15defebrer

Efemèrides del 15 de febrer

15 de febrer del 438

Codex Theodosianus

Any 706

Moren Tiberi III i Leonci , emperadors bizantins

Any 1103

Neix Yue Fei, patriota i militar xinès (m 1142)

Any 1113

El Papa Pasqual II, amb la butlla "Pie postulatio voluntatis", reconeix oficialment als Cavallers Hospitalaris, que constitueix l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem

Any 1145

Mor Luci II, papa

Any 1152

Mor Corrado III de Svevia

15 de febrer de 1159

Frederic II Barbarrossa declara Annone (Asti) possessió personal

Any 1209

Mor Dolça de Foix

15 de febrer de 1241

Àries Yvanyes dóna durant quatre esplets a Martí Sanç de Navarra, dos rafals: Alcoma i Abenxanx, en el terme de Sixneu, amb quatre parells de bous, tres relles i arades (ARM ECR 342 f. 17v).

Guillem Figuera ven en nom del seu germà, alou franch, a Guillem Calvo la meitat d'una casa al carrer den Barbelet per 6 lliures malgureses. Not: Bernat ARCES.

15 de febrer de 1271

Ramon Ferrer s'estableix a un honor de Bunyola de Sa Mar de Pere Mates. Hi confronta l'honor de Pere Escuder.

15 de febrer de 1285

Goçal Bruguerols és nomenat comanador de l'Hospital de Sant Antoni.

Any 1288

Mor Enric III de Meissen (n. 1215)


15 de febrer de 1355

Corts generals a Càller.Sardenya

15 de febrer de 1356

Una cèdula reial estableix la voluntarietat dels càrrecs de secretaris de l'Aljama jueva.

Any 1368

Neix Segimon, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic (m. 1437).

Any 1382

Mor William de Ufford, II comte de Suffolk

Any 1410

Neix Oddo Fortebracci, condottiero italià (m 1425)

Any 1412

Catalunya i Aragó signen la Concòrdia d'Alcanyís per designar al nou rei d'Aragó.

15 de febrer de 1441

Pregò per a la cerca de Margalida, desapareguda, esclava búlgara de Coloma, esposa de Nicolau de Pacs, i que vestia gonella vermella i cota blava.

Any 1443

Neix Giovanni II Bentivoglio (m 1508)

Any 1458

Neix Ivan el Jove, hereu d'Iván III de Rússia (m. 1490).

Any 1472

Neix Piero II de Médici, noble italià (m. 1503).

Any 1506

Neix Juliana de Stolberg, noble alemany (m 1580)

15 de febrer de 1508

Jordi, esclau de Nicolau Truyol de la Granada és venut per 75 lliures a Pere Oliver de Manacor.

Any 1519

Neix Pedro Menéndez d'Avilés, marí i governador espanyol (m. 1574).

15 de Febrer de 1521

Joanot Colom, síndic dels elets, i Miquel Nebot, notari en representació de l’instador surten cap a València, per establir relacions amb la Germania Valenciana i conéixer a fons la seva estructura, permesa en principi per Carles V, de manera que el procés es faci legal a més de legítim. Amb ells hi van Nicolau Ripoll, paraire,

Rafel Ripoll capeller i Guillem Vaquer, capellers i Antoni Benet, sastre. Al mateix temps, Jordi Botí, paraire de la Drassana de Santa Creu, i guarda de mar, burla la vigilància i surt amb avisos del virrei cap a la Cort. Amb ell hi va el notari Llorenç Claret, habitant de Sant Miquel.

15 de febrer de 1522

Els realistes vencen els agermanats en un combat a Pollença.

Any 1525

A Mèxic, Hernán Cortés mana assassinar a Cuauhtémoc, últim emperador asteca.

15 de febrer de 1526

Es posen llumeneres als carrers en commemoració de la pau entre Espanya i França.

Any 1534

Mor Bàrbara Jagellona, princesa

Any 1547

Fundació de la ciutat de Irapuato (Guanajuato, Mèxic).

Any 1549

Mor Il Sodoma, pintor

15 de febrer de 1552

Neix Simó Bauçà Sala, fill del paraire calatraví Pere Bauçà i de Gabriela Sala. Amb el temps va ser frere predicador i bisbe de Mallorca

15 de febrer de 1555

Demanda de franquesa de delmes per als que plantin noves vinyes «Y mes supplicam a vostre altesa que per lo interesser del real patrimoni tanint en esta ylla lo rey la mittat dels delmes ... per que per mancar la provisio necessaria de vi nos havem provehir de fora no sens gran interes y dan nostre, nos vulla fer merce y gratia que tots los qui planteran vinyes de nou sien franchs del delme tocant a Se Magestat per spay de XV anys perque tanim per cert que a causa desta gratia molts plentaran vinyes...» (ARM AH 697, f. 2v: Carta dels jurats de Mallorca a la princesa Joana).

Any 1557

Neix Vittoria Accoramboni, aristòcrata i noble italiana (m. 1585).

Neix Alfonso Fontanelli, compositor, escriptor i diplomàtic italià (m 1622)

Any 1564

Neix Galileu Galilei, matemàtic, físic, astrònom, inventor i intel·lectual italià (m. 1642).

Any 1566

Neix Giambattista Basile, erudit i escriptor italià (m 1632)

Mor Louise Labé, poetessa francesa

15 de febrer de 1568

Es prohibeix tirar taronges en el Carnestoltes.

Any 1571

Neix Michael Praetorius, compositor i organista alemany (m. 1621).

Any 1586

Mor Ferrante Gonzaga, condottiero

Any 1612

Neix Paul de Chomedey, explorador francès fundador de Mont-real (m. 1676).

Any 1620

Neix Frederic Guillem, Elector de Brandenburg (m 1688)

Any 1621

Mor Michael Praetorius, compositor

Any 1637

Mor Ferran II d'Habsburg. Ferran III es converteix en emperador

Any 1655

Neix Augusto de Saxe-Merseburg, noble (m 1715)

15 de febrer de 1656

Neix Ramon Zanglada Fortuny, regidor perpetu (Caballeros de Montesa.... pàg.85)

Any 1699

Neix Giovanni Maria Morlaiter, escultor italià († 1781)

Any 1705

Neix Charles-André van Loo, pintor francès (m. 1765).

Any 1710

Neix Lluís XV, rei de França entre 1715 i 1774 (m. 1774).

15 de febrer de 1716

Francisco Baena Montalbán és nomenat governador del castell de Capdepera.

Any 1723

Neix John Witherspoon, polític escocès (m 1794)

Any 1728

A Madrid el duc de Wharton funda el primer nucli maçònic del país, batejat amb el nom de Tres Flors de Lys

Any 1739

Neix Alexandre-Théodore Brongniart, arquitecte francès (m. 1813).

Any 1740

Neix Eichner, compositor i fagotista alemany (m 1777)

Neix Giuseppe Gorani, aventurer, escriptor i diplomàtic italià (m 1819)

Any 1745

Mor Domenico Canevaro, dogo (n. 1683)

Any 1748

Neix Jeremy Bentham, pensador i jurista britànic (m. 1832).

Any 1751

Neix Johann Heinrich Wilhelm Tischbein, pintor alemany (m 1829)

Any 1754

Neix Pierre-Louis Roederer, advocat i polític francès (m 1835)

Any 1757

Neix Francisco Javier de Borbón-Espanya (m 1771)

Any 1758

Neix Giuseppe Costantini, bandoler italià (m 1808)

Any 1759

Neix Friedrich August Wolf, filòleg clàssic i hel·lenista alemany (m 1824)

Any 1760

Neix Jean-François Le Sueur, compositor francès (m. 1837).

Any 1761

Neix la princesa Lluïsa d'Hesse-Darmstadt (m 1829)

Any 1762

Neix Francis Buchanan-Hamilton, geògraf, zoòleg i botànic escocès (m 1829)

Any 1763

Àustria i Prússia signen la Pau de Hubertusburg, que posa fi a la Guerra dels Set Anys.

Any 1764

Fundació de la ciutat nord-americana de Sant Lluís

Neix Jens Baggesen, poeta danès (n 1826)

15 de febrer de 1765

Mor el canonge Joan Prats i és enterrat a la Seu.

15 de febrer de 1766

Dissabte. El patró Sabater ven blat de Sicília en el moll a 16 sous la barcella.

Any 1774

Neix el príncep Frederic d'Orange-Nassau

Any 1781

Mor Gotthold Ephraim Lessing, escriptor i filòsof (n. 1729)

Any 1787

Neix Ignacio Álvarez Thomas, polític i militar argentí (m 1857)

Any 1796

Neix Piotr Anjou, navegant, explorador i almirall rus (m 1869)

Any 1797

Neix John Bell, advocat i polític nord-americà (m 1869)

Any 1798

Proclamació de la Primera República Romana, ocupada pels francesos.

Any 1803

Neix Di Pompeo Campello, polític italià (m 1884)

Neix Karl Friedrich Schimper, poeta i botànic alemany (m 1867)

15 de febrer de 1806

Giovanni Battista Rebufati que viu a Palma a la plaça del Call 47 al costat del forn i casa del doctor Colom ofereix ensenyament d'italià i per a traduccions i escrits del llatí, italià o castellà.

Després de la victòria de Napoleó Bonaparte a Austerlitz, se signa el Tractat de París, pel qual Prusia es veu obligada a concertar una aliança ofensiva i defensiva amb França.

Any 1808

Neix Karl Friedrich Lessing, pintor alemany (m 1880)

Neix Anton Menge, entomòleg alemany (m 1880)

Any 1811

Neix Domingo Faustino Sarmiento, educador i polític argentí, president de la república (m. 1888).

Any 1812

Neix Charles Lewis Tiffany, joier nord-americà (m. 1902).

Any 1815

Neix Eugène-Louis Lequesne, escultor francès (m 1877)

Neix Antonio Michela Zucco, professor i inventor italià (m 1886)

Neix Germain Sommeiller, enginyer italià (m 1871)

Any 1817

Neix Peter Fortunato Calvi, patriota italià (m 1855)

Neix Charles-François Daubigny, pintor francès (m 1878)

Any 1819

A Angostura (Veneçuela) se celebra el segon congrés constituent, on Simón Bolívar pronuncia el seu cèlebre discurs d'Angostura.

Els exèrcits francesos entren en el Regne de Nàpols.

Any 1820

Neix Susan B. Anthony, feminista nord-americà (m. 1906).

Neix Arvid Posse, polític suec (m. 1901).

Any 1828

Neix Benito Gómez Farías, polític mexicà (m. 1915).

Any 1834

A Madrid es crea la Policia Urbana.

Any 1835

Neix Demetrius Vikelas, escriptor grec (m. 1908).

Any 1840

Neix Titu Maiorescu, polític romanès (m. 1917).

Any 1841

Neix Manuel Ferraz de Campos Sales, 4t President del Brasil (m. 1913).

Any 1842

Neix Anton Nyström, metge i escriptor suec (m. 1931).

Any 1843

Mor Tommaso Gargallo, poeta italià (n. 1760)

Mor Theodoros Kolokotronis, militar i patriota grec (n. 1770)

Any 1844

Mor Henry Addington, primer ministre britànic (n. 1757).

Any 1845

Neix Elihu Root, polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau el 1912 (m. 1937).

Any 1847

Neix Robert Fuchs, compositor austríac (m. 1927).

Mor Germinal Pierre Dandelin, matemàtic belga (n. 1794)

Mor José Rebolledo de Palafox, general espanyol (n. 1780)

Any 1848

Neix Paul Groussac, escriptor i bibliotecari argentí (m. 1929).

Any 1850

Neix Ion Andreescu, pintor romanès (m. 1882).

Any 1853

Mor August d'Hohenlohe-Öhringen, princep i general (n. 1784)

15 de febrer de 1856

S'imposa el franqueig obligatori de la correspondència.

Neix Emil Kraepelin, fisiòleg alemany (m. 1926).

Any 1857

Mor Mikhail Glinka, compositor rus (n. 1804).

Any 1861

Neix Charles Edouard Guillaume, físic suís, Premi Nobel de Física en 1920 (m. 1938).

Neix Alfred North Whitehead, matemàtic i filòsof britànic (m. 1947).

Neix Halford Mackinder, geògraf, polític i diplomàtic anglès (m 1947)


Any 1862

Ulysses S. Grant ataca fort Donelson, Tennessee

Any 1864

Mor Adam Wilhelm Moltke, politic danès (n. 1785)

Any 1866

Neix Paolo Troubetzkoy, escultor rus (m. 1938).

Neix Avancinio Avancini, escriptor i periodista italià (m 1939)

Neix William Exshaw, mariner britànic (m 1927)

Neix Banister Fletcher, historiador de l'arquitectura i arquitecte anglès (m 1953)

Any 1869

Mor Mirza Ghalib, poeta indi

Any 1870

Neix Giuseppe De Capitani de Arzago, polític italià (m 1945)

Neix Agost Deusser, pintor alemany (m 1942)


Any 1873

Neix Hans von Euler-Chelpin, químic suec, Premi Nobel de Química en 1929 (m. 1964).

Neix Camillo Tommasi Scillato, general i polític italià (m 1969)

Any 1874

Neix Ernest Shackleton, explorador britànic (m. 1922).

Any 1876

A Espanya s'obren les primeres Corts espanyoles de la Restauració, sota la presidència de José de Posada Herrera al Congrés, i del marquès de Barzanallana.

Any 1882

Neix Federico Chávez, polític i president paraguaià (m. 1978).

Any 1883

A l'Estat Táchira (Veneçuela) es funda el poble de San José de Bolívar.

Neix Sax Rohmer, escriptor britànic (m. 1959).

Any 1886

A Colòmbia es funda la Universitat Externato de Colòmbia.

Any 1890

Neix Robert Llei, polític alemany (m. 1945).

Any 1892

Neix James Forrestal, polític i militar nord-americà (m. 1949).

Any 1893

Neix Práxedes Giner, militar i polític mexicà (m. 1978).

Any 1898

A la badia de l'Havana explota el creuer Maine, fet que propicia la declaració de guerra dels Estats Units a Espanya, que acabarà amb la pèrdua de la colònia. Moren 260 mariners.

Neix Conrado Nalé Roxlo, poeta, humorista i escriptor argentí (m. 1971).

Any 1899

Neix Georges Auric, compositor francès (m. 1983).

Mor Adrien René Franchet, botànic francès (n. 1834)

Mor Karl Theodor Robert Luther, astrònom (n. 1822)

Any 1901

Els Estats Units es neguen a acceptar la constitució cubana.

Any 1902

A Berlín s'inaugura el metro aeri i subterrani.

A Leipzig s'estrena l'òpera Oreste, de Felix Weingartner.

15 de febrer de 1903

Joan Alcover llegeix "La Balanguera" al Grand Hotel.

Any 1905

Neix Harold Arlen, compositor nord-americà (m. 1986).

Any 1906

A Fiume (Imperi austrohongarès) es revolten els obrers i mariners del port.

Any 1908

Les tropes espanyoles ocupen Restinga, a prop de Melilla.

Neix Pedro Laín Entralgo, metge, assagista i acadèmic espanyol (m. 2001).

Any 1910

Neix Irena Sendler, L'Àngel del Gueto de Varsòvia, infermera i filantropa polonesa (m. 2008).

Any 1912

Neix George Mikes, escriptor britànic d'origen hongarès (m. 1987).

Any 1914

A Londres, les sufragistes britàniques trenquen els vidres de la finestra del Ministeri de l'Interior i calen foc a l`aristocràtic pavelló del Lawn Tennis Club.

Any 1915

Neix Piero Rismondo, periodista, escriptor i traductor italià (m 1989)

Neix Antonio Zoli, partisà italià (m 1944)

Any 1916

Neix Ronnie Aldrich, pianista i compositor britànic (m. 1993).

Neix Erik Thommesen, escultor danès (m. 2008).

Any 1917

Mor Vittorio Locchi, escriptor (n. 1889)

Mor Sebastiano Maturi, filòsof

Any 1919

Mor Sof'ja Aleksandrovna Subbotina, revolucionària russa vinculada a Narodnaja Volja,(n. 1830)

Any 1920

A París, Paul Valéry publica El cementiri marí.

Neix Faustino Pérez, polític i metge cubà (m. 1992).

Neix René Guy Cadou, poeta francès (m 1951)

Neix Anne-Catharina Vestly, escriptora noruega (m 2008)

Any 1921

A Irlanda esclata la guerra contra l'exèrcit britànic.

A la revista mallorquina Balears, diversos poetes -entre els quals figura l'espanyol Guillermo de Torre i l'argentí Jorge Luis Borges- publiquen el «Manifest de

l'Ultra».

Neix Mafalda Antonelli, partisà italià (m 2011)

Neix Ciro Cirillo, polític italià

Any 1922

Neix John B. Anderson, polític nord-americà.

Neix Chessa Maria Lai, poeta i professor d'italià (m 2012)

Neix Muhammetnazar Gapurow, polític soviètic (m 1999)

Neix Raffaele Vanni, sindicalista italià

Any 1923

Neix Yelena Bonner, activista russa antisoviètica. (m. 2011).

Any 1929

A Alemanya, el nombre d'aturats s'incrementa fins als 3.200.000.

Neix James Schlesinger, polític nord-americà.

Any 1930

A Espanya, el govern del general Berenguer dissol l'Assemblea Nacional establerta pel general Miguel Primo de Rivera.

Any 1932

Alemanya marca un rècord absolut en el nombre d'aturats del país: 6.126.000.

Any 1933

Giuseppe Zangara mata l`alcalde de Chicago Anton Cermak, en el curs d'un intent d'assassinat de Franklin Roosevelt a Miami

Any 1934

Neix Niklaus Wirth, científic de la computació suís.

Any 1935

A Europa es prorroga el tractat sobre la moratòria de pagaments per deutes de guerra després de les negociacions de representants bancaris de nou països.

Neix Roger Chaffee, astronauta nord-americà (m. 1967).

Neix John Rusling Block, polític nord-americà

Neix Roger Chaffee, astronauta i enginyer nord-americà (m 1967)

Neix Wallace Sargent, astrònom nord-americà (m 2012)

15 de febrer de 1937

Es veu la causa 978.
Formen part del tribunal de guerra al servei del franquisme el tinent coronel Diego Navarro Bohigas,els capitans d'infanteria José Morey Gralla ,Ignacio Seguí Colom,i Juan Pons Ramonell. També en formen part José Isasi González,capità de cavalleria, el capità d'artilleria Antonio Zaforteza Villalonga, el tinent auditor Luís Ramallo Thomàs, el fiscal Ricardo Mulet Fiol. L'instructor era el coronel d'infanteria Ricardo Fernández Tamarit. Els jutjats i condemnats a mort eren Emili Darder,Antoni Mateu, Antoni Maria Ques i Alexandre Jaume.

És afusellat pels feixistes a Porreres Llorenç Martorell de Ciutat.

Neix Gregory Mcdonald, escriptor nord-americà (m. 2008).

Neix Eladio Viñuela, químic, professor i investigador espanyol (m. 1999)

Neix Fulvio Canciani, arqueòleg i historiador de l'art italià (m 2012)

Neix Robert Ressler, agent secret i criminòleg nord-americà (m 2013)

Any 1939

Mor Kuzma Petrov-Vodkin, pintor rus (n. 1878).


Any 1940

En el marc de la Segona Guerra Mundial, el Govern alemany anuncia que des d'aquest moment els vaixells mercants britànics seran considerats navilis de guerra.

A l'Alemanya nazi, els oficials generals de la Wehrmacht protesten contra el comportament de les SS a Polònia.

Mor Valerij Ivanovic Glivenko, matemàtic i estadístic soviètic (n. 1896)

Mor J. H. Rosny Aîné, escriptor i filòsof (n. 1856)

Mor Otto Toeplitz, matemàtic alemany

Any 1941

AEspanya, el rei Alfons XIII abdica dels seus drets al tron i els cedeix al seu fill Joan de Borbó.

Any 1942

En el marc de la Segona Guerra Mundial, els japonesos ocupen la ciutat de Singapur, després de rendir els britànics incondicionalment.

Any 1943

A la glorieta de Cuatro Caminos (Madrid) es produeix un atemptat amb bomba al local de la Falange.

A Finlàndia, Risto Ryti és reelegit president.

Mor Griselda Blanco, narcotraficant colombiana (m. 2012).

Mor Mario Romero, escriptor argentí (m. 1998).

Any 1944

A Montecassino, l'aviació aliada bombardeja, on els alemanys havien instal·lat el seu sistema de comunicacions.

Els Estats Units recuperen el control de les Illes Salomó després de durs combats amb els japonesos.

Any 1945

A Alemanya, l'exèrcit soviètic pren posicions a 80 km de Berlín. La famosa església de Frauenkirche, a Dresden, es desploma, afeblida pels bombardejos i incendis dels dies 13 i 14.

Any 1945

Neix Douglas Hofstadter, científic, filòsof i acadèmic nord-americà.

Neix Mario Sabato, cineasta argentí.

Any 1946

En els Estats Units es presenta la ENIAC, primera computadora electrònica.

Any 1947

En els Estats Units, dos caps del moviment feixista són condemnats a dotze mesos de treballs forçats, a l'haver estat acusats d'instigar disturbis racials.

Prop de Bogotà s'estavella un Douglas DC-4 d'Avianca i moren els 52 passatgers de l'aparell. En aquell moment va ser el pitjor accident aeri de la història.

Neix John Adams, compositor nord-americà.

Any 1948

En el Paraguai es celebren eleccions, resultant vencedor el representant del Partit Colorado, Natalici González.

A Veneçuela, Rómulo Gallegos assumeix la presidència de la república.

Gerardo Diego ingressa a la Reial Acadèmia de la Llengua espanyola.

Any 1950

La Unió Soviètica i la República Popular de la Xina signen un tractat de defensa mútua

Neix Tsui Hark, cineasta vietnamita.

Any 1951

A París s'inaugura la conferència sobre la formació d'un exèrcit europeu.

En el Perú, segons un comunicat oficial del govern, s'ha produït un incident a la frontera amb l'Equador, en el curs del qual han mort dos soldats peruans.

Any 1952

A la província de Badajoz (Espanya) veu la llum un projecte de llei sobre electrificació i industrialització.

Neix Magdalena Álvarez, política espanyola.

Neix Tomislav Nikolic, polític serbi.


Any 1954

El laboratori farmacèutic Behring anuncia que ha aconseguit un pas decisiu en el desenvolupament d'una vacuna antipoliomielítica.


15 de febrer del 1956

Franco nomena al falangista pro-nazi José Luís De Arrese, Ministre Secretari General del Movimiento per tal de generar les lleis que institucionalitzessin la dictadura.

A Finlàndia, Urho Kekkonen és triat president.

Any 1957

Ala Unió Soviètica, Andrei Gromiko substitueix Dimitri Chepilov com a ministre d'Afers Exteriors.

A Mauritània, unitats de l'exèrcit marroquí ataquen les tropes franceses.

Any 1959

Mor Luigi Emanueli, enginyer i inventor (n. 1883)

Mor Owen Willans Richardson, fisic anglès (n. 1879)

Any 1960

Marroc protesta contra els assajos nuclears francesos al Sàhara, i crida de nou al seu ambaixador a París.

La Unió Soviètica decideix comprar grans quantitats de sucre cubà.

Neix Alberto Rojo, músic, escriptor i físic argentí.

Any 1961

El vol Sabena 548 cau prop de Brussel·les, Bèlgica, matant a 73 persones, incloent a tot l'equip de patinatge artístic sobre gel dels Estats Units d'Amèrica. Els campionats del món en els pròxims patinatge artístic, prevista a Praga, es cancel·len

Any 1962

Neix Milo Ðukanovic, primer ministre i polític montenegrí.


Any 1964

A Barcelona té gran èxit l'obra teatral Maria Rosa, d'Àngel Guimerà, interpretada en la seva versió catalana per la companyia de Núria Espert.

Any 1965

S'enarbora el nou disseny de la bandera del Canadà (bandera vermella amb un quadrat blanc en el seu centre, dins del qual hi ha una fulla d'auró vermella estilitzada d'onze puntes), reemplaçant a la Insígnia Roja Canadenca.

Any 1966

Espanya concedeix als alemanys l'entrada al país sense necessitat de passaport, encara que sí amb carnet d'identitat, amb finalitats turístiques i sense caràcter recíproc.

Mor Camilo Torres Restrepo, sacerdot catòlic i guerriller colombià (n. 1929).

Any 1967

A Espanya s'aprova el pla per al transvasament de les aigües del riu Tajo al Segura.

A Uruguai entra en vigor la Constitució.

Any 1971

En el Regne Unit entra en vigor el sistema decimal.

Any 1972

A Equador, Guillermo Rodríguez Lara encapçala un cop militar que posa de nou en vigor la Constitució de 1945.

Any 1974

A Xina es decreta la prohibició als estrangers de circular pel país, i s'amplia la campanya contra Lin Biao i el confucianisme.

Mor Kurt Atterberg, compositor suec (n. 1887).

Any 1976

A Colòmbia, el president de la Confederació de Treballadors (CTC), José Raquel Mercat, és segrestat pel M-19, que l'acusa de «agent de la CIA» i exigeix negociar el seu alliberament amb el govern d'Alfonso López Michelsen , que rebutja les pretensions guerrilleres.

Any 1978

A Rhodèsia colons i indígenes acorden crear un parlament de majoria negra.

Neix Yiruma, pianista i compositor sud-coreà.


Any 1981

El govern de Costa Rica -presionat pels Estats Units i la «contra» nicaragüenca- clausura el projecte montonero Ràdio Notícies del Continent, que venia transmetent des de 1979 i donava suport al govern sandinista.

Any 1982

Davant de l'illa de Terranova (Canadà) una violenta tempesta fa sotsobrar una plataforma petrolífera, la Ocean Ranger, amb el resultat de 84 morts.

A Espanya es produeix la reobertura, molt restringida per evitar el seu deteriorament, de les coves d'Altamira.

Any 1985

A Palerm (Sicília) es descobreix una ciutat subterrània usada per la màfia com a refugi.

Les dades reflecteixen que l'atur ha crescut a Espanya en 158.800 persones durant el darrer trimestre del 1984, cosa que el converteix en el pitjor any per a l'ocupació des de 1981.

Any 1987

A Roma es presenta un exemple de la restauració duta a terme a la Capella Sixtina, obra de Miquel Àngel, per un equip dirigit per Gianluigi Colaucci.

Gregorio Salvador ingressa a la Reial Acadèmia Espanyola, ocupant la butaca «q».

Any 1988

A Finlàndia, Mauno Koivisto és triat president.

Mor Richard Feynman, físic nord-americà, Premi Nobel el 1965 (n. 1918).

Any 1989

A Bagdad es crea el Consell de Solidaritat Àrab.

El coet nord-americà Delta II posa en òrbita el primer d'una nova generació de satèl·lits GPS Navstar.

La Unió Soviètica anuncia que totes les seves tropes han abandonat l'Afganistan

Any 1990

A Madrid, Argentina i Regne Unit arriben a un acord per restablir relacions diplomàtiques després de vuit anys des que esclatés la Guerra de les Malvines.

A Cartagena d'Índies, els presidents Bush dels Estats Units, Jaume Pau Zamora de Bolívia, Virgili Barco de Colòmbia i Alan García del Perú acorden una estratègia comuna per lluitar contra el narcotràfic.

Any 1991

Txecoslovàquia, Hongria i Polònia signen acords, que preveuen la cooperació per anar al mercat lliure

Any 1992

Mor William Schuman, compositor nord-americà (n. 1910).

Any 1993

A Eslovàquia, Michal Kovác és elegit primer president.

A Madrid, la policia desarticula una banda de tràfic de blanques que havia introduït il·legalment a Espanya a més de 2000 ciutadanes dominicanes per dedicar-les a la prostitució.

Any 1996

Mor Henri Simonet, economista i politic belga (n. 1931)

Mor Brunó Ferenc Straub, politic hongarès(n. 1914)

Mor Philip Hershkovitz, naturalista dels EUA (n. 1909)

Mor Christian Waldner, politic italià (n. 1959)

Any 1997

A Ginebra, 67 països signen un acord històric per liberalitzar el mercat de les telecomunicacions en el marc de l'Organització Mundial del Comerç.

Any 1998

A Xipre, el conservador Glafcos Klerides és reelegit cap de l'Estat després de vèncer per un ajustat marge en la segona volta dels comicis presidencials.

Any 1999

A l'Iraq un atac aeri dels Estats Units provoca la mort de cinc civils.

A Espanya es crea la Fundació per a l'Avanç de la Investigació Espanyola sobre la Sida.

Mor Guido Gerosa, escriptor (n. 1933)

Mor Libero Gualtieri, politic i partisà (n. 1923)

Mor Henry Way Kendall, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1990 (n. 1926).

Any 2000

A Alemanya, la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (el partit de Helmut Kohl), és condemnada a pagar 18 milions de marcs (3.500 milions de pessetes) per les seves irregularitats comptables.

La planta d'energia nuclear Indian Point II a Nova York perd una petita quantitat de vapor radioactiu a causa de la ruptura d'un generador

Any 2001

El 15 de febrer se celebra a tot el món el Dia Internacional del Càncer Infantil, instituït a Luxemburg l'any.

Any 2002

A Àustria, el polític ultradretà Jörg Haider anuncia la seva retirada de la política nacional encara que manté el seu càrrec com a cap del Govern local de l'estat federat de Caríntia.

La Duma russa demana al president Putin el restabliment de la pena de mort.

Any 2003

A tot el món tenen lloc les Manifestacions mundials contra els Estats Units per la seva invasió a l'Iraq. Resulta la major mobilització ciutadana de la història humana.

A Gaza, guerrillers palestins de Hamàs maten a quatre soldats israelians.

El Vaticà desclassifica part dels arxius documentals que recullen les relacions de la Santa Seu amb Adolf Hitler.

Mor Kees Neer, escriptor i professor surinamés (n. 1916).


Any 2004

A la Xina, dos incendis causen la mort d'un centenar de persones.

Any 2005

Fundació de YouTube



15 de febrer de 2006

Totes les emissions que es fan dins del recinte del Menorca Basquet són en castellà i la llengua pròpia de Menorca no s’utilitza per a res

En els Territoris Palestins, Hamàs tria al moderat Abdelaziz Duaik per ocupar la presidència del nou Parlament.

A la novaiorquesa empresa Sotheby 's se subhasta la fotografia The Pond-Moonlight (' la llum de la lluna a l'estany ') d'Edward Steichen. Arriba el rècord del preu major pagat per una fotografia: 2,9 milions de dòlars (2,4 milions d'euros).

Any 2007

Mor Robert Adler, inventore austriaco (n. 1913)

Mor Enzo Consoli,escriptor

Mor Ray Evans, compositor nord-americà (n. 1915).


15 de febrer de 2009

Rafel Pons nega que es pagassin 1,3 milions per l’assistència tècnica de l’obra del metro sense que hi hagués contracte i critica el “linxament polític” del Govern

El banc Santander ha blocat el reemborsament dels diners dipositats en el fons d'inversió Santander Banif Inmobiliario per falta de liquiditat

Moren 7 militars en un atac islamista contra un comboi a Tebesa (Algèria)

Devuit cadàvers d'immigrants han estat ja recuperats de la mar en les tasques de recerca de les víctimes del naufragi d'un pastera ocorregut ahir a Teguise, Lanzarote

El Ministeri alemany de Medi ambient reconeix que 150 tones de ferralla d'acer contaminades radioactivament i procedents de la Índia han estat importades per empreses d'aquest país

Mig centenar de treballadors de Tallers Casals participen en una manifestació per expressar el desacord a l'actitud de la direcció de l'empresa en les negociacions de l'expedient de regulació d'ocupació

La plantilla d'ACC a Sant Quirze es declara en vaga indefinida després que la direcció anunciés una rebaixa de la retribució variable dels salaris

L'Estat destinarà al llarg d'aquest exercici 16,3 milions d'euros a l'adquisició d'ordinadors portàtils per a les escoles públiques de Balears

A Veneçuela va ser aprovada mitjançant referèndum popular l'esmena de 5 articles de la Constitució de Veneçuela de 1999 que permet la reelecció contínua de tots els càrrecs d'elecció popular.

15 de febrer de 2010

Detinguts Juan Mari Maizkurrena Urkizu, de 57 anys, i Euri Nahia Zuriarrain a Segura..

Moren deu persones i més d'un centenar resulten ferides en un xoc frontal de dos trens regionals a Halle, Bèlgica

Encara no se n'ha suprimit cap símbol franquista en cap caserna ni instal·lació de l'Exèrcit de Ciutat, malgrat que un acord del Consell de Ministres ho va ordenar el 31 d'octubre de 2008

El Govern de Líbia ha suspès l'emissió de visats d'entrada als ciutadans de tots els estats pertanyents a la zona Schengen en represàlia per la recent decisió de Suïssa de publicar una llista negra de 180 libis als quals es prohibirà l'entrada al país

Moren dos escolars i vuit persones més resulten ferides per l'explosió accidental d'un artefacte al nord de Sri Lanka

Moren 20 membres de les forces de seguretat índies en un atac maoista contra un camp d'entrenament militar al districte de Midnapore Occidental, Bengala

La Fiscalia ha sol·licitat avui 18 anys de presó per a Fidel Pallerols, empresari andorrà i protagonista de la trama de presumpta finançament irregular d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), per sis delictes contra la Hisenda Pública

El Ministeri de Defensa i l'Ajuntament de Palma han arribat a un acord per reduir a la meitat, de 1.668 a 831, el número d'habitatges que es podran construir a Son Busquets, tal com plantejava Cort.

Moren 5 civils a conseqüència d'un atac de la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF) a la província de Kandahar

15 de febrer de 2011

Moren assassinades 11 persones veïnes de la població de Padilla (Mèxic). A més, a la plaça del poble han aparegut els cadàvers de set persones que, segons les autoritats, van ser executades en un altre moment i lloc.

Les protestes a Egipte van deixar 365 morts i 5.500 ferits, segons el balanç oficial

El Pla Industrial de les Balears per al període 2011-2020 preveu un muntant de 638 milions d'euros a invertir en aquest sector fins a l'any 2020.

Mor Mafalda Antonelli, partisana italiana (n. 1921)

Mor Nerina De Walderstein, partisana italiana (n. 1925)

Mor Giuseppe Noberasco, partisà i polític italià (n. 1920)

Any 2013

A la ciutat de Chelyabinsk (Rússia) aproximadament a les 09:20 hora local (03:20 GMT) es produeix la caiguda d'un Bòlid o Meteorit que ha estat un dels més importants en l'últim segle, el fenomen va produir una ona expansiva que va causar aproximadament 1200 ferits encara que cap de gravetat. Hores després, l'asteroide 2012 DA14 va passar a 27.860 km de la Terra, sent així, l'objecte espacial més gran que s'hagi acostat tan a prop del nostre planeta.