Sancho Nebot

Antonio Sancho Nebot, prevere, va predicar i exaltar els ànims més reaccionaris.

Francisco Barrado

Setembre de 1936

Francisco Barrado Zorrilla cap superior de la policía de Balears

Setembre de 1936

Empresonat Josep Serra Pastor (ERB de Sóller), pels feixistes

Detenció de Miquel Servera Barceló "Llull" que és conduït al local de la Falange de Palma, i després al castell de Bellver.

Setembre de 1936

Nova detenció de Miquel Òleo Sureda

1 de setembre de 1936

Juan Capó elabora unes llistes internes de mestres per tal d'actuar en conseqüència a les necessitats del règim franquista: uns seran promocionats i altres depurats.

Les "Milícias Juveniles de Falange Española de las JONS " s'instal·len a l'Escola de Comerç al costat de l'Institut i davant la Riera.El cap de les milícies és Francisco Rosselló Pericás.

Els "Guzmanes"--milicians de les JAP entre 6 i 12 anys-- tenen la seva seu al carrer de Sagranada 16, seu de les JAP.

Joves tradicionalistes fan una desfilada a Palma.

  Josep Melis Martí de Sant Llorenç és assassinat a Porto Cristo. Gabriel Seguí  i Josep Bernat Pericàs  de Caimari

són torturats i assassinats a la carretera de Lluc.

Antoni Adrover Pericàs i Joan Gomila Cabrer són  assassinats a Son Coletes (Manacor). Joan Pujol Bestard ,cuiner d’Andratx, Joan Serra Melis, picapedrer de Son Espanyolet i l’escultor comunista Andreu Sureda Nicolau són assassinats al cementiri de Ciutat.

Tommasso Destito, feixista, combat per a la presa de Pula.

2 de setembre de 1936

Bernat Ribas Gomila , escrivent de l'ajuntament de Montuïri és assassinat pels feixistes a Son Pardo. Bernat Pastor Sansó Bernat, jornaler  manacorí resident al carrer de la Gerreria 22 de Ciutat és assassinat pels feixistes a S'Indioteria
Isabel Riera Antich .Isabel Bestard Bestard  d'Estellencs s'afilien a la Falange. També ho fa Rosa Mangano Fuster d'Artà.
 

3 de setembre de 1936

Les forces voluntàries  desembarcades  en general mantenen el front estable, fins que el 3 de setembre reben r l'ordre terminant de deixar l'illa en un plaç màxim de dotze hores. Aquesta decisió presa pel govern català es ratifica
amb una ordre de Largo Caballero, president del Consell de Ministres.
El capità Bayo aleshores dirigeix un missatge al President de la República, acatant la decisió però fent evident que no la comparteix, i manifesta que és un error del govern -- la qual cosa es manifestaria amb la repressió interna posterior i amb el manteniment d'una base de control imprescindible que facilitaria el domini aeri i naval dels feixistes-- Bayo va fer saber al govern, per demostrar el poc entusiasme dels feixistes, que no havia quedat ni un home a terra; que s'havien pogut endur fins i tot les dones i les criatures del país, lleials a la legalitat constitucional. El govern republicà derrota als voluntaris republicans a Porto Cristo.

3 de setembre de 1936.

Ocupació de Son Corb pels feixistes.

3 de setembre de 1936

 Un bándol publicat al BOP prohibeix la circulació de vehicles i persones a partir de les 22 hores. S’ordena disparar contra els que ignorin el bàndol.

3 de setembre de 1936

Francesc Badia Carulla ,socialista, zelador de la telefònica, resident al carrer de l'Esparteria de Ciutat és afusellat pels feixistes.Pere Montserrat Fiol ,escrivent de Llucmajor és afusellat pels feixistes al cementiri de Llucmajor. Josep Porqueras Talent d'Andratx, Joan Planelles Marí, pescador, Joan Rigo Sunyer de Montuïri, Jaume Gomila Garau, fabricant de licors i militant d'Esquerra Republicana,  Joan Mas Verd, d'Esquerra Republicana i batle de Montuïri i Jaume Obrador Barceló són assassinats pels feixistes a Son Pardo. Magdalena Bassa és assassinada pels feixistes a Son Carrió.  Joan Vidal Marimón de Puigpunyent és assassinat al cementiri de Ciutat.

4 de setembre de 1936

Gaspar Rosselló Gelabert, cambrer de can Noi, Antoni Bauçà Martí, jornaler, Miquel Duran Rosselló de Manacor, redactor de "Nosotros", Pere Frau Barceló, vilafranquer, mestre d'obres a Manacor i socialista, són assassinats pels feixistes a Son Coletes
Bartomeu Fiol Massot,picapedrer de Palma, i Guillem Ensenyat Bosch són afusellats pels feixistes en el cementiri de Ciutat. El mateix dia els feixistes fan desaparèixer Modest Recasens Jardí, de Gràcia. Martí Alvarez, excarrabiner de Felanitx mor torturat i penjat. També mor penjat pels feixistes Jaume Carríó Bauçà de Son Carrió.

Ordre de 4 de setembre de 1936. Disposant quedi en suspens la visita reglamentària de presons. Butlletí Oficial de la Junta de Defensa Nacional d'Espanya núm. 18, de 08/09/1936, pàgina 71.

 5 de setembre de 1936 -Els combatents de la centúria 33 són reembarcats.
Basilisa Ollé Carbonell, dona voluntària de Molins de Rei, torna malalta de l'expedició.

Actividad era una publicació del sindicalisme vertical.

6 de setembre de 1936

Sebastià Bestard és afusellat pels feixistes a Son Pardo i  el jornaler Lluis Marí Marí al cementiri de Ciutat.

7 de setembre de 1936

Moren assassinats pels feixistes a Son Coletes: el firant socialista Antonio Pérez Ferrari, Antoni Adrover Santandreu,  Mateu Bordoy Mascaró i Antoni Sitjar Febrer, el camperol afiliat a Unió Republicana, Andreu Pascual Gelabert de Manacor,  Miquel Pascual Jaume de Sant Llorenç, i Agustí Sancho Fluxà, picapedrer de Manacor, afiliat a ERB. També maten el pastor de Son Macià Bartomeu Adrover Oliver.

8 de setembre de 1936

A Son Coletes els feixistes maten els militants d'Esquerra Republicana de Manacor, Joan Matamalas Salas, guàrdia municipal , Bartomeu Caldentey Sansó, Antoni Pascual Galmés, i el sabater Guillem Estelric Gomila. També són assassinats els manacorins Miquel Quetglas Serra, camperol, Antoni Nadal Gomila, empleat, Guillem Galmés Martí, picapedrer, i  Joan Estelric Ferrer, cadirer.

  8 de setembre de 1936.

Trinidad Benjumeda del Rey,nou comandant militar de Balears.

 Decret núm. 98. Nomenant comandant Militar de Balears al Coronel d'Enginyers D. Trinitat Benjumea del Rei. Butlletí Oficial de la Junta de Defensa Nacional d'Espanya núm. 18, de 08/09/1936, pàgina 69.

BANDO
D. Trinidad Benjumea del Rey, Comandante Militar de Baleares, hago saber:
Es cosa bien probada el grado de perversión moral y la depravación a que los enemigos de la Patria han llevado a una parte del pueblo, utilizando la literatura disolvente y la pornográfica. Entre aquellos enemigos se encuentra la Masonería, el Judaísmo y el Marxismo.
Para remediar tan graves daños he resuelto:
— Prohibir y declara ilícitos la producción, el comercio, la circulación y la tenencia de libros, periódicos y toda clase de impresos pornográficos o de literatura socialista, comunista, libertaria, masónica y en general, disolvente.

— Los dueños de establecimientosdestinados a la edición o venta de las publicaciones antes citadas, las entregarán en un plazo de tres
días...
— Toda infracción de lo dispuesto en este Bando, se castigará con multa hasta de 10.000'— pesetas, sin perjuicio de exigir las responsabilidades de otro orden en que además se pueda incurrir.

9 de setembre de 1936.

Moren afusellats al cementiri de Palma Miquel Garcies "Baco" i el militant d'Esquerra Republicana, Gaspar Mesquida, montuïrer . A Son Coletes els feixistes assassinen Conrad Garau Gayà, mestre d'obres, militant d'Unió Republicana.

Al cementiri de Ciutat els feixistes maten Joan Garau Fullana de Llucmajor, sabater socialista.

10 de setembre de 1936

En el cementiri de Ciutat els feixistes assassinen Guillem Gayà Bonet d'Es Pil·larí, Miquel Garcias Miralles de Montuïri i el militant d'Esquerra Republicana de Montuïri Gaspar Mesquida Serra, xofer.

10 de setembre de 1936

Suïcidi de Pere Ferrer,que va ser president del partit republicà d'Andratx i que exercia d'inspector se sanitat municipal, després de l'advertiment del comandant Llobera d'adherir-se al règim franquista o ser cessat. El mateix Pere Ferrer, per tal de no adherir-se al franquisme va dimitir prèviament al suïcidi.

11 de setembre de 1936

Mor assassinat pels franquistes el picapedrer Nicolau Fiol Pou  de Manacor. També mor afusellat,  Juan Valenzuela Ortega, picapedrer, a S'Esgleieta.

12 de setembre de 1936 

Els tradicionalistes organitzen els "Pelayos", la seva secció infantil, a Palma. Tenen la seu en el Born, a l'antic local de la CEDA.

Afusellats Joan Jaume Ramis, Julià Ferragut Coll, de Sencelles  i Antoni Balaguer Bunyola (lloritans) al cementiri de Palma.

També mor assassinat pels feixistes el fuster afiliat a Esquerra Republicana de Manacor, Gullem Fullana Joan.

El mateix dia el capità Jaume, Jaime Jaume Rosselló és nomenat gestor de la Diputació per manacor, Carlos Alabern Miret ocupa el mateix paper en representació de Ciutat i  Gabriel Bisellach Martorell ho fa per Inca

13 de setembre de 1936

Ocupació feixista de Cabrera.

Antoni Mateu Ferrer, d'Inca és traslladat a Can Mir, on també hi són empresonats els seus germans Bernat i Llorenç.

13 de setembre de 1936. 

Decret de la Junta de Defensa que posa fora de la llei a totes les organitzacions polítiques i socials properes al Front Popular. Incautació dels seus béns.

Andreu Estelrich, regidor de Manacor, és traslladat del vaixell Jaume I a Can Mir.

14 de setembre de 1936

Assassinat Gabriel Vives Bibiloni, de Son Servera, que vivia a Porto Cristo, pels feixistes a Son Coletes (Manacor).

 Decret núm. 107. Disposant que tots els periòdics que es publiquin en la zona nacional redueixin el terme mitjà de cada exemplar d'un mes, en un 30 per 100 com a mínim. Butlletí Oficial de la Junta de Defensa Nacional d'Espanya núm. 21, de 14/09/1936, pàgina 81.

15 de setembre de 1936

 Sebastián Erasmo Truyol, d’Inca, s’afilia a la Falange el mateix dia que Antoni Coll , soldat i Antoni Padilla, caporal de la base de Pollença deixen la cova on s’havien amagat per por als feixistes. Pio Iniesta Carretero, guàrdia muicipal, és jutjat per la mort del falangista Arrom. El llucmajorer Miquel Catany Pons, fabricant de capses, mor torturat pels feixistes.

Sebastià Quetglas Sánchez, exregidor republicà de Manacor és afusellat pels feixistes.

16 de setembre de 1936

Cosme Bordoy Tugores, felanitxer és assassinat pels feixistes al Camí dels Reis. Arnaldo Nigorra Reynés és el cap de la Falange de Santanyí.

17 de setembre de 1936

Dimiteix el governador civil Álvarez Osorio i accedeix al càrrec José Rubí Rubí.

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Jaime Obrador Casasnovas és designat vice-president de la Diputació franquista.  Bernat Torres Carrió d'Artà és assassinat pels feixistes a prop del torrent de Na Borges, juntament amb el fogoner del tren Francesc Oliver Solivelles.

18 de setembre de 1936

El comandant militar Aurelio Díaz Freijó passa a la reserva. El substitueix eventualment García Ruíz.

19 de setembre de 1936.

Apareix en els diaris de Mallorca la rectificació exigida pels falangistes Miguel i Lorenzo Villalonga als escriptors que s'adheriren  al Manifest

Ocupació feixista d'Eivissa i Fomentera. Els republicans. abans de partir, maten 93 presoners.

Damià Campins Rayó, sabater comunista d'Alaró, és assassinat pels feixistes al quilòmetre 3 de la Carretera de Sóller.

BOP - Extraordinario del 19 de setiembre de 1936: “De acuerdo con lo que dispone en el párrafo 3º del artículo 9º de la Circular de este Gobierno Civil nº 2.271 de fecha 3 de septiembre queda constituido el Tribunal que ha de examinar las fichas de los señores Maestros Nacionales del siguiente modo: D. Mateo Torres Bestard, D. Antonio Nicolau, D. Alfredo Llompart. El Tribunal se constituirá en el plazo de tres días en la Comisaría General de Enseñanza de Baleares y ampliará sus funciones al examen de las fichas de todo el personal de los Centros docentes de esta provincia pudiendo ampliar información solicitando los datos que crea pertinentes de las personas y entidades que puedan ayudarles en esta obra tan importante como delicada.Del resultado de su actuación darán cuenta a la Comisaría General de Enseñanza en Baleares con la propuesta de las sanciones pertinentes cuando haya lugar a ello.”

22 de setembre de 1936.

Miquel Beltrán Planes, directiu del Constància, republicà federal, és empresonat.

23 de setembre de 1936

A Son Puigdorfila, els feixistes assassinen els militants d'Esquerra Republicana, Joan Riera Sampol, telegrafista alaroner, el batle de Porreres Climent Garau Juan, el fuster i regidor Joan Garau Joan. També mor amb ells Joan Grau Mora.

A Son Pardo els feixistes assassinen els comunistes Manuel Cespón Sánchez, sabater i Miquel Recaredo Rigo, dependent.

El falangista de Santanyí Antonio Mas "Calco" fa detenir Maria Barceló Obrador i la seva filla,  Francesca Bonet Barceló.

24 de setembre de 1936

Els feixistes afusellen el picapedrer Gabriel Perelló Femenies a la paret del cementiri de Ciutat.

25 de setembre de 1936

Els feixistes afusellen el guàrdia municipal Pio Iniesta Carretero a la paret del cementiri de Ciutat.

26 de setembre de 1936

Els feixistes detenen el pollencí Bartomeu Cabanellas Botia , simpatitzant de l'anarquisme que estava amagat a Cala Sant Vicenç.

Surt per darrera vegada "Voz y Voto" periòdic manacorí dirigit per Bartolomé Truyols Lliteras i en el seu lloc surt "Renacer" per iniciativa dels falangistes manacoríns Bartolomé Llinás i Francisco Darder Riera.

27 de setembre de 1936

Els feixistes assassinen el batle de Búger, militant d'Esquerra Republicana, Joan Alemany Villalonga, que mor torturat i arrossegat. Joan Rotger Amengual mor afusellat pels facciosos a la paret del cementiri de Ciutat, i el fabricant de sabates llucmajorer Gregorio Bernabé Escolano mor assassinat a Son Pardo.

28 de setembre de 1936

Els feixistes assalten la casa del socialista Antoni Ribas Galiana i l'assassinen.

28 de setembre de 1936

Carta de l'empresari falangista d'Inca Miguel Mir a Alfredo Llompart de la Comissió Depuradora del Personal de Magisteri (FONT: AMEIB - GUERRA CIVIL - FONS NAZARET 75) en la que informa contra la mestra Prats de Mancor, Miquel Mercadal i els porters de l'Institut, Àngel Vallès, Francesc Salas Janer i Maria Mas Fullana.

Decret núm. 131. Prohibint, mentre durin les actuals circumstàncies, totes les actuacions polítiques i sindicals. Butlletí Oficial de la Junta de Defensa Nacional d'Espanya núm. 30, de 28/09/1936, pàgines 117 a 118.

30 de setembre de 1936

Els feixistes assassinen el mariner pollencí Joan Domingo Covas, militant d'Esquerra Republicana,  a la carretera d'Andratx.   Els també pollencins Bartomeu Cabanellas Botia , redactor de la revista "Adelante" i l'espardenyer Josep Pont Cladera moren assassinats al camí d'Illetes. El picapedrer petrer Josep Galmés Ribot és detingut pels feixistes que el fan desparèixer.

30 de setembre de 1936

Carta-pastoral "Las dos ciudades" d'Enrique Pla Daniel, barceloní de naixement i franquista de convicció: "Año 1936, piedra miliar en la historia de España. Revolución y Contrarrevolución. Los dos amores que las engendraron y con ellas a las dos ciudades. Frente al vandalismo de los hijos de Caín, el heroísmo y el sublime y fructífero martirio de los hijos de Dios”.

Octubre de 1936

Comissió Depuradora:

Bartolomé Bosch i José Vilanova Salcedo.

                          
Gabriel Cortés Cortés i Juan Capó Valldepadrinas

                         
   Rafael Isasi

  Formació de la Comisaria General d'Enseñanza, dirigida per Bartolomé Bosch Sancho, catedràtic de l'Institut Ramon Llull, Diego Zaforteza Musoles, rector de l'Escola de Comerç, Pedro J.Barceló, rector de l'Escola d'Arts i Oficis, Antonio Sancho Nebot, falangista, rector del Conservatori de Música, Juan Capó Valldepadrinas, antic impulsor de l'Associació per a la Cultura de Mallorca, i inspector en cap d'Educació Primària i Magisteri. El seu secretari era el falangista Pedro Crespí Cánaves. Altres membres de la mateixa eren Antonio Villalonga (CNS), Gabriel Cortès Cortès, advocat, José Vilanova Salcedo, José de Oleza y de España, Rafael Isasi, José Martín Mariscal, i Eugenio Blando.

En un mes varen obrir 402 expedients i proposar 142 sancions. Del seu exercici repressor resultaren penalitzats 154 mestres.

Octubre de 1936

El falangista Lorenzo Riera amenaça amb una pistola al ecònom de sant Josep de sa Indioteria perquè aquest vol imposar la mantilla enlloc de la boina de falangista i pel fet que havia aconsellat que en la comunió de les Filles de Maria no usesin l'uniforme de la Secció Femenina de Falange.

Octubre de 1936

El vapor Ciudad de Palma (abans Príncipe Alfonso) és confiscat pels franquistes.

1 d'octubre de 1936

1 d'octubre de 1936- El llauner Ramon Fuster Valls és assassinat pels feixistes a Son Pardo.

El mestre de Sóller Ramón Chavarría Talleda és suspès de feina i sou per el governador civil acusat de ser un dirigent del Partit Comunista i de fer cantar La Internacional als alumnes. El mateix dia són suspesos de feina i sou els mestres afiliats a l'ABTE (Associació Balear de Treballadors de l'Ensenyança)  Josep Guasch Espina, Vicente Moratal Borràs i Vicente Marcos Botia que també exerceixen a Sóller.

2 d'octubre de 1936

Mor afusellat l'aviador militar republicà de Montúïri Rafel Ribas Miralles.

Gabriel Sastre Bosch de Can Capes, és assassinat pels feixistes a Son Pardo.
És assassinat el pastisser socialista de Pina Antoni Jordà Oliver al camí dels Reis.

Luís Zaforteza Villalonga, marquès del Verger, capità d'enginyers retirat i exdiputat de la CEDA va participar en la comissió repressora de la maçoneria des del principi i el 2 de desembre de 1936 va ser nomenat jutge instructor de la Causa 1305/936 que reactivava les actuacions contra els maçons.

El mateix dia 2 d'octubre el governador Rubí autoritza una comissió formada per Pedro Dezcallar Tacón, Francisco Ferrari Billoch, Pedro Montaner Gual, Martín Pou Rosselló, Inés Vadell Vicens, Gabriel Villalonga Olivar, Antonio Zaforteza Villalonga i Luis Zaforteza Villalonga per a la investigació i repressió de les activitats de la maçoneria amb autorització a fer registres domicialis i detencions.

3 d'octubre de 1936

És assassinat pels feixistes el comunista Francesc Sabater Oliver al camí dels Reis. El mateix dia assassinen el pescador de Felanitx Jaume Garau Andreu.

Lorenzo Villalonga escriu l'article "El Genio de Franco"  en el diari "El Dia" que dedica a Georges Bernanos.

5 d'octubre de 1936

Guillermo Cirerol, gestor de la diputació franquista ordena reformar amb obres el Consolat de Mar per a posar-lo a disposició de la Falange. El mateix dia Emilio Ramos Unamuno, militar de la dictadura, ordena obril expedients als funcionaris provincials per actuacions antipatriòtiques.

6 d'octubre de 1936

Els feixistes assassinen a Pula, Miquel Muntaner Massanet d'Artà.

7 d'octubre de 1936

El comandant militar Trinidad Benjumea del Rey prohibeix els impressos socialistes, comunistes, llibertaris i maçònics.

7 d'octubre de 1936

El picapedrer de Sa Vileta, Rafel Bennàssar Barceló és assassinat pels feixistes al cementiri de Ciutat.
Dimiteix el president de la diputació franquista, Emilio Ramos Unamuno, i el substitueix Jaime Obrador Casasnovas.

El bombardeo que tuvo lugar en la tarde del 7 de Octubre último, afectó gravemente al Convento de San Jerónimo, encuyas ruinas perecieron sepultadas dos Religiosas. Dicho Convento vio explotar en su recinto dos bombasde 200 kilos, derrumbándose gran parte de sus edificaciones.Por suerte no alcanzaron los efectos de su terrible explosióna la iglesia aneja del titular, obra del siglo XV, ni, por lo menos en forma grave, al pequeño claustro que sirve de cementerio a las Religiosas Jerónimas, obra del siglo XVII. resultando milagrosamente intacta la cruz de piedra del siglo XVI que se alza en su centro, pero sí a la Sala Capitular que data del siglo XVII cuyas bóvedas de arista se hundieron por completo, y a los dormitorios superiores y otras dependencias venerables, sino por la eminencia de su valor artístico, por la antigüedad y austeridad sencilla de su
carácter conventual. (Bsal 27)

8 d'octubre de 1936

Assassinat pels feixistes al cementiri de Ciutat, el guàrdia municipal porrerenc Agustí Salleras Picornell. També mor assassinat pels adversaris de la llibertat, Josep Salom Nadal, de Marratxí.

10 d’octubre

Apareix el periòdic falangista "Renacer" a Manacor.

Trinidad Benjumea prohibeix les publicacions pornogràfiques, comunistes, socialistes, llibertàries, masòniques i altres. Ordena als qui disposen d’aquestes publicaciones que les lliurin abans de tres dies.

Miquel Vives, Martí Vicens Vilanova, Josep Vicens Vilanova i Jaume Ferrer Seguí, pollencins fugen de la repressió feixista en una barca cap a Ciutadella.

En el cementiri de Ciutat els franquistes assassinen Joan Juan, comunista, Josep Moreno Ballester, soldat d'artilleria, i Josep Penella, militant d'Esquerra Republicana.

11 d'octubre

Antoni Font Mir i Sebastià Crespí Valls, de Ciutat, són assassinats pels franquistes.

Detinguda Caterina Mayol Lafouge, esposa de Bernat Marquès Rul·lan de Sóller.

13 d'octubre de 1936

Al Saló Mallorca s'estrena "Los Conquistadores" de Sureda de Armas en presència del comte Rossi a benefici de la Falange. José María Tous y Maroto hi recita poesia en castellà.

Mor assassinat pels franquistes el corder de Pollença Dionís Alcal Rabassa.

14 d'octubre

Josep Comas Ferrà, jornaler socialista, és afusellat pels feixistes al cementiri de Ciutat.

15 d'octubre de 1936

El governador civil coronel José Rubí Rubí fa obrir classes d'adults a tots els pobles, on s'han d'impartir classes de formació moral i patriòtica.

Assassinat Sebastià Ximelis Bisquerra,porrerenc  de 24 anys, militant d'Esquerra Republicana al camí dels Reis de Ciutat.

Aquest mateix dia l'escriptor falangista Lorenzo Villalonga publica el poema "Falange" en el diari "El Dia".

Jaume Gual Más i Joan Gual Genovard, militants d'Esquerra Republicana de Maria moren assassinats pel feixista Llorenç "Llebro" a Puntiró. 15 d'octubre de 1938- En el Fort d'Illetes, els franquistes assassinen Ángel Brasca Rejo, Manuel Barceló Hernández, i Josep Núñez Eurile.

16 d'octubre de 1936

Els franquistes assassinen Arnau Llabrés Garcia, en el cementiri de Ciutat, , i Miquel Salom Trobat, camperol afiliat a UGT és assassinat per Llorenç "Llebro" a Puntiró.

18 d'octubre de 1936

 Mateo Torres Bestard, governador civil de les Balears.

18 d'octubre de 1936

Els franquistes assassinen Llorenç Roses Bermejo en el cementiri de Ciutat. El mateix dia capturen els republicans de Santanyí fugitius en un veler, Blai Antich Mas, Antoni Obrador Barceló, Llorenç Vicens Juan, militant de la CNT, i Bartomeu Coll Sastre.

Trinidad Benjumeda autoritza el Marquès del Verger, Luís Zaforteza Villalonga a la pràctica d'investigacions de caràcter reservat.

19 d'octubre de 1936

En el Castell de Bellver els franquistes afusellen Joan Vidal Sureda, advocat de Son Servera i militant d'Esquerra Republicana, Josep Picornell Porcel i el picapedrer Andreu Nicolau Matas. 19 d'octubre de 1948-Gabriel Torrens Llompart és processat per propaganda il·legal.

20 d'octubre de 1936

Els franquistes assassinen els militants d'Esquerra Republicana de Mancor, Ramon Crespi Riera i el seu pare Pau Crespí Villalonga.  

El governador Mateo Llobera desautoritza l'activitat investigadora de la comissió contra la maçoneria acceptada pel governador Rubí.

21 d'octubre de 1936

Els franquistes assassinen el socialista lllucmajorer i sabater Cristòfol Montserrat Terrassa. Joan Bonet Escalas, guàrdia civil retirat de Santanyí, mor a la presó.

Octubre de 1936

Mostres  feixistes a Palma i Manacor.

22 d'octubre de 1936

Document d'adhesió al franquisme de personatges catalans, (bàsicament de la Lliga Catalana i del seu entorn":

"Los que suscribimos esta declaración somos hombres de diferentes ideologías y procedencias. Somos catalanes, y con esta sola característica común, unimos nuestras firmas para protestar contra la actuación y el lenguaje de los hombres que hoy dententan el gobierno de la Generalitat y que pretenden identificar los sentimientos y la voluntad de Cataluña con la tiranía de los anarquistas y marxistas que han asesinado y asesinan con refinamiento de la más bárbara crueldad (...) y deshonran a nuestro pueblo con locuras y crímenes sin precendentes en la Historia. Como catalanes afirmamos que nuestra tierra quiere seguir unida a los otros pueblos de España por amor fraternal y por el sentimiento de la comunidad de destino, que nos obliga a todos a contribuir con el máximo sacrificio a la obra común de liberación de la tiranía roja y de reparación de la grandeza futura de España. Como catalanes, saludamos a nuestros hermanos, que a millares, venciendo los obstáculos que opone la situación de Cataluña, luchan en las filas del ejército libertador y exhortando a todos los catalanes a que, tan pronto como materialmente les sea posible, se unan a ellos ofrendando sus vidas para el triunfo de la causa de la civilización en su lucha contra la barbarie anarquista y comunista".

És signat per Francesc Cambó, Joan Ventosa i Calvell, Ramon d'Abadal i Calderó, Ramon d'Abadal i Vinyals, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Valls i Taberner, Josep Maria Tallada i Paulí, Miquel Vidal i Guardiola, Josep Bertran Musitu, Félix Millet i Maristany, Josep Pla, Eugeni d'Ors i Rovira, Frederic Mompou, Rafael Gay de Montellà, Agustí Calvet  i Pascual "Gaziel", Joan Vallés i Pujals, Manuel Reventós i Bordoy, Josep Maria Trias de Bes i Giró,Lluis Puig de la Bellacasa i Deu, Josep Mompou Dencausse, Frederic Mompou Dencausse, Joaquim M.de Nadal Ferrer,Lluís Duran i Ventosa, Francesc Casadesús.

22 d'octubre de 1936

En el cementiri de Ciutat els franquistes assassinen Damià Capó Capó, guàrdia municipal, Miquel Solivellas Siquier i Llorenç Alomar Siquier, missatge, tots tres de Búger. A la carretera de Manacor assassinen Josep Salom Batle, i el militant d'Esquerra Republicana, Joan Pedrosa Vidal, del Coll d'em Rebassa.

24 d'octubre de 1936

Publicat a Espartacus, Noticiari Local, Molins de Rei:

Nuestros héroes . — Estos días hemos tenido ocasión de saludar a nuestroscompañeros y amigos J. Munné y F. Rodríguez; el primero herido en el frente de Mallorca, sector Manacor, el cual se halla casi restablecido de las heridas que le causó un casco de metralla, y está dispuesto a partir otra vez para el frente en cuanto se le indique. El segundo, si bien se encuentra en franca convalescencia, ha sufrido la amputación del muslo izquierdo a consecuencia de las graves heridas que recibió durante la noche del 19 de Julio pasado, en el asalto al cuartel de Atarazanas de Barcelona. Pero, no obstante se encuentra animado y dispuesto a continuar la lucha a medida de sus fuerzas para el triunfo total de nuestros ideales.
¡Salud, bravos camaradas!

23 d'octubre de 1936

Afusellat Bartomeu Verger i Pons, de 34 anys, al cementiri de Ciutat.

Mateo Torres Bestard ordena als batles la censura de les pel•lícules.

Antoni Amengual i Joan Pallicer Castell

26 d'octubre de 1936

Afusellat pels feixistes en el cementiri de Ciutat el brigada d'artilleria Francesc Brondo Rotger. Els franquistes processen els calvianers Joan Pallicer Castell, Antoni Amengual Morell i Joan Pallicer Estades, acusats de traició i tenencia il•lícita d'armes. José F.Moragues Montlau és el vice-president de la diputació franquista i en són nous gestors José Fiol Oliver i Mateo Palmer Ferrer.

Pere Capellà Roca ingressa a l'Escola Popular de Guerra de Catalunya.

Sebastián Feliu Blanes era el cap de milícies de les JAP

27 d'octubre de 1936

Projecció en el Teatre Balear de tres pel·lícules feixistes sobre l'exèrcit italià.

28 d'octubre de 1936

Els franquistes dissolen les milícies dretanes de les JAP (Acción Popular )

29 d'octubre de 1936

Afusellat Pau Veny Veny, de Porreres, treballador d'una cantera de marès, afiliat a Fraternitat Obrera, a la paret del cementiri de Ciutat.

30 d'octubre de 1936

El Correo de Mallorca fa referència a la visita del bisbe Miralles a Porreres i de la desfilada d'unes 500 persones de les organitzacions falangistes en el seu honor.

És processat pels franquistes el tinent Carlos Soto Romero.

Bartolomé Rosselló Amer és nomenat batle de Manacor en substitució de capità Jaime Jaume Rosselló.

31 d'octubre de 1936

Assassinat pels feixistes de Joan Matas Soler, maçó.

Octubre de 1936

Detenció de l'arquitecte Antoni Roca Alemany, maçó.

Octubre de 1936

Assassinat del maçó Ángel Fernández Lafont.

Novembre de 1936

La Falange de Balears crea els "Flechas Navales"

Novembre de 1936

Assassinat Joan Horrach Florit, comunista de Caimari, a Son Puigforfila, pels feixistes.

Novembre de 1936 

Detingut Cristino Núñez Peña, obrer ferroviari (“desaparegut” el 24 de desembre després del seu “alliberament”)

Novembre de 1936

Detingut  Josep Agapito Segura Bonnín, maçó.

Novembre de 1936

El vapor Ciudad de Palma (abans Príncipe Alfonso) és armat a La Spezia al servei dels franquistes.

Mateo Torres

1 de novembre de 1936

Troben assassinat Antoni Roca Alemany, arquitecte maçó, detingut pels feixistes poc abans.

Bartolomé Rosselló Amer, nomenat per la dictadura franquista,  pren possessió de la batlia de Manacor.

2 de novembre de 1936

A la paret del cementiri de Ciutat els franquistes maten Josep Moll Miquel, Bernat Balaguer i Jordi Jiménez Sastre.

3 de novembre de 1936

Un decret de Mateo Torres Bestard imposa els rètols en castellà en un termini de 48 hores.

Els franquistes assassinen el picapedrer bunyolí Pere Suau Riera a Ca Na Cili.

El catedràtic Josep María Olmos Escobar, maçó,  és afusellat pels franquistes a la paret del cementiri de Ciutat.

4 de novembre de 1936

El carrabiner valencià Josep Gil Romero, és jutjat pels franquistes al quarter d'El Carme, en relació a la mort del Teniente Lizasoain, militar sublevat contra la República.

5 de novembre de 1936. 

Els franquistes afusellen el tinent Carlos Soto Romero.

El batle franquista de Pollença, Montserrat Villalonga, sol·licita a les autoritats que buidin la presó del poble per tal d'evitar despeses.

Joan Matas Soler, militant de la CNT és fet desparéixer després de passar per la comissaria on l'havien detingut.

Un decret de Mateo Torres Bestard imposa les classes  en castellà.

Miguel Fons Massieu, censor.

Constitució de la comissió de censura prèvia, integrada pels censors: Miguel Fons Massieu, Jorge Dezcallar i Montis, Catalina Sureda de Dezcallar, Javier Sans Rosselló i Cayetano Cortés.

7 de novembre de 1936

Mor assassinat pels franquistes el barber de Llubí Antoni Adrover Alomar.

Javier Sans, censor

8 de novembre de 1936

Dictat un decret de depuració per tal d'expulsar de les escoles els mestres no partidaris del "Movimiento".

10 de novembre de 1936

Jorge Andreu Alcover sol·licita l'ingrés a la Falange amb altres milicians de les JAP.

Els feixistes assassinen Josep Gil Romero, carrabiner valencià destinat a Sóller , Jaume Porcel Pujol, comunista de S'Arracó és assassinat a garrotades pels franquistes, Joan Pujol Alemany, jornaler andritxol és afusellat alcementiri de Ciutat Andratx, Joan Horrach Florit, espardenyer de Caimari,i Antoni Salas Pons, jornaler, moren assassinatspels franquistes a Son Puigdorfila.
Guillem Pujol Bosch de S'Arracó, mor assassinat al cementiri de Ciutat.

Guillem Fullana

12 de novembre de 1936

El socialista Guillem Fullana Juan "Mola" és assassinat en els locals de la CEDA a Manacor.

El creuer "Canarias" segrestra el vaixell de la Transmediterrànea "Ciutadella". En ell és detingut el pollencí Martí Vicens Vilanova.

El mateix dia els franquistes nomenen Francisco Pérez Sánchez, director de la Casa de la Misericòrdia.

13 de novembre de 1936

Miquel Moll Mas,comunista,ferrer de Campos, és afusellat al cementiri de Ciutat.
Dionís Alcal Rebassa,pollencí, resident a Andratx, és assassinat pels franquistes a 5 quilòmetres del cementiri de Calvià.

El mallorquí Pere Antoni Bauzà Servera combat al servei de la columna dirigida per Miquel Pedrola de les milícies del POUM a Alcubierre.

14 de novembre de 1936

Bartolomé Vanrell Camps és nomenat cap de beneficiència de la Falange.

16 de novembre de 1936

Gobierno Civil de Baleares.

Circular sobre cruces de término:
Siendo varios los pueblos en los que la barbarle incivil destrozó las llamadas cruces de término, se ordena por la presente a todos los Sres. Alcaldes la reposición de las citadas cruces, siendo los gastos que ello ocasione con cargo al personal que constituía el Ayuntamiento que toleró aquel desmán.
Se da el plazo de un mes para el cumplimiento de esta circular, de cuyo cumplimiento responden en absoluto los Sres. Alcaldes, quienes deberán comunicar con urgencia a este Gobierno, si la circular les comprende o no, y en caso afirmativo, fecha en que empieza la reposición de la cruz de término y personal que, con arreglo a lo que se dispone, formaba el Ayuntamiento que se cita.
—Palma de Mallorca, 16 de Noviembre de 1936 —El Gobernador, Mateo Torres.

18 de novembre de 1936.

Luis Moragues Cabot, comandant d'infanteria, presideix el consell de guerra contra els germans Llorenç i Miquel Borràs Llompart, inquers, Nicolau Alzina Sancho, i Andreu Crespí Salom. Els tres primers surten condemnats a 6 anys de presó i Andreu Crespí a cadena perpètua.

19 de novembre de 1936

Els auxiliars de recaptació, Josep Mas Rubí i Vicenç Mas Bonafè són destituïts pels franquistes.

Himno a los Flechas Navales
Azul el mar
y en nuestra joven boca
rudo cantar...
¡Arriba España! gritan los corazones
¡Arriba España! ecos de mis canciones
---
Proa al futuro con mano de acero
Surcar los mares en gestas grandiosas
De la Falange nos cubre el alero
y en nuestras flechas florecen las rosas
---
Somos los nietos de aquellos marinos
Que en sed de mares conquistaron
soles
Dieron al mundo nuevos caminos
Fueron cristianos al ser españoles
---
Sopla la brisa en nuestro aparejo.
Cantan las olas canciones de gloria.
Florecen ramas en el árbol viejo...
Mares azules, en pie... A la victoria.

Fundació de la "Escuela de Flechas Navales" en el Grup Escolar de Jaume I. El delegat provincial era Francisco Rosselló Pericàs i Juan Sastre Soler el delegat local. També hi participava el pilot de marina mercant Nadal Antelmo Juan que era el cònsol de Cuba.

20 de novembre de 1936

El brigada d'infanteria Antoni Juan Angulo és jutjat pels feixistes a s'Institut.

21 de novembre de 1936.

Assassinats pels feixistes, Gabriel Obrador Obrador , Joan Pons Gomila,Rafael Ariño Máñez, Crescencio Eugenio Carmona,  brigades d' infanteria, Jesús Gabaldón Paños, Antoni Juan Angulo, Julián Andrés Hernández, al Fort d'Illetes

Afusellat Martí Vicens Vilanova, teixidor pollencí, anarquista, als 29 anys, al cementiri de Ciutat. Redactor d'Adelante".

S'intervenen i immobilitzen els comptes de Blai Burguera Rigo i Andreu Rigo Rigo peons caminers de Santanyí, Miquel Julià Sastre, carter de Portopetro, Teodoro Fernández Rebollo, metge de Santanyí, Macià Cifre Julià, guàrdia municipal de Santanyí, Rafel Rigo Adrover,carter de Calonge, Julià Vidal Vicens, carter de Llombards, Cosme Escalas Bonet de Santanyí.

22 de novembre de 1936

Festival de gimnàstica de les OJ, organitzades pel tinen Leopoldo Quílez.

26 de novembre de 1936

Assassinat pels feixistes a Eivissa, Sebastià Montserrat Prohens, sabater de Felanitx.

28 de novembre de 1936

Apareix la revista satírica profranquista Es Borino Ros per iniciativa del prevere Andreu Casellas.

28 de novembre de 1936

Orden

Boletín Oficial del Estado.—Burgos 2 da diciembre de 1936.—Númerú 42

Primera. Queda prohibida de manera absoluta toda exportación de billetes del Banco de
España, estén o no estampillados.
Segunda. Queda igualmente prohibida la entrada en España de dichos billetes, si carecen de
guías. Si los acompaña ésta, seráobligatorio atenerse a los preceptos contenidos en los artículos
cuarto y séptimo del invocado Decreto-Ley de 12 del actual.
Tercera. Está permitida la libre importación de los billetes extranjeros,cualesquiera que sea
el número de éstos y el valor que presenten

Cuarta. La exportación de los billetes extranjeros, se autoriza únicamente tratándose de
viajeros y en cantidad equivalente a la de 500 pesetas, siendo necesario para rebasar esa cifra
autorización especial de la Comisión de Hacienda.
Dios guarde a V. E. muchos años.=Burgos,28 de noviembre de 1936.- Fidel Dávila.

29 de novembre de 1936

Mor assassinat pels franquistes, Pere Josep Font Miralles de sant Joan.

Desembre de 1936

Manuel Andreu Fontirroig és empresonat a la presó Model de Barcelona perquè a Mallorca havia estat secretari general de la "Derecha Social"

1 de desembre de 1936

Miquel Morey Femenies, batle d'Artà.

2 de desembre de 1936

Luis Zaforteza Villalonga, marquès del Verger,és nomenat jutge instructor. 

3 de desembre de 1936

Els franquistes destitueixen de la seva ocupació a l'Hospital Provincial a  Pau Sabater, Joan Trián Barceló, Josep Guasch, Joan Moragues, Francesc Salom, Josep Bernat Pujol, Antoni Bonet,Vicenç Nicolau Marí, Teodor Victory, Agustí Berga, Francesc Servera, Josep Tudurí i Francesc Font Mercadal.

4 de desembre de 1936

Pere Rosselló Oliver, sabater i  batle socialista d'Alaró és assassinat pels franquistes en el cementiri de Ciutat.

Un Decret de 4 desembre 1936 ordena la reducció del 50 % del paper en tots els periòdics
i revistes.

7 de desembre de 1936

Una circular emesa per la Comissió de Cultura i Ensenyament del govern de Burgos, dirigida per José Maria Pemán estableix la separació de la docència dels ensenyants d'esquerra.

8 de desembre de 1936

El jornaler de Manacor Joan Quetglas Serra és assassinat pels franquistes.

Ignasi Ferretjans, Joan Parets, Jaume Bestard i Miquel Navarro fugen de mallorca en una barca de bou.

13 de desembre de 1936

El comandant  d'un submarí C3 Antoni Arbona Alemany, de Sóller, mor enfonsat en un atac alemany.

Ignasi Ferretjans aconsegueix fugir de Mallorca a Barcelona

16 de desembre de 1936

Representació de "Morir por la Pàtria" de Sebastián Cladera a benefici de la Secció femenina de Falange al Teatre Principal.

17 de desembre de 1936

Antoni Maria Sbert Massanet, mallorquí,és nomenat conseller de Cultura de la Generalitat.

21 de desembre de 1936

Al quilòmetre 14 de la carretera de Bunyola, els franquistes assassinen el montuÏrer Onofre Arbona Jordà (del Cafè Can Nofre de S'Arenal) i Gabriel Servera Cardell del Coll d'en Rabassa.

Luigi Neri "Arturo Rizzi"

22 de desembre de 1936

Mor Luigi Neri "Arturo Rizzi" ,copilot feixista italià, en un atac aeri contra el Port de Maó.

22 de desembre de 1936

El comandant militar Trinidad Benjumea del Rey  ordena l’embargament de les persones que han actuat contra el Movimiento Nacional.  Francisco Bonilla Huguet va ser el magistrat encarregat de la tramitació dels sumaris.

23 de desembre

Arconovaldo Bonacorsi, feixista,autonomenat "Conde Rossi" torna a Itàlia una vegada organitzat el terror.

El batle de Campanet, Nadal Tortella Mascaró "Bord",informa que Antoni Campins Llompart "Abdon", d'Esquerra Republicana és socialista-comunista d'actitud perillosa.

24 de desembre de 1936

El ferroviari del tren de Sóller Cristino Núñez Peña, comunista de Can Capes, és alliberat pels feixistes que el fan desaparèixer.

26 de novembre de 1936 - Federico Montaner representant de La Junta de Defensa Nacional suspèn de feina i sou a Jaume Mir Seguí, catedràtic de l'Institut de Logronyo BO JDN 33)

28 de desembre de 1936

 Assassinat Antoni Amer Llodrà,  batle de Manacor pels feixistes.

29 de desembre de 1936

A Sa Teulera els franquistes assassinen els andritxols Jaume Bonet Alemany, pescador, Sebastià Ensenyat Joan, jornaler socialista, Gaspar Alemany Font, mariner socialista, Andrés Ruíz Duarte, fosser socialista, i Josep Salvà Jofre, picapedrer socialista.

30 de desembre de 1936

Els feixistes detenen l'apotecari de Pollença Jaume Ignasi Martorell Suau