Octubre de 1977 Surt "L' Espira" publicació dels Joves d'Esquerra
Comunista (JEC)
Octubre de 1977 Surt "Unidad", publicació de les CC.OO. de les Illes Balears. Era el nombre dos, i com el primer depenia fonamentalment de la feina de Paco Garcia Olivares que treballava a les arts gràfiques i que amb el temps passaria a la UGT.
Veure pàgina d'Unidad relativa a la formació dels sindicats
1 d'octubre de 19771001 Mor Roberto Creszencio, feixista, en un atac incendiari
al seu bar ""Angelo Azzurro"" de Torino".
6 d'octubre de 1977 Mig milió de treballadors i treballadores surten al carrer a Madrid contra el Pacte Social.
8 d'octubre de 1977 El PSOE, el PSP i el PCE signen amb Aliança Popular i UCD els Pactes de la Moncloa malgrat la manifestació de dos dies abans.
Veure els textos d'oposició als Pactes
|
Els Pactes de la Moncloa varen significar l'inici de la desactivació del moviment obrer que en els darrers anys de la dictadura i en una fase ascendent havien obtingut els millors resultats en les negociacions col·lectives, de manera que mai no s'havia incrementat tant el pes dels salaris en el conjunt de la renda total espanyola. Aquest fet era significatiu perquè els sindicats de classe no eren legals i no hi havia estructures sindicals consolidades. I és significatiu encara perquè els desequilibris en la riquesa espanyola s'han fet més grans amb la "democràcia" i gràcies a la consolidació dels aparells sindicals els patrons són cada vegada més rics i els assalariats cada vegada més pobres. Els sindicats no varen signar els Pactes de la Moncloa, però si que els varen fer aplicar perquè els aparells sindicals de CC.OO. i de la UGT estaven copsats per una militància acrítica amb les seves direccions polítiques. Així i tot es va fer oposició als pactes des de sindicats com la CSUT vinculada al Partit del Treball d'Espanya , el SU vinculat a la ORT, organitzacions maoïstes que els trotsquistes situavem dins el camp del reformisme d'esquerra. La CNT va ser probablement la que millor va articular l'oposició als Pactes fins que els homes del franquista Martin Villa al servei de l'Estat van maniobrar amb el cas Scala i van aconseguir desactivar el seu creixement. Altres organitzacions minoritàries com l'Associació Obrera Assembleària, vinculada al PCE m-l també s'hi oposaven. En el cas de Mallorca com a la resta de l'Estat, els sindicalistes de CC.OO. que simpatitzavem o militavem a la LCR, al MC, al PORE, a OIC també ens hi oposàrem, però l'aparell eurocomunista dins el sindicat tenia més pes i a la llaarga va guanyar militants entre els mateixos que ens oposàvem als Pactes. El treball contracorrent dins el sindicat és un treball difícil, i sovint és l'aparell burocràtic el que guanya per a les seves posicions els militants crítics que, cansats, es rendeixen al possibilisme o abandonen el sindicat quan no són expulsats. Des de la meva experiència crec que és un error la contribució a la marxa de projectes que només contribueixen al desgast personal i a la desactivació dels militants. Val més ser cap de ratolí que cua d'elefant. Des dels Pactes de la Moncloa em vaig situar durant anys en una referència d'esquerra sindical dins les CC.OO. de les Illes donant la batalla dins l'Executiva, els Consells Confederals, a cada Congrés, i a cada conveni, fins que després d'un Congrés d'Assegurances celebrat a la Sala d'Actes de Unión i Fènix, al servei aleshores de Mario Conde, vaig arribar al límit. Les vendes dels drets obrers conquerits durant anys s'imposaven pertot arreu i aquell no podia ser el meu sindicat. Camacho era suportable, però amb Gutiérrez només vaig coincidir una vegada: a l'hora de pixar un bon dia que ens trobàvem a la seu de Fernández de la Hoz. |
Pep Juárez
9 d'octubre de 1977 Manifestació pel sosteniment de les Drassanes
de Càdis
11 d'octubre de1977 Nova Manifestació en defensa de les Drassanes de Càdis
13 d'octubre de 1977 Lock out Santana de Linares
15 d'octubre de1977 Amnistia
16 d'octubre de 1977 Assassinat Miquel Grau del Moviment Comunista del País Valencià
16 d'octubre de
1977 Assassinat Tom Henehan, trotskista de 26 anys de la Workers
League a Bushwick (Brooklin) per Angelo Torres
17 d'octubre de 1977 "Fran Aldanondo ""Ondarru""
militant d'ETA PM darrer pres amnistiat"
18 d'octubre de1977 Vaga de treballadors del Ingenio Azucarero Aztra (Equador)Repressió
policial:23 cadàvers
22 d'octubre de 1977 - El Correo Catalán informa que la pistola trobada en la detenció de José
Manuel Macias, detingut acusat d'estar implicat en l'atemptat contra la
revista «El Papus», li havia estat entregada per un «sargento de la
Guàrdia Civil de Gavà».
23 d'octubre de 1977 Torna Terradelles
29 d'octubre de 1977 Detencions d'obrers a Calçats Coll de Lloseta
29 d'octubre de 1977- Diada de reivindicació autonòmica.
30 d'octubre de 1977- Congrés de poetes catalans en record de Gabriel Alomar a l'Institut Ramon Llull.
|
En temps de la Diada per l'Autonomia de 1977, concretament en la nit del 29 d'octubre de 1977, un jove d'esquerres mallorquí, Simó Capó, s'"atreví", malgrat el clima d'intimidació antirepublicana i promonàrquica que hem descrit, a col× locar la bandera tricolor i la senyera de les quatre barres en el balcó del seu pis. Va ser pitjor que col× locar una bomba a una caserna policíaca! Tot varen ser corregudes i anades amunt i avall de la Policia Armada, dels serveis d'informació de la Guàrdia Civil... Es trucà al Governador Civil, als bombers... sonaren les sirenes, els cotxes de la policia anaren tota la nit amunt i avall. Tant era l'odi que, en els primers anys de la transició, despertava, entre els forces reaccionàries, la bandera de la república i la nostra, la quadribarrada. Els bombers hagueren de fer una operació ben complicada per a llevar les banderes que els nostres bons amics Simó Capó i na Maribel Montesinos havien col× locat en el balcó de la casa on vivien. Finalment, amb cordes i escales, pujant a la terrassa de la finca i davallant posteriorment fins al pis, forçant la porta, pogueren entrar-hi (en Simó i na Maribel no hi eren en aquells moments) i, com qui guanyà la batalla de Verdun, policies i servils del règim celebraren la retirada dels estendards. Set mesos després dels esdeveniments que comentam, en Simó Capó i na Maribel Montesinos havien de comparèixer davant els tribunals ja que el fiscal demanava dos mesos i un dia de presó per "incitació al desordre públic"(!). |
| Aquest dia i després d'aferrar molts cartells durant la
setmana vaig formar part del servei d'ordre del sindicat. En
l'acte hi va intervenir Josep Maria Llompart que, va ser xiulat
en referir-se a la catalanitat de la nostra llengua. En aquell
moments només els més aferrissats catalanistes gosaven esmentar
la catalanitat del mallorquí. La bandera del castellet era usada
en exclussiva, i només els independentistes del PSAN s'atrevien
a usar l'estelada. Quan el PSAN va desfer-se, desaparegueren les
poques estelades de les manifestacions. Per sort els sindicats
han mantingut des del principi la bandera de les quatre barres
que aleshores tampoc es deixàven veure gaire en les
manifestacions.
Amb en Joan Fullana, que aleshores formava part del secretariat de CC.OO. soliem participar de les meses unitàries on es debatien aquestes qüestions i altres, com les lluites per la salvació de Sa Dragonera, la lluita per l'autonomia, la representació del sindicat en actes d'homenatge als republicans caiguts en la repressió feixista (Montuïri, Porreres...), o la constitució de la Unió de Pagesos a Sant Joan, o fins i tot en reunions avorrides a la Cambra de Comerç on es parlava d'homologar-se a la situació de Canàries en matèria de drets.. No soliem ser bel·ligerants en aquests temes perquè no eren pròpiament els propis del nostre espai i perquè haviem de jugar un paper institucional de representació del sindicat. Vaig sentir molt l'allunyament de Joan Fullana que era d'alguna manera el millor actiu dins un sindicat d'hoteleria que amb la separació del corrent majoritari, dirigit per Francesc Obrador, Pericàs, Jesús Pérez i altres, havia afectat greument la posada en marxa del sindicat de CC.OO.
|
Novembre de 1977 CC.OO.de les Illes Balears té 18.230 afiliats
10 de novembre de
1977 Manifestació pro-nuclear a Dortmund
14 de novembre de1977 4.000 morts per un terratrèmol a Van, Turquia
20 de novembre de1977 Mor Charles Cortvrint (Louis Mercier Vega), anarquista belga.
23 de novembre de 1977- Manifestació de pagesos convocats per la Unió de Pagesos i també per la CNT en protesta per la política agrària del Govern. Criden contra els Pactes de La Moncloa, demanen la dimissió del ministre d'agricultura, i exigeixen un major control sobre el Merca-Palma.
Desembre de 1977 Conveni d'assistència militar entre Israel i Guatemala
4 de desembre de 1977 Mor Juan Manuel García Caparrós als 19 anys en una càrrega policial a La Laguna, Màlaga.
El 4 de desembre de 1977, més de 200.000 malaguenys van sortir al carrer per a reclamar l'autonomia andalusa .Va ser la major manifestació que ha viscut mai aquesta ciutat. Un jove delegat de Comissions Obreres, Manuel José García Caparrós, va caure assassinat aquell dia a causa d'un tir. Ni la investigació parlamentària, ni la judicial ni la disciplinària van esclarir els fets ni van assenyalar a l'assassí. Un crim que segueix impune.
12 de desembre de 1977 Mor Javier Hernández Quesada als 20 anys en un atac de la guàrdia civil a la Universitat de La Laguna.
18 de desembre de 1977 Unificació de tots els organismes directius de la Lliga Comunista amb la Lliga Comunista Revolucionària.
24 de desembre de1977 Mor Josep Escuder i Pobés, exmilitant del POUM a Nova Iork
Tribuna Sindical era la revista sindical de LCR
Segons l'Informe del Banc de Bilbao de 1977: “L'estructura de la distribució funcional de la renda mostra que la participació de les rendes del treball (sous i salaris i cotitzacions socials de les empreses) que en 1974 suposava el 61,85 de la Renda Nacional Neta, al cost dels factors, va passar en 1975 al 63,96 per cent i en 1976 al 66,69 per cent (..) mentre que disminueix de forma ostensible l'excedent net de les explotacions de les empreses que, enfront d'una participació en la Renda Nacional de 9,59 per cent en 1974, va baixar al 8,11 per cent en 1975 i al 5,85 per cent en 1976.
