Efemèrides del 27 de febrer




Any 720 a. C .

A Xina, Confuci registra el primer d'una llista de 36 eclipsis solars


27 de febrer del 36 AC

Segons Jocs del Equiria en honor de Mart

Any 272

Neix Constantí I el Gran, emperador romà entre 306 i 337

27 de febrer del 380

L'emperador Teodosi I dicta l'Edicte de Tessalònica on es decreta el catolicisme com la religió oficial de l'Imperi romà.

27 de febrer del 425

L'emperador Teodosi II funda la Universitat de Constantinopla, a instàncies de la seva muller Eudòcia Augusta.

27 de febrer del 483

Mor Simplici,papa

27 de febrer del 802

Mor Egino, bisbe de Verona

27 de febrer de 1149

Mor Lluc de Messina, abat del monestir del Santíssim Salvador de Messina

27 febrer 1172

Mor a Múrcia el monarca valencià Ibn Mardanix.

 
27 de febrer de 1247

El sarraí Ibrahim Aben Abdellà és redimit per Pere de Torrella.



27 de febrer de 1251

Mor Tommaso I d'Aquino, capità genera de Sicília

27 de febrer de 1284

Carles I d'Anjou és coronat rei de França pel Papa Climent IV.

27 de febrer de 1291

Guillem Adrover queda establert a unes cases i corral vora de la Drassana.

27 de febrer de 1320

Es cobren els serveis fets al castell d'Alaró per Valentí Portaví, que cobra pels claus posat per a penjar els escuts, Massot Boí, per aportar materials diversos, i Joan Malla per la compra d'armes.


27 de febrer de 1351

Restitueixen a Ferrer Aragonès 400 lliures de l'herència materna confiscada per haver fet costat a Jaume III.

27 de febrer de 1355

Cília Moragues compra la meitat de Son Guillem Moragues a Berenguera, esposa de Bernat Sunyer

27 de febrer de 1386

Que algú no gos portar o fer portar en las terres del Solda de Babilonia robes o mercaderíes algunes. Fol. 8. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

27 de febrer de 1412

Mor Guillem Arnau de Bellera, governador de València i partidari del comte d'Urgell a la batalla de Cudol


27 de febrer de 1415

Mor Elionor de Castella i de Manuel

27 de febrer de 1482

Conquesta d'Alhama

27 de febrer de 1483

Mor Guillem VIII de Montferrat

Any 1500

Neix  João de Castro, aristòcrata portuguès

27 de febrer de 1507

Capturat Simone Arrigoni, bandoler de la Valsassina

27 de febrer de 1508

Mor James Stewart duc de Rothesay


27 de febrer de 1511

Crudel Joibe Grasse: Revolta del Dijous Llarder en el Friül

27 de febrer de 1537

Fundació del Reial Cos d'Infanteria de Marina espanyol, el més antic del món.

27 de febrer de 1558

Mor Cunegunda de Brandeburg-Bayreuth, princesa

Any 1560

James Hamilton, actuant com a governador d'Escòcia i en el marc de la Reforma Escocesa, signa amb els anglesos el Tractat de Berwick per actuar conjuntament en l'expulsió dels francesos de Escocia.

27 de febrer de 1571

Mor Albertí Dameto Descatlar, espós en terceres núpcies de Lucrècia Cotoner.

27 de febrer de 1572

Es dicta manament de captura del bandoler binissalemer Antoni Amengual.

Any 1574

A Guatemala, el soldat Bernal Díaz del Castillo acaba d'escriure el seu llibre "Historia Verdadera de la Conquista de la Nueva España".

Any 1582

Mor Johann Reusch, compositor

Any 1593

Giordano Bruno és empresonat en el palau del Sant Ofici a Roma


Any 1594

Enric IV és coronat com a Rei de França.

Any 1608

Mor Henri de Bourbon, duc de Montpensier

27 de febrer de 1610

L'Audiència de Guatemala, per tal d'accelerar la conquesta de Talamanca, la separa administrativament de Costa Rica i la converteix en la província de Duy o Mexicanos.

Gonzalo Vázquez de Coronat és nomenat governador de la mateixa.

Any 1611

Mor Pietro Fachetti, pintor

Any 1630

Neix Roche Brasiliano, pirata neerlandès.

27 de febrer de 1641

Mor Pau Claris, polític i eclesiàstic, President de la Generalitat de Catalunya.

27 de febrer de 1642

L'alcudienc Bernadí Benajam és assassinat a la Quartera de Ciutat de Mallorca.

Any 1653

Mor Diego López Pacheco Cabrera y Bobadilla , marquès de Villena i virrei de la Nova Espanya

Any 1655

Mor Francesco Molin, dogo venecià


Any 1658

Mor Adolf Frederic I duc de Mecklenburg-Schwerin

Any 1662

Mor Pedro Porter y Casanate, almirall i explorador aragonès al servei de Castella

Any 1670

Els Angelets de la Terra s'apoderen de la vila d'Arles (Vallespir)


27 de febrer de 1705

Joan Sureda finança una festa en el Born amb motiu de la coronació de Felipe V de Borbó. Hi participa la Confraria de Sant Jordi.

Any 1706

Mor John Evelyn, escriptor i jardiner britànic (n. 1620).

Any 1712

Mor Muazzam Bahadur Shah, gran mogol
   
27 de febrer de 1715

El virrei Josep Antoni Rubí i Boixadors posa Ciutat  de Mallorques en estat de defensa contra els Borbons i ordena desocupar els ravals de la Porta Pintada, de la Porta de Jesús i de la Porta de Sant Antoni.

Any 1719

Mor Giovanni Ernesto di Nassau-Weilburg

Any 1732

Mor Giacomo Serpotta, escultor

Any 1733

Mor Tarquinio Grassi, pintor

Any 1738

Mor Ranieri del Pace,pintor

Any 1756

Mor Matteo Bonechi, pintor

Any 1757

Mor Pier Francesco Guala, pintor

Any 1759

Mor Jacob Theodor Klein, botànic i matemàtic

Any 1766

Neix al Regne Unit, Thomas Robert Malthus, economista anglès, creador del maltusianisme

Any 1767

Pragmàtica sanció de Carlos III d'Espanya pel que s'expulsa als jesuïtes de tots els dominis de la Monarquia espanyola.

Any 1775

Mor Domingo Maria Ripoll, poeta espanyol.

Any 1782

Mor en acció de guerra en el setge a Gibraltar, José Cadalso, escriptor espanyol precursor del romanticisme.

Any 1784

Mor el Comte de Saint Germain, aristòcrata francès (n. 1710).

Any 1791

Neix Vincenzo Tineo, botànic italià.

Any 1793

Neix Baldomero Espartero, militar i polític espanyol.

Revolta contra els francesos de la ciutat de València

27 de febrer de 1795

Divendres. Miquel Ferrer Bauçà és ordenat sacerdot trinitari pel bisbe Bernat Nadal Crespí.

Any 1799

Neix Frederick Catherwood, explorador, dibuixant, arquitecte i fotògraf britànic.
   
Neix Edward Belcher, explorador britànic.

Any 1800

Mor Adelaida de França, aristòcrata francesa.

Any 1801

Espanya declara a Portugal la Guerra de les Taronges.

Any 1805

Mor Giambattista Cimador, compositor

Any 1807

El mariner Alejandro Malaspina dóna compte al virrei de Buenos Aires d'haver practicat un reconeixement de la Terra del Foc i de la costa patagónica i explorat els rius Santa Cruz i Gallegos.

Neix Henry Wadsworth Longfellow, poeta nord-americà.
   
Any 1811

En la Banda Oriental (actual Uruguai) un grup de revolucionaris decideixen emprendre les primeres accions contra la Corona d'Espanya que tindran lloc l'endemà amb l'episodi conegut com el Crit de Asencio.
   
Any 1812

En el llogaret de Rosario (Argentina), el general i advocat Manuel Belgrano, hissa per primera vegada la bandera argentina.

Any 1814

Mor Jean Louis Ebénézer Reynier, general de Napoleó

Any 1821

Mor Wilhelm I. von Hessen-Kassel, príncep elector

Mor Gottlieb Conrad Christian Storr, naturalista

Any 1822

Mor John Borlase Warren, naturalista

Any 1823

Neix Ernest Renan, filòsof i historiador francès.

Any 1827

Mor Simón de Rojas, botànic .
   
Any 1829

La Gran Colòmbia derrota als exèrcits invasors del Perú en la Batalla de Tarqui

Any 1830

Mor Gaspare Landi,pintor

Any 1833

Neix Leandro Valle, militar i diputat liberal mexicà.

Any 1834

Mor  Jean-Baptiste Wicar,pintor

Any 1837

Mor Angelo Viva, escultor
   
Any 1843

A Guinea Equatorial una expedició espanyola realitza l'ocupació efectiva de l'illa de Fernando Poo (Bioko).
   
Any 1844

La República Dominicana guanya la seva independència d'Haití. El general Pedro Santana és designat president. És la primera vegada que s'utilitza aquest nom per referir-se a la mitjana illa.

Mor Domingo Nieto, militar, polític i president peruà (n.1803).

Any 1845

Neix Ricardo Bellver, escultor espanyol.

Any 1846

Neix a Tonila, Jalisco, Maria Refugio Barragán, poetessa i dramaturga.


Any 1848

Neix Sir Hubert Parry, compositor britànic.
   
Any 1853

A Espanya s'inaugura la primera locomotora, a la qual es va denominar Espanyola.

Mor Paul Friedrich August von Oldenburg, gran duc

Any 1854

Mor Félicité Robert de Lamennais, filòsof i teòleg francès.
   
Any 1855

L'Istme de Panamà s'erigeix ​​en Estat federal mitjançant un acte addicional a la Constitució de Panamà.

Any 1856

Decret del Congrés Constitucional de Costa Rica, que autoritza organitzar un exèrcit i establir un emprèstit nacional per a despeses de guerra.

Any 1863

Neix Tomás Cullen, advocat i polític argentí

Neix Joaquim Sorolla, pintor valencià.
   
Any 1864

Les forces republicanes de don Gregorio Méndez Magaña, després de tres dies d'atac a la plaça de San Juan Bautista (avui Villahermosa) Tabasco, aconsegueixen prendre-la i desallotgen els imperialistes francesos que s'havien possessionat d'ella.
   
Any 1874

A San Lorenzo (Cuba), un grup d'espanyols assassina al general Céspedes (líder independentista de Cuba) a la seva finca, on s'havia refugiat després de ser destituït per la Cambra com a president. En el seu lloc es nomena a Salvador Cisneros Betancourt.
   
Any 1879

A la República Dominicana, Cesáreo Guillermo i Bastardo inicia el seu segon mandat com a president.
   
Xile ocupa la ciutat boliviana d'Antofagasta.
   
Any 1880

A Arica (Xile), en el marc de la Guerra del Pacífic, es lliura un combat naval. En ell mor el comandant Manuel Thompson.

És designat Bernardo Augusto Thiel com a Bisbe de Costa Rica.

Any 1881

A Sud-àfrica, les tropes britàniques derroten als bóers.

Any 1882

Neix José Vasconcelos, educador i filòsof mexicà.

Any 1884

A Londres, Paul Kruger, president de la República de Sud-àfrica, signa un tractat que torna la plena independència a la província de Transvaal, en aquells moments en autogovern sota vigilància britànica.

Any 1887

Mor Alexander Borodin, compositor rus.

Any 1894

Mor Dámaso Zabalza, compositor i pianista espanyol.

Any 1895

Neix Rodolfo Llopis, dirigent socialista espanyol.

Any 1897

Neix Manuel Gómez Morin, polític mexicà, fundador del Partit Acció Nacional (Mèxic)
   
Any 1900

A Londres, la Conferència dels Sindicats Socialistes funda el Partit Laborista britànic.
   
Any 1901

A Transvaal (Sud-àfrica) fracassa la Conferència de Pau.

Any 1902

Neix John Steinbeck, escriptor nord-americà, premi Nobel de Literatura en 1962.

Any 1903

Es realitzen les primeres proves telefòniques entre Cadis i Madrid, establint comunicació directa amb el Palau Reial.

   
Any 1904

En el llac Baikal els russos conclouen l'estesa d'una via fèrria sobre el gel.
   
Any 1905

L'escriptor rus Màxim Gorki és alliberat sota fiança i exiliat a Riga.
   
Any 1908

A Espanya es crea l'Institut Nacional de Previsió.
   
Any 1909

A Espanya dimiteix el general Primo de Rivera, ministre de la Guerra.

Any 1910

Rogatives per la pluja a Monti-sion (Palma)
   
Any 1912

El governador britànic de Sudan, Herbert Kitchener, s'inaugura el ferrocarril entre Khartum i El-Obeid, de 375 km de longitud.

Neix Lawrence Durrell, escriptor i novel·lista britànic.
   
Any 1916

A Barcelona s'inaugura la plaça de toros anomenada "la Monumental", amb capacitat per a 23 000 espectadors.
   
Any 1917

A Petrograd (Sant Petersburg) es produeix una insurrecció popular que segueix a les manifestacions de protesta contra la fam, la carestia i els reclutaments forçosos.

Neix John Connally, polític nord-americà.
   
Any 1918

A la Unió Soviètica, Lleó Trotsky crea l'Exèrcit Roig.
   
Any 1919

A San Salvador un incendi destrueix el Palau Municipal.
   
A Finlàndia, la Dieta proclama la instauració de la República.
   
Any 1920

A la República de Weimar s'estrena El Gabinet del doctor Caligari, de Robert Wiene, mostra cinematogràfica de l'expressionisme alemany.

Any 1922

Neix  Fernando José Trejos Escalante, metge i polític costarriqueny
   
Any 1924

A Barcelona, ​​una nevada causa diverses morts; se suspèn el servei de tramvies, i s'interrompen les comunicacions telefòniques i telegràfiques interurbanes.

Neix Pàtria Mirabal, activista política dominicana

Any 1925

Neix Marin Constantin, director d'orquestra i compositor romanès

Any 1926

Neix Manuel Antín, cineasta argentí.
   
Neix David Hunter Hubel, metge canadenc-nord-americà, premi Nobel de Medicina el 1981.
   
Neix Jorge Kaplan, metge cirurgià i polític xilè (m. 2009).
   
Neix Martha Mercader, escriptora argentina

Any 1928

Neix Ramon Valls Plana, filòsof espanyol.

Mor Juan Vázquez de Mella, polític i escriptor espanyol.

Any 1931

Neix Graciela Fernández Meijide, activista i política argentina.
   
Any 1933

A Berlín s'incendia el parlament (Edifici del Reichstag).

Any 1934

Neix N. Scott Momaday, escriptor nord-americà.
   
Neix Ralph Nader, activista i advocat nord-americà

Mor Josep Llimona, escultor català

Any 1936

Mor Ivan Petrovich Pavlov, fisiòleg rus, premi Nobel de Medicina el 1904.

Mor Ras Mulugeta Yeggazu Yeggazu, militar i ministre etíop

Mor assassinat l'obrer falangista José Rodríguez Santana a Vallecas.

El govern clausura el local de Falange Espanyola
   
Any 1937

La dictadura de Franco restableix la Marxa de Granaders com a himne nacional i, estableix com a oficials, el Cara al sol, Oriamendi i l'Himne de la Legió.
   
Any 1939

En carta datada a Collonges-sous-Salève (França) i dirigida al President de les Corts, Martínez Barrio, pel President de la República, Manuel Azaña, dimiteix.

França i Anglaterra reconeixen com a legítima a la dictadura del general Franco. Des del començament de la Guerra civil espanyola es comptabilitzen a Catalunya 1,3  milions de refugiats. Només a Barcelona hi havia 0,5 milions. A partir l'1 de març podran evacuar diàriament unes 5000 persones.

Mor Nadejda Krúpskaia, revolucionària russa, vídua de Lenin.
   
Any 1940

Es descobreix l'isòtop carboni-14

Mor Paolo Ravazzoli, sindicalista de l'oposició d'esquerra a Itàlia, i més tard socialista
   
Any 1941

A Londres, la Cambra dels Comuns expressa de manera unànime la seva confiança en Winston Churchill.

Mor James Joyce, escriptor irlandès (n. 1882).

Mor Mario Fregonara, feixista, en combat
   
Any 1942

Batalla del mar de Java: important victòria japonesa que condemna la defensa de les Índies Orientals Neerlandeses.
   
Anglaterra torna a Veneçuela l'Illa de Patos, reconeixent la jurisdicció del golf de Paria.
   
El mariscal Philippe Pétain garanteix als Estats Units que la flota francesa no caurà en mans alemanyes.
   
Incursió dels comandaments aliats a Bruneval (França).

Neix Robert H. Grubbs, científic nord-americà, premi Nobel de Química en 2005.
   
Any 1943

Bastia (Còrsega) és ocupada pels aliats.
   
En empreses alemanyes comencen a aturar-se i deportar als empleats jueus.

Neix Morten Lauridsen, compositor nord-americà.

Mor Kostis Palamas, poeta grec.

Any 1944

Mor Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
   
Any 1945

A Filipines, el general nord-americà MacArthur nomena el president titella Sergio Osmeña.

Moren Leo Morellini, Piero i Luigi Foroni Bosatelli a la batalla de Fabbrico

Complerta la sentència, dictada pels tribunals militars franquistes, contra 16 guerrillers que es van infiltrar per la frontera pirinenca.
   
Any 1946

El Govern francès tanca les fronteres amb Espanya.

Any 1947

Neix Giuseppe Bertolucci, cineasta i guionista italià.

Neix Adriana Delpiano, política xilena.
   
Any 1950

Es constitueix al Regne Unit el segon Govern laborista de Clement Attlee.

Neix Enrique Torres, escriptor, dramaturg i productor argentí
   
Any 1952

A Santiago de Xile es funda la Universitat Tècnica de l'Estat de Xile, avui Universitat de Santiago de Xile.

Mor Augusto Castrucci sindicalista ferroviari
   
Any 1954

El president egipci Muhammad Naguib recupera el poder, del qual havia estat desposseït pel Consell Militar de la Revolució dirigit per Gamal Abdel Nasser, qui continua com a president del Consell de Ministres.

Neix María Elvia Amaya Araujo, política i empresària mexicana.

Neix Enrique Norten, arquitecte mexicà.

Any 1955

Mor Fructuós Gelabert, cineasta i fotògraf

Any 1957

Agustín Muñoz Grandes és nomenat capità general de l'exèrcit espanyol.
   
Any 1962

A l'Índia, el Partit del Congrés guanya les eleccions generals, i assoleix 354 dels 494 escons del Parlament.

Mor Gastone Gambara, general feixista i criminal de guerra, condemnat a una pena mínima de presó (n. 1890).

Mor Ricardo Moizo, general feixista

Any 1963

Neix Pablo De Santis, escriptor argentí.

Mor Makonnen Endelkachew, militar i primer ministre etíop

Any 1964

El govern italià demana ajuda per salvar la Torre inclinada de Pisa de l'ensorrament.
   
Any 1965

Amb l'aprovació del President Lyndon B. Johnson, l'aviació i artilleria nord-americà inicien l'escalada en la guerra contra Vietnam del Nord.
   
El Ministeri d'Informació espanyol retira el carnet de corresponsal estranger a l'enviat del diari francès Le Monde, per la seva informació sobre els disturbis universitaris.
   
Any 1967

Antigua i Barbuda decreten la seva bandera nacional.

Any 1968

Mor Manuel Giménez Fernández, ministre de la II República espanyola.

Any 1970

Mor Salvador Reyes, escriptor i periodista xilè.
   
Any 1971

A Cali (Colòmbia), a causa de greus disturbis, es declara l'estat de setge a tot el territori nacional.
   
A la costa oriental del Brasil, una marea viva i les inundacions provocades per ella ocasionen 50 víctimes mortals.
   
Any 1973

A la ciutat nord-americana de Wounded Knee (Dakota del Sud) una revolta armada de 200 indis presa a 11 blancs com a ostatges.
   
Any 1974
   
A Etiòpia es realitza una revolta militar contra el Govern, que presenta la seva dimissió a l'emperador Haile Selassie.
   
Dimiteix el Govern francès de Pierre Messmer.
   
A la Província de Còrdova (Argentina), succeeix el Navarrazo: el cap policial deposa al govern constitucional de Ricardo Obregón Cano amb l'anuència del Govern nacional.

Veneçuela: És declarat parc nacional Las Tetas de Maria Guevara a l'illa Margarita (Veneçuela)


Any 1975

Segrest a Berlín de Peter Lorenz, cap del CDU berlinès.


27 de febrer de 1976

Proclamació de la República Àrab Saharaui Democràtica.

Any 1977

Neix James Wan, cineasta australià.

Mor John Dickson Carr, escriptor nord-americà.

Any 1979

A Bogotà (Colòmbia), guerrillers del M-19 (Moviment 19 d'abril) assalten i ocupen l'ambaixada de la República Dominicana durant una recepció diplomàtica per celebrar la festa nacional d'aquest país.
   
Any 1981

En totes les capitals espanyoles es realitzen manifestacions multitudinàries en suport del sistema democràtic i en rebuig de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer.
   
Any 1983

Els parlamentaris del partit Herri Batasuna perden tots els drets al Parlament basc a no anar a prendre possessió dels seus càrrecs.

Any 1984

El Govern de Mauritània reconeix a la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
   
Any 1985

A Àustria, la policia descobreix una àmplia xarxa de tràfic de fetus per a la seva utilització en la indústria cosmètica.

Mor Henry Cabot Lodge, Jr., polític nord-americà.
   
Any 1988

A Cantàbria i Astúries es registren fortes nevades, amb incomunicació de nombrosos pobles.
   
Any 1989

A Caracas s'inicien una sèrie de manifestacions i saquejos -coneguts com el Caracazo-, després de la implantació d'un paquet de mesures econòmiques pel Govern del socialdemòcrata Carlos Andrés Pérez amb supervisió del FMI (Fons Monetari Internacional). Es suspenen les garanties constitucionals, es declara un toc de queda i s'encarrega la repressió a l'exèrcit. Hi ha milers de morts, encara sense xifra exacta.

Mor Konrad Lorenz, naturalista austríac.

Mor Paul Oswald Ahnert, astrònom
   
Any 1991

El president Bush anuncia la fi de les hostilitats en la Guerra del Golf i commina a l'Iraq a que accepti les dotze resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU.
   
Any 1995

Luis Roldán és conduït amb avió des de Bangkok a Madrid , via Roma, pel grup policial especial encarregat de la seva recerca, després 305 dies de fuga per diversos continents.

Any 1997

Entra en vigor a Irlanda la primera llei de divorci, aprovada per referèndum el 1995 per escàs marge de vots.

La jutge Palacios dicta ordre de detenció contra Javier de la Rosa sota fiança de 400 milions.

El Tribunal de Comptes descobreix un forat de 50.950 milions a la Junta de Castella i Lleó.

Vist per a sentència el Cas Rumasa. El fiscal demana 12 anys de presó i una indemnització de 677.500 milions.

Any 1998

Mor George H. Hitchings, metge nord-americà, premi Nobel de Medicina en 1988

Alliberats els dos missioners i el farmacèutic espanyols segrestats a Sierra Leone.

El "cas Tous" es tanca amb 11.125.000 en indemnitzacions.

Mario Conde ingressa a la presó d'Alcalá Meco condemnat a quatre anys i mig pel cas Argentia Trust.

La Secretaria d'Estat de Comerç elabora un "codi ètic" per evitar els abusos del sector.

27 de febrer de 1999

L'empresari José María Ruiz-Mateos i Jiménez de Tejada, nascut a Rota (Cadis), és detingut per la policia a Granada, acusat de set causes penals.

Any 2001

Mor José García Nieto, escriptor i poeta espanyol

El secretari de Finances del PSOE era l'apoderat del compte a Suïssa de Filesa.


Any 2003

Mor Wolfgang Larrazábal, politic veneçolà

Els novaiorquesos trien el projecte de l'arquitecte Daniel Libeskind per reconstruir el World Trade Center.

Bill Gates lidera el rànquing per novè any consecutiu a la llista de les majors fortunes del món que elabora la revista "Forbes".

El Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia (TPII), condemna a 11 anys de presó a Biljana Plavsic, ex-presidenta de la República Sèrbia de Bòsnia, per crims contra la humanitat.
   
Any 2004

A Espanya, Juan Costa (ministre de Ciència i Tecnologia), anuncia la instal·lació en aquest país del major superordinador d'Europa.

Mor Paul Sweezy, economista nord-americà.

En el Japó es condemna a Shomo Asahara, fundador de la secta "La Veritat Suprema", a morir a la forca.

Moren dos manifestants a Caracas, durant una protesta contra el president Hugo Chávez.

Any 2005

ETA fa esclatar una petita bomba en una residència per a empleats del BBVA, a Villajoiosa.


Any 2006

Mor Clarence Max Fowler, fisic

Any 2007

Els talibans ataquen a l'Afganistan la base militar nord-americana de Bagram quan es trobava al seu interior el vicepresident nord-americà, Dick Cheney, que va resultar il·lès, causant la mort a unes 15 persones.

Roben dos quadres de Picasso (Maya a la poupée (1938) i Jacqueline (1961)) a casa de la seva néta Diana.

Mor Bernd Freytag von Loringhoven, general alemany, antic ocupant del búnquer de Hitler

Mor Fred Basolo, químic

Any 2008

Quatre parlamentaris colombians són alliberats per les FARC després de sis anys de segrest amb la mediació del president de Veneçuela, Hugo Chávez.


Any 2009

Mor Manea Mănescu, polític romanès
   
27 de febrer de 2010


L'exlíder d'ERC i membre de CDC, Àngel Colom, ha arribat a un acord per tornar els 75.000 euros que va percebre de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet per pagar les despeses del PI

L'ensorrament d'un mur de la presó de Chillán, al sud de Santiago de Xile, a causa del fort sisme que ha sacsejat aquest matí la regió ha permès la fugida de 209 interns de la presó

El presumpte líder d'ETA, Ibon Gogeaskoextea, ha estat detingut en una operació de la Guàrdia Civil i la policia francesa al costat de Beñat Aguinagalde i Gregorio Jiménez Morales a la regió normanda de Cahan

Moren quatre persones i tretze més han quedat ferides a l'atemptat suïcida amb cotxe bomba perpetrat contra una comissaria de la ciutat pakistanesa de Karak

Moren 795 persones a causa d'un sisme de 8,8 graus que afectà Xile

A Xile a les 03:34 (hora local), un fort terratrèmol d'una magnitud de 8,8 graus, sacseja el país. La tragèdia produeix prop de 530 morts, milions de damnificats i nombrosos danys materiales.6
   
En el Japó, un terratrèmol de 7,3 graus en l'escala de Richter a les 5:30 (hora local) sacseja el sud del país afectant les illes d'Okinawa, Amami i Tokara.

A l' Argentina, un sisme d'una magnitud de 6,1 en l'escala de Richter, amb epicentre a 15 km de la ciutat de Salta, produeix dos morts, alguns ferits i lleus danys materials.
  

27 de febrer de 2011


Quatre persones han aparegut decapitades en el monument a Cristòfor Colom a la ciutat de Nuevo Laredo, estat de Tamaulipas amb un missatge dirigit pel que sembla al Càrtel del Golf',

La ciutat libia de Zawiya, situada a només 50 quilòmetres a l'oest de la capital, Trípoli es troba sota control rebel

Dimiteix el primer ministre de Tunísia, Mohammad Ghannouchi.

Les forces de l'oposició libies van anuncien la seva intenció de crear un Consell Nacional amb representants de totes les zones alliberades del país.

El primer ministre de Tunis, Mohamed Ghannouchi, anuncia la seva dimissió després que prop de 50.000 manifestants en la plaça de la Kasba expressin el seu rebuig a la continuació del Govern interí.

Moren sis assaltants en un atac a una de les residències del president de la República Democràtica del Comgo , Joseph Kabila, a la capital Kinshasa.

Dimiteix la ministra d'exteriors francesa Alliot-Marie, crticada per la seva'estreta relació amb l'enderrocat president tunisià, Zine al-Abidine Ben Ali.

Milers de persones es  manifesten en ciutats de tot EEUU per a expressar el seu suport als sindicats de Wisconsin en la batalla contra una mesura que limita els drets laborals per a reduir el dèficit estatal

Mehdi Karrubi and Mir Hosein Musavi, han estat arrestats temporalment després d'encoratjar a la població perquè tornés a manifestar-se contra el règim presidit per Mahmud Ahmadineyad.

Mor Moacyr Scliar, escriptor brasiler (n. 1937).

Mor Necmettin Erbakan, politic turc

Any 2012

Al Iemen, Abd Rabbuh Mansur al-Hadi assumeix la presidència acabant amb el govern autocràtic de Ali Abdullah Saleh que va durar 33 anys en aquest país.


Any 2013

Mor Stéphane Hessel, diplomàtic, escriptor, i militant polític francès (n. 1917).
   
Mor Adolfo Zaldívar, polític, advocat i catedràtic xilè.


Any 2014

Mor Huber Matos Benítez, revolucionari cubà anticomunista




  
  
   
  
   
   
   
  
  
  
  
   
 
 
   
   
 





.