El 21 d'agost de 1971, el general Banzer llançava el seu cop d'estat ultrarreaccionari  contra el feble govern populista del general Torres. Sectors del moviment de masses van sortir a enfrontar el cop en els carrers, i a ells es van sumar les organitzacions guerrilleristas bolivianes. Van ser derrotats, però el que aquí interessa és quines va succeir en aquestes poques hores amb el problema de l'armament. Així va relatar l'ocorregut Hugo González Moscoso, un dirigent trotskista fanàtic de la guerrilla «La lluita va ser feroç i heroica: més de 5.000 combatents —però el 90 per cent d'ells sense armes... A últim moment, l'assalt a un dipòsit d'armes ens va proporcionar 1.300 rifles de la guerra del Chaco... («Our rol in battling against the military coup», Intercontinental Press, Nova York, 1/11/71, Nombre 38, vol. 9). El balanç està clar. Entre l'Exèrcit d'Alliberament Nacional, el Partit Obrer Revolucionari (Combat) de González i la resta dels grups guerrilleristes, que es venien preparant des de feia entre 5 i 10 anys per a la «lluita armada», només havien assolit reunir 500 armes (el 10 per cent de 5.000 combatents). Però quan va entrar a tallar el moviment de masses, va assolir, en qüestió d'hores, 1.300 fusells.