Efemèrides del 18 de febrer
3102 a. C
Segons l'astrònom indi Varahamihira (505-587), comença l'era kali yuga
(que durarà 432.000 anys).
Any 675
Mor Colomà, abat de
Lindsfarne
18 de febrer del 750
Abul-Abbas, califa de Cuffa
després de matar als Marwan. La dinastia abbàssida es fa amb el control de
l'islam després d'assassinar a gairebé tots els membres de la dinastia
omeia.
Any 814
Mor Engelbert de Centula, monjo franc, confident de
Carlemany
Any 901
Mor Thabit Ibn Qurra, astrònom i matemàtic àrab
(n. 826).
18 de febrer del 999
Mor Garcia II Sánchez I de
Navarra
Mor Gregori V, papa
Any 1139
Mor Jaropolk II,
príncep de Kíev (n. 1082).
18 de febrer de 1141
Geza II,rei
hongarès
Any 1190
Mor Odó II de Meissen
Any
1201
Neix Nasir al-Din al-Tusi, matemàtic, químic, astrònom, teòleg i
metge persa.
Any 1218
Mor Bertold V de Zehringen
Any
1229
A Palestina, durant la Sisena Croada, Frederic II, emperador del
Sacre Imperi Romà Germànic, signa una treva de deu anys amb al-Kamil, recuperant
Jerusalem, Natzaret i Betlem sense cap lluita ni suport del
papat.
18 de febrer de 1235
Ramon Saumater compra una vinya al
Vinyet de l'Argentera (Bunyola) per 24 sous a Bernat de Trull i la seva muller
Arsenda (AHN, Clero, carp.54, n 4)
18 de febrer de 1236
Bernat
des Trull i la seva esposa Arsenda venen a Ramon Saumater una vinya a Argentera,
Bunyola.
18 de febrer de 1238
Neix Enric Carlotto, governador
de Sicília i rei de Jerusalem
Any 1248
Derrota de
l'emperador Frederic II a la batalla de Parma
Any 1294
Mor Kublai
Khan, emperador mongol (n. 1215).
Any 1348
Neix Giovanni
Sercambi, escriptor
Any 1372
Neix Ibn Hajar
al-'Asqalani,jurista
Any 1374
Neix Eduvigis I, reina polonesa i
santa catòlica (m. 1399).
Any 1379
Mor Albert II de Meclemburg,
Any 1404
Neix Leon Battista Alberti, arquitecte, matemàtic,
humanista i poeta italià (m. 1472).
18 de febrer de 1405
Mor
Timur Lenk
Any 1414
Mor Filippino Gonzaga di Palazzolo,
condottiero de Màntua
Any 1445
Mor Maria de Trastàmara, reina de
Casteellà i Lleó
18 de febrer de 1455
Mor Fra Angelico a Roma i es
enterrat a Santa Maria sopra Minerva
Any 1461
Mor William
Bonville, I baró de Bonville
Any 1478
A la Torre de Londres és
executat en privat Jordi Plantagenet, duc de Clarence, processat per traïció
contra el seu germà gran Eduard IV d'Anglaterra.
Any 1486
Neix
Chaitania, santó hinduista fundador de l'krisnaísme bengalí (m. 1533).
18
de febrer de 1493
La caravel·la Niña arriba a Santa Maria de les
Açores
Any 1502
Mor Edvige Jagellon,princesa polonesa
Any
1515
Neix Valerius Cordus, químic i botànic
Any 1516
Neix
María Tudor, reina anglesa (m. 1558).
Any 1519
A l'Havana, Hernán
Cortés -amb una flota d'onze naus i un miler d'homes- emprèn la seva gran
expedició per conquistar Mèxic.
Any 1530
Neix Uesugi Kenshin,
samurai i cabdill japonès (m. 1578).
Any 1535
Mor Heinrich
Cornelius Agrippa von Nettesheim, astròleg i alquimista alemany (n.
1486).
Any 1543
Neix Carles III de Lorena, noble francès (m.
1608).
Any 1546
Mor Martí Luter, monjo i teòleg alemany (n.
1483).
18 de febrer de 1548
Pere Coc de Mancor és condemnat a
galeres després de cometre quatre assassinats, i entre ells el de Guillem Amer
de Selva.
Any 1558
Mor Leonor d'Àustria, reina de Portugal i
França (n. 1498).
Any 1563
Mor Francesc I de Lorena, II duc de
Guisa (n. 1519).
Any 1564
Mor Miquel Àngel Buonarrotti, pintor,
escultor i arquitecte italià (n. 1475).
Any 1566
Neix Francesco
Erizzo, dogo venecià
Any 1568
Mor Gaspar Becerra,
pintor
Any 1584
Mor Anton Francesco Grazzini,escriptor
Any
1589
Neix Maarten Gerritsz Vries, cartògraf i explorador
Any
1602
Neix Per Brahe el Jove, polític suec
Any 1609
Neix
Edward Hyde, I comte de Clarendon
Any 1612
Mor Vincenzo I Gonzaga
(n. 1562)
Any 1632
Neix Giovanni Battista Vitali, compositor i
violista italià (m. 1692).
Any 1634
Neix Louis
Parrocel,pintor
Any 1635
Neix Johan Gyllenstierna, polític
suec
Any 1636
Mor Barbara Sofia de Brandeburg,
princesa
Any 1654
Mor Jean-Louis Guez de Balzac, escriptor
francès (n. 1594).
Any 1658
Neix Charles-Irénée Castel de
Saint-Pierre
Any 1668
Mor Girolamo Farnese, cardenal
Any
1673
Mor Federico Borromeo,cardenal
Any 1675
Mor Maria
Eleonora de Brandeburg, princesa
Neix Ferdinando Sanfelice,arquitecte i
pintor
Any 1677
Neix Jacques Cassini, astrònom francès
Any
1682
Mor Baldassare Longhena, arquitecte i escultor
Any
1685
En els Estats Units, els francesos estableixen el fort Saint Louis a
la badia de Matagorda, el que més endavant va ser la base del reclam de França
sobre el territori de Texas.
Any 1686
Neix Pietro Ligari,
pintor italià
Any 1689
Mor Alexandre Farnese, general
espanyol
Any 1692
Mor Johann Michael Fischer, arquitecte
Any 1701
Felip d'Anjou arriba a Madrid i té una gran acollida per
part del poble, que el vol coronar rei d'Espanya.
Any 1703
Neix
Corrado Giaquinto, pintor italià (m. 1765).
Any 1704
Mor executat
Giovanni Filippo d'Arco militar italià al servei del Sacre Imperi
Any
1712
Mor Lluís, duc de Borgonya, hereu al tron de França (n.
1682)
18 de febrer de 1716
Mor Melcior Garcia Amer,
botifler.
Neix Augustus Berkeley, IV comte de Berkeley
Neix
Gaspard Fritz, compositor
Any 1717
Mor Giovanni Maria Morandi,
pintor barroc
18 de febrer de 1718
S'extingeixen els tribunals
propis del contraban.
Any 1729
Mor Alexander Montgomery, IX conte
d'Eglinton
Neix William Fleming, politic i militar
Any
1732
Neix Johann Christian Kittel, compositor
Any 1734
Neix
Jean-Marie Roland de La Platière, polític francès (m. 1793).
Any
1735
Neix Bernardo de Iriarte, polític espanyol (m. 1814).
Any
1743
Mor Ana María Luisa de Médici, últim membre de la família Médici (n.
1667).
Mor Guillem Jacint de Nassau-Siegen, príncep
Any
1745
Neix Alessandro Volta, físic italià (m. 1827).
Mor Nicola
Fago, compositor
Any 1748
Mor Otto Ferdinand Graf von Abensperg
und Traun, mariscal de camp austríac (n. 1677).
Any 1751
Mor
Giuseppe Matteo Alberti,compositor
Mor Kilian Ignaz
Dientzenhofer,arquitecte
Neix Adolf Ulrik Wertmüller,pintor suec
Any 1759
Neix Bernardino Freire, general portuguès (m.
1809).
Any 1770
Neix Christian Heinrich Rinck,
compositor
Any 1772
Mor Johann Hartwig Ernst von Bernstorff,
polític
Neix Gian Battista Brocchi, geòleg italià
Any
1775
Neix Thomas Girtin, pintor
Any 1778
Mor Joseph Marie
Terray, abat i estadista francès (n. 1715).
Any 1780
Mor
Kristijonas Donelaitis, escriptor lituà
18 de febrer de 1786
He
comprat dues gallines a Plassa per 24 sous per abast de casa. (Dietari del
doctor Fiol).
Any 1788
Mor John Whitehurst, ciewntífic i
rellotger
Neix Juliana Sofia de Dinamarca
Any 1789
Neix
Manuel Mier i Terán, militar mexicà (m. 1832).
Any 1790
Mor
Elisabet Guillema de Württemberg
Any 1791
Mor Honoré Guibert,
ebenista i escultor
Mor Frederica Carolina de Saxònia-Coburg-Saalfeld,
Any 1797
L'illa sud-americana de Trinitat es rendeix davant d'una
flota britànica comandada per Sir Ralph Abercromby.
Any 1798
Neix
José Hilario López, militar i polític colombià (m. 1869).
Any
1800
Prop de Malta, l'esquadra anglesa d'Horatio Nelson derrota a la
francesa.
Neix Dalmacio Vélez Sarsfield, advocat i polític argentí (m.
1875).
Any 1803
Mor Johann Wilhelm Ludwig Gleim, poeta alemany (n.
1719).
Any 1806
A París s'acorda la construcció de l'Arc del
Triomf, en memòria de l'Exèrcit napoleònic.
Any 1808
Mor Giuseppe
Piermarini, arquitecte
Any 1812
Neix Francisco Chacón i Orta,
militar espanyol (m. 1893).
Any 1814
A França té lloc la
batalla de Montereau. L'exèrcit de Napoleó s'imposa als austríacs i a
Württemberg
Any 1818
Neix Pedro Figueredo, poeta, músic i
revolucionari cubà (m. 1870).
Any 1819
En una «ferradura» del
riu Tercero, prop de la localitat argentina de Marcos Juárez (província de
Còrdova) les forces unitàries comandades pel coronel Juan Bautista
Bustos lliuren la Batalla de La Herradura, contra les forces federals
d'Estanislao López.
Any 1822
Neix Giuseppe Boldini, pintor i
patriota italià
Any 1823
Mor Iosif Igelström, general
rus
Neix Jasper Francis Cropsey, pintor
Any 1827
Neix
Heinrich Karl Brugsch, arqueòleg
Any 1831
Mor Ryōkan Taigu,monjo
budista japonès
Neix Oskar von Alvensleben, pintor
Any
1833
Mor Giuseppe Cominotti,arquitecte
Any 1834
Mor William
Wirt, politic
Any 1836
Mor Felipe Santiago Salaverry, militar i
polític peruà (n. 1806).
Any 1838
Neix Ernst Mach, físic
austríac (m. 1916).
Any 1839
Neix Pascual Cervera i Topete,
almirall espanyol (m. 1909).
Any 1840
Mor Elisabet Cristina Ulrica
de Brunswick-Wolfenbüttel, princesa
Any 1841
A San Salvador,
una Assemblea Constituent aprova la primera Constitució del Salvador com a Estat
sobirà i independent de la República Federal de Centreamèrica.
Any
1844
Neix Saito Hajime, samurai japonès (m. 1915).
Any
1848
Mor Joseph Gerhard Zuccarini, botànic
Any 1849
Neix
Alexander Kielland, escriptor noruec (m. 1906).
Neix Jérôme Eugène
Coggia, astrònom
Neix Francesco Paolo Palazzotto, arquitecte
Any
1850
Neix George Henschel, compositor i baríton alemany (m.
1934).
Mor Antonio Rutili Gentili, enginyer i polític
Any
1851
Mor Carl Gustav Jakob Jacobi, matemàtic alemany (n.
1804).
Any 1854
Neix Herbert John Gladstone, politic
Any
1856
Mor Wilhelm von Biela, astrònom austríac (n. 1782)
Mor Henry
Howard, XIII duc de Norfolk
Any 1857
Neix Max Klinger, pintor i
escultor
Any 1859
Neix Luca Montuori, general i polític
Any
1860
Neix Anders Zorn, pintor
Any 1861
A Itàlia, amb
la unificació gairebé completa, Víctor Manuel II (de Piemont-Sardenya) assumeix
el títol de rei d'Itàlia i convoca el primer parlament.
A Montgomery
(Alabama), Jefferson Davis és nomenat president provisional dels Estats
Confederats d'Amèrica.
Neix Giuseppe Di Stefano Napolitani,
politic
Any 1865
Els votants de Delaware rebutgen la tretzena
esmena de la Constitució dels Estats Units i opten per seguir practicant
l'esclavitud.
Any 1871
Neix Harry Brearley, inventor anglès (m.
1948)
Any 1873
Mor Vasil Levski, revolucionari búlgar (n.
1837).
Any 1875
Neix Walter Andrae, arqueòleg alemany (m.
1956).
Mor Ernst Ferdinand Nolte, botànic alemany (n. 1791).
Mor
Fagundes Varela, poeta brasiler
Any 1876
Mor Adolphe Théodore
Brongniart,botànic
Any 1878
A Nou Mèxic (Estats Units)
comença la Guerra del Comtat de Lincoln.
Any 1880
A Espanya,
el govern publica la llei que disposa l'abolició de l'esclavitud a
Cuba.
Mor Nikolaj Nikolaevič Zinin, químic rus
Any
1882
Neix Petre Dumitrescu, militar romanès (m. 1950).
Any
1883
Neix Nikos Kazantzakis, escriptor grec (m. 1957).
Any
1885
En els Estats Units, Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry
Finn.
Any 1889
Mor Vincenz von Abele, general austríac
Any
1890
Mor Gyula Andrássy el Vell, polític hongarès
Any
1893
Mor George Tupou I, rei de Tonga (1845-1893).
Any
1894
Neix Rafael Sánchez Mazas, escriptor i falangista (m.
1966).
Any 1898
Neix Enzo Ferrari, empresari automobilístic italià
(m. 1988).
Neix Luis Muñoz Marín, poeta porto-riqueny (m.
1980).
Any 1899
Mor Sophus Lie, matemàtic noruec
Any 1900
A Berlín es constitueix el Comitè per a la Investigació del
Càncer, sota la presidència del internista berlinès Ernst von Leyden.
Mor
Eugenio Beltrami,matemàtic
Any 1902
A Montecarlo s'estrena
l'òpera de Jules Massenet El joglar de Notre-Dame.
Mor Albert Bierstadt,
pintor nord-americà (n. 1830).
Mor Marcellin Desboutin, pintor
Any
1903
Neix Nikolai Podgorni, president soviètic (m. 1983).
Mor
Florencio Antillón, militar i polític mexicà (n. 1830).
Any
1906
Un globus tripulat per tres homes i una dona realitza el viatge
Madrid-Illescas (Toledo) en tres hores i quart.
Neix Hans Asperger,
pediatre i psiquiatre austríac (m. 1980).
Any 1908
El Congrés
espanyol aprova la creació de l'Institut Nacional de Previsió.
En
els Estats Units, el Govern prohibeix la immigració de treballadors
japonesos.
A Alemanya, Bernhard Dernburg (primer secretari d'Estat a
l'oficina colonial del Reich), demana al Reichstag una millor atenció mèdica per
a la població de les colònies.
Any 1909
Neix Félix Pita
Rodríguez, escriptor i periodista cubà (m. 1990).
Neix Wallace
Stegner, escriptor dels EUA (n. 1993).
Any 1911
A Allahabad
(Índia) té lloc el primer vol oficial amb correu aeri, quan Henri Pequet, un
pilot de 23 anys, lliura 6.500 cartes a la ciutat de Naini (a 10 km de
distància).
Any 1913
A França, Raymond
Poincaré és nomenat president.
A França es reclama la prolongació
del servei militar, per fer front al rearmament alemany.
Any
1916
Neix Jean Drapeau, polític canadenc (m. 1999).
Any
1917
El comandament suprem de l'exèrcit alemany reprèn l'ofensiva contra
Rússia.
Any 1920
Neix Eric Gairy, polític grenadí (m.
1997).
Any 1921
Les tropes britàniques ocupen Dublín per
intentar sufocar les protestes nacionalistes per la divisió de l'illa en dos
territoris autònoms sota autoritat britànica.
Mor Rafael Reyes Prieto,
militar i president colombià (n. 1849).
Any 1924
Neix Humberto
Fernández Morán, científic veneçolà, inventor del bisturí de diamant (n.
1999).
Any 1925
Giovanni Treccani funda l'Institut de
l'Enciclopèdia italiana. L'Institut publicarà, (1929-1937), l'Enciclopèdia
Italiana, que consta de 35 volums de text i un de índex.
Any 1926
Un tractat anglo-persa perllonga per 25 anys el mandat
britànic sobre l'Iran.
Any 1927:
Juan Campisteguy és
proclamat president de la república d'Uruguai.
Neix Osvaldo Bayer,
historiador, escriptor i periodista argentí.
Any 1929
En els
Estats Units s'anuncien els primers Premis de l'Acadèmia.
Trotski
sol·licita asil polític a França i Alemanya, en caducar el seu permís d'estada a
Turquia l'1 de maig.
Neix Luis Ruiz de Gopegui, físic espanyol.
Any 1930
Clyde Tombaugh descobreix Plutó.
Any
1931
A Espanya l'almirall Aznar forma nou Govern per encàrrec del rei
Alfons XIII.
Any 1932
En el Japó, L'emperador declara
Manzhouguo (nom xinès obsolet corresponent a Manchuria) independent de la
Xina.
Neix Miloš Forman, director de cinema txec.
Any
1934
A Noruega es promulga una llei per la qual les dones tindran accés a
tots els càrrecs oficials de l'Estat i l'Església.
Neix Audre Lorde,
poeta i activista del Carib (m. 1992).
Neix Paco Rabanne,
dissenyador de modes.
Any 1935
Itàlia comunica l'embarcament
de tropes cap a Somàlia.
Neix Michel Aoun, primer ministre
libanès.
Any 1936
Neix Jean Auel, escriptora
nord-americana
Any 1937
Mor Enrique Olaya Herrera, polític
colombià (n. 1880).
Any 1938
En els Estats Units es promulga
la segona Llei d'Ajust de l'Agricultura.
Neix István Szabó, director de
cinema hongarès.
Mor Leopoldo Lugones, escriptor argentí (n.
1874).
Any 1943
A Alemanya, les forces de seguretat nazis
arresten als membres del moviment Rosa Blanca.
A Alemanya, Joseph
Goebbels pronuncia el discurs de Sportpalast.
A Járkov els nazis
realitzen una contraofensiva.
Any 1945
Neix Daniel Mora Zevallos,
polític peruà.
Any 1948
A Irlanda, Éamon de Valera
renúncia com a cap de govern .
Any 1949
Mor Niceto Alcalá Zamora,
primer president de la Segona República Espanyola (n. 1877).
Any
1950
Neix John Hughes, director de cinema nord-americà (m.
2009).
Any 1952
Neix Rofilio Neyra Huamaní, empresari, dirigent
esportiu i polític peruà.
Mor Enrique Jardiel Poncela, literat espanyol
(n. 1901).
Grècia i Turquia s'uneixen a l'OTAN
Any
1953
En els Estats Units s'estrena la primera pel·lícula en tres
dimensions, Bwana Devil.
Unió Europea: En el context de la Comunitat
Europea del Carbó i de l'Acer s'obri el mercat del carbó
Any
1954
En els Estats Units, l'actuació del Comitè d'Activitats
Antiestadounidenques, presidit pel senador McCarthy, produeix enfrontaments amb
l'exèrcit.
Any 1955
A l'illa Decepción (Antàrtida)
s'estableix la quarta base xilena.
A Nevada, Estats Units detona la
seva bomba atòmica Wasp ('vespa'), de 1,2 KTON, la primera de les 14 de
l'operació Teapot. És la bomba núm 52 de les 1127 que els Estats Units
va detonar entre 1945 i 1992. Durant l'explosió es van mobilitzar 19.700 soldats
dels exercicis Desert Rock VI fins a 900 m de l'epicentre, amb el fong
encara formant-se.
Any 1956
Neix Bidzina Ivanishvili,
polític georgià.
Mor Gustave Charpentier, compositor francès (n.
1860).
Any 1957
A Budapest s'inicien els primers
processos contra els implicats en la rebel·lió contra l'URSS.
Mor Henry
Norris Russell, astrònom nord-americà (n. 1877).
Mor Dedan Kimathi,
revolucionari kenià
Any 1958
Mor Luigi Spazzapan,pintor
Any 1959
Dwight D. Eisenhower arriba a Mèxic per entrevistar-se amb
el president Adolfo López Mateos.
Any 1960
A Uruguai, se
signa del Tractat de Montevideo, que crea l'Associació Llatinoamericana de
Lliure Comerç.
Mor Per Hallström, escriptor suec
Any
1961
A Barcelona la censura franquista permet estrenar El setè segell
(rodada el 1956), el primer film del cineasta suec Ingmar Bergman.
Any 1963
Julio Cortázar publica Rayuela.
Mor Beppe Fenoglio,
escriptor i partisà de Badoglio
Mor Fernando Tambroni, polític feixista i
després democristià
Any 1964
El Govern dels Estats Units
exigeix explicacions al Govern espanyol sobre les relacions que Espanya manté
amb Cuba.
Mor Joseph-Armand Bombardier, inventor canadenc (n.
1907).
Any 1965
Gàmbia s'independitza de l'Imperi
Britànic.
Any 1966
Mor Stanisław Mackiewicz, escriptor i polític
polonès
Any 1967
Mor Dragiša Cvetković, polític iugoslau (n.
1893).
Mor Robert Oppenheimer, físic nord-americà (n.
1904).
Any 1970
El Tribunal Suprem d'Espanya anul·la
l'expedient de suspensió del diari El Alcázar.
Any 1972
A
Califòrnia, el govern invalida la pena de mort i commuta les sentències de tots
els condemnats a mort per cadena perpètua.
Any 1974
Mor Manuel A.
Odría, president peruà (1948-1956) (n. 1896).
Mor Giuseppe Cattaneo della
Volta , polític feixista italià
18 de febrer de 1975
Dimiteix
Rafael de la Rosa, batle franquista de Palma.
A Itàlia, el Tribunal
Constitucional admet l'avortament terapèutic.
A Angola, dos turistes
anomenats Karl Zhoen i RESY Cohen filmen la mort d'un naturalista que és devorat
per una manada de lleons.
Mor Franz Hofer, polític
austríac
Any 1976
Estats Units suspèn tota ajuda militar a
Xile.
Any 1977
En els Estats Units, el transbordador espacial
de prova Enterprise realitza el seu vol de baptisme muntat sobre un avió Boeing
747.
A l'aeroport militar de Buenos Aires el dictador Jorge Rafael
Videla surt il·lès d'un atemptat, en esclatar una bomba al costat del seu
avió
Any 1978
A Tabriz, l'exèrcit iranià intervé contra un
grup de manifestants.
Any 1979
En el Desert del Sàhara es
registra la primera nevada coneguda.
A Berlín s'inaugura el Festival
Cinematogràfic amb la pel·lícula Maria Braun, de Rainer Werner
Fassbinder.
Any 1980
A Canadà, Pierre Trudeau, del Partit
Liberal del Canadà, resulta vencedor en les eleccions parlamentàries.
A Madrid comença el judici per l'atemptat al despatx laborista del carrer
d'Atocha.
Any 1981
Leopoldo Calvo-Sotelo proposa la
integració d'Espanya a l'OTAN.
Any 1982
A Espanya comença el
judici contra els implicats en el cop d'Estat del 23-F.
A Irlanda,
el partit Fianna Fáil es converteix en la primera força política de l'Assemblea,
en obtenir 81 dels 166 escons.
Mor Ngaio Marsh, escriptor neozelandès (n.
1895).
Any 1983
A Seattle moren tretze persones i una és
greument ferida en la massacre de Wah Mee considerada l'assassinat en massa
provocat per un robatori més gran de la història del país.
A
Veneçuela es produeix el famós «Divendres Negre», caracteritzat per una
devaluació de la moneda (el bolívar) el qual va passar de costar 0,23-0,06
dòlars.
A Espanya, la dimissió de Landelino Lavilla com a president
de la Unió de Centre Democràtic fa presagiar la fi d'aquest partit.
Any 1984
A Espanya, la quasi totalitat dels espanyols es declara
catòlic, encara que només el 35,2% és practicant, segons fonts
estadístiques.
Signat el Concordat entre Itàlia i el Vaticà a Villa
Madama
Any 1986
Tropes israelianes ocupen de nou Líban
per alliberar dos ostatges.
A Alexandra, barri negre de Johannesburg
(Sud-àfrica), els disturbis racials causen 19 morts.
Signatura de
l'Acta Única de la Unió Europea.
Any 1987
Mor William Coldstream,
pintor britànic.
Any 1988
El Politburó soviètic destitueix
Borís Ieltsin en la lluita sostinguda per la implantació de la
Perestroika.
Any 1989
A Marràqueix (Marroc) es crea la Unió
del Magrib Àrab (UMA), acord entre els caps d'Estat del Marroc, Líbia, Algèria,
Tunísia i Mauritània.
A Itàlia, Arnaldo Forlani substitueix Ciriaco
De Mita a la secretaria general de la Democràcia Cristiana.
Mor Alfonso
De Franciscis, arqueòleg
Any 1991
En les estacions de
Paddington i Victoria, a Londres (RU), l'IRA fa esclatar bombes a la
matinada.
Any 1992
A Sevilla , un incendi accidental devasta
el pavelló dels Descobriments, vaixell insígnia de l'Expo-92.
Mor Sylvain
Julien Victor Arend, astrònom belga
Any 1994
A Berlín Sophia
Loren rep un Ós d'Or especial del Festival Internacional de Cinema, com a
reconeixement a la seva carrera cinematogràfica.
Mor Beltrán Alfonso
Osorio, duc d'Alburquerque.
Any 1995
A San Francisco
(Califòrnia) s'inaugura el Museu d'Art Modern, dissenyat per l'arquitecte Mario
Botta.
Any 1998
A Nevada, la policia arresta dos racistes
blancs, acusats d'un complot per usar armes biològiques al metro de Nova
York.
La ciutat gallega de Santiago de Compostel·la és guardonada
amb el Premi Europeu d'Urbanisme, instituït per la Comissió Europea.
Any 1999
Dimiteixen tres ministres grecs després de la detenció del
líder kurd Abdullah Öcalan, que havia romàs en territori grec durant setze
dies.
Mor Louis Toffoli, pintor (n. 1907)
Any 2000
A
Croàcia, Stjepan Mesić es converteix en president.
A Iran, les
eleccions parlamentàries donen la majoria als aperturistes partidaris del
president Muhammad Khatami.
S'inaugura el congrés anual de
l'Associació Nord-americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS) sota el lema «La
ciència en un mil·lenni incert».
Any 2001
En els
Estats Units, l'agent del FBI Robert Hanssen és arrestat per espiar per a la
Unió Soviètica. Serà sentenciat a presó perpètua.
Mor Balthasar
Klossovsky, Balthus, pintor francopolonès (n. 1908).
Mor Zdeněk Borovec,
escriptor txec
Any 2002
A Europa, comença a cotitzar en borsa
el grup europeu Arcelor, un dels més importants grups siderúrgics del
món.
Mor Federico Del Prete, sindicalista dels venedors ambulants,
assassinat per la Camorra
Any 2003
A Corea del Sud, prop de
150 persones moren en l'incendi del metro de Taegu.
A Murueta
(Biscaia), l'Ertzaintza desactiva una bomba amb set quilos de dinamita.
En el Perú, Vladimiro Montesinos, ex-cap del Servei d'Intel·ligència
Nacional, s'asseu a la banqueta per respondre per un delicte de tràfic
d'influències.
A Bolívia, el Consell de Ministres presenta la seva
renúncia col·lectiva al president Gonzalo Sánchez de Lozada.
El
cometa C / 2002 V1 (NEAT) arriba al seu periheli.
Mor Isser Harel,
militar israelià, director del Mossad (n. 1912).
Mor Rafael Requena,
pintor espanyol (n. 1932).
Any 2004
Prop de Neyshabur
(Iran), més de 295 persones, incloent prop de 200 rescatadors, moren quan
s'incendia i explota un tren que carrega sofre, petroli i fertilitzants.
A Berlín, Gerhard Schröder, Jacques Chirac i Tony Blair, reunits a la
cimera, proposen la creació d'un vicepresident econòmic europeu.
A
Rússia, un míssil nuclear s'autodestrueix durant unes maniobres.
Índia i el Pakistan pacten una agenda de negociacions per solucionar el
conflicte del Caixmir.
Mor Jean Rouch, cineasta i etnòleg francès (n.
1917).
Detingut Giuseppe Morabito, cap de la 'Ndrangheta a Calàbria,
després de 12 anys pròfug
Any 2005
En el Regne Unit es
prohibeix per llei la caça de la guineu, de la llebre i altres esports que maten
mamífers salvatges.
La revista Science presenta el primer mapa de
les insignificants diferències genètiques existents entre els éssers
humans.
18 de febrer de 2006
Constitució d'Alternativa, la nova
plataforma unitària d'Esquerra Unida i Els Verds
Multitudinària
manifestació a Puigpunyent per exigir la construcció d’una nova
escola
Els habitants de Balears passen una mitja de 4 hores diàries
davant el televisor
A la platja carioca de Copacabana (Rio de Janeiro,
Brasil), més de dos milions de persones es reuneixen per veure un concert
gratuït del grup de rock Rolling Stones.
A la República Democràtica
del Congo, comença a regir la nova constitució, prevista dins dels acords de pau
de Lusaka.
En els Territoris Palestins es constitueix el nou
parlament, controlat per Hamàs.
Any 2007
A Andalusia un referèndum
ratifica l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia.
Inici de la commemoració
com a Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger (en honor al naixement de Hans
Asperger).
Mor Rino Mordacci, escultor i pintor
Any
2008
Mor Alain Robbe-Grillet, escriptor i cineasta francès (n.
1922).
Detingut el dirigent mafiós Pasquale Condello, dit "el Suprem",
després de 18 anys pròfug.
18 de febrer de 2009
Gesma,
dependent de la conselleria de Salut, va contractar el servei de neteja del
complex hospitalari de Mallorca a la multinacional Klüh Linaer Espanya SL, per
un termini d'execució de dos anys, sense concurs públic ni
publicitat.
Al voltant de 1.700 jutges segueixen la vaga convocada per
les associacions judicials Francisco de Vitòria i Fòrum Judicial Independent ,
segons els càlculs dels convocants de l'atur judicial
Baltasar
Garzón decreta la suspensió d'activitats d'Askatasuna i Demokrazia 3 Milioi
(D3M) durant tres anys (prorrogables a cinc)
El jutge del Jutjat
d'Instrucció nombre 2 d'Eivissa, José Espinosa, ha decidit aixecar la imputació
per falsedat documental contra el president del Consell Insular
d'Eivissa, Xicu Tarrés
Milers de veïns de Lebrija s'han
manifestat per a exigir transparència en les contractacions, borses d'ocupacions
mes justes i proves de selecció mes senzilles i transparents amb el
suport de la CNT i el rebuig de CCOO,UGT,PSOE i IU
Un total de 39 jutges dels 101 de
Balears es posen en vaga convocada per reivindicar una menor càrrega de treball
i més mitjans per a la Justícia, la primera en la història de
l’Estat
Francesc Antich, no accepta que l'acord de finançament
autonòmic fixi una partida de 200 milions para Balears, a l'estar molt per sota
de la forqueta d'entre 390 i 700 que estima oportuna el Cercle de
Economia
Un sector glacial de 14.000 quilòmetres quadrats s'ha separat de
la plataforma Wilkins a causa de l'escalfament global
Moren set iraquians
i altres han resultat ferits quan un minibús en què viatjaven pelegrins xiïtes
ha topat contra un vehicle de l'exèrcit britànic prop de la ciutat de
Bàssora
La pressió del PP a Europa en contra del model català d'immersió
lingüística fa que el Parlament europeu es declari contrari
El batle de
Ciutadella, Llorenc Brondo, que va formalitzar la seva baixa del PP el juliol,
ha presentat la seva dimissió per evitar la presentació d'una moció de
censura contra ell
Una revolta d'immigrats a Lampedusa acaba amb
60 ferits
El Govern alemany aprova el projecte de llei per a la
nacionalització d'aquells bancs que es trobin en situació precària per la crisi
financera mundial
Avions israelians bombardegen dos objectius
suposadament usats per milicians al sud de Gaza
Baltasar Garzón ha deixat
en llibertat els dos últims imputats de la presumpta trama de corrupció
desmantellada amb 'l'Operació Gürtel'
Mor el sindicalista Jacques Bino a
conseqüència d'un tret en la vaga general de Guadalupe
La fiscalia
anticorrupció està investigant els pagaments milionaris que l'anterior Govern
del Partit Popular va fer als organitzadors del trofeu de golf Mallorca
Classic
Mor Tayeb Salih, novel·lista sudanès (n.
1929).
18 de febrer de 2010
El GOB ha remès una
denúncia a l'Ajuntament de Manacor i a l'Agència de Disciplina Urbanística del
Consell de Mallorca perquè paralitzin les obres que s'estan executant de
forma il·legal a Cala Sequer
La Unió Temporal d'Empreses (UTE) integrada
per Iridium, Foment de Construcció i Contractes, Melchor Mascaró i Llabrés
Feliu, s'adjudica la construcció dels nous centres de salut.
Amb
una inversió previstade 75.006.629 euros, el Govern concedeix l'execució de les
obres que permetran fer arribar el tren tram fins a Artà en tres fases que es
construiran alhora.
Detinguts el torero Juan Pedro Galán, la seva
germana Rocío, els seus pares, i onze persones més per presumptes delictes
d'explotació sexual, blanqueig de capitals i falsedat
documental
Imputats el periodista i autor dels discursos de Matas,
Antonio Alemany Dezcallar , i l'exdirector general de Comunicació, Joan
Martorell, per malversació de cabals
públics i falsificació
documental
El Tribunal Suprem ordena l'anul·lació de diverses clàusules
contractuals de targetes de crèdit, préstecs i hipoteques del BBVA, Bankinter,
Banco Santander i Caja
Madrid per ser abusives per al
consumidor.
Moren 30 persones i més de 100 han resultat ferides per
l'atemptat amb bomba provocat per un suïcida a la vall pakistanesa de Tirah, a
la regió de Jyber, fronterera amb l'Afganistan
Moren dos homes i
11 resulten ferits lleus. Un dels morts, Andrew Joseph Stack, de 53 anys, amb
una avioneta robada s'ha estavellat intencionadament contra un edifici
d'oficines a Austin, capital de l'estat nord-americà de Texas
La
Policia Nacional va identificar ahir a la nit 59 prostitutes en tres batudes en
clubs de cites de Terrassa (Barcelona) i va detenir-ne per no tenir la
documentació en regla
El subsecretari d'Economia del Govern
d'Itàlia, Nicola Cosentino, presenta la seva dimissió de manera ""irrevocable""
després que la Justícia l'acusés d'haver col·laborat amb la
Camorra
La Conselleria de Salut invertirà 53 milions d'euros en la
construcció, conservació i explotació de centres de salut a Andratx, Ariany,
Esporles, Maria de la Salut, el Molinar, Muro, sa Pobla, Porreres, ses
Salines i Son Servera.
Militars colpìstes dirigits pel coronel Adamou
Harouna enderroquen el president de Níger, Mamadou Tandja.
El jutge
d'Instrucció número 2 de Castro Urdiales ordena l'ingrés a la presó de l'alcalde
de la ciutat, Fernando Muguruza per corrupció urbanística.
Mor l'últim
veterà canadenc de la I Guerra Mundial que quedava amb vida, John Babcock, als
109 anys als Estats Units
Mor Ariel Ramírez, pianista i compositor
argentí (n. 1921).
18 de febrer de 2011
El BOE publica la
concessió de Treball d'una subvenció als sindicats de CCOO i UGT. El subsidi és
de 15 milions d'euros (7,4 milions a CCOO i 7,3 milions a UGT) per la
participació en òrgans consultius.
Mor Angelo Satanassi, partisà
i polític comunista
Any 2012
A Tegucigalpa (Hondures) succeeix un
incendi en els mercats de Comayagüela.
Mor Clementina Díaz i de Ovando,
historiadora i escriptora mexicana (n. 1916)
Mor József Breznay,
pintor
Any 2013
A Caracas , Hugo Chávez, retorna al país després
d'estar dos mesos i set dies a Cuba, recuperant-se d'una operació pel càncer que
l'afectava.
Mor Enrico Fogliazza, partisà i polític comunista
Mor
Otfried Preussler, escriptor
.