Efemèrides del 22 de desembre

Any 401:

A Roma, Inocencio I és triat papa.

Any 856

A Damgán (província de Semnán -Iran), un terratrèmol ocasiona 200.000 morts.

Any 1178

Antoku, emperador japonès

Any 1248

 Ferran III entra en la recentment conquistada Sevilla.

Any 1491

Els Reis Catòlics signen les Capitulacions de Alfacar.

Any 1546

Neix Kuroda Yoshitaka, daimyō japonès

Any 1550

Neix Cesare Cremonini, filòsof italià

Any 1622

A Colòmbia, Miguel Trujillo i Andrés Páez de Sotomayor funden la ciutat de Bucaramanga.

Any 1711

A Frankfurt, l'arxiduc Carlos és coronat emperador amb el nom de Carlos VI.

Any 1790

A Turquia, la fortalesa de Izmail és capturada per Suvórov i les seves tropes russes.

Any 1808

A Viena, s'estrenen les Simfonies n.º 5 i n.º 6, la Fantasia coral i el Concert per a piano n.º 4 de Ludwig van Beethoven

Any 1815

A Sant Cristóbal Ecatepec (Mèxic) és afusellat el líder de la independència José María Morelos.

Any 1849

A Rússia, l'escriptor Fiodor Dostoievsky és indultat davant l'escamot que anava a afusellar-lo

Any 1857

 Militars d'Anglaterra i França prenen la ciutat xinesa de Cantó, que serà governada fins a 1901 per una comissió anglo-francesa.

Any 1864: durant la guerra franc-mexicana (1862-1867), en l'estat mexicà de Sinaloa el general mexicà Antonio Rosers (amb 264 homes) derrota a una tropa invasora francesa (700 homes) en el que es coneix com la batalla de Sant Pere.

Any 1885

Itō Hirobumi, un samurái, es converteix en el primer ministre de Japó.

Any 1891

A Xile, gràcies a la Llei de Comuna Autònoma es creen 195 noves comunas.

Any 1894

A França comença el cas Dreyfus, quan Alfred Dreyfus és empresonat per traïció.


Any 1919:

El ministre de Justícia nord-americana, Palmer, ordena la detenció de membres comunistes i anarquistes davant el temor que es produeixin desordres.

Any 1922:

A Ontinyent (València) un xoc de trens acaba en 11 morts i 90 ferits.

Any 1928

Les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de Xina.

Any 1929

A Alemanya fracassa el plebiscit organitzat per l'extrema dreta contra el Pla Young.

Any 1936

Desembarca a Càdis, el primer contingent de 3.000 "camises negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil Espanyola.

Any 1938

Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.

Any 1939

Segona Guerra Mundial: fracassa l'ofensiva soviètica a Finlàndia.

S'inaugura a Bogotà, Colòmbia, el Museu de l'Or, la col·lecció d'orfebreria prehispánica més gran del món.

Any 1940

 Segona Guerra Mundial: atac aeri alemany sobre Mánchester (Anglaterra).

Any 1942

Segona Guerra Mundial: Adolf Hitler ordena desenvolupar els coets V-2.

Any 1944

Segona Guerra Mundial: en Bastogne (Bèlgica), en la Batalla de Bulge, l'exèrcit nazi demana la rendició de l'exèrcit nord-americà a les ordres del general Anthony McAuliffe.

Segona Guerra Mundial: Vo Nguyen Giap crea l'Exèrcit Popular Vietnamita.

Any 1945

L'empresa aeronàutica nord-americana Beech Aircraft Corporation fa volar per primera vegada l'avió Bonança

Any 1947

En el transcurs de la Revolució Xina, els comunistes arriben a les portes de Pequín.

Any 1956

Colo es converteix en el primer goril·la nascut en captivitat.

Any 1961

Fidel Castro declara a Cuba primer Territori Lliure de Anafalbetismo a Amèrica Llatina.

Any 1963

A 180 milles al nord de Madeira, s'enfonsa el creuer Lakonia, provocant la mort de 128 persones.

Any 1964

En els Estats Units, el còmic Lenny Bruce és arrestat per obscenitat.

Primer vol del SR-71 Blackbird.

Any 1965

A Vietnam, el comandant de les tropes nord-americanes, general William Westmoreland, anuncia un alto-el-foc per Nadal.

Any 1966

Rhodèsia del Sud abandona la Commonwealth.

Any 1969

Bernadette Devlin, membre de la Cambra dels comuns, és condemnada en Londonderry (Irlanda del Nord) a sis mesos de presó, acusada de participar en els desordres del mes d'agost passat.

Any 1970

El Govern peruà concedeix una amnistia total per als presos polítics.

Any 1971

L'austríac Kurt Waldheim és triat nou secretari general de l'Organització de les Nacions Unides.

Any 1972

Són rescatats els 16 supervivents del vol 571 accidentat en la serralada dels Andes amb 36 persones a bord (per sobreviure van haver de menjar carn humana).

Any 1973

L'OPEP duplica els seus preus per la crisi del petroli.

Any 1978

El tercer ple del congrés nacional del Partit Comunista de Xina celebrat a Pequín, permet a Deng Xiaoping començar les seves polítiques per a la reforma econòmica.

Argentina planeja una invasió a gran escala contra Xile, planificada per la pèrdua en el litigo de les illes Picton, Lennox i Nova.

Any 1981

Jura com a President de la Nació Argentina el tinent general Leopoldo Fortunato Galtieri, durant la dictadura militar autodenominada Procés de Reorganització Nacional.

Any 1986

 A Perú es reinaugura el canal de televisió RBC Televisió, després de ser pres pel govern dictatorial de Juan Velasco Alvarado.

Any 1989

Després d'una setmana de tràgiques matances, Ió Iliescu es converteix en el president de Romania, acabant amb la dictadura de Nicolae Ceauşescu.

La porta de Brandenburg s'obre, acabant amb 30 anys de divisió de les dues Alemanyes.

Any 1990

Lech Wałęsa és nomenat President de Polònia.

Les Nacions Unides, d'acord amb la legalitat internacional, reconeixen oficialment la independència de les Illes Marshall i dels Estats Federats de Micronèsia, donant per acabat els fideïcomissos sobre aquests territoris que tenia Estats Units.

Any 1992

Troballa a Paraguai dels Arxius del Terror de la dictadura d'Alfredo Stroessner i de la denominada Operació Còndor, que contenen totes les comunicacions escrites entre autoritats policials i militars especialment de Paraguai, i també d'Argentina, Brasil, Xile i Uruguai entre 1970 i 1980.

Any 1997

Matança d' Acteal: 45 indígenes tzotziles van ser assassinats mentre resaven en una església de la comunitat de Acteal, en l'estat mexicà de Chiapas.

Any 1999

Tandja Mamadou es converteix en president de Nigèria.

Any 2001

A bord del vol 63 de American Airlines, un ciutadà nord-americà (Richard Reid) intenta destruir l'avió amb explosius en les seves sabates.

Any 2004

A Colòmbia, l'ex tècnic de l'Once Caldas, Luis Fernando Montoya comença a sofrir de paràlisi, després de ser atacat en un intent de robatori en Caldas.

Any 2005

ABogotà, Colòmbia, surt al carrer l'Edició Zero del periòdic polític i d'humor ‘Un Pasquí’, fundat i dirigit pel caricaturista Vladimir Flórez (Vladdo).

Any 2009

A Bucaramanga (Colòmbia) s'inaugura el Sistema Integrat de Transport Massiu (Metrolínea).

Naixements

 (f. 1185).

1639: Jean Racine, dramaturg francès (f. 1699).
1666: Gurú Gobind Singh, gurú sij (f. 1708).
1694: Hermann Samuel Reimarus, filòsof i escriptor alemany (f. 1768).
1696: James Oglethorpe, militar britànic (f. 1785).
1723: Karl Friedrich Abel, compositor alemany (f. 1787).
1755: Georges Couthon, revolucionari francès (f. 1794).
1805: John Obadiah Westwood, entólogo britànic (f. 1893).
1807: Johann Sebastian Welhaven, poeta noruec (f. 1873).
1819: Franz Wilhelm Abt, compositor alemany (f. 1870).
1819: Pierre Ossian Bonnet, matemàtic francès (f. 1892).
1850: Victorià Horta, president mexicà (f. 1913).
1853: Teresa Carreño, pianista veneçolana (f. 1917).
1853: Yevgraf Fyodorov, matemàtic rus (f. 1919).
1856: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà, premi nobel de la pau en 1929 (f. 1937).
1858: Giacomo Puccini, compositor italià (f. 1924).
1859: Manuel Gutiérrez Nájera, poeta mexicà (f. 1895).
1864: Federico Gamboa, periodista, narrador i autor dramàtic mexicà (f. 1939).
1869: Edwin Arlington Robinson, poeta nord-americà (f. 1935).
1869: Dmitri Egorov, matemàtic rus (f. 1931).
1872: Camille Guérin, veterinari francès (f. 1961).
1874: Franz Schmidt, compositor austríac (f. 1939).
1876: Filippo Tommaso Marinetti, poeta italià (f. 1944).
1878: Stephen Timoshenko, enginyer rus-nord-americà (f. 1972).
1883: Edgard Varèse compositor francès (f. 1965).
1885: Deems Taylor, compositor nord-americà (f. 1966).
1887: Srinivasa Aiyangar Ramanujan, matemàtic hindú (f. 1920).
1894: Demetrio Carceller Segura, polític espanyol (f. 1968).
1895: Francisco Pierrá Gómez, actor espanyol (f. 1975).
1898: Vladimir Aleksandrovich Fock, físic rus (f. 1974).
1899: Gustav Gründgens, actor alemany (f. 1963).
1900: Ofelia Uribe, política colombiana (f. 1988).
1901: André Kostelanetz, músic nord-americà (f. 1980).
1903: Haldan Keffer Hartline, fisiólogo nord-americà (f. 1983).
1903: Odhise Paskali, escultor albanès (f. 1985).
1905: Pierre Brasseur, actor francès (f. 1972).
1905: Kenneth Rexroth, poeta nord-americà (f. 1982).
1907: Peggy Ashcroft, actriu britànica (f. 1991).
1909: Patricia Hayes, actriu nord-americana (f. 1998).
1910: Silvio Accame, historiador italià (f. 1997).
1910: Emma de Sigaldi, escultora i ballarina
selecciona tot el text
1910: Emma de Sigaldi, escultora i ballarina alemanya resident a Mònaco (f. 2010).
1911: Álvaro Cunqueiro, escriptor i periodista espanyol (f. 1981).
1912: Lady Bird Johnson, primera dama nord-americana (f. 2007).
1914: Emil Sitka, actor (f. 1998).
1915: José Antonio Nieves Conde, cineasta espanyol (f. 2006).
1915: Barbara Billingsley, actriu nord-americana (f. 2010).
1916: Juan de Déu Carmona, polític xilè (f. 2009).
1921: Hawkshaw Hawkins, músic nord-americà (f. 1963).
1921: Robert Kurka, compositor nord-americà (f. 1957).
1922: Jack Brooks, polític nord-americà.
1922: Ruth Roman, actriu nord-americana (f. 1999).
1922: Iakovos Kambanelis, poeta i escriptor grec (f. 2011).
1922: Elisabeth de Hohenberg, princesa luxemburguesa (f. 2011).
1925: Lewis Glucksman, financer nord-americà (f. 2006).
1926: Alcides Ghiggia, futbolista uruguaià.
1930: Arturo Rojas de la Càmera, historietista espanyol.
1933: Abel Pacheco, president costarricense.
1933: Emili Teixidor, escriptor espanyol en llengua catalana.
1934: David Pearson, pilot nord-americà d'automòbils estoc.
1936: Héctor Elizondo, actor nord-americà.
1936: José Luis Martín Rodríguez, historiador espanyol (f. 2004).
1936: James Burke, escriptor britànic.
1936: Wojciech Frykowski, actor polonès (f. 1969).
1937: Eduard Uspensky, escriptor rus.
1938: Matty Alou, beisbolista dominicà (f. 2011).
1938: Lucien Bouchard, polític canadenc.
1939: James Gurley, músic nord-americà (f. 2009).
1939: Rufino Foz, polític espanyol (f. 2011).
1942: Dick Parry, músic britànic, de la banda Pink Floyd.
1943: Paul Wolfowitz, polític nord-americà.
1946: Hortensio Fernández Extravís, futbolista espanyol (f. 2011).
1948: Patricia Hewitt, política britànica.
1948: Rick Nielsen, músic nord-americà, de la banda Cheap Trick.
1948: Lynne Thigpen, actriu nord-americana (f. 2003).
1949: Maurice (f. 2003) i Robin Gibb, músics britànics, de la banda Bee Gees.
1950: María Antonieta de les Neus, actriu mexicana, millor coneguda com la Chilindrina.
1950: Daniel Sánchez Llibre, empresari català i president del RCD Espanyol.
1950: Vibeke Windeløv, actriu danesa.
1951: Gerald Cavendish Grosvenor, políticio britànic.
1953: Bern Nadette Stanis, actriu nord-americana.
1954: Anna Galiena, actriu italiana.
1955: Miguel Amed, actor, psicòleg i director de programes de radi i televisió argentí (f. 2010).
1955: Alfonso Basso, advocat mafiós.
1958: Frank Gambale, músic australià.
1959: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.
1959: Alfredo Urdaci, periodista espanyol.
1960: Jean-Michel Basquiat, pintor de grafit nord-americà.
1962: Ralph Fiennes, actor britànic.
1963: Giusseppe Bergomi, futbolista italià.
1963: Vladimir Flórez, Vladdo, caricaturista colombià.
1964: Juan M. Velázquez, escriptor espanyol.
1965: Luis Alberto Illes, futbolista argentí.
1965: Sergi López, actor espanyol.
1966: María Pujalte, actriu espanyola.
1967: Juan Manuel Bernal, actor mexicà.
1967: Richey James Edwards, músic galés, de la banda Manic Street Preachers.
1967: Donen Petrescu, futbolista romanès.
1968: Dina Meyer, actriu nord-americana.
1968: Luis Hernández, futbolista mexicà.
1972: Vanessa Paradis, cantant i actriu francesa.
1972: Big Tigger, personalitat nord-americana de la ràdio i la TV.
1975: Dmitri Khokhlov, futbolista rus.
1975: Crissy Habiten, actriu porno nord-americana.
1976: Carlos Fuentes, actor espanyol.
1978: Emmanuel Olisadebe, futbolista nigerià nacionalitzat polonès.
1980: Chris Carmack, actor nord-americà.
1983: Jennifer Hawkins, model i miss Univers australiana.
1983: Drew Hankinson, lluitador nord-americà.
1984: Jonas Altberg, músic i DJ suec.
1985: Edurne, cantant i actriu espanyola.
1985: Místic (lluitador), lluitador mexicà.
1988: Ramiro Torres, actor mexicà.
1989: Jordin Sparks, cantant nord-americà.
1990: Jean-Baptiste Maunier, actor francès.
1993 : Meghan Trainor, cantant nord-americà.
1993: Ali Lohan, actriu i cantant nord-americà.
1998: G. Hannelius actriu nord-americana.

Defuncions

69: Vitelio (69), emperador romà.
1419: Juan XXIII, antipapa romà (n. 1370).
1554: Francisco Dávila, conqueridor i explorador espanyol (n. 1488).
1603: Mehmed III, sultà otomà.
1681: Richard Alleine, clergue puritano britànic (n. 1611).
1704: Paolo Silvio Boccone, botànic italià (n. 1633).
1745: Jan Dismas Zelenka, compositor txec.
1767: John Newbery, editor britànic (n. 1713).
1788: Percivall Pott, físic britànic (n. 1714).
1806: William Vernon, mercader nord-americà (n. 1719).
1815: José María Morelos, capdavanter en la guerra d'independència de Mèxic
1867: Jean-Victor Poncelet, matemàtic francès (n. 1788).
1870: Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
1880: George Eliot, escriptora britànica.
1896: Antonio Susillo, escultor espanyol (n. 1857).
1899: Dwight L. Moody, evangelista nord-americà (n. 1837).
1902: Richard von Krafft-Ebing, psiquiatre alemany.
1905: José Riquelme, actor espanyol.
1917: Mare Francesca Saverio Cabrini, santa estadoundense (n. 1850).
1935: Victorino Abente i Llac, poeta uruguaià (n. 1846).
1939: Dt. Rainey, cantant nord-americà (n. 1886).
1940: Nathanael West, escriptor nord-americà (n. 1903).
1941: Santos Jorge, músic panameny.
1942: Franz Boes, antropòleg nord-americà.
1943: Beatrix Potter, escriptora britànica (n. 1866).
1944: Harry Langdon, actor nord-americà (n. 1884).
1947: Hans Aumeier, oficial nazi (n. 1906).
1955: Enrique García-Rendueles, escriptor espanyol (n. 1880).
1969: Josef von Sternberg, cineasta austríac.
1974: Juan Zaragüeta, filòsof espanyol (n. 1883).
1974: Carlos Alberto Sacheri, acadèmic i filòsof argentí.
1979: Darryl F. Zanuck, productor de cinema nord-americà.
1987: Lucca Prodan, músic italo-escocès radicat a Argentina (Summe).
1988: Chico Mendes, activista brasiler (n. 1944).
1989: Samuel Beckett, escriptor irlandès, premi nobel de literatura en 1969.
1989: Andrés do Escombro, cantautor espanyol (n. 1947).
1991: Ernst Krenek, compositor austríac.
1993: Alexander Mackendrick, cineasta nord-americà.
1993: Don DeFore, actor nord-americà (n. 1913).
1995: James Meade, economista britànic, premi nobel d'economia en 1977.
1995: Butterfly McQueen, actriu nord-americana (n. 1911).
1999: Robert Bresson, cineasta francès.
1999: Faustino Cordó, científic espanyol.
2002: Joe Strummer, músic britànic, de la banda The Clash.
2002: Desmond Hoyte, president de Guyana (n. 1929).
2003: Nelly Fontán, actriu argentina (n. 1936).
2006: Dietrich Schwanitz, escriptor alemany.
2006: Galina Ustvólskaya, compositora soviètica.
2006: Tom Wesselmann, pintor nord-americà.
2007: Julien Gracq, escriptor francès (n. 1910).
2008: Lansana Vaig explicar, polític i militar guineano, president entre 1984 i 2008 (n. 1934).
2012: Ángel Mifsud Ciscar, escriptor espanyol (n. 1954).
2013: Diomedes Díaz, cantant colombià (n. 1957).

Esdeveniments
XVe segle

1465 : pau de Sant-Trond.
1481 : signatura del convenint de Stans, tractat entre els diferents cantons de la Confederació dels XIII cantons.

XVIIe segle

1603 : Ahmet Ier esdevé la 14e sultan ottoman.

XVIIIe segle

1789 : Decret de la divisió de la França en departaments.
1793 : batalla de Wœrth-Frœschwiller.

XXe segle

1944 : creació de l'Exèrcit popular vietnamienne.

XXIe segle

2001 :
Hamid Karzai esdevé President de l'Administració intérimaire de l'Estat islàmic d'Afganistan.
combat de Amami-Ōshima oponent una flottille de la Guarda costanera del Japó a un fallo vaixell de préssec, armat, nord-coreà a l'amplària de la illa japonesa de Amami-Ōshima en mar de Xina.

Arts, cultura i religió
Aquesta secció és buida, insuffisamment detallada o incompleta. La vostra ajuda és la benvinguda !
Ciències i tècniques

1666 : sessió inaugural de l'Acadèmia de les ciències francesa.

Economia i societat
Aquesta secció és buida, insuffisamment detallada o incompleta. La vostra ajuda és la benvinguda !
Naixements
XIe segle

1095 : Roger II de Sicile († 26 de febrer 1154).

XVIIe segle

1639 : Jean Arrel, home de cartes francesos († 21 d'abril 1699).
1684 : Johann Jacob Dillenius, botaniste britànic († 13 d'abril 1747).

XVIIIe segle

1723 : Karl Friedrich Abel, compositeur alemany († 20 de juny 1787).

XIXe segle

1801 : Carl Jakob Sundevall, zoologiste suec († 2 de febrer 1875).
1858 : Giacomo Puccini, compositeur italià († 29 de novembre 1924).
1862 : Connie Mack, jugador, gestionant i propietari americà de club de baseball († 8 de febrer 1956).
1872 : Camille Guérin, vétérinaire i bactériologiste francès († 9 de juny 1961).
1876 : Filippo Marinetti, escriptor italià († 2 de desembre 1944).
1883 : Edgard Varese, compositeur americà († 6 de novembre 1965).
1887 : Srinivasa Ramanujan, mathématicien indi († 26 d'abril 1920).
1900 : Marc Allégret, realitzador francès († 3 de novembre 1973).

XXe segle

1901 : Georges Truffaut, home polític belga († 3 d'abril 1942).
1905 : Pierre Brasseur, actor francès († 16 d'agost 1972).
1907 : Peggy Ashcroft, comédienne britànic († 14 de juny 1991).
1912 : Lady Bird Johnson, esposa del president americà Lyndon B. Johnson († 11 de juliol 2007).
1930 : Jacques David, prélat francès.
1933 : Jean Tulard, historiador francès.
1934 : Pierre Bouteiller, periodista francès.
1936 : Héctor Elizondo, actor i cineasta americà
1938 :
Matty Alou, jugador de baseball dominicà († 3 de novembre 2011).
Lucien Bouchard, home polític canadien.
1944 : Steve Carlton, lanceur de baseball americà.
1945 : Diane Sawyer, periodista americana.
1946 : Pamela Courson, compagne de Jim Morrison, líder dels Doors († 25 d'abril 1974).
1948 :
Steve Garvey, jugador de baseball americà.
Rick Nielsen, guitariste americà (Cheap Trick).
Lynne Thigpen, actriu americana († 12 de març 2003).
1949 :
Robin Gibb,músic britànic, membre del grup The Bee Gees († 20 de maig 2012).
Maurici Gibb, músic britànic, membre del grup The Bee Gees († 12 de gener 2003).

1951 : Roger Zabel, periodista francès.
1953 : Ian Turnbull, defensor d'hoquei sobre gelat québécois.
1955 : Lonnie Smith, jugador de baseball americà.
1956 : Philippe Harel, realitzador, actor i scénariste francès.
1957 : Annie Lemoine, periodista i romancière francesa.

1960 : Jean-Michel Basquiat, artista americà († 12 d'agost 1988).
1961 : Youri Malenchenko, cosmonaute rus.
1962 : Ralph Fiennes, actor britànic.
1965 : Sergi López, actor espanyol.
1967 : Stéphane Gendron, home polític i presentador de ràdio i de televisió québécois.
1968 : Lauralee Bell, actriu americana.
1969 : Myriam Bédard, biathlète canadienne.

1971 : Pat Mastroianni, actor canadien.
1972 :
Franck Cammas, navegador francès.
Vanessa Paradís, cantant i actriu francesa.
1973 : Annie Pelletier, atleta québécoise en submergida.
1975 : Manu Payet, humoriste francès.
1977 : Javier Valverde, matador espanyol.

1980 : Chris Carmack, actor americà.
1982 :
Brooke Nevin, actriu canadienne.
Místico, catcheur mexicà
Souleymane Camara, futbolista sénégalais.

1984 : Basshunter, cantant i disc-jockey suec.
1989 : Jordin Sparks, autor-compositeur i intèrpret americana.

1990 : Jean-Baptiste Maunier, cantant i actor francès.
1992 : Mélanie Henique, nageuse francesa.

Defalliment
Ie segle

69 : Vitellius, emperador romà (° 24 de setembre 15).

XIe segle

1100 : Bretislav II, duc de Bohême.

XIVe segle

1397 : Guy II de Blois-Châtillon, noble francès.

XVIe segle

1554 : Alessandro Bonvicino, pintor lombard (° 1498).

XVIIe segle

1612 : François IV de Mantoue, noble italià (° 7 de maig 1586).
1641 : Maximilien de Béthune, duc de Sully, surintendant de les finances (° 13 de desembre 1559).

XIXe segle

1815 : José María Morelos, sacerdot i insurgé mexicà (° 30 de setembre 1765).
1866 : Thomas Gousset, prélat i théologien francès (° 1er maig 1792).
1867 : Théodore Rousseau, pintor francès (° 15 d'abril 1812).
1870 : Gustavo Adolfo Bécquer, home de cartes espanyol (° 17 de febrer 1836).
1895 : John Russell Hind, astrònom britànic (° 12 de maig 1823).

XXe segle

1917 : Françoise-Xavière Cabrini, religiosa americana d'origen italià (° 15 de juliol 1850).
1944 : Harry Langdon, actor americà (° 15 de juny 1884).
1961 : Elia #Enrajolar Costa, prélat italià (° 14 de maig 1872).
1969 : Josef von Sternberg, realitzador americà (° 29 de maig 1894).
1975 : René Floriot, advocat francès (° 20 d'octubre 1902).
1977 : Lotte Schone, cantatrice franco-austríaca (° 15 de desembre 1891).
1979 : Darryl Zanuck, cineasta americà (° 5 de setembre 1902).
1985 : Osvaldo Farrés, compositeur cubà (° 13 de gener 1902).
1988 : Chico Mendes, líder sindical brasiler (° 15 de desembre 1944).
1989 :
Samuel Beckett, home de cartes irlandais, Preus Nobel de literatura l'any 1969 (° 13 d'abril 1906).
Max Favalelli, periodista francès (° 23 de gener 1905).
1991 :
Hans Edmund Wolters, ornithologue alemany (° 11 de febrer 1915).
Ernst Krenek, compositeur austríac (° 23 d'agost 1900).
1993 :
Marion Burns, actriu americana (° 9 d'agost 1907).
Don DeFore, actor americà (° 25 d'agost 1913).
1995 : Butterfly McQueen, actriu americana (° 7 de gener 1911).

XXIe segle

2001 : Jacques Mayol, apnéiste francès (° 1er abril 1927).
2002 :
Joe Strummer, músic britànic, guitariste i cantant del grup The Clash (° 21 d'agost 1952).
Gabrielle Wittkop, escriptor francès (° 27 de maig 1920).
2005 : Roger Viel, rugbyman francais (° 1er abril 1949).
2006 : Galina Oustvolskaïa, compositrice rus (° 17 de juny 1919).
2007 : Julien Gracq, escriptor francès (° 27 de juliol 1910).
2008 : Lansana Contat, cap d'Estat guinéen (° 1934

Esdeveniments

Països Catalans

    1979 - Madrid: El Butlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
    2003 - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.

Resta del món

    69 - Roma (Itàlia): amb la mort d'Aule Vitel·li, Vespasià esdevé emperador romà després que -el mateix any- Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclamés a Alexandria.
    1248 - Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles és coronat emperador d'Alemanya amb el nom de Carles VI.
    1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): se signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya.
    1849 - l'escriptor rus Fiodor Dostoievski és indultat moments abans de ser executat.
    1885 - Ito Hirobumi, un samurai, es converteix en el primer ministre del Japó.
    1894 - a França comença el cas Dreyfus, quan Alfred Dreyfus és empresonat per traïció.
    1928 - les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de Xina.
    1933 - es permet per primera vegada el vot a les dones a Espanya.
    1936 - desembarca a Cadis, el primer contingent de 3.000 "Camises Negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil Espanyola.
    1938 - Berlín (Alemanya): Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
    1972 - Andes: Es localitzen amb vida setze dels quaranta-cinc passatgers que viatjaven en un avió uruguaià que s'havia estavellat als Andes dos mesos abans.
    2004 - Vélizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de França, França): Jacques Chirac hi rep George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4 mesos a l'Iraq per l'exèrcit islàmic.[1]

Naixements

Països Catalans

    1810, Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català.
    1933, Roda de Ter: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana
    1951, Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català, dit "el Sis Ales" pel seu nom i cognoms.

Resta del món

    1856, Potsdam (Nova York), EUA: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà i premi Nobel de la Pau el 1929.
    1858, Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor d'òpera italià.
    1861, Wernigerode: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
    1873, Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany
    1949, Douglas (illa de Man), Regne Unit: Maurice Gibb i Robin Gibb, cantants, compositors i productors anglesos, membres dels Bee Gees.
    1950, Colotlán, Mèxic: José Victoriano Huerta Márquez, president interí de Mèxic.
    1959, Augsburg, Alemanya: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.
    1962, Ipswich, Suffolk, Regne Unit: Ralph Fiennes, actor britànic.
    1984, Halmstad, Suècia: Jonas Altberg, músic i DJ suec.
    1985, Collado Villalba, Espanya, Edurne, cantant espanyola.

Necrològiques

Països Catalans

    2006 - Barcelona (el Barcelonès): Cesc, dibuixant i pintor català.

Resta del món

    69 - Roma (Itàlia): Aule Vitel·li, emperador romà, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
    1879 - Madrid (Espanya): Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
    1989 - París (França): Samuel Beckett, escriptor irlandès i premi Nobel de Literatura el 1969.
    1999 - París: Robert Bresson, cineasta francès.