Efemèrides del 22 de desembre
Any 401:
A Roma, Inocencio I és triat papa.
Any 856
A Damgán (província de Semnán -Iran), un terratrèmol ocasiona 200.000
morts.
Any 1178
Antoku, emperador japonès
Any 1248
Ferran III entra en la recentment conquistada
Sevilla.
Any 1491
Els Reis Catòlics signen les Capitulacions de
Alfacar.
Any 1546
Neix Kuroda Yoshitaka, daimyō japonès
Any 1550
Neix Cesare
Cremonini, filòsof italià
Any 1622
A Colòmbia, Miguel Trujillo i Andrés Páez de Sotomayor funden
la ciutat de Bucaramanga.
Any 1711
A Frankfurt, l'arxiduc Carlos és coronat
emperador amb el nom de Carlos VI.
Any 1790
A Turquia, la fortalesa de Izmail és
capturada per Suvórov i les seves tropes russes.
Any 1808
A Viena, s'estrenen
les Simfonies n.º 5 i n.º 6, la Fantasia coral i el Concert per a piano n.º 4 de
Ludwig van Beethoven
Any 1815
A Sant Cristóbal Ecatepec (Mèxic) és afusellat el
líder de la independència José María Morelos.
Any 1849
A Rússia, l'escriptor
Fiodor Dostoievsky és indultat davant l'escamot que anava a
afusellar-lo
Any 1857
Militars d'Anglaterra i França prenen la ciutat
xinesa de Cantó, que serà governada fins a 1901 per una comissió
anglo-francesa.
Any 1864: durant la guerra franc-mexicana (1862-1867), en l'estat
mexicà de Sinaloa el general mexicà Antonio Rosers (amb 264 homes) derrota a una
tropa invasora francesa (700 homes) en el que es coneix com la batalla de Sant
Pere.
Any 1885
Itō Hirobumi, un samurái, es converteix en el primer ministre de
Japó.
Any 1891
A Xile, gràcies a la Llei de Comuna Autònoma es creen 195 noves
comunas.
Any 1894
A
França comença el cas Dreyfus, quan Alfred Dreyfus és empresonat per
traïció.
Any 1919:
El ministre de Justícia nord-americana, Palmer, ordena la
detenció de membres comunistes i anarquistes davant el temor que es produeixin
desordres.
Any 1922:
A Ontinyent (València) un xoc de trens acaba en 11 morts i
90 ferits.
Any 1928
Les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de
Xina.
Any 1929
A Alemanya fracassa el plebiscit organitzat per l'extrema dreta
contra el Pla Young.
Any 1936
Desembarca a Càdis, el primer contingent de 3.000
"camises negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil
Espanyola.
Any 1938
Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm
de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la
història.
Any 1939
Segona Guerra Mundial: fracassa l'ofensiva soviètica a
Finlàndia.
S'inaugura a Bogotà, Colòmbia, el Museu de l'Or, la
col·lecció d'orfebreria prehispánica més gran del món.
Any 1940
Segona Guerra
Mundial: atac aeri alemany sobre Mánchester (Anglaterra).
Any 1942
Segona Guerra
Mundial: Adolf Hitler ordena desenvolupar els coets V-2.
Any 1944
Segona Guerra
Mundial: en Bastogne (Bèlgica), en la Batalla de Bulge, l'exèrcit nazi demana la
rendició de l'exèrcit nord-americà a les ordres del general Anthony
McAuliffe.
Segona Guerra Mundial: Vo Nguyen Giap crea l'Exèrcit Popular
Vietnamita.
Any 1945
L'empresa aeronàutica nord-americana Beech Aircraft
Corporation fa volar per primera vegada l'avió Bonança
Any 1947
En el
transcurs de la Revolució Xina, els comunistes arriben a les portes de
Pequín.
Any 1956
Colo es converteix en el primer goril·la nascut en
captivitat.
Any 1961
Fidel Castro declara a Cuba primer Territori Lliure de
Anafalbetismo a Amèrica Llatina.
Any 1963
A 180 milles al nord de Madeira,
s'enfonsa el creuer Lakonia, provocant la mort de 128 persones.
Any 1964
En els Estats Units, el còmic Lenny Bruce és arrestat per obscenitat.
Primer
vol del SR-71 Blackbird.
Any 1965
A Vietnam, el comandant de les tropes
nord-americanes, general William Westmoreland, anuncia un alto-el-foc per
Nadal.
Any 1966
Rhodèsia del Sud abandona la Commonwealth.
Any 1969
Bernadette
Devlin, membre de la Cambra dels comuns, és condemnada en Londonderry (Irlanda
del Nord) a sis mesos de presó, acusada de participar en els desordres del mes
d'agost passat.
Any 1970
El Govern peruà concedeix una amnistia total per als
presos polítics.
Any 1971
L'austríac Kurt Waldheim és triat nou secretari
general de l'Organització de les Nacions Unides.
Any 1972
Són rescatats els 16
supervivents del vol 571 accidentat en la serralada dels Andes amb 36 persones a
bord (per sobreviure van haver de menjar carn humana).
Any 1973
L'OPEP duplica
els seus preus per la crisi del petroli.
Any 1978
El tercer ple del congrés nacional
del Partit Comunista de Xina celebrat a Pequín, permet a Deng Xiaoping començar
les seves polítiques per a la reforma econòmica.
Argentina planeja una
invasió a gran escala contra Xile, planificada per la pèrdua en el litigo de les
illes Picton, Lennox i Nova.
Any 1981
Jura com a President de la Nació Argentina
el tinent general Leopoldo Fortunato Galtieri, durant la dictadura militar
autodenominada Procés de Reorganització Nacional.
Any 1986
A Perú es reinaugura el
canal de televisió RBC Televisió, després de ser pres pel govern dictatorial de
Juan Velasco Alvarado.
Any 1989
Després d'una setmana de tràgiques matances, Ió
Iliescu es converteix en el president de Romania, acabant amb la dictadura de
Nicolae Ceauşescu.
La porta de Brandenburg s'obre, acabant amb 30 anys
de divisió de les dues Alemanyes.
Any 1990
Lech Wałęsa és nomenat President de
Polònia.
Les Nacions Unides, d'acord amb la legalitat internacional,
reconeixen oficialment la independència de les Illes Marshall i dels Estats
Federats de Micronèsia, donant per acabat els fideïcomissos sobre aquests
territoris que tenia Estats Units.
Any 1992
Troballa a Paraguai dels Arxius del
Terror de la dictadura d'Alfredo Stroessner i de la denominada Operació Còndor,
que contenen totes les comunicacions escrites entre autoritats policials i
militars especialment de Paraguai, i també d'Argentina, Brasil, Xile i Uruguai
entre 1970 i 1980.
Any 1997
Matança d' Acteal: 45 indígenes
tzotziles van ser assassinats mentre resaven en una església de la comunitat de
Acteal, en l'estat mexicà de Chiapas.
Any 1999
Tandja Mamadou es converteix en
president de Nigèria.
Any 2001
A bord del vol 63 de American Airlines, un
ciutadà nord-americà (Richard Reid) intenta destruir l'avió amb explosius en les
seves sabates.
Any 2004
A Colòmbia, l'ex tècnic de l'Once Caldas, Luis Fernando
Montoya comença a sofrir de paràlisi, després de ser atacat en un intent de
robatori en Caldas.
Any 2005
ABogotà, Colòmbia, surt al carrer l'Edició Zero
del periòdic polític i d'humor ‘Un Pasquí’, fundat i dirigit pel caricaturista
Vladimir Flórez (Vladdo).
Any 2009
A Bucaramanga (Colòmbia) s'inaugura el
Sistema Integrat de Transport Massiu
(Metrolínea).
Naixements
(f.
1185).
1639: Jean Racine, dramaturg francès (f.
1699).
1666: Gurú Gobind Singh, gurú sij (f. 1708).
1694: Hermann Samuel
Reimarus, filòsof i escriptor alemany (f. 1768).
1696: James Oglethorpe,
militar britànic (f. 1785).
1723: Karl Friedrich Abel, compositor alemany (f.
1787).
1755: Georges Couthon, revolucionari francès (f. 1794).
1805: John
Obadiah Westwood, entólogo britànic (f. 1893).
1807: Johann Sebastian
Welhaven, poeta noruec (f. 1873).
1819: Franz Wilhelm Abt, compositor alemany
(f. 1870).
1819: Pierre Ossian Bonnet, matemàtic francès (f. 1892).
1850:
Victorià Horta, president mexicà (f. 1913).
1853: Teresa Carreño, pianista
veneçolana (f. 1917).
1853: Yevgraf Fyodorov, matemàtic rus (f.
1919).
1856: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà, premi nobel de la
pau en 1929 (f. 1937).
1858: Giacomo Puccini, compositor italià (f.
1924).
1859: Manuel Gutiérrez Nájera, poeta mexicà (f. 1895).
1864:
Federico Gamboa, periodista, narrador i autor dramàtic mexicà (f.
1939).
1869: Edwin Arlington Robinson, poeta nord-americà (f. 1935).
1869:
Dmitri Egorov, matemàtic rus (f. 1931).
1872: Camille Guérin, veterinari
francès (f. 1961).
1874: Franz Schmidt, compositor austríac (f.
1939).
1876: Filippo Tommaso Marinetti, poeta italià (f. 1944).
1878:
Stephen Timoshenko, enginyer rus-nord-americà (f. 1972).
1883: Edgard Varèse
compositor francès (f. 1965).
1885: Deems Taylor, compositor nord-americà (f.
1966).
1887: Srinivasa Aiyangar Ramanujan, matemàtic hindú (f.
1920).
1894: Demetrio Carceller Segura, polític espanyol (f. 1968).
1895:
Francisco Pierrá Gómez, actor espanyol (f. 1975).
1898: Vladimir
Aleksandrovich Fock, físic rus (f. 1974).
1899: Gustav Gründgens, actor
alemany (f. 1963).
1900: Ofelia Uribe, política colombiana (f.
1988).
1901: André Kostelanetz, músic nord-americà (f. 1980).
1903: Haldan
Keffer Hartline, fisiólogo nord-americà (f. 1983).
1903: Odhise Paskali,
escultor albanès (f. 1985).
1905: Pierre Brasseur, actor francès (f.
1972).
1905: Kenneth Rexroth, poeta nord-americà (f. 1982).
1907: Peggy
Ashcroft, actriu britànica (f. 1991).
1909: Patricia Hayes, actriu
nord-americana (f. 1998).
1910: Silvio Accame, historiador italià (f.
1997).
1910: Emma de Sigaldi, escultora i ballarina
selecciona tot el
text
1910: Emma de Sigaldi, escultora i ballarina alemanya resident a Mònaco
(f. 2010).
1911: Álvaro Cunqueiro, escriptor i periodista espanyol (f.
1981).
1912: Lady Bird Johnson, primera dama nord-americana (f.
2007).
1914: Emil Sitka, actor (f. 1998).
1915: José Antonio Nieves Conde,
cineasta espanyol (f. 2006).
1915: Barbara Billingsley, actriu nord-americana
(f. 2010).
1916: Juan de Déu Carmona, polític xilè (f. 2009).
1921:
Hawkshaw Hawkins, músic nord-americà (f. 1963).
1921: Robert Kurka,
compositor nord-americà (f. 1957).
1922: Jack Brooks, polític
nord-americà.
1922: Ruth Roman, actriu nord-americana (f. 1999).
1922:
Iakovos Kambanelis, poeta i escriptor grec (f. 2011).
1922: Elisabeth de
Hohenberg, princesa luxemburguesa (f. 2011).
1925: Lewis Glucksman, financer
nord-americà (f. 2006).
1926: Alcides Ghiggia, futbolista uruguaià.
1930:
Arturo Rojas de la Càmera, historietista espanyol.
1933: Abel Pacheco,
president costarricense.
1933: Emili Teixidor, escriptor espanyol en llengua
catalana.
1934: David Pearson, pilot nord-americà d'automòbils
estoc.
1936: Héctor Elizondo, actor nord-americà.
1936: José Luis Martín
Rodríguez, historiador espanyol (f. 2004).
1936: James Burke, escriptor
britànic.
1936: Wojciech Frykowski, actor polonès (f. 1969).
1937: Eduard
Uspensky, escriptor rus.
1938: Matty Alou, beisbolista dominicà (f.
2011).
1938: Lucien Bouchard, polític canadenc.
1939: James Gurley, músic
nord-americà (f. 2009).
1939: Rufino Foz, polític espanyol (f.
2011).
1942: Dick Parry, músic britànic, de la banda Pink Floyd.
1943:
Paul Wolfowitz, polític nord-americà.
1946: Hortensio Fernández Extravís,
futbolista espanyol (f. 2011).
1948: Patricia Hewitt, política
britànica.
1948: Rick Nielsen, músic nord-americà, de la banda Cheap
Trick.
1948: Lynne Thigpen, actriu nord-americana (f. 2003).
1949: Maurice
(f. 2003) i Robin Gibb, músics britànics, de la banda Bee Gees.
1950: María
Antonieta de les Neus, actriu mexicana, millor coneguda com la
Chilindrina.
1950: Daniel Sánchez Llibre, empresari català i president del
RCD Espanyol.
1950: Vibeke Windeløv, actriu danesa.
1951: Gerald Cavendish
Grosvenor, políticio britànic.
1953: Bern Nadette Stanis, actriu
nord-americana.
1954: Anna Galiena, actriu italiana.
1955: Miguel Amed,
actor, psicòleg i director de programes de radi i televisió argentí (f.
2010).
1955: Alfonso Basso, advocat mafiós.
1958: Frank Gambale, músic
australià.
1959: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.
1959:
Alfredo Urdaci, periodista espanyol.
1960: Jean-Michel Basquiat, pintor de
grafit nord-americà.
1962: Ralph Fiennes, actor britànic.
1963: Giusseppe
Bergomi, futbolista italià.
1963: Vladimir Flórez, Vladdo, caricaturista
colombià.
1964: Juan M. Velázquez, escriptor espanyol.
1965: Luis Alberto
Illes, futbolista argentí.
1965: Sergi López, actor espanyol.
1966: María
Pujalte, actriu espanyola.
1967: Juan Manuel Bernal, actor mexicà.
1967:
Richey James Edwards, músic galés, de la banda Manic Street Preachers.
1967:
Donen Petrescu, futbolista romanès.
1968: Dina Meyer, actriu
nord-americana.
1968: Luis Hernández, futbolista mexicà.
1972: Vanessa
Paradis, cantant i actriu francesa.
1972: Big Tigger, personalitat
nord-americana de la ràdio i la TV.
1975: Dmitri Khokhlov, futbolista
rus.
1975: Crissy Habiten, actriu porno nord-americana.
1976: Carlos
Fuentes, actor espanyol.
1978: Emmanuel Olisadebe, futbolista nigerià
nacionalitzat polonès.
1980: Chris Carmack, actor nord-americà.
1983:
Jennifer Hawkins, model i miss Univers australiana.
1983: Drew Hankinson,
lluitador nord-americà.
1984: Jonas Altberg, músic i DJ suec.
1985:
Edurne, cantant i actriu espanyola.
1985: Místic (lluitador), lluitador
mexicà.
1988: Ramiro Torres, actor mexicà.
1989: Jordin Sparks, cantant
nord-americà.
1990: Jean-Baptiste Maunier, actor francès.
1993 : Meghan
Trainor, cantant nord-americà.
1993: Ali Lohan, actriu i cantant
nord-americà.
1998: G. Hannelius actriu
nord-americana.
Defuncions
69: Vitelio (69), emperador
romà.
1419: Juan XXIII, antipapa romà (n. 1370).
1554: Francisco Dávila,
conqueridor i explorador espanyol (n. 1488).
1603: Mehmed III, sultà
otomà.
1681: Richard Alleine, clergue puritano britànic (n. 1611).
1704:
Paolo Silvio Boccone, botànic italià (n. 1633).
1745: Jan Dismas Zelenka,
compositor txec.
1767: John Newbery, editor britànic (n. 1713).
1788:
Percivall Pott, físic britànic (n. 1714).
1806: William Vernon, mercader
nord-americà (n. 1719).
1815: José María Morelos, capdavanter en la guerra
d'independència de Mèxic
1867: Jean-Victor Poncelet, matemàtic francès (n.
1788).
1870: Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
1880: George Eliot,
escriptora britànica.
1896: Antonio Susillo, escultor espanyol (n.
1857).
1899: Dwight L. Moody, evangelista nord-americà (n. 1837).
1902:
Richard von Krafft-Ebing, psiquiatre alemany.
1905: José Riquelme, actor
espanyol.
1917: Mare Francesca Saverio Cabrini, santa estadoundense (n.
1850).
1935: Victorino Abente i Llac, poeta uruguaià (n. 1846).
1939: Dt.
Rainey, cantant nord-americà (n. 1886).
1940: Nathanael West, escriptor
nord-americà (n. 1903).
1941: Santos Jorge, músic panameny.
1942: Franz
Boes, antropòleg nord-americà.
1943: Beatrix Potter, escriptora britànica (n.
1866).
1944: Harry Langdon, actor nord-americà (n. 1884).
1947: Hans
Aumeier, oficial nazi (n. 1906).
1955: Enrique García-Rendueles, escriptor
espanyol (n. 1880).
1969: Josef von Sternberg, cineasta austríac.
1974:
Juan Zaragüeta, filòsof espanyol (n. 1883).
1974: Carlos Alberto Sacheri,
acadèmic i filòsof argentí.
1979: Darryl F. Zanuck, productor de cinema
nord-americà.
1987: Lucca Prodan, músic italo-escocès radicat a Argentina
(Summe).
1988: Chico Mendes, activista brasiler (n. 1944).
1989: Samuel
Beckett, escriptor irlandès, premi nobel de literatura en 1969.
1989: Andrés
do Escombro, cantautor espanyol (n. 1947).
1991: Ernst Krenek, compositor
austríac.
1993: Alexander Mackendrick, cineasta nord-americà.
1993: Don
DeFore, actor nord-americà (n. 1913).
1995: James Meade, economista britànic,
premi nobel d'economia en 1977.
1995: Butterfly McQueen, actriu
nord-americana (n. 1911).
1999: Robert Bresson, cineasta francès.
1999:
Faustino Cordó, científic espanyol.
2002: Joe Strummer, músic britànic, de la
banda The Clash.
2002: Desmond Hoyte, president de Guyana (n. 1929).
2003:
Nelly Fontán, actriu argentina (n. 1936).
2006: Dietrich Schwanitz, escriptor
alemany.
2006: Galina Ustvólskaya, compositora soviètica.
2006: Tom
Wesselmann, pintor nord-americà.
2007: Julien Gracq, escriptor francès (n.
1910).
2008: Lansana Vaig explicar, polític i militar guineano, president
entre 1984 i 2008 (n. 1934).
2012: Ángel Mifsud Ciscar, escriptor espanyol
(n. 1954).
2013: Diomedes Díaz, cantant colombià (n.
1957).
Esdeveniments
XVe segle
1465 : pau de
Sant-Trond.
1481 : signatura del convenint de Stans, tractat entre els
diferents cantons de la Confederació dels XIII cantons.
XVIIe
segle
1603 : Ahmet Ier esdevé la 14e sultan ottoman.
XVIIIe
segle
1789 : Decret de la divisió de la França en departaments.
1793 :
batalla de Wœrth-Frœschwiller.
XXe segle
1944 : creació de
l'Exèrcit popular vietnamienne.
XXIe segle
2001 :
Hamid Karzai
esdevé President de l'Administració intérimaire de l'Estat islàmic
d'Afganistan.
combat de Amami-Ōshima oponent una flottille de la Guarda
costanera del Japó a un fallo vaixell de préssec, armat, nord-coreà a l'amplària
de la illa japonesa de Amami-Ōshima en mar de Xina.
Arts, cultura i
religió
Aquesta secció és buida, insuffisamment detallada o incompleta. La
vostra ajuda és la benvinguda !
Ciències i tècniques
1666 : sessió
inaugural de l'Acadèmia de les ciències francesa.
Economia i
societat
Aquesta secció és buida, insuffisamment detallada o incompleta. La
vostra ajuda és la benvinguda !
Naixements
XIe segle
1095 : Roger
II de Sicile († 26 de febrer 1154).
XVIIe segle
1639 : Jean Arrel,
home de cartes francesos († 21 d'abril 1699).
1684 : Johann Jacob Dillenius,
botaniste britànic († 13 d'abril 1747).
XVIIIe segle
1723 : Karl
Friedrich Abel, compositeur alemany († 20 de juny 1787).
XIXe
segle
1801 : Carl Jakob Sundevall, zoologiste suec († 2 de febrer
1875).
1858 : Giacomo Puccini, compositeur italià († 29 de novembre
1924).
1862 : Connie Mack, jugador, gestionant i propietari americà de club
de baseball († 8 de febrer 1956).
1872 : Camille Guérin, vétérinaire i
bactériologiste francès († 9 de juny 1961).
1876 : Filippo Marinetti,
escriptor italià († 2 de desembre 1944).
1883 : Edgard Varese, compositeur
americà († 6 de novembre 1965).
1887 : Srinivasa Ramanujan, mathématicien
indi († 26 d'abril 1920).
1900 : Marc Allégret, realitzador francès († 3 de
novembre 1973).
XXe segle
1901 : Georges Truffaut, home polític
belga († 3 d'abril 1942).
1905 : Pierre Brasseur, actor francès († 16 d'agost
1972).
1907 : Peggy Ashcroft, comédienne britànic († 14 de juny
1991).
1912 : Lady Bird Johnson, esposa del president americà Lyndon B.
Johnson († 11 de juliol 2007).
1930 : Jacques David, prélat francès.
1933
: Jean Tulard, historiador francès.
1934 : Pierre Bouteiller, periodista
francès.
1936 : Héctor Elizondo, actor i cineasta americà
1938 :
Matty
Alou, jugador de baseball dominicà († 3 de novembre 2011).
Lucien Bouchard,
home polític canadien.
1944 : Steve Carlton, lanceur de baseball
americà.
1945 : Diane Sawyer, periodista americana.
1946 : Pamela Courson,
compagne de Jim Morrison, líder dels Doors († 25 d'abril 1974).
1948
:
Steve Garvey, jugador de baseball americà.
Rick Nielsen, guitariste
americà (Cheap Trick).
Lynne Thigpen, actriu americana († 12 de març
2003).
1949 :
Robin Gibb,músic britànic, membre del grup The Bee Gees (†
20 de maig 2012).
Maurici Gibb, músic britànic, membre del grup The Bee Gees
(† 12 de gener 2003).
1951 : Roger Zabel, periodista francès.
1953 :
Ian Turnbull, defensor d'hoquei sobre gelat québécois.
1955 : Lonnie Smith,
jugador de baseball americà.
1956 : Philippe Harel, realitzador, actor i
scénariste francès.
1957 : Annie Lemoine, periodista i romancière
francesa.
1960 : Jean-Michel Basquiat, artista americà († 12 d'agost
1988).
1961 : Youri Malenchenko, cosmonaute rus.
1962 : Ralph Fiennes,
actor britànic.
1965 : Sergi López, actor espanyol.
1967 : Stéphane
Gendron, home polític i presentador de ràdio i de televisió québécois.
1968 :
Lauralee Bell, actriu americana.
1969 : Myriam Bédard, biathlète
canadienne.
1971 : Pat Mastroianni, actor canadien.
1972 :
Franck
Cammas, navegador francès.
Vanessa Paradís, cantant i actriu
francesa.
1973 : Annie Pelletier, atleta québécoise en submergida.
1975 :
Manu Payet, humoriste francès.
1977 : Javier Valverde, matador
espanyol.
1980 : Chris Carmack, actor americà.
1982 :
Brooke Nevin,
actriu canadienne.
Místico, catcheur mexicà
Souleymane Camara, futbolista
sénégalais.
1984 : Basshunter, cantant i disc-jockey suec.
1989 :
Jordin Sparks, autor-compositeur i intèrpret americana.
1990 :
Jean-Baptiste Maunier, cantant i actor francès.
1992 : Mélanie Henique,
nageuse francesa.
Defalliment
Ie segle
69 : Vitellius,
emperador romà (° 24 de setembre 15).
XIe segle
1100 : Bretislav
II, duc de Bohême.
XIVe segle
1397 : Guy II de Blois-Châtillon,
noble francès.
XVIe segle
1554 : Alessandro Bonvicino, pintor
lombard (° 1498).
XVIIe segle
1612 : François IV de Mantoue, noble
italià (° 7 de maig 1586).
1641 : Maximilien de Béthune, duc de Sully,
surintendant de les finances (° 13 de desembre 1559).
XIXe
segle
1815 : José María Morelos, sacerdot i insurgé mexicà (° 30 de
setembre 1765).
1866 : Thomas Gousset, prélat i théologien francès (° 1er
maig 1792).
1867 : Théodore Rousseau, pintor francès (° 15 d'abril
1812).
1870 : Gustavo Adolfo Bécquer, home de cartes espanyol (° 17 de febrer
1836).
1895 : John Russell Hind, astrònom britànic (° 12 de maig
1823).
XXe segle
1917 : Françoise-Xavière Cabrini, religiosa
americana d'origen italià (° 15 de juliol 1850).
1944 : Harry Langdon, actor
americà (° 15 de juny 1884).
1961 : Elia #Enrajolar Costa, prélat italià (°
14 de maig 1872).
1969 : Josef von Sternberg, realitzador americà (° 29 de
maig 1894).
1975 : René Floriot, advocat francès (° 20 d'octubre
1902).
1977 : Lotte Schone, cantatrice franco-austríaca (° 15 de desembre
1891).
1979 : Darryl Zanuck, cineasta americà (° 5 de setembre 1902).
1985
: Osvaldo Farrés, compositeur cubà (° 13 de gener 1902).
1988 : Chico Mendes,
líder sindical brasiler (° 15 de desembre 1944).
1989 :
Samuel Beckett,
home de cartes irlandais, Preus Nobel de literatura l'any 1969 (° 13 d'abril
1906).
Max Favalelli, periodista francès (° 23 de gener 1905).
1991
:
Hans Edmund Wolters, ornithologue alemany (° 11 de febrer 1915).
Ernst
Krenek, compositeur austríac (° 23 d'agost 1900).
1993 :
Marion Burns,
actriu americana (° 9 d'agost 1907).
Don DeFore, actor americà (° 25 d'agost
1913).
1995 : Butterfly McQueen, actriu americana (° 7 de gener
1911).
XXIe segle
2001 : Jacques Mayol, apnéiste francès (° 1er
abril 1927).
2002 :
Joe Strummer, músic britànic, guitariste i cantant del
grup The Clash (° 21 d'agost 1952).
Gabrielle Wittkop, escriptor francès (°
27 de maig 1920).
2005 : Roger Viel, rugbyman francais (° 1er abril
1949).
2006 : Galina Oustvolskaïa, compositrice rus (° 17 de juny
1919).
2007 : Julien Gracq, escriptor francès (° 27 de juliol 1910).
2008
: Lansana Contat, cap d'Estat guinéen (° 1934
Esdeveniments
Països
Catalans
1979 - Madrid: El Butlletí Oficial de l'Estat publica la
Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya.
2003 - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de
Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser
vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el
1996.
Resta del món
69 - Roma (Itàlia): amb la mort d'Aule
Vitel·li, Vespasià esdevé emperador romà després que -el mateix any- Tiberi
Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclamés a Alexandria.
1248 -
Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles és coronat emperador d'Alemanya amb el
nom de Carles VI.
1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): se signa la
Pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet del principat de Lieja al
ducat de Borgonya.
1849 - l'escriptor rus Fiodor Dostoievski és indultat
moments abans de ser executat.
1885 - Ito Hirobumi, un samurai, es
converteix en el primer ministre del Japó.
1894 - a França comença el cas
Dreyfus, quan Alfred Dreyfus és empresonat per traïció.
1928 - les grans
potències reconeixen l'autonomia duanera de Xina.
1933 - es permet per
primera vegada el vot a les dones a Espanya.
1936 - desembarca a Cadis,
el primer contingent de 3.000 "Camises Negres" italians per unir-se als rebels
en la Guerra Civil Espanyola.
1938 - Berlín (Alemanya): Otto Hahn,
director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip
aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
1972 - Andes: Es
localitzen amb vida setze dels quaranta-cinc passatgers que viatjaven en un avió
uruguaià que s'havia estavellat als Andes dos mesos abans.
2004 -
Vélizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de França, França): Jacques Chirac hi rep
George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4
mesos a l'Iraq per l'exèrcit islàmic.[1]
Naixements
Països
Catalans
1810, Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil
català.
1933, Roda de Ter: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog,
periodista i escriptor en llengua catalana
1951, Rupit i Pruit, Osona:
Àngel Colom i Colom, polític independentista català, dit "el Sis Ales" pel seu
nom i cognoms.
Resta del món
1856, Potsdam (Nova York), EUA:
Frank Billings Kellogg, polític nord-americà i premi Nobel de la Pau el
1929.
1858, Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor
d'òpera italià.
1861, Wernigerode: Hermann Gehrmann, músic i estudiós
musical.
1873, Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann,
musicògraf alemany
1949, Douglas (illa de Man), Regne Unit: Maurice Gibb
i Robin Gibb, cantants, compositors i productors anglesos, membres dels Bee
Gees.
1950, Colotlán, Mèxic: José Victoriano Huerta Márquez, president
interí de Mèxic.
1959, Augsburg, Alemanya: Bernd Schuster, futbolista i
entrenador alemany.
1962, Ipswich, Suffolk, Regne Unit: Ralph Fiennes,
actor britànic.
1984, Halmstad, Suècia: Jonas Altberg, músic i DJ
suec.
1985, Collado Villalba, Espanya, Edurne, cantant
espanyola.
Necrològiques
Països Catalans
2006 -
Barcelona (el Barcelonès): Cesc, dibuixant i pintor català.
Resta del
món
69 - Roma (Itàlia): Aule Vitel·li, emperador romà, mort
assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
1879 - Madrid
(Espanya): Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
1989 - París (França):
Samuel Beckett, escriptor irlandès i premi Nobel de Literatura el 1969.
1999 - París: Robert Bresson, cineasta francès.