1420, Joan de Malvaseda, patró de barca armada d' Alacant, va vendre a Pere Martí, mercader de Mallorca, els esclaus sarraïns, d' Almeria, Mahomat al Granataxí, de 35 anys, i Hamet Acasturí, de 35 anys, per 95 lliures.

L'any 1653 Gabriel Vilar, armat en cors, va capturar un bergantí musulmà de 13 bancs, i va fer 4 esclaus.

El 20 de febrer de 1659 Francesc Cotoner va atorgar poders a Francesc Artos, mercader de Barcelona "para que por mí y en mi nombre pueda bender ansí de palabra como en pública almoneda en la dha. Ciudad de Barcelona una esclava mia mora llamada Zaarca, rehén de la que tengo remitida en la misma Ciudad de Barcelona".

En el mes de gener de 1674, el corsari Josep Gibert amb la Puríssima Concepció va capturar una sagètia  turca a prop de Còrsega, matà 8 turcs i n'esclavitzà 42 que van ser venuts a Liorna (Livorno).

29 de juny de 1674-Els corsaris de la nau capitana " santa Creu " i  de la "sant Antelm" capturen un turc que anava en una barca grega.

El 22 d'abril de 1679 elcapità Bernadí Esterelles va capturar davant Zante (Zakinthos) un barquet grec carregat amb 107 odres d'oli i una llondra carregada amb 540 odres d'oli , 8.880 peces de formatge , cera , seda i roba de color. Els 4 tripulants moros de la llondra varen ser venuts per 900 pesos i la llondra va ser cremada a La Sapienza.

L'any 1716 Miquel Maura va tornar del Magrib amb un carregament d' esclaus per a vendre a Mallorca.

Mediacions en el comerç d'esclaus: L'any 1754 Antoni Cànaves, procurador general dels mercedaris va posar un plet als trinitaris de Sant Esperit per l'ús que fan en el seu títol "Orde Trinitari i de redempció de captius", perquè el títol era privatiu dels mercedaris.

Propietaris d'esclaus

L'any 1428 a Santa Maria hi havia 15 esclaus i els seus propietaris eren Francesc Busquets, Francesc Coll, Arnau Marimon, i B.Mataró. A Sant Joan el 15% de la població era esclava i sumaven 63 persones. A Santa Margalida hi havia 25 esclaus, 5 dels quals pertanyien a Jaume Albertí. A Santa Eugènia els esclaus eren 15, a Sencelles eren 77, a Sineu 52, 23 a Sa Pobla i 48 a Petra, sis dels quals eren de Ponç Omar i altres sis de Guillem Santandreu. A Santanyí hi havia 25 esclaus i suposaven el 4,8% de la seva població. A Selva els esclaus i esclaves eren 58.
Els propietaris d' esclaus a Felanitx eren : Guillem Soler, dos,Antoni Oliver, un Guillem Soler, jove, un ; Pere Portocolom, un, Guillem Artigues, dos ; Antoni Adrover, dos , Guillem Truyol, dos ; Guillem Darder,un, Berenguer Burguera, un , Jaume Sunyer. dos , Bartomeu Scapoll, dos, Joan Sabet,tres; Berthomeu Navata, un; Antoni Gat, un , Bernat Oliver, un , Salvador Llorens, un, Antoni Artigues, dos, Felip Ballester,un, Guillem Jordi, un ; Bernat Sunyer, un . Felanitx tenia aleshores un miler d' habitants.
El 8 de maig de 1428 els propietaris d' esclaus a Bunyola eren Bernat Muntaner (9), Jaume Muntaner (7), Guillem Amat (6), Bernat Palou (3), Miquel Petro (3), Jaume Gelabert, Antoni Uguet, Pere Muntaner, Llorenç Muntaner, Bernat Moragues i Bartomeu Borràs tenien un esclau.(AHM Lletres comunes T. 102.)

El dia 1 d' abril de 1433 el picapedrer, mestre d'obres i arquitecte de la Llotja, Guillem Sagrera va comprar l' esclava russa Llucia, de 14 anys al mercader Gabriel Pardo.

Antics esclaus funden confraries religioses

El 18 de maig de 1445 els sobreposats, russos de nació, Joan Ferrer, Jaume Puig, Jordi Domingo i Joan Thomàs, obtenen la capella de sant Amador a l'església del sant Esperit per a la constitució de la confraria d'antics esclaus russos amb la condició de respectar les insígnies del seu donant Rubert de Bellvey i de no canviar d'ubicació, perquè en aquest cas els béns aportats a la capella serien de l'església de sant Esperit.

18 d'abril de 1483- Els descendents d'antics esclaus turcs, ara francs, demanen autorització per a la fundació d'una nova confraria de sant Jordi al convent de sant Francesc.(AHM. RP. S, 38, fols. 181-185).

Esclaus cerquen doblers per a poder comprar la llibertat.

Els esclaus de manera legal o il·legal cercaven la seva emancipació i aquesta es comprava. Podien fer-ho servint en el treball brut dels seus senyors en la guerra de bàndols quan s' exigia exercir la violència, fent la funció dels sicaris actuals. Podien fer-ho robant a altres propietaris en benefici del seu senyor i del seu propi. Ho feien jugant a jocs vedats i mitjançant la prostitució en el cas de les esclaves respecte dels seus senyors o altres (també clergues), i també amb mitjans més lícits com eren les opcions de treballs comunitaris (neteja de les places quan hi havia festes, o altres prestacions d' aquest tipus, evidentment mal pagades).

18 de desembre de 1415- Pelai Unís afegeix a les prohibicions de la gresca i de les cartes, la dels daus i les rifes sota pena de 20 sous cada vegada i en cas que els jugadors siguin captius o setmaners rebran 25 assots a la plaça de l'Almudaina.

29 de juliol de 1419- Ordinacions als pobladors de Robines: "...que tôt catiu o catiua qui sera atrobat ab furt de ámenles, olives o quina fruyta se vulla, que pach vint sols de ban per cascuna vagada o reeba sinquante assots en lo loch on lo dit batle elegirá. E si alcun o alcuns compraven dels dits catius de les coses damunt dites, en tal cas los dits compradors fossen cayguts per cascuna vagada en ban de vint sols. E vitra lo dit ban perdrien ço que del dit catiu o catiua haurien comprat, e seria restituit al senyor de qui sera furtat."

Any 1469-Les ordenances de Bunyola prohibeixen als esclaus (obligats a observar el descans dominical) fer feixos de llenya`per a vendre: "ordonaren que no sie negu qui gos comprar res de catiu si donchs non feya qualque feix de lenya, que pach sinch sois per cada vegada, pero que negu catiu, non gos portar en diumenga ans de missa dita, e aquell quil acullira o ley comprara que pach per cada vegada hun sol e la lenya perduda".

16 d'agost de 1473-Algunes despeses per a les festes de Pollença:
ítem comprí per manament dals sanyós de jurats a dos catius que hagranaran lo marcat hun sou: I s.

En el mes de juliol de 1501 el Consell municipal de Manacor  va pagar a Pere, esclau de Miquel Ballester per l'extermini d'ocells teuladers.

El 20 d'octubre de 1514,Rafela, esclava de Rafel Ballester de Manacor va comprar la llibertat per 60 lliures.

El 26 de desembre de 1552, Miquela, esclava a Massanella de Pere Abrí-Descatlar  va comprar la llibertat per 80 lliures.

El 21 de desembre de 1631 va ser assassinat Jaume Joan, clergue beneficiat de la Seu, per un nebot seu i l' esclau Zaim.

Molts esclaus són alliberats quan són vells o inútils i el seu cost és major que allò que aporten

L'any 1412,Francesc Ferrer promet a l'esclau Joan, búlgar, la llibertat per 30 lliures i el servei per 4 anys.

El 17 d'octubre de 1516, Joan, esclau moro de Jaume Palou d'Orient, va obtenir la llibertat.

Antics esclaus o descendents d'esclaus són exclosos o discriminats

Item que alcuna que sia stada cativa, o filla de catiu o de cativa, o que son pare o sa mare sien stats catius, no gos o presumescha tenir o portar alcunes vestedures de seda de ascarlatina de grana, ni de xamellot, ni de drap de major valor, ni aytantpoch gosen aportar pells de alcuna natura de vays ni patins deurats. E asso mateix sia observât e entes de les mullers de aquells qui son stats catius, sots les dites pênes.

15 de juliol de 1399-Crida a instancia de Ivo Burguera y de Guillem Vilar, sobreposats del ofici de pescadors, que nigú puxa llogar per lo dit art de pescar a Marti, de nació de tartres, qui fo catiu den Johan Jacomi pescador, en pena de X lliures per cada vegada.

El 23 de setembre de 1531 el papa Climent VII va aprovar les Ordinacions del Col·legi de Lluc. En aquestes ordinacions el Prior Gabriel Vaquer establia les condicions per als preveres de Lluc: Primo, que lo prevere ó preveres que han esser elegits per al dit collegi y per tal fí, sien mallorquins. 2.- que sien legitims y de legitim matrimoni procreáis. 3.-  que no sien conversos. 4.-que no sien moriscos ni de altra nació de infaels. 5.- que sien de bonas costums y no profans ni i infames. 6- que sapien rahonablement de grammatica y de cant. 7.- que no sien beneficiats, y si no's trobaran sino beneficiats, que aquells dins quatre mesos (si voldrán perseverar en lo sant proposit), sien tenguts á renunciar, y de fet renuncien qualsevol manera de benefici ó carrech que tenguen de residir en altre loch "

Mallorquins esclavitzats.

Any 1465- Bartomeu Mir de Sencelles, és captiu a Tenes (Alger).

Any 1474-Salvador Soler de Felanitx és captiu a Bugia.

El 9 de febrer de 1509 dues naus de corsaris berberescs capturaren 22 pescadors i les seves barques a Cabrera.

19 de maig de 1509.Jiménez de Cisneros allibera 300 captius cristians d' Oran.
El 21 de gener de 1528 els pirates sarraïns segrestraren 49 persones a El Palmer.

11 d' octubre de 1557- Els sarraïns maten a Bernat Bordils i Bernadí Cunill d' Aubarca. Agneta Collell és capturada.

23 d’agost de 1576- Cauen captius dels sarraïns Francesc Molines Vives i la seva mare Francesca Vives, d’ Artà, en tant que mor el pare Pere Molines a La Duaia (Algèria),
L' any 1610 l' alcudienc Gabriel Vellana era esclau a Istanbul. Feia d' escrivent en un vaixell.

Any 1611- Sarraïns desembarquen a Sa Punta de n' Amer i capturen tres persones.
L' any 1611 va morir Felip Garcia Fuster de Son Garcia (Bunyola), esclau a Alger.

El 17 de febrer de 1613 es capturen 23 algerians a prop de Campos per la traïció de 7 renegats que anaven amb ells.
En el mes d' abril de 1616-,Pere Tries esclavitzat en la galera de Murat Arraez, sortint de Mitali va ser llançat a la mar després de morir malalt. Amb ell viatjava també el mariner esclavitzat Joan Alexandre Falcó. Pere Miró era també esclau d' una nau de Murat Arraez.
En el mes de novembre de 1619, pirates musulmans capturaren una nau d' Antich Jofre entre Càller (Cagliari)  i l' illa Rossa i esclavitzaren als seus ocupants. Entre els esclavitzats a Tunis hi havia Joan Oliver Barber, Francesc Pol i Jaume Bellsalei
En el mes de març de 1622 moriren esclaus a Tunis, Francesc Pol, Canet, teixidor de lli i Rafel Colomer.

Any 1653- Pirates musulmans van capturar la família de Pere Ferrer d' Artà.

Maig de 1663- Sarraïns arriben a Bóquer i saquegen la zona. Capturen Gabriel Robert de Pollença.

Les esclaves no podran ser prostituïdes

14 de juny de 1414 Pelai Unís, regent de governació, ordena que les prostitutes no vesteixin mantell ni samarra, ni es posin perles. També ordena que qui faci pecat amb qui no sigui amic o marit fora del bordell serà castigada a 25 assots i reclosa al bordell. Les captives i criades setmaneres no podran ser prostituïdes al bordell i qui ho faci haurà de pagar 10 lliures de multa

Els esclaus s' alcen

Por dels esclaus davant el setge forà davant Ciutat.

30 de setembre de 1391.—Que los converses e tots sengles sards no deguen portar armes ni tenirles en lur cases, mes aquelles deguen comenar a alcuns amichs lurs catalans de natura, d' hont no les deguen traer fins que en altra manera hi sia provahit. Que tots los catius per la nit primer vinent e demá por tot lo jorn deguen star tancats sots pena de cent assots. Que tots los strangers quino sien de la senyoria del Senyor Rey d'Aragó d'aqui avant deguen star e habitar en los vaxells en los quals son venguts o en los quals servexen sots pena de penjar, exceptat los mercaders que per tractar lurs negocis mercantivols han de estar precisament dins la ciutat.

En el mes de febrer de 1406,Bugar, esclau, va assassinar al seu amo Nicolau Coha , a l' esposa d' aquest i a dos captius.

La por dels esclaus fa incrementar les mesures repressives:

24 d'abril de 1406-Ara hoiats que notiffica atot hom generalment lo noble baro mossen Roger de Muncada
caualler conseller e camarlench del senyor Rey e Gouernador del Regne de Mallorques que com ell ensemps ab los honrats jurats de Mallorques e diuerses notables homens déla dita Ciutat elets e deputats a fer totes ordinacions per resistir als moros enemichs déla fe e deffenço del dit Regne haien fetes les ordinacions e capitols seguents.
Primerament que negun catiu no gos jaure negun uespre fora lalberch de son senyor o casa logada per son senyor e que son senyor lo deia tanchar ab clau de continent quel seny del perdo tocara. E que no li sia ubert stro que toch la trompeta del castell del senyor Rey sots pena de II sols per cascun catiu pagadors cascuna uegada que contrafara. E lo catiu qui abans del seny del perdo no sera tanchat pendra L. açots e pagara lo assotador...

II Item que negun Catiu qui sera atrobat en alcun loch dela Ciutat apres que via fora haura tocada menys de son senyor e de hom ffranch qui catiu no sia estat sia pres e mes en la preso comuna e quelen dema prengua cent assots cascun catiu. E que pach lassotador...

IIII item que tot catiu aqui serán atrobades armes de dies ni de nits aquelles portant o tenint en les cases que per lurs senyors serán logades, ala primera vegada rebe cent asots e ala segona vegada que lin serán atrobades, sia esgarrat, e ala terca perda lo peu, pero puxen teñir guaniuets sens punta qui haian de larch un forch...

V... item que neguns Catius nos guosen auistar en algún loch dela Ciutat ni en tauerna ni en cantons ni en  places ni en cases de III catius aavant. E si mes auant atrobats serán prengue sus aqui mateix L. assots.

VII. ítem que negun Catiu que nosie crestia no gos anar lauorar aport tupi en nenguna manera sots pena de L. assots que reeba lo catiu...

VIIII. ítem que tot senyor de catiu degen pasar a cascun catiu en la una cama sis lliures de ferra. Empero que si lo dit senyor del Catiu mes lin volra posar que upuscha fer...

X. ítem que daffora los mur de la Ciutat no pusquen anar mes auant de dos catius ensemps dins spay de .mige legua si donchs no eren itraginers o que fahessen fahena en ço de lur senyor e fossen loguats a fahena a fer...

XI. ítem que tot senyor dalqueria de vinya o maioral de aquells dege metra los catius que en les alqueries e vinyes serán dintre en una case tancade apres passade una hora déla nit e que nols dege obrir entro ala alba clara. E si cases no haura quels meta en una Ciga en la qual dege posar una losa de pedra.E si cige no haura quels dege metra en cep o en una cadena...

Any 1456-Execucio de un catiu apellat Christofol, den Johan de Tagamanent, lo qual havia invadit lo dit senyor seu e havia nafrat mortalment an Julia Castell, lo qual volia subvenir e ajudar al dit Tagamanent; perque enpena que sia penjat per lo coll en la plassa del Moll.

El 23 de juliol de 1523 moriren executats els agermanats: Mateu Joan, esclau d’ Armadans,  Francesc, esclau de la viuda de Sales i Joan, esclau de Palou Moragues de Binissalem.