Efemèrides del 12 de febrer




Any 91 aC

Neix Gai Vibi Pansa, polític romà (m 43 aC)

12 de febrer de l'any 41

Neix Britanic (Tiberi Claudi Gerrmànic) fill de Messalina

Any 303

Mor Eulàlia de Barcelona (n 290).

Any 881

El papa Joan VIII corona a Carles el Gros com a rei d'Itàlia.

Any 991

Mor El En'yū, emperador japonès (n. 959)

12 de febrer de 1049

Lleo IX papa imperial

Any 1074

Neix Conrad de Lorena (m 1101)

12 de febrer de 1111

Heinrich V apresa el Papa i el s´en duu fermat per consell de l´arquebisbe Albert de Mainz

12  de febrer de 1214

Mor Teobald de Bar i Luxemburg

Any 1218

Neix Kujō Yoritsune, militar japonès (m 1256)

Any 1247

Mor Ermesinda de Luxemburg (n. 1186)

12 de febrer de 1254

Cio Andreu i Joan de la Mota s'estableixen a uns obradors propers al castell del Temple.

12 de febrer de 1273

Mor Muhammad I rei de Granada en caure del cavall. El succeeix Muhammad II

12 de febrer de 1278

Cremats a la foguera de les Arenes de Verona un centenar de càtars de les comunitats de Corcorezzo i Desenzano

12 de febrer de 1301

Boda d'Isabelle de Villehardouin amb Philippe Ier de Piémont

Any 1311

L'emperador Enric VII s'enfronta a Milan a una revolta fomentada pels della Torre, que s'expandirà a altres ciutats lombardes.

Any 1322

Neix Joan Ebric de Luxemburg (m 1375)


12 de febrer de 1347

Els Giustiniani de Gènova reben en cessió de l'emperador d'Orient les illes de Quios,Samos,Nicaria,Demussa i Santa Panagia

12 de febrer de 1351

Comença la lleva de soldats per a les galeres de l'expedició de Sardenya.

12 de febrer de 1371

Mor Gerlac de Nassau, arquebisbe de Magúncia

Any 1425

Mor Cabrino Fondulo, líder italià (n. 1370)

12 de febrer de 1429


"Dia Arengada", molts defensors de la ciutat d'Orleans moren en una expedició per apoderar-se d'un comboi anglès de subministraments. Les forces angleses estaven sota les ordres de sir John Fastolf

Any 1438

Neix Adolfo d'Egmond, noble alemany (m 1477)

Any 1479


Mor Leonor de Navarra (n. 1425)

Any 1480

Neix Frederic II de Legnica, Polònia (m 1547)

12 de febrer de 1486

Mor Margarida d´Àustria, duquesa de Saxònia

12 de febrer de 1489

Gregori Burgues Uniç s'enfronta a la Universitat de Mallorca.

Any 1502

Edicte Reial ordenant l'expulsió de Castella i Aragó dels moros no convertits

Any 1506

Neix Marco Antonio Da Mula, cardenal i diplomàtic italià (m 1572)

Any 1517

Mor Catalina de Foix (n. 1468)

Any 1538

Mor Albrecht Altdorfer, pintor alemany

Any 1541

A Xile, Pedro de Valdivia funda Santiago de la Nueva Extremadura (avui Santiago, capital del país).
    
Any 1542

A Amèrica, l'expedició de cinquanta homes al comandament de Francisco d'Orellana descobreix el riu Amazones.

Any 1554

Un any després d'arribar al tron del seu país, Jane d'Anglaterra és decapitada per traïció.

Mor Guilford Dudley (n 1536).
        
Mor Jane Grey (n 1537).

Any 1559

Mor Otto Henry, Elector Palati
    
Any 1567

A Xile, el capità Martín Ruiz de Gamboa funda la ciutat de Castro.

Neix Thomas Campion, compositor, poeta i metge anglès (m 1620)

Any 1576

Mor Joan Albert I, duc de Mecklenburg (n. 1525)
     
    
    
Any 1577

Joan d'Àustria signa amb els revoltats dels Països Baixos l'Edicte Perpetu, pel qual acorda retirar els terços espanyols.

Any 1578

Mor Catalina d'Habsburg

Any 1580

Neix Giulio Cesare Fontana, arquitecte i enginyer italià (m 1627)

Any 1585

Neix Caspar Bartholin el Vell, metge i humanista danès (m 1629)

Any 1588

Mor Joachim von Alvensleben, polític alemany (n. 1514)

Any 1603

Neix Frederic Guillem II de Saxònia-Altenburg (m 1669)

12 de febrer de 1606

Diumenje a 12 rebí carta de avís de Barcelona, de Apoloni Ferrer, notari. Avisa haver arribat bergantí de Mallorca qui diu haver passat una nau carregada de munició de guerra y diners per al rey Cucó per a contra de Alger. Y que s'aparella jornada contra Alger per la primavera. Déu ho guii. Dos vegadas hi són anats y no han fet res.(Dietari de Jeroni Pujades)

Neix John Winthrop , polític britànic


Any 1608

Daniele Bartoli,historiador jesuïta i escriptor

Any 1612

Mor Christopher Clavius, jesuïta, matemàtic i astrònom alemany (n. 1538)
        
Mor Jodocus Hondius, gravador, cartògraf i editor flamenc (n. 1563)


Any 1621

Gregori XV és consagrat papa

Any 1627

Mor Carles I de Liechtenstein

Any 1630

Mor Fynes Moryson, explorador i escriptor (n. 1566)

Any 1637

Neix Jan Swammerdam, biòleg i entomòleg holandès (m 1680)

12 de febrer de 1640

El comanador de Sant Joan,  Onofre Sanglada, cunyat de Gabriel Berga, del bàndol dels Canamunt és arcabussejat. Un dia després detenen el mateix Onofre Sanglada, el misser Berga i el pressumpte agressor Gabriel Valero.

12 de febrer de 1645

El  virrei José de Torres Pérez de Pomar de Mendoza és excomunicat pel vicari general per haver tret tres refugiats de l'església de Sant Jaume.

Any 1654

Mor Luca Ferrari, pintor italià (n. 1605)

Any 1655

Neix Anna Isabella Gonzaga

12 de febrer de 1656

Mor Miguel Pérez de los Nueros, bisbe de Mallorca. És enterrat a la Seu.

Any 1666

Mor Mildmay Fane, II comte de Westmorland, polític anglès (n. 1602)
        
Mor Armand de Borbó, Príncep de Conti, Prince (n. 1629)

Any 1668

El Tractat de Lisboa (1668) reconeix la independència de Portugal.

Any 1684

Mor Pietro Andrea Ziani, compositor i organista italià (n. 1616)

Any 1689

El Parlament britànic declara que la guerra contra França a 1688 per Jaume II, l'últim rei catòlic d'Anglaterra acaba en l'abdicació del monarca.

Mor María Luisa d'Orleans (n. 1662)

Any 1700

A Europa comença la Gran Guerra del Nord.

Any 1704

Neix Charles Pinot Duclos, historiador i escriptor francès

Any 1711

Neix Jacopo Marieschi, pintor venecià (m 1794)

Any 1712

Mor Maria Adelaida de Savoia (n. 1685)
    
Any 1719

En els Països Baixos es funda la Onderlinge, la companyia d'assegurances més duradora de la història.

Mor Adam Ludwig Lewenhaupt, el general suec (n. 1659)

Any 1728


Neix Étienne-Louis Boullée, arquitecte francès

Any 1730

Mor Lucas Carlevarijs, pintor italià (n. 1663)
    
Any 1733

En els Estats Units, el britànic James Oglethorpe funda la colònia Geòrgia.

Any 1734

Neix Innocenzo Ansaldi, pintor, historiador d'art i poeta italià

Any 1735

Neix Maria Cristina de Saxònia

Any 1736

Matrimoni de Maria Teresa d'Àustria i Francesc Esteve de Lorraine

Any 1738

Neix Alfonso Turconi, polític italià

Mor James Sherard, farmacèutic, botànic i músic anglès (n. 1666)

Any 1741

Neix Marc Antoine de Granet, advocat i polític francès (m 1827)
    
Any 1743

Neix Francis Seymour-Conway, II marquès d'Hertford, polític noble i Anglès (m 1822)

Mor Francis Howard, comte de Effingham (n. 1683)
    
Any 1752

Neix Josef Reicha, violoncel·lista i compositor txec (m 1795)
    
Any 1753

Neix François-Paul Brueys d'Aigalliers, almirall francès (m 1798)

Any 1756

Mor Simon Awad, arquebisbe catòlic i patriarca catòlic del Líban (n. 1683)
 
Any 1757

Neix Anton Maria Lamberti, escriptor i poeta italià (m 1832)

Any 1759

Mor El Muhammad al-Rashid (n. 1710)
    
Any 1760

Neix Jan Ladislav Dussek, compositor i pianista txec (m 1812)

Any 1763

Mor Pierre de Marivaux, dramaturg i escriptor francès (n. 1688)
    
Any 1768

Neix Francesc II, emperador del Sacre Imperi (m 1835)
    

Any 1769

Neix Johann Friedrich Rochlitz, escriptor i crític musical (m 1842)
    

Any 1771

Mor Adolf Frederic de Suècia. Gustau III es el nou rei.

Any 1775
        
Neix Antonio Bertoloni, botànic, naturalista i metge italià (m 1869)
       
Any 1777
        
Neix Bernard Courtois, químic francès (m 1838)
        
Neix Friedrich de la Motte Fouqué, escriptor alemany († 1843)

Any 1781

Mor John Hope, comte de Hopetoun
    
Any 1788

Neix Carl Reichenbach, científic alemany (m 1869)

Any 1789

Mor Ethan Allen, general nord-americà (n. 1738)
    
Any 1790

Neix Jean Jacques Nicolas Huot, geòleg, geògraf i naturalista francès (m 1845)
    
Any 1791

Neix Peter Cooper, empresari, inventor i filantrop nord-americà (m 1883)
    
Any 1795

Neix Lauretta Cipriani, patriota italiana(m 1869)

Any 1798

Mor Estanislau II de Polònia (n. 1732)
    
Any 1800

Neix John Edward Gray, biòleg, zoòleg i botànic anglès (m 1875)

Any 1801

Neix Luigi Carrer, periodista, escriptor i poeta italià (m 1850)

Mor Jean Darcet, químic francès (b. 1724)
    
Any 1803

Neix Giambattista Bazzoni, escriptor i patriota italià (m 1850)
    
Any 1804

Neix Heinrich Lenz, físic rus (m 1865)

Mor Immanuel Kant, filòsof alemany (n. 1724)
   
Any 1808
        
Neix Felice Matteucci, enginyer italià (m 1887)
        
Neix Virginio Vespignani, arquitecte italià (m 1882)
    
Any 1809
        

Neix Charles Darwin, naturalista i geòleg britànic (m 1882)
        
Neix Abraham Lincoln, advocat i polític nord-americà (m 1865)
    
Any 1812

Neix Catherine Percoto, escriptora i poeta italiana (m 1887)
    
Any 1813
        
Neix James Dwight Dana, geòleg, mineralogista i zoòleg nord-americà (m 1895)
        
Neix Otto Ludwig, escriptor i dramaturg alemany (m 1865)
    

Any 1814

A Veneçuela es lliura la batalla de la Victòria, per la independència del país, en què els generals patriotes José Félix Ribas i Vicente Camp Elías juntament amb tropes formades per seminaristes i estudiants de la Universitat de Caracas, derroten a les tropes realistes comandades per José Tomás Boves i el seu segon al comandant, Francisco Tomás Morales.


Batalla de Nogent-sur-Seine
    
Batalla de Château-Thierry amb victòria de Napoleó sobre les tropes prussianes i russes comandades per Von Blucher: 2700 morts entre els russos i prussians i 600 francesos.

      
Neix Carlo Verga, polític italià (m 1894)
        
Neix Jenny von Westphalen, noble alemanya (m 1881)


12 de febrer de 1815

Publicació de l'edicte condemnatori de la maçoneria a Mallorca. L'Inquisidor General Francisco Javier Mier Campillo exigeix la compareixença dels afiliats a la maçoneria que compareixin davant el tribunal del sant Ofici.

Neix Edward Forbes, naturalista  (m 1854)
        
Neix Hermann Goedsche, escriptor i agent secret alemany (m 1878)

Mor Étienne Marie Antoine Champion de Nansouty, general francès (n. 1768)

Any 1817

En l'actual llogaret de Los Andes, l'exèrcit dels Andes comandat pel general José de San Martín, després de creuar la serralada dels Andes venç als espanyols en la batalla de Chacabuco, fonamental en la independència de Xile.
    
Any 1818

Bernardo O'Higgins proclama l'Acta d'Independència de Xile en Talca. Bernardo O'Higgins, Miguel Zañartu, Hipolito de Villegas i José Ignacio Zenteno van signar la proclamació de la Independència de Xile.

Any 1819

Neix William Wetmore Story, escultor, crític d'art i poeta nord-americà (m 1895)

Any 1823

Neix Richard Belcredi, polític austríac (m 1902)
     
Neix Michelangelo Maiorfi, arquitecte italià (m 1906)

Any 1825

En el Teatre del Conservatori de San Sebastiano de Nàpols, Vincenzo Bellini estrena la seva òpera Adelson i Salvini.
    
La tribu indígena nord-americana creek cedeix la seva última porció de terres als blancs i se'n va cap a l'est.

Neix Michelangelo Pittatore, pintor italià (m 1903)

Any 1828

Neix Robert Ransom, general nord-americà (m 1892)

Any 1830

Neix Stephen Wilcox, inventor i empresari (m 1893)
    
Any 1832

Equador s'annexiona les Illes Galápagos.

Any 1834

Neix Giuseppe Gargani Torquato, poeta i escriptor italià (m 1862)

Any 1836
        
Neix Boghos Bedros XII Sabbaghian (m 1915)
        
Neix Giuseppe Tornielli Brusati Vergano, diplomàtic i polític italià (m 1908)
    
Any 1837
        

Neix Andrea Angiulli filòsof italià (m 1890)
       
Neix Thomas Moran, pintor nord-americà (m 1926)

Mor François Barbé-Marbois, polític francès (n. 1745)
        
Mor Ludwig Born, escriptor alemany (n. 1786)
        
Mor Grigory Ivanovich Gagarin, noble, poeta i diplomàtic rus (n. 1782)
    

Any 1841

Neix Gijsbert van Tienhoven, polític holandès († 1914)
    
Any 1846

Neix Fermo Rocca, polític i advocat italià (m 1911)
    
Any 1848

Neix Otto Pettersson, químic suec i oceanògraf (m 1941)

12 de febrer de 1849

S'enderroca el Pes de la Palla.
    
Any 1850

Neix William Morris Davis, geògraf i geòleg nord-americà (m 1934)
    
Any 1851
        
Neix Eugen von Böhm-Bawerk, economista austríac (m 1914)
        
Neix Enric Carles de Borbó-Parma (m 1905)
    
Any 1853

A Xile, Vicente Pérez Rosales funda la ciutat de Puerto Montt. És nomenada en honor del president Manuel Montt.

Any 1854

Un terratrèmol massiu afecta Calàbria.
    
Any 1855

Es funda la Universitat Estatal de Michigan.

Any 1856

Neix Eduard von Böhm-Ermolli, el general Imperi Austro-Hongarès (m 1941)

Mor Giuseppe Donizetti, músic i compositor italià (n. 1788)

Any 1857

Neix Eugène Atget, fotògraf francès (m 1927)
    
Any 1859

Neix Émile Meyerson, químic i filòsof francès (m 1933)
    
Any 1861

Neix Lou Andreas-Salomé, escriptor i psicoanalista alemany (m 1937)
    

Any 1862

Neix Ettore Fenderl, enginyer, inventor i filantrop italià (m 1966)
    
Any 1864

Neix laInfanta Eulalia d'Espanya (m 1958)
    
Any 1865
        

Neix Enrico Millo, polític i militar italià, governador de Dalmàcia (m 1930)
        
Neix Kazimierz Przerwa-Tetmajer, poeta, escriptor i periodista polonès (m 1940)
        
Neix Aleardo Vila, pintor, il·lustrador i publicitari italià (m 1906)

Any 1866

Ultimàtum nord-americà a Napoleó III per a la retirada de les tropes franceses de Mèxic
    
Any 1868

Un enviat de Pius IX lliura a Isabel II d'Espanya la Rosa d'Or.

Any 1869

Neix Kien Phúc, emperador vietnamita (m 1884)
    
Any 1870

A Utah les dones obtenen la igualtat del vot.
    
Any 1873

Proclamació de la I República d'Espanya, després d'haver abandonat Espanya Amadeu de Savoia.

Neix Barnum Brown, paleontòleg nord-americà (m 1963)
        
Neix Egidi Dabbeni, arquitecte italià (m 1964)
        
Neix Konstantin von Neurath, criminal de guerra alemany, governador de Bohèmia i Moràvia (m 1956)

Any 1874

Neix Auguste Perret, arquitecte i empresari francès (m 1954)

Any 1876

Neix Antonino Calcagnadoro, pintor i decorador italià (m 1935)
        
Neix Paul Chack, escriptor francès (m 1945)
    
Any 1879

ANova York s'inaugura al Madison Square Garden, la primera pista de patinatge artificial del món.
    
En la Guerra salitrera (o Guerra del Pacífic), Xile pren a Bolívia la franja marítima d'Atacama.

Neix  L. J. Hanifan, sociòleg nord-americà (m 1932)
        
Neix Juan Esteban Montero, polític xilè (m 1948)
        
Neix Simon Rodia, arquitecte italià (m 1965)

Any 1882


Neix Edmondo Peluso, periodista comunista italià instal·lat a la Unió Soviètica i afusellat pels estalinistes a Sibèria (m 1942)

Any 1883

Neix Licinio Refice, compositor italià (m 1954)

Any 1884

Neix Max Beckmann, pintor alemany (m 1950)
        
Neix Oddone Tomasi, pintor i gravador italià (m 1929)

Any 1885

Neix Paul Paschetto, pintor italià (m 1963)
        
Neix Julius Streicher, polític nazi alemany, ex-socialista, executat per crims contra la humanitat (m 1946)

Any 1886

Neix Eva Mameli, botànica italià (m 1978)
        
Neix Seigo Nakano, polític japonès (m 1943)
        
Neix Arturo Vella, polític, antifeixista i socialista antimilitarista italià (m 1943)

Mor Tiberi Sergardi, polític italià (n. 1816)
        
Mor Horatio Seymour, polític nord-americà (n. 1810)

Any 1887

        
Neix Edelmiro Farrell, polític i militar argentí (m 1980)

Any 1889

Neix Peter Aschieri, enginyer i arquitecte italià (m 1952)
        
Neix Enrico Bompiani, matemàtic italià (m 1975)

    
Any 1891

A Colòmbia reapareix el diari El Espectador, després d'haver estat suspès en 1888.

Neix Raffaele Cafiero, advocat, propietari i monàrquic italià (m 1959)
        
Neix Robert P. Patterson, polític nord-americà

Any 1892

El dia de l'aniversari de l'expresident nord-americà Abraham Lincoln és declarat festa nacional als Estats Units.

Neix Michele Camposarcuno, advocat i polític italià (m 1978)

Any 1893

Neix Boris Pavlovich Belousov, físic soviètic i químic (m 1970)
        
Neix Omar Bradley, general nord-americà (m 1981)
        
Neix Marcel Minnaert, astrònom belga (m 1970)
        
Neix Giovanni Muzio, arquitecte italià (m 1982)
    
Any 1894

En el Cafè Términus de París, l'anarquista Émile Henry fa esclatar una bomba, matant a una persona i ferint-ne 20.

Mor Hans von Bülow, director d'orquestra, pianista i compositor alemany (n. 1830)
        
Mor Giovanni Andrea I Colonna, príncep i polític italià (n. 1820)
        
Mor Casimiro Sperino, polític italià (n. 1812)

Any 1895

Victòria japonesa a Weihai (Xina)
    
Any 1899

Espanya ven a Alemanya els arxipèlags de les Carolines, Mariannes i Palau.

Neix Hans Tomamichel, pintor suís (m 1984)

Any 1900

Neix Ferenc Körmendi, escriptor hongarès (m 1972)
        
Neix Vasily Chuikov, general soviètic (m 1982)

Any 1902

Neix Pinot Gallizio, pintor italià (m 1964)

Neix Mario Mafai, pintor italià (m 1965)
        
Neix Hannibal Vitellozzi, arquitecte italià (m 1990)

Any 1903

Neix Joseph F. Biroc, cineasta nord-americà (m 1996)
        
Neix Stephen Brunauer, físic hongarès i químic (m 1986)
    
Any 1905

El Zemstvo (assemblea de la noblesa russa) demana al tsar romandre en el poder i participar en les reformes.
    
Any 1907

El primer ministre britànic Henry Campbell-Bannermann, demana als Comuns una major autonomia per a Irlanda.
    
Any 1908

Comença la cursa d'automòbils al voltant del món, de Nova York a París.

Neix  Olga Benario, comunista jueva alemanya, gasejada pels nazis en el camp d'extermini de Bernburg (m 1942)
       
Neix Jacques Herbrand, matemàtic francès (m 1931)
        
Neix Julian Scriabin, pianista i compositor rus (m 1919)
    
Any 1909

En els EUA es funda l'Associació Nacional per a l'Avanç de les Persones de Color.

Neix Zoran Music, pintor i gravador eslovè (m 2005)

Neix Sigmund Rascher, metge alemany de les SS nazis (m. 1945).

Any 1910

Neix Abdullah bin Khalifa de Zanzíbar, Sultan (m 1963)

Any 1911

Neix Cearbhall Ó Dálaigh, polític irlandès (m 1978)
    
Any 1912

Abdica l'emperador  Pu Yi (de la dinastia Qing), últim emperador de la Xina en favor de la República proclamada per Sun Yat Sen
    
La República de Xina adopta el calendari gregorià.

Neix Antonio Giuriolo, professor, militar i partisà italià mort pels alemanys quan retirava el cadàver d'un company abatut (m 1944)
        
Neix Adolf Rudnicki, escriptor polonès (m 1990)

    
Any 1914

A Washington DC es col·loca la primera pedra del Lincoln Memorial.

Neix Nello Celio, polític suís (m 1995)

Any 1915

Sentenciat Lucien Bersot a mort com exemple de disciplina militar per haver rebutjat posar-se els pantalons tacats de sang d'un soldat mort

Neix Antonio Giolitti, polític italià (m 2010)

Neix Corrado Masetti, combatent contra la República a Espanya i vençut Mussolini,  antifeixista i partisà italià caigut en combat contra els alemanys (m 1944)
        
Neix Lici Visintini, militar italià (m 1942)

Any 1916

Mor Guglielmo Calderini, arquitecte italià (n. 1837)
        
Mor Richard Dedekind, matemàtic alemany (n. 1831)
        
Mor Peter Grocco, metge italià (n. 1856)

Any 1918

Neix Adolfo Montoneri, almirall italià (m 1984)
        
Neix Julian Schwinger, físic i matemàtic nord-americà (m 1994)
        
Neix Elisa Springer, escriptor austríac (m 2004)

Any 1920

Neix Alfonso Armada, militar colpista espanyol (m 2013)
    
Any 1921

S'aprova el pacte d'unió entre Guatemala, Hondures i El Salvador, que estableix una sola sobirania i representació. Van adoptar el nom de Províncies Unides de Centreamèrica.

Any 1923

Neix Franco Zeffirelli, director, escriptor i polític italià
    
Any 1924

Calvin Coolidge es converteix en el primer president dels Estats Units que realitza un discurs en directe per la ràdio.

Quaranta separatistes renans van ser massacrats a Pirmasens, un petit poble prop de la frontera amb França.

Neix Costanzo Costantini, periodista i escriptor italià (m 2014)

Neix Jorge Gaitán Durán, poeta colombià.

Any 1925

S'alça la prohibició contra el NSDAP (Partit Nacional Socialista) a Munich

Formació de la República de Tulé al Panamà pels indis Kuna

Neix Gastone Biggi, pintor, escriptor i poeta italià (m 2014)

Any 1927

Arribada de la força expedicionaria enviada per Londres a Xanghai per protegir les "concessions" britàniques

A Portugal, el dictador Carmona reprimeix una revolta popular.

Neix Ilario Canacci, partisà italià assassinat a les Fosse Ardeatine (m 1944)

Any 1928

Neix John Fieldhouse, almirall britànic († 1992)
    
Any 1931

Pius XI inaugura la Ràdio Vaticà.

Any 1933

Neix Costa-Gavras, director, guionista i productor de cinema grec
        
Neix  Lukas Hottinger, paleontòleg, geòleg i biòleg suís (m 2011)
    
Any 1934

A Àustria es desenvolupa la Guerra Civil Austríaca fins al 16 de febrer.
    
A Espanya s'inauguren les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista i decideixen fusionar-se a la Falange Espanyola.

Vaga general a França després de les manifestacions del 6 de febrer.

12 de febrer de 1936

En Lluchmayor, en el local de Falange Española, se celebró un acto de afirmación de Falange Española de las JONS en Baleares. Ocuparon la presidencia del acto el Jefe

Provincial, Alfonso de Zayas ;Secretario Provincial, Antonio Nicolau ; Subsecretario, Guillermo Pascual; Jefe de Milicias, Juan Riera ; Jefe Local, Miguel Fluxá, y

Secretario Local, Antonio Garáu.

Neix Toru Iwaya, artista i pintor japonès
        
Neix Fang Lizhi,  físic (m 2012)

12 de febrer de 1937

Els franquistes fan desaparèixer el montuïrer Miquel Martorell Font, empresonat en el castell de Bellver.

Mor Philip Liardo, pintor i escultor italià
        
Mor Antonio Vinciguerra, pintor, escultor i dissenyador italià


Any 1938

Hitler dóna al canceller austríac Schuschnigg un ultimàtum preveient el nomenament del nazi Arthur Seyss-Inquart en el Ministeri de l'Interior i de Seguretat.

Any 1939

Mor Amedeo Fiorese, escultor italià
        
Mor Bruno Solaroli, arquitecte i polític italià

Any 1941

Perú declara la guerra a les Potències de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial.

A la ciutat italiana de Bordighera, durant la Segona Guerra Mundial, el dictador espanyol Franco s'entrevista amb el dictador italià Mussolini.

Injecció per primera vegada de penicilina a un home
    
Any 1942

El dictador Franco s'entrevista amb el dictador portuguès Oliveira Salazar a Sevilla.

Arribada de l'Afrika Korps de Rommel a Trípoli.

Any 1943

Els nazis alemanys funden el servei de treball obligatori, el STO.
    
Any 1944

El Oria que porta al voltant de 4.200 soldats italians presoners dels alemanys, naufraga prop de l'illa de Patroklou a Grècia

Any 1945

Mor Telesforo Aranzadi, científic (n 1860).
    
Mor David Friedman, economista nord-americà.
    
Any 1946

La Operation Deadlight acaba després de capturar 121 de 154 dels subamirnos alemanys.

Començament de la guerra civil grega.

Any 1947
        
Panglong acorda aplanar el camí per a la independència de Birmània.
    
Any 1951

Casament de Reza Pahlevi, xa de Pèrsia, amb la princesa d'origen alemany Soraya Esfandiary.
    
Any 1952

A Anglaterra, Isabel II és proclamada reina.

Any 1954

En el Teatre Bolshoi de Moscou estrena de la Llegenda de la Flor de Pedra (Skaz o kamenom Cvetke) de Sergei Prokofiev.

Un estudi nord-americà destaca el vincle entre certs tipus de càncer i el consum de tabac.
    
Any 1961

L'URSS llança la sonda Venera 1 dirigida a sobrevolar el planeta Venus.

Any 1964

Inici de la guerra civil a Xipre
    
Any 1966

Mujibur Rahman, anuncia els famosos Sis punts a Karachi com a manifest de la Lliga Awami que serà la base de la formació de Bangla Desh.

Mor Giana Anguissola, escriptor i periodista italià (n. 1906)
       
Mor  Wilhelm Röpke, economista suís (n. 1899)
       
Mor Elio Vittorini, escriptor italià (n. 1908)

Any 1967

La Unió Soviètica no imposa restriccions sobre el moviment dels avions aliats en les principals rutes de vol a Berlín.

Any 1968

Un Vickers d' Air Rhodèsia s'estavella a Kariba i moren els seus 57 passatgers i tripulants.

Any 1970

Una incursió de l'aviació israeliana en una fábrica egípcia de recuperació de metalls causa 70 morts
    
Any 1973

Guerra del Vietnam: Els primers presoners dels Estats Units són alliberats pel Viet Cong.
    
Juan María Bordaberry, president uruguaià, cedeix davant les pressions dels militars i cessa al Govern. Es crea un Consell de Seguretat Nacional que garanteix el control militar del país.

Alto el foc entre el Govern del Regne de Laos i el Pathet Lao: fi de la Guerra Civil de Laos.
    
Any 1974

El president del Govern d'Espanya, Carlos Arias Navarro, dirigeix un discurs programàtic a les Corts, considerat aperturista; va donar lloc a l'anomenat "esperit del 12 de febrer".

L'escriptor soviètic Alexander Solzhenitsyn, Premi Nobel de Literatura,és arrestat al seu apartament de Moscou.

Any 1979

Proclamació de la República Islàmica de l'Iran.
    
Any 1980

El Comitè Olímpic Internacional rebutja el boicot als Jocs Olímpics de Moscou i el seu canvi de seu promogut pels EUA.

Any 1982

Observat el SN 1982b supernova a la galàxia NGC 2268.

Any 1984

Mor Julio Cortázar, escriptor, poeta i crític literari argentí (n. 1914)
        
Mor Muzi Epifani, escriptor i poeta italià (n. 1935)
        
Mor Elmer Keith, inventor i escriptor (n. 1899)

Any 1986

La primera ministra britànica Margaret Thatcher i el president francès François Mitterrand a Lille signen el document la formalització del projecte de construcció d'un túnel sota el Canal Anglès.

Any 1987

Tass informa que el doctor Zhivago, la famosa novel·la de Boris Pasternak prohibida durant 30 anys a la Unió Soviètica, es publicarà per primera vegada a l'URSS l'any següent.

Any 1988

Abu Nidal és condemnat en rebel·lia després de l'atac al desembre de 1986 a la terminal de Roma.
    
    
Any 1989

Barbara Clementine Harris, sacerdotessa de l'Església Episcopaliana des de 1980, és proclamada la primera dona bisbe de la història.

Disturbis de 1989 a Islamabad contra Els versos satànics de Salman Rushdie.
        
Una explosió destrueix els tancs d'oli de tràfic il·lícit a Puerto Príncipe a Haití.
    
Any 1990

Carmen Lawrence es converteix en la primera presidenta de la història d'Austràlia.
    
Any 1993

En el Regne Unit, dos nens de 10 anys d'edat, anomenats John Venables i Robert Thompson, segresten i assassinen a un nen de 2 anys d'edat deixant-ho en les vies del tren, no sense abans copejar i torturar.
    
S'arriba a un acord entre el Govern sud-africà i el Congrés Nacional Africà (CNA) per formar un govern interí d'unitat nacional després de les eleccions, el que ajudarà a suavitzar la transició de l'apartheid (racisme) a la democràcia.

Any 1994

A Lillehammer (Noruega) comencen els Jocs Olímpics d'Hivern.

Any 1996

Iàsser Arafat es converteix en president de l'Autoritat Palestina.

Mor  Andrea Barbato, periodista, escriptor i polític italià (n. 1934)
        
Mor Gina Falckenberg, actriu, escriptora i guionista alemany (n. 1907)
        
Mor Bob Shaw, autor irlandès de la ficció (n. 1931)
        
Mor Shiba Ryōtarō, escriptor japonès (n. 1923)
    
    
Any 1997

Japó llança el seu observatori espacial radioastronómic Haruka.
    
Hwang Jang-yop, secretari de Partit dels Treballadors de Corea i arquitecte de la doctrina Juche a Corea del Nord, demana asil a l'ambaixada de Corea del Sud a Pequín.

Any 1998

El Vaticà anuncia l'alliberament de 200 presos polítics a Cuba
    
Any 1999

En el marc del cas Lewinsky, el Senat absol Bill Clinton de les acusacions de perjuri i obstrucció a la justícia.

Any 2000

Mor Egidi Giaroli, escultor italià (n. 1912)
        
Mor Screamin 'Jay Hawkins, cantant, actor i compositor (n. 1929)
        

Any 2001


Mor Herbert Robbins, matemàtic i estadístic nord-americà (n. 1915)

La sonda NEAR llançada per la NASA fa cinc anys va aterrar suaument sobre la superfície rocosa de l'asteroide Eros. Ha viatjat una distància de 3.200 milions quilòmetres.
       
El govern del Quebec anuncia que $ 14 milions seran invertits per desenvolupar la ciutat de les arts del circ en el lloc de l'antiga pedrera Miron a Mont-real.
        
Els equips del Projecte Genoma Humà i Celera publica els resultats de la seqüenciació del 95% de les anàlisis del genoma humà. Indiquen que el nostre genoma no és homogènia i, especialment, que conté pocs gens (de 30 000 a 40 000) en comparació amb les estimacions prèvies.
      
   

Any 2002

Dia Mundial contra l'ús de Nens Soldats. Aquest dia entra en vigor el Protocol Facultatiu a la Convenció sobre els Drets del Nen, impulsat per Organització de les Nacions Unides, que elevava l'edat mínima de reclutament i participació en hostilitats de 15 a 18 anys.
    
En el Tribunal de l'Haia comença el judici per crims de guerra Slobodan Milošević (expresident de la República Federal de Iugoslàvia).
    
A Khurramabad (Lorestán, a l'Iran) s'estavella un Tupolev El teu-154 de la companyia Iran Air, matant a 119 persones.

Mor Michele Pantaleone, escriptor, periodista i polític italià (n. 1911)

El secretari d'Energia dels Estats Units pren la decisió per la qual la Muntanya Yucca és adequat per a l'emmagatzematge de residus nuclears als Estats Units.

L'exministre socialista francès d'Afers Socials René Teulade va ser arrestat com a part d'una investigació sobre la jubilació del Servei Públic
        

Any 2003

Mor Riccardo Romà, professor i polític italià (n. 1922)

Mor Emilio Romero, escriptor i periodista franquista (n. 1917).
    .

El primer ministre Jean-Pierre Raffarin utilitzar l'article 49-3 de l'Assemblea sobre la reforma dels sistemes electorals.
        
Condemnat pel robatori d'una oficina de canvi de divises a la primavera de Haussmann que tenia deu ferits al novembre de 1998, Jean-Claude Bonnal diu "Els xinesos", va ser condemnat a divuit anys de presó pel Tribunal Penal de París.
        
Moren 16 persones a conseqüència dels disrturbis a La Paz (Bolívia) derivats de l'augment sobtat dels impostos
    
Any 2004

L'empresa de joguines Mattel anuncia la ruptura de Barbie i Ken, després de quaranta-tres anys de relacions.
    
La ciutat de San Francisco, Califòrnia concedeix el dret a les parelles del mateix gènere a casar-se legalment.
    
A la vora del riu Biobío són trobats les restes mortals del jove estudiant xilè Jorge Matute Johns, desaparegut després d'un confús incident ocorregut en una discoteca de Talcahuano el 20 de novembre del 1999.
    
Any 2005

El nedador veneçolà Rafael Vidal, medallista de bronze en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, mor en ser impactat seu vehicle a la ciutat de Caracas.

Mor Marinus van der Goes van Naters, polític holandès (b. 1900)
    
Any 2007

A  Trolley Square (Salt Lake City), un assassí obre el foc des d'un mur, matant a 5 persones.

Mor Eli Riva, escultor italià (n. 1921)
        
Mor Aldo Visalberghi, educador, acadèmic i polític italià (n. 1919)
        
Mor Shang Yang Fa, bioquímica taiwanesa i botànic (n. 1932)

Mor Marianne Fredriksson, periodista i escriptora sueca (n. 1927).
    
    
Any 2008

Bolívia es declara en estat d'emergència després de gairebé 4 mesos de embat del fenomen "La Nena", que ha provocat inundacions a tot el territori.
    
A  Damasc, l'explosió d'una bomba mata Imad Mugniyeh, destacat membre d'Hesbol·là i responsable de la mort de desenes de persones.

12 de febrer de 2009


Moren 40 rebels hutus rwandesos en el curs d'un bombardeig aeri de les forces conjuntes rwandeses i congoleses contra posicions a Kashebere i Majembe de les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Ruanda (FDLR)

El nombre de morts a causa del brot de còlera a Zimbabue ha ascendit fins a 3.524, mentre que el nombre de malalts se situa en 73.385, segons ha informat  l'Organització Mundial de la Salut

La Conselleria de Mobilitat sospita, concretament, d’una partida de 2,5 milions euros que, tot i estar assignada en el pressupost a una obra concreta del projecte del Metro, no s’hauria arribat a executar.

Una vintena d'estudiants anti-Bolonya s'ha abalançat avui contra la comitiva que encapçalava el president de la Generalitat, José Montilla, quan abandonava el nou campus de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

El Vol 3407 de Continental Airlines s'estavella en els suburbis de Nova York matant 50 persones.


12 de febrer de 2010


L'economista cap del Banc Central Europeu (BCE), Jürgen Stark, s'ha mostrat radicalment en contra que els països membres de la Unió Europea concedeixin ajudes bilaterals a Grècia per a ajudar a aquest país a superar la seva crisi financera

Al voltant de 4.500 marines, 300 soldats estatunidencs i 1.500 afganesos estan participant en l'ofensiva de Marjah, Helmand, contra 2000 talibans dirigits per Qari Fazludin

Moren  20 insurgents a trets dels militars russos a la regió d'Ingúixia, al Caucas Nord

Unnim serà la marca comercial de la unió de Caixa Girona, Sabadell, Terrassa i Manlleu

Carlos Gómez Martínez nomenat president de l'Audiència Provincial de Balears

Carmen Negrín, néta del president Juan Negrín (1937-1945), va demanar al president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, que s'abstingui de decidir sobre la suspensió del jutge Baltasar Garzón perquè va jurar lleialtat a Francisco Franco

A Xile, un sisme de 6,2 graus sacseja la zona centre del país sense deixar víctimes ni danys considerables.

12 de febrer de 2011


El líder del Front Islàmic de Salvació (FIS), Ali Bilhaj, s'ha unit a la manifestació il·legal convocada aquest dissabte a l'Alger contra el Govern.

Milers de persones s'estan manifestant contra el règim a Orà.

Detinguts a Eivissa dos guàrdies civils per tràfic de drogues o omissió del deure de perseguir delictes.

Moren  28 persones i 24 més n'han quedat ferides com a conseqüència d'un atemptat suïcida contra un grup de pelegrins xiïtes a les proximitats de la ciutat iraquiana de Samarra.

Les milícies talibanes s'han enfrontat aquest dissabte a les forces armades afganeses i als soldats de l'OTAN després d'atacar la seu de la policia provincial a Kandahar

Un tribunal antiterrorista pakistanès ha emès una ordre d'arrest contra l'exiliat expresident Pervez Musharraf en relació amb el procés obert per l'assassinat, a final de 2007.

Any 2012
        

Mor Guido Cappelloni, polític italià (n. 1925)
        
Mor Francesco Picardi, polític italià (n. 1928)
        
Mor Pasquale Verrusio, pintor italià (n. 1935)

Any 2013
        
        
Mor Manfredo Manfredi, polític italià (n. 1928)
        
Mor John Polidoro, acadèmic i polític italià (n. 1944)
        
Mor Sattam bin Abd al-Aziz Al Saud, príncep saudita i polític (.n 1941)
    
Tercera prova nuclear consecutiva de Corea del Nord després de les de 2006 i 2009. Aquest és àmpliament condemnada per la comunitat internacional.



Any 2014

Mor Freak Antoni, cantant, escriptor i actor italià (n. 1954)