Efemèrides del 27 de febrer
Any 720 a. C
.
A Xina, Confuci registra el primer d'una llista de 36 eclipsis
solars
27 de febrer del 36 AC
Segons Jocs del Equiria en
honor de Mart
Any 272
Neix Constantí I el Gran, emperador romà
entre 306 i 337
27 de febrer del 380
L'emperador Teodosi I dicta
l'Edicte de Tessalònica on es decreta el catolicisme com la religió oficial de
l'Imperi romà.
27 de febrer del 425
L'emperador Teodosi II funda
la Universitat de Constantinopla, a instàncies de la seva muller Eudòcia
Augusta.
27 de febrer del 483
Mor Simplici,papa
27 de
febrer del 802
Mor Egino, bisbe de Verona
27 de febrer de 1149
Mor Lluc de Messina, abat del
monestir del Santíssim Salvador de Messina
27 febrer 1172
Mor a Múrcia el monarca valencià Ibn Mardanix.
27 de febrer
de 1247
El sarraí Ibrahim Aben Abdellà és redimit per Pere de
Torrella.
27 de febrer de
1251
Mor Tommaso I d'Aquino, capità genera de Sicília
27 de febrer
de 1284
Carles I d'Anjou és coronat rei de França pel Papa Climent
IV.
27 de febrer de 1291
Guillem Adrover queda establert a unes
cases i corral vora de la Drassana.
27 de febrer de 1320
Es
cobren els serveis fets al castell d'Alaró per Valentí Portaví, que cobra pels
claus posat per a penjar els escuts, Massot Boí, per aportar materials diversos,
i Joan Malla per la compra d'armes.
27 de febrer de 1351
Restitueixen a Ferrer Aragonès 400 lliures de l'herència materna
confiscada per haver fet costat a Jaume III.
27 de febrer de
1355
Cília Moragues compra la meitat de Son Guillem Moragues a
Berenguera, esposa de Bernat Sunyer
27 de febrer de 1386
Que algú
no gos portar o fer portar en las terres del Solda de Babilonia robes o
mercaderíes algunes. Fol. 8. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria
de la Governació.
27 de febrer de 1412
Mor Guillem Arnau
de Bellera, governador de València i partidari del comte d'Urgell a la batalla
de Cudol
27 de febrer de 1415
Mor Elionor de Castella i de
Manuel
27 de febrer de 1482
Conquesta d'Alhama
27 de
febrer de 1483
Mor Guillem VIII de Montferrat
Any
1500
Neix João de Castro, aristòcrata portuguès
27 de febrer de
1507
Capturat Simone Arrigoni, bandoler de la Valsassina
27 de
febrer de 1508
Mor James Stewart duc de Rothesay
27 de febrer
de 1511
Crudel Joibe Grasse: Revolta del Dijous Llarder en el
Friül
27 de febrer de 1537
Fundació del Reial Cos d'Infanteria de
Marina espanyol, el més antic del món.
27 de febrer de 1558
Mor
Cunegunda de Brandeburg-Bayreuth, princesa
Any 1560
James
Hamilton, actuant com a governador d'Escòcia i en el marc de la Reforma
Escocesa, signa amb els anglesos el Tractat de Berwick per actuar conjuntament
en l'expulsió dels francesos de Escocia.
27 de febrer de 1571
Mor Albertí Dameto Descatlar, espós en terceres núpcies de Lucrècia
Cotoner.
27 de febrer de 1572
Es dicta manament de captura del
bandoler binissalemer Antoni Amengual.
Any 1574
A Guatemala, el
soldat Bernal Díaz del Castillo acaba d'escriure el seu llibre "Historia
Verdadera de la Conquista de la Nueva España".
Any 1582
Mor
Johann Reusch, compositor
Any 1593
Giordano Bruno és empresonat
en el palau del Sant Ofici a Roma
Any 1594
Enric IV és coronat
com a Rei de França.
Any 1608
Mor Henri de Bourbon, duc de
Montpensier
27 de febrer de 1610
L'Audiència de Guatemala, per
tal d'accelerar la conquesta de Talamanca, la separa administrativament de Costa
Rica i la converteix en la província de Duy o Mexicanos.
Gonzalo Vázquez
de Coronat és nomenat governador de la mateixa.
Any 1611
Mor
Pietro Fachetti, pintor
Any 1630
Neix Roche Brasiliano, pirata
neerlandès.
27 de febrer de 1641
Mor Pau Claris, polític i
eclesiàstic, President de la Generalitat de Catalunya.
27 de febrer de
1642
L'alcudienc Bernadí Benajam és assassinat a la Quartera de Ciutat
de Mallorca.
Any 1653
Mor Diego López Pacheco Cabrera y Bobadilla
, marquès de Villena i virrei de la Nova Espanya
Any 1655
Mor
Francesco Molin, dogo venecià
Any 1658
Mor Adolf Frederic I
duc de Mecklenburg-Schwerin
Any 1662
Mor Pedro Porter y Casanate,
almirall i explorador aragonès al servei de Castella
Any 1670
Els
Angelets de la Terra s'apoderen de la vila d'Arles (Vallespir)
27 de
febrer de 1705
Joan Sureda finança una festa en el Born amb motiu de la
coronació de Felipe V de Borbó. Hi participa la Confraria de Sant
Jordi.
Any 1706
Mor John Evelyn, escriptor i jardiner britànic (n.
1620).
Any 1712
Mor Muazzam Bahadur Shah, gran mogol
27
de febrer de 1715
El virrei Josep Antoni Rubí i Boixadors posa Ciutat de Mallorques en
estat de defensa contra els Borbons i ordena desocupar els ravals de la Porta
Pintada, de la Porta de Jesús i de la Porta de Sant Antoni.
Any
1719
Mor Giovanni Ernesto di Nassau-Weilburg
Any 1732
Mor
Giacomo Serpotta, escultor
Any 1733
Mor Tarquinio Grassi,
pintor
Any 1738
Mor Ranieri del Pace,pintor
Any
1756
Mor Matteo Bonechi, pintor
Any 1757
Mor Pier Francesco
Guala, pintor
Any 1759
Mor Jacob Theodor Klein, botànic i
matemàtic
Any 1766
Neix al Regne Unit, Thomas Robert Malthus,
economista anglès, creador del maltusianisme
Any 1767
Pragmàtica
sanció de Carlos III d'Espanya pel que s'expulsa als jesuïtes de tots els
dominis de la Monarquia espanyola.
Any 1775
Mor Domingo Maria
Ripoll, poeta espanyol.
Any 1782
Mor en acció de guerra en el
setge a Gibraltar, José Cadalso, escriptor espanyol precursor del
romanticisme.
Any 1784
Mor el Comte de Saint Germain, aristòcrata
francès (n. 1710).
Any 1791
Neix Vincenzo Tineo, botànic
italià.
Any 1793
Neix Baldomero Espartero, militar i polític
espanyol.
Revolta contra els francesos de la ciutat de València
27
de febrer de 1795
Divendres. Miquel Ferrer Bauçà és ordenat sacerdot
trinitari pel bisbe Bernat Nadal Crespí.
Any 1799
Neix Frederick
Catherwood, explorador, dibuixant, arquitecte i fotògraf britànic.
Neix Edward Belcher, explorador britànic.
Any 1800
Mor
Adelaida de França, aristòcrata francesa.
Any 1801
Espanya declara
a Portugal la Guerra de les Taronges.
Any 1805
Mor Giambattista
Cimador, compositor
Any 1807
El mariner Alejandro Malaspina dóna
compte al virrei de Buenos Aires d'haver practicat un reconeixement de la Terra
del Foc i de la costa patagónica i explorat els rius Santa Cruz i
Gallegos.
Neix Henry Wadsworth Longfellow, poeta nord-americà.
Any 1811
En la Banda Oriental (actual Uruguai) un grup de
revolucionaris decideixen emprendre les primeres accions contra la Corona
d'Espanya que tindran lloc l'endemà amb l'episodi conegut com el Crit de
Asencio.
Any 1812
En el llogaret de Rosario (Argentina), el
general i advocat Manuel Belgrano, hissa per primera vegada la bandera
argentina.
Any 1814
Mor Jean Louis Ebénézer Reynier, general de
Napoleó
Any 1821
Mor Wilhelm I. von Hessen-Kassel, príncep
elector
Mor Gottlieb Conrad Christian Storr, naturalista
Any
1822
Mor John Borlase Warren, naturalista
Any 1823
Neix
Ernest Renan, filòsof i historiador francès.
Any 1827
Mor Simón de
Rojas, botànic .
Any 1829
La Gran Colòmbia derrota als
exèrcits invasors del Perú en la Batalla de Tarqui
Any 1830
Mor
Gaspare Landi,pintor
Any 1833
Neix Leandro Valle, militar i
diputat liberal mexicà.
Any 1834
Mor Jean-Baptiste
Wicar,pintor
Any 1837
Mor Angelo Viva, escultor
Any
1843
A Guinea Equatorial una expedició espanyola realitza l'ocupació
efectiva de l'illa de Fernando Poo (Bioko).
Any 1844
La
República Dominicana guanya la seva independència d'Haití. El general Pedro
Santana és designat president. És la primera vegada que s'utilitza aquest nom
per referir-se a la mitjana illa.
Mor Domingo Nieto, militar,
polític i president peruà (n.1803).
Any 1845
Neix Ricardo Bellver,
escultor espanyol.
Any 1846
Neix a Tonila, Jalisco, Maria Refugio
Barragán, poetessa i dramaturga.
Any 1848
Neix Sir Hubert
Parry, compositor britànic.
Any 1853
A Espanya s'inaugura la
primera locomotora, a la qual es va denominar Espanyola.
Mor Paul
Friedrich August von Oldenburg, gran duc
Any 1854
Mor Félicité
Robert de Lamennais, filòsof i teòleg francès.
Any
1855
L'Istme de Panamà s'erigeix en Estat federal mitjançant un acte
addicional a la Constitució de Panamà.
Any 1856
Decret del Congrés
Constitucional de Costa Rica, que autoritza organitzar un exèrcit i establir un
emprèstit nacional per a despeses de guerra.
Any 1863
Neix Tomás
Cullen, advocat i polític argentí
Neix Joaquim Sorolla, pintor
valencià.
Any 1864
Les forces republicanes de don Gregorio
Méndez Magaña, després de tres dies d'atac a la plaça de San Juan Bautista (avui
Villahermosa) Tabasco, aconsegueixen prendre-la i desallotgen els
imperialistes francesos que s'havien possessionat d'ella.
Any
1874
A San Lorenzo (Cuba), un grup d'espanyols assassina al general
Céspedes (líder independentista de Cuba) a la seva finca, on s'havia refugiat
després de ser destituït per la Cambra com a president. En el seu lloc
es nomena a Salvador Cisneros Betancourt.
Any 1879
A la
República Dominicana, Cesáreo Guillermo i Bastardo inicia el seu segon mandat
com a president.
Xile ocupa la ciutat boliviana d'Antofagasta.
Any 1880
A Arica (Xile), en el marc de la Guerra del Pacífic, es
lliura un combat naval. En ell mor el comandant Manuel Thompson.
És
designat Bernardo Augusto Thiel com a Bisbe de Costa Rica.
Any
1881
A Sud-àfrica, les tropes britàniques derroten als bóers.
Any
1882
Neix José Vasconcelos, educador i filòsof mexicà.
Any
1884
A Londres, Paul Kruger, president de la República de Sud-àfrica,
signa un tractat que torna la plena independència a la província de Transvaal,
en aquells moments en autogovern sota vigilància britànica.
Any
1887
Mor Alexander Borodin, compositor rus.
Any 1894
Mor
Dámaso Zabalza, compositor i pianista espanyol.
Any 1895
Neix
Rodolfo Llopis, dirigent socialista espanyol.
Any 1897
Neix Manuel
Gómez Morin, polític mexicà, fundador del Partit Acció Nacional (Mèxic)
Any 1900
A Londres, la Conferència dels Sindicats Socialistes funda
el Partit Laborista britànic.
Any 1901
A Transvaal
(Sud-àfrica) fracassa la Conferència de Pau.
Any 1902
Neix John
Steinbeck, escriptor nord-americà, premi Nobel de Literatura en 1962.
Any
1903
Es realitzen les primeres proves telefòniques entre Cadis i Madrid,
establint comunicació directa amb el Palau Reial.
Any
1904
En el llac Baikal els russos conclouen l'estesa d'una via fèrria
sobre el gel.
Any 1905
L'escriptor rus Màxim Gorki és
alliberat sota fiança i exiliat a Riga.
Any 1908
A Espanya es
crea l'Institut Nacional de Previsió.
Any 1909
A Espanya
dimiteix el general Primo de Rivera, ministre de la Guerra.
Any
1910
Rogatives per la pluja a Monti-sion (Palma)
Any
1912
El governador britànic de Sudan, Herbert Kitchener, s'inaugura el
ferrocarril entre Khartum i El-Obeid, de 375 km de longitud.
Neix
Lawrence Durrell, escriptor i novel·lista britànic.
Any 1916
A
Barcelona s'inaugura la plaça de toros anomenada "la Monumental", amb capacitat
per a 23 000 espectadors.
Any 1917
A Petrograd (Sant
Petersburg) es produeix una insurrecció popular que segueix a les manifestacions
de protesta contra la fam, la carestia i els reclutaments forçosos.
Neix
John Connally, polític nord-americà.
Any 1918
A la Unió
Soviètica, Lleó Trotsky crea l'Exèrcit Roig.
Any 1919
A San
Salvador un incendi destrueix el Palau Municipal.
A Finlàndia, la
Dieta proclama la instauració de la República.
Any 1920
A la
República de Weimar s'estrena El Gabinet del doctor Caligari, de Robert Wiene,
mostra cinematogràfica de l'expressionisme alemany.
Any 1922
Neix
Fernando José Trejos Escalante, metge i polític costarriqueny
Any
1924
A Barcelona, una nevada causa diverses morts; se suspèn el servei
de tramvies, i s'interrompen les comunicacions telefòniques i telegràfiques
interurbanes.
Neix Pàtria Mirabal, activista política
dominicana
Any 1925
Neix Marin Constantin, director d'orquestra i
compositor romanès
Any 1926
Neix Manuel Antín, cineasta
argentí.
Neix David Hunter Hubel, metge canadenc-nord-americà, premi
Nobel de Medicina el 1981.
Neix Jorge Kaplan, metge cirurgià i
polític xilè (m. 2009).
Neix Martha Mercader, escriptora argentina
Any 1928
Neix Ramon Valls Plana, filòsof espanyol.
Mor
Juan Vázquez de Mella, polític i escriptor espanyol.
Any 1931
Neix
Graciela Fernández Meijide, activista i política argentina.
Any
1933
A Berlín s'incendia el parlament (Edifici del Reichstag).
Any
1934
Neix N. Scott Momaday, escriptor nord-americà.
Neix Ralph
Nader, activista i advocat nord-americà
Mor Josep Llimona, escultor
català
Any 1936
Mor Ivan Petrovich Pavlov, fisiòleg rus, premi
Nobel de Medicina el 1904.
Mor Ras Mulugeta Yeggazu Yeggazu, militar i
ministre etíop
Mor assassinat l'obrer falangista José Rodríguez Santana a
Vallecas.
El govern clausura el local de Falange Espanyola
Any
1937
La dictadura de Franco restableix la Marxa de Granaders com a himne
nacional i, estableix com a oficials, el Cara al sol, Oriamendi i l'Himne de la
Legió.
Any 1939
En carta datada a Collonges-sous-Salève
(França) i dirigida al President de les Corts, Martínez Barrio, pel President de
la República, Manuel Azaña, dimiteix.
França i Anglaterra reconeixen com
a legítima a la dictadura del general Franco. Des del començament de la Guerra
civil espanyola es comptabilitzen a Catalunya 1,3 milions de refugiats.
Només a Barcelona hi havia 0,5 milions. A partir l'1 de març podran evacuar
diàriament unes 5000 persones.
Mor Nadejda Krúpskaia, revolucionària
russa, vídua de Lenin.
Any 1940
Es descobreix l'isòtop
carboni-14
Mor Paolo Ravazzoli, sindicalista de l'oposició d'esquerra a
Itàlia, i més tard socialista
Any 1941
A Londres, la Cambra
dels Comuns expressa de manera unànime la seva confiança en Winston
Churchill.
Mor James Joyce, escriptor irlandès (n. 1882).
Mor
Mario Fregonara, feixista, en combat
Any 1942
Batalla del mar
de Java: important victòria japonesa que condemna la defensa de les Índies
Orientals Neerlandeses.
Anglaterra torna a Veneçuela l'Illa de Patos,
reconeixent la jurisdicció del golf de Paria.
El mariscal Philippe
Pétain garanteix als Estats Units que la flota francesa no caurà en mans
alemanyes.
Incursió dels comandaments aliats a Bruneval
(França).
Neix Robert H. Grubbs, científic nord-americà, premi Nobel de
Química en 2005.
Any 1943
Bastia (Còrsega) és ocupada pels
aliats.
En empreses alemanyes comencen a aturar-se i deportar als
empleats jueus.
Neix Morten Lauridsen, compositor
nord-americà.
Mor Kostis Palamas, poeta grec.
Any 1944
Mor
Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
Any
1945
A Filipines, el general nord-americà MacArthur nomena el president
titella Sergio Osmeña.
Moren Leo Morellini, Piero i Luigi Foroni
Bosatelli a la batalla de Fabbrico
Complerta la sentència, dictada pels
tribunals militars franquistes, contra 16 guerrillers que es van infiltrar per
la frontera pirinenca.
Any 1946
El Govern francès tanca les
fronteres amb Espanya.
Any 1947
Neix Giuseppe Bertolucci, cineasta
i guionista italià.
Neix Adriana Delpiano, política xilena.
Any 1950
Es constitueix al Regne Unit el segon Govern laborista de
Clement Attlee.
Neix Enrique Torres, escriptor, dramaturg i productor
argentí
Any 1952
A Santiago de Xile es funda la Universitat
Tècnica de l'Estat de Xile, avui Universitat de Santiago de Xile.
Mor
Augusto Castrucci sindicalista ferroviari
Any 1954
El
president egipci Muhammad Naguib recupera el poder, del qual havia estat
desposseït pel Consell Militar de la Revolució dirigit per Gamal Abdel Nasser,
qui continua com a president del Consell de Ministres.
Neix María
Elvia Amaya Araujo, política i empresària mexicana.
Neix Enrique Norten,
arquitecte mexicà.
Any 1955
Mor Fructuós Gelabert, cineasta i
fotògraf
Any 1957
Agustín Muñoz Grandes és nomenat capità general
de l'exèrcit espanyol.
Any 1962
A l'Índia, el Partit del
Congrés guanya les eleccions generals, i assoleix 354 dels 494 escons del
Parlament.
Mor Gastone Gambara, general feixista i criminal de guerra,
condemnat a una pena mínima de presó (n. 1890).
Mor Ricardo Moizo,
general feixista
Any 1963
Neix Pablo De Santis, escriptor
argentí.
Mor Makonnen Endelkachew, militar i primer ministre
etíop
Any 1964
El govern italià demana ajuda per salvar la Torre
inclinada de Pisa de l'ensorrament.
Any 1965
Amb l'aprovació
del President Lyndon B. Johnson, l'aviació i artilleria nord-americà inicien
l'escalada en la guerra contra Vietnam del Nord.
El Ministeri
d'Informació espanyol retira el carnet de corresponsal estranger a l'enviat del
diari francès Le Monde, per la seva informació sobre els disturbis
universitaris.
Any 1967
Antigua i Barbuda decreten la
seva bandera nacional.
Any 1968
Mor Manuel Giménez Fernández,
ministre de la II República espanyola.
Any 1970
Mor Salvador
Reyes, escriptor i periodista xilè.
Any 1971
A Cali
(Colòmbia), a causa de greus disturbis, es declara l'estat de setge a tot el
territori nacional.
A la costa oriental del Brasil, una marea viva i
les inundacions provocades per ella ocasionen 50 víctimes mortals.
Any 1973
A la ciutat nord-americana de Wounded Knee (Dakota del Sud)
una revolta armada de 200 indis presa a 11 blancs com a ostatges.
Any
1974
A Etiòpia es realitza una revolta militar contra el Govern, que
presenta la seva dimissió a l'emperador Haile Selassie.
Dimiteix el
Govern francès de Pierre Messmer.
A la Província de Còrdova
(Argentina), succeeix el Navarrazo: el cap policial deposa al govern
constitucional de Ricardo Obregón Cano amb l'anuència del Govern
nacional.
Veneçuela: És declarat parc nacional Las Tetas de Maria
Guevara a l'illa Margarita (Veneçuela)
Any 1975
Segrest a Berlín
de Peter Lorenz, cap del CDU berlinès.
27 de febrer de
1976
Proclamació de la República Àrab Saharaui Democràtica.
Any
1977
Neix James Wan, cineasta australià.
Mor John Dickson Carr,
escriptor nord-americà.
Any 1979
A Bogotà (Colòmbia), guerrillers
del M-19 (Moviment 19 d'abril) assalten i ocupen l'ambaixada de la República
Dominicana durant una recepció diplomàtica per celebrar la festa
nacional d'aquest país.
Any 1981
En totes les capitals
espanyoles es realitzen manifestacions multitudinàries en suport del sistema
democràtic i en rebuig de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer.
Any 1983
Els parlamentaris del partit Herri Batasuna perden tots els
drets al Parlament basc a no anar a prendre possessió dels seus
càrrecs.
Any 1984
El Govern de Mauritània reconeix a la República
Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
Any 1985
A Àustria, la
policia descobreix una àmplia xarxa de tràfic de fetus per a la seva utilització
en la indústria cosmètica.
Mor Henry Cabot Lodge, Jr., polític
nord-americà.
Any 1988
A Cantàbria i Astúries es registren
fortes nevades, amb incomunicació de nombrosos pobles.
Any
1989
A Caracas s'inicien una sèrie de manifestacions i
saquejos -coneguts com el Caracazo-, després de la implantació d'un paquet de
mesures econòmiques pel Govern del socialdemòcrata Carlos Andrés Pérez
amb supervisió del FMI (Fons Monetari Internacional). Es suspenen les garanties
constitucionals, es declara un toc de queda i s'encarrega la repressió a
l'exèrcit. Hi ha milers de morts, encara sense xifra exacta.
Mor Konrad
Lorenz, naturalista austríac.
Mor Paul Oswald Ahnert, astrònom
Any 1991
El president Bush anuncia la fi de les hostilitats en la
Guerra del Golf i commina a l'Iraq a que accepti les dotze resolucions del
Consell de Seguretat de l'ONU.
Any 1995
Luis Roldán és conduït
amb avió des de Bangkok a Madrid , via Roma, pel grup policial especial
encarregat de la seva recerca, després 305 dies de fuga per diversos
continents.
Any 1997
Entra en vigor a Irlanda la primera
llei de divorci, aprovada per referèndum el 1995 per escàs marge de
vots.
La jutge Palacios dicta ordre de detenció contra Javier de la Rosa
sota fiança de 400 milions.
El Tribunal de Comptes descobreix un forat de
50.950 milions a la Junta de Castella i Lleó.
Vist per a sentència el Cas
Rumasa. El fiscal demana 12 anys de presó i una indemnització de 677.500
milions.
Any 1998
Mor George H. Hitchings, metge nord-americà,
premi Nobel de Medicina en 1988
Alliberats els dos missioners i el
farmacèutic espanyols segrestats a Sierra Leone.
El "cas Tous" es tanca
amb 11.125.000 en indemnitzacions.
Mario Conde ingressa a la presó
d'Alcalá Meco condemnat a quatre anys i mig pel cas Argentia Trust.
La
Secretaria d'Estat de Comerç elabora un "codi ètic" per evitar els abusos del
sector.
27 de febrer de 1999
L'empresari José María Ruiz-Mateos i
Jiménez de Tejada, nascut a Rota (Cadis), és detingut per la policia a Granada,
acusat de set causes penals.
Any 2001
Mor José García Nieto,
escriptor i poeta espanyol
El secretari de Finances del PSOE era
l'apoderat del compte a Suïssa de Filesa.
Any 2003
Mor
Wolfgang Larrazábal, politic veneçolà
Els novaiorquesos trien el projecte
de l'arquitecte Daniel Libeskind per reconstruir el World Trade Center.
Bill Gates lidera el rànquing per novè any consecutiu a la llista de les
majors fortunes del món que elabora la revista "Forbes".
El Tribunal
Penal Internacional per a l'ex-Iugoslàvia (TPII), condemna a 11 anys de presó a
Biljana Plavsic, ex-presidenta de la República Sèrbia de Bòsnia, per crims
contra la humanitat.
Any 2004
A Espanya, Juan Costa
(ministre de Ciència i Tecnologia), anuncia la instal·lació en aquest país del
major superordinador d'Europa.
Mor Paul Sweezy, economista
nord-americà.
En el Japó es condemna a Shomo Asahara, fundador de la
secta "La Veritat Suprema", a morir a la forca.
Moren dos manifestants a
Caracas, durant una protesta contra el president Hugo Chávez.
Any
2005
ETA fa esclatar una petita bomba en una residència per a empleats
del BBVA, a Villajoiosa.
Any 2006
Mor Clarence Max Fowler,
fisic
Any 2007
Els talibans ataquen a l'Afganistan la base militar
nord-americana de Bagram quan es trobava al seu interior el vicepresident
nord-americà, Dick Cheney, que va resultar il·lès, causant la mort a
unes 15 persones.
Roben dos quadres de Picasso (Maya a la poupée (1938) i
Jacqueline (1961)) a casa de la seva néta Diana.
Mor Bernd Freytag von
Loringhoven, general alemany, antic ocupant del búnquer de Hitler
Mor
Fred Basolo, químic
Any 2008
Quatre parlamentaris colombians són
alliberats per les FARC després de sis anys de segrest amb la mediació del
president de Veneçuela, Hugo Chávez.
Any 2009
Mor Manea
Mănescu, polític romanès
27 de febrer de 2010
L'exlíder
d'ERC i membre de CDC, Àngel Colom, ha arribat a un acord per tornar els 75.000
euros que va percebre de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet
per pagar les despeses del PI
L'ensorrament d'un mur de la presó
de Chillán, al sud de Santiago de Xile, a causa del fort sisme que ha sacsejat
aquest matí la regió ha permès la fugida de 209 interns de la
presó
El presumpte líder d'ETA, Ibon Gogeaskoextea, ha estat detingut en
una operació de la Guàrdia Civil i la policia francesa al costat de Beñat
Aguinagalde i Gregorio Jiménez Morales a la regió normanda de
Cahan
Moren quatre persones i tretze més han quedat ferides a l'atemptat
suïcida amb cotxe bomba perpetrat contra una comissaria de la ciutat pakistanesa
de Karak
Moren 795 persones a causa d'un sisme de 8,8 graus que afectà
Xile
A Xile a les 03:34 (hora local), un fort terratrèmol d'una magnitud
de 8,8 graus, sacseja el país. La tragèdia produeix prop de 530 morts, milions
de damnificats i nombrosos danys materiales.6
En el Japó, un
terratrèmol de 7,3 graus en l'escala de Richter a les 5:30 (hora local) sacseja
el sud del país afectant les illes d'Okinawa, Amami i Tokara.
A l'
Argentina, un sisme d'una magnitud de 6,1 en l'escala de Richter, amb epicentre
a 15 km de la ciutat de Salta, produeix dos morts, alguns ferits i lleus danys
materials.
27 de febrer de 2011
Quatre
persones han aparegut decapitades en el monument a Cristòfor Colom a la ciutat
de Nuevo Laredo, estat de Tamaulipas amb un missatge dirigit pel que sembla al
Càrtel del Golf',
La ciutat libia de Zawiya, situada a només 50
quilòmetres a l'oest de la capital, Trípoli es troba sota control
rebel
Dimiteix el primer ministre de Tunísia, Mohammad
Ghannouchi.
Les forces de l'oposició libies van anuncien la seva intenció
de crear un Consell Nacional amb representants de totes les zones alliberades
del país.
El primer ministre de Tunis, Mohamed Ghannouchi, anuncia la
seva dimissió després que prop de 50.000 manifestants en la plaça de la Kasba
expressin el seu rebuig a la continuació del Govern interí.
Moren
sis assaltants en un atac a una de les residències del president de la República
Democràtica del Comgo , Joseph Kabila, a la capital Kinshasa.
Dimiteix la
ministra d'exteriors francesa Alliot-Marie, crticada per la seva'estreta relació
amb l'enderrocat president tunisià, Zine al-Abidine Ben Ali.
Milers de
persones es manifesten en ciutats de tot EEUU per a expressar el seu suport als
sindicats de Wisconsin en la batalla contra una mesura que limita els drets
laborals per a reduir el dèficit estatal
Mehdi Karrubi and Mir
Hosein Musavi, han estat arrestats temporalment després d'encoratjar a la
població perquè tornés a manifestar-se contra el règim presidit per
Mahmud Ahmadineyad.
Mor Moacyr Scliar, escriptor brasiler (n.
1937).
Mor Necmettin Erbakan, politic turc
Any 2012
Al
Iemen, Abd Rabbuh Mansur al-Hadi assumeix la presidència acabant amb el govern
autocràtic de Ali Abdullah Saleh que va durar 33 anys en aquest
país.
Any 2013
Mor Stéphane Hessel, diplomàtic, escriptor, i
militant polític francès (n. 1917).
Mor Adolfo Zaldívar, polític,
advocat i catedràtic xilè.
Any 2014
Mor Huber Matos Benítez,
revolucionari cubà anticomunista
.